Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Aiguaviva de Bergantes, Alcanyís, Anarquisme, Antiga Roma, Aragó, Art llevantí, Associació Cultural del Matarranya, Baix Aragó, Baix Aragó - Casp, Baix Ebre, Baix Maestrat, Beseit, Calaceit, Castellà, Castellot (Aragó), Català, Catalunya, Chunta Aragonesista, Comarca, Corregiment, Edat moderna, Els Ports, Esquerra Republicana de Catalunya, Franja de Ponent, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guerres Carlines, Juan Cabré Aguiló, La Fenellassa, Llista de monuments del Matarranya, Mar Mediterrània, Massalió, Montsià, Oli, Orde de Calatrava, País Valencià, Partit Aragonès, Partit judicial, Partit Popular (Espanya), Partit Socialista Obrer Espanyol, Patrimoni de la Humanitat, Poblat iber de Sant Antoni, Ports de Tortosa-Beseit, Província de Saragossa, Província de Terol, Queretes, Renaixement, Riu Matarranya, Roca dels Moros (Cretes), ..., Terra Alta, Trienni Liberal, UNESCO, Vall-de-roures, 1 de juliol, 1 de juny, 15 d'abril, 1833. Ampliar l'índex (8 més) »
Aiguaviva de Bergantes
Aiguaviva de Bergantes és un municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.
Nou!!: Matarranya і Aiguaviva de Bergantes · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Matarranya і Alcanyís · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Matarranya і Anarquisme · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Matarranya і Antiga Roma · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Matarranya і Aragó · Veure més »
Art llevantí
Pintures de la Roca dels Moros, al Cogul L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC aprox.). Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic.
Nou!!: Matarranya і Art llevantí · Veure més »
Associació Cultural del Matarranya
Associació Cultural del Matarranya és una entitat cultural creada a Calaceit el 1989 per iniciativa d'un grup d'intel·lectuals compromesos en la defensa i la promoció de la cultura de la comarca del Matarranya.
Nou!!: Matarranya і Associació Cultural del Matarranya · Veure més »
Baix Aragó
El Baix Aragó (Bajo Aragón en castellà) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Matarranya і Baix Aragó · Veure més »
Baix Aragó - Casp
El Baix Aragó - Casp (en castellà, Bajo Aragón - Caspe) és una de les comarques de l'Aragó, a la província de Saragossa.
Nou!!: Matarranya і Baix Aragó - Casp · Veure més »
Baix Ebre
El Baix Ebre és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Matarranya і Baix Ebre · Veure més »
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Nou!!: Matarranya і Baix Maestrat · Veure més »
Beseit
Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).
Nou!!: Matarranya і Beseit · Veure més »
Calaceit
El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Matarranya і Calaceit · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Matarranya і Castellà · Veure més »
Castellot (Aragó)
Castellot (en castellà i oficialment Castellote, en aragonès Castellot) és un municipi aragonès, situat a la comarca del Maestrat aragonès a la província de Terol, que té una extensió de 233,19 km².
Nou!!: Matarranya і Castellot (Aragó) · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Matarranya і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Matarranya і Catalunya · Veure més »
Chunta Aragonesista
Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.
Nou!!: Matarranya і Chunta Aragonesista · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Matarranya і Comarca · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Matarranya і Corregiment · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Matarranya і Edat moderna · Veure més »
Els Ports
Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.
Nou!!: Matarranya і Els Ports · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Matarranya і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Matarranya і Franja de Ponent · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Matarranya і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Matarranya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Matarranya і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Matarranya і Guerres Carlines · Veure més »
Juan Cabré Aguiló
Juan Cabré Aguiló (Calaceit, Matarranya, 2 d'agost de 1882 - Madrid, 2 d'agost de 1947), va ser un arqueòleg espanyol.
Nou!!: Matarranya і Juan Cabré Aguiló · Veure més »
La Fenellassa
La Fenellassa o La Fenellosa és un panell rocós de pintures rupestres de l'estil esquemàtic.
Nou!!: Matarranya і La Fenellassa · Veure més »
Llista de monuments del Matarranya
Llista de monuments del Matarranya inclosos en el registre de béns arquitectònics del patrimoni cultural aragonès per la comarca del Matarranya.
Nou!!: Matarranya і Llista de monuments del Matarranya · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Matarranya і Mar Mediterrània · Veure més »
Massalió
Massalió és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó).
Nou!!: Matarranya і Massalió · Veure més »
Montsià
El Montsià, amb capital a la ciutat d'Amposta, és la comarca més meridional del principat de Catalunya.
Nou!!: Matarranya і Montsià · Veure més »
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Nou!!: Matarranya і Oli · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Matarranya і Orde de Calatrava · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Matarranya і País Valencià · Veure més »
Partit Aragonès
El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977.
Nou!!: Matarranya і Partit Aragonès · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Matarranya і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Nou!!: Matarranya і Partit Popular (Espanya) · Veure més »
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Nou!!: Matarranya і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Matarranya і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Poblat iber de Sant Antoni
El poblat iber de Sant Antoni és un jaciment arqueològic pertanyent a la tribu dels ilercavons situat al cim sud de l'allargat turó de Sant Cristòfol, a un quilòmetre de la localitat de Calaceit, a la comarca del Matarranya (Franja de Ponent, província de Terol).
Nou!!: Matarranya і Poblat iber de Sant Antoni · Veure més »
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Nou!!: Matarranya і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Nou!!: Matarranya і Província de Saragossa · Veure més »
Província de Terol
Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.
Nou!!: Matarranya і Província de Terol · Veure més »
Queretes
Queretes o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó).
Nou!!: Matarranya і Queretes · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Matarranya і Renaixement · Veure més »
Riu Matarranya
El Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre.
Nou!!: Matarranya і Riu Matarranya · Veure més »
Roca dels Moros (Cretes)
La Roca dels Moros, vora el barranc del Calapatà, a Cretes (Matarranya), és un jaciment de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
Nou!!: Matarranya і Roca dels Moros (Cretes) · Veure més »
Terra Alta
La Terra Alta és una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa.
Nou!!: Matarranya і Terra Alta · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Matarranya і Trienni Liberal · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Matarranya і UNESCO · Veure més »
Vall-de-roures
Vall-de-roures (en castellà i oficialment, Valderrobres) és una vila i municipi d'Aragó de parla catalana situat a la Franja de Ponent, capital de la comarca del Matarranya, dins la província de Terol.
Nou!!: Matarranya і Vall-de-roures · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Matarranya і 1 de juliol · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Matarranya і 1 de juny · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Matarranya і 15 d'abril · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Matarranya і 1833 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comarca del Matarranya, El Matarranya, Matarranyenc, Matarranyenca, Matarraña.
