Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Agnus Dei, Agrupació de Defensa Forestal, Alzina de Can Torres, Art romànic, Àngel Guimerà i Jorge, Àustria, Bages, Barcelona, Bonaventura Bassegoda i Amigó, BV-1275, Can Pobla, Can Roure (Matadepera), Castellar del Vallès, Catalunya, Coll d'Eres, Comarca, Convergència i Unió, Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera, Cova de les Ànimes, Cova del Frare (Matadepera), Cova dels Toixons, Cova Simanya, Dècada del 1940, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Edurne Pasaban Lizarribar, El Puig de la Balma, Ermessenda de Carcassona, Ermita de Santa Agnès, Esquerra Republicana de Catalunya, Estats Units d'Amèrica, Guerra Civil espanyola, Jaume Cabré i Fabré, Josep Maria Ballarín i Monset, La Barata (Matadepera), La Mola (Sant Llorenç del Munt), Lincoln (Massachusetts), Llista de topònims de Matadepera, Lluís Muncunill i Parellada, Manuel Azaña Díaz, Maria Rosa, Massachusetts, Mireia Solsona i Garriga, Modernisme català, Monestir de Sant Llorenç del Munt, Municipi, Mura, Navarcles, Necròpolis de Can Robert, Orde de Sant Benet, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, ..., Pinassa de la Balma de la Pinassa, Pinassa de la Castellassa del Dalmau, Pinasses de la Canal Freda, Ramon Borrell I, Riera de les Arenes, Rocamur, Sabadell, Sant Llorenç del Munt, Sant Llorenç Savall, Segle XIII, Segle XIV, Segona República Espanyola, Talamanca, Terrassa, Torre de l'Àngel (Matadepera), Torre Salvans (Matadepera), Torrota de l'Obac, Torrota de la Roca, Vallès Occidental, Vicenç Villatoro i Lamolla, 1013, 1622, 1768, 1907, 1911, 1917, 1931, 1984, 1989, 959. Ampliar l'índex (30 més) »
Agnus Dei
En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua.
Nou!!: Matadepera і Agnus Dei · Veure més »
Agrupació de Defensa Forestal
Les agrupacions de defensa forestal (també conegudes per les seves sigles, ADF) són associacions voluntàries formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, que tenen per finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals.
Nou!!: Matadepera і Agrupació de Defensa Forestal · Veure més »
Alzina de Can Torres
L'Alzina de Can Torres o Alzina Nova de Can Torres (Quercus ilex) és un arbre que es troba a Matadepera (el Vallès Occidental), el qual és una alzina que n'ha vistes de tots colors i, en més d'una ocasió, ha estat a punt de sucumbir a l'embat de la destral.
Nou!!: Matadepera і Alzina de Can Torres · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Matadepera і Art romànic · Veure més »
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Nou!!: Matadepera і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Matadepera і Àustria · Veure més »
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Nou!!: Matadepera і Bages · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Matadepera і Barcelona · Veure més »
Bonaventura Bassegoda i Amigó
Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) fou un arquitecte i escriptor català.
Nou!!: Matadepera і Bonaventura Bassegoda i Amigó · Veure més »
BV-1275
La carretera BV-1275 és una carretera que discorre pels termes municipals de Matadepera i Terrassa, de la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і BV-1275 · Veure més »
Can Pobla
Can Pobla és una masia de Matadepera, al Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і Can Pobla · Veure més »
Can Roure (Matadepera)
Can Roure és una masia de Matadepera (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Matadepera і Can Roure (Matadepera) · Veure més »
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і Castellar del Vallès · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Matadepera і Catalunya · Veure més »
Coll d'Eres
El coll d'Eres és un coll del massís de Sant Llorenç del Munt que té una elevació de 942,5 m. Marca el límit municipal i comarcal entre Mura (Bages), al vessant sud-oest, i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), al vessant nord-est.
Nou!!: Matadepera і Coll d'Eres · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Matadepera і Comarca · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Matadepera і Convergència i Unió · Veure més »
Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera
El Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera és un cos de bombers de Matadepera format per personal exclusivament voluntari.
Nou!!: Matadepera і Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera · Veure més »
Cova de les Ànimes
La cova de les Ànimes és un conjunt de dues coves del massís de Sant Llorenç del Munt situades al municipi de Matadepera, al Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і Cova de les Ànimes · Veure més »
Cova del Frare (Matadepera)
El jaciment de la cova del Frare es troba a Matadepera, molt a prop de la ciutat de Terrassa, co-capital de la comarca del Vallès Occidental, al Massís de Sant Llorenç del Munt on s'hi pot accedir fins a cert punt en cotxe particular i fins a l'entrada del jaciment s'hi ha d'accedir a peu mitjançant camins i corriols.
Nou!!: Matadepera і Cova del Frare (Matadepera) · Veure més »
Cova dels Toixons
La Cova dels Toixons és al municipi de Matadepera, al massís de la Mola (Sant Llorenç del Munt) del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Nou!!: Matadepera і Cova dels Toixons · Veure més »
Cova Simanya
La cova Simanya és una cova del massís de Sant Llorenç del Munt situada al municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і Cova Simanya · Veure més »
Dècada del 1940
Sense descripció.
Nou!!: Matadepera і Dècada del 1940 · Veure més »
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (abreujat DOGC) és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'Administració i del Govern de Catalunya, per tal que produeixin els efectes jurídics corresponents.
Nou!!: Matadepera і Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Edurne Pasaban Lizarribar
Edurne Pasaban Lizarribar (Tolosa, 1 d'agost de 1973) és una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona a coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010.
Nou!!: Matadepera і Edurne Pasaban Lizarribar · Veure més »
El Puig de la Balma
Casal del Puig de la Balma és una obra del municipi de Mura (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Matadepera і El Puig de la Balma · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Matadepera і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Ermita de Santa Agnès
L'ermita de Santa Agnès és una capella construïda sota la roca, prop del monestir de Sant Llorenç del Munt, del qual en depenia.
Nou!!: Matadepera і Ermita de Santa Agnès · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Matadepera і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Matadepera і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Matadepera і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.
Nou!!: Matadepera і Jaume Cabré i Fabré · Veure més »
Josep Maria Ballarín i Monset
Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016) fou un capellà i escriptor català.
Nou!!: Matadepera і Josep Maria Ballarín i Monset · Veure més »
La Barata (Matadepera)
La Barata és una casa pairal del municipi de Matadepera (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Matadepera і La Barata (Matadepera) · Veure més »
La Mola (Sant Llorenç del Munt)
La Mola és una muntanya del massís de Sant Llorenç del Munt, situat a la Serralada Prelitoral.
Nou!!: Matadepera і La Mola (Sant Llorenç del Munt) · Veure més »
Lincoln (Massachusetts)
Lincoln és una població dels Estats Units a l'estat de Massachusetts.
Nou!!: Matadepera і Lincoln (Massachusetts) · Veure més »
Llista de topònims de Matadepera
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Matadepera, al Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і Llista de topònims de Matadepera · Veure més »
Lluís Muncunill i Parellada
fou un arquitecte modernista català.
Nou!!: Matadepera і Lluís Muncunill i Parellada · Veure més »
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Nou!!: Matadepera і Manuel Azaña Díaz · Veure més »
Maria Rosa
Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894.
Nou!!: Matadepera і Maria Rosa · Veure més »
Massachusetts
La Mancomunitat de Massachusetts (en anglès Commonwealth of Massachusetts) és un estat dels Estats Units.
Nou!!: Matadepera і Massachusetts · Veure més »
Mireia Solsona i Garriga
Mireia Solsona i Garriga (Barcelona, 1960) és una política catalana.
Nou!!: Matadepera і Mireia Solsona i Garriga · Veure més »
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Nou!!: Matadepera і Modernisme català · Veure més »
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental).
Nou!!: Matadepera і Monestir de Sant Llorenç del Munt · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Matadepera і Municipi · Veure més »
Mura
Mura és un poble, cap del municipi del mateix nom, al sud-est de la comarca del Bages, ja en contacte amb el Moianès i el Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і Mura · Veure més »
Navarcles
Navarcles és un poble cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Matadepera і Navarcles · Veure més »
Necròpolis de Can Robert
La necròpolis de Can Robert és una necròpolis medieval situada al vessant sud-oest de la Mola, al massís de Sant Llorenç del Munt.
Nou!!: Matadepera і Necròpolis de Can Robert · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Matadepera і Orde de Sant Benet · Veure més »
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.
Nou!!: Matadepera і Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac · Veure més »
Pinassa de la Balma de la Pinassa
La Pinassa de la Balma de la Pinassa (Pinus nigra) és un arbre que es troba a Matadepera (el Vallès Occidental), el qual creix en una raconada poc trepitjada pels excursionistes al cor del massís de Sant Llorenç del Munt.
Nou!!: Matadepera і Pinassa de la Balma de la Pinassa · Veure més »
Pinassa de la Castellassa del Dalmau
La Pinassa de la Castellassa del Dalmau (Pinus nigra) és un arbre que es troba a Matadepera (el Vallès Occidental), el qual s'aixeca esvelt davant una canal cercant la llum.
Nou!!: Matadepera і Pinassa de la Castellassa del Dalmau · Veure més »
Pinasses de la Canal Freda
Les Pinasses de la Canal Freda (Pinus nigra) són una parella de pinasses que es troben a Matadepera (el Vallès Occidental), les quals es troben al cor del massís de Sant Llorenç del Munt.
Nou!!: Matadepera і Pinasses de la Canal Freda · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Matadepera і Ramon Borrell I · Veure més »
Riera de les Arenes
La riera de les Arenes discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una conca de 30 km².
Nou!!: Matadepera і Riera de les Arenes · Veure més »
Rocamur
Rocamur és un turó de 791 metres situat al vessant est del massís de Sant Llorenç del Munt.
Nou!!: Matadepera і Rocamur · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: Matadepera і Sabadell · Veure més »
Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.
Nou!!: Matadepera і Sant Llorenç del Munt · Veure més »
Sant Llorenç Savall
Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і Sant Llorenç Savall · Veure més »
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Nou!!: Matadepera і Segle XIII · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Matadepera і Segle XIV · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Matadepera і Segona República Espanyola · Veure més »
Talamanca
Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Matadepera і Talamanca · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Matadepera і Terrassa · Veure més »
Torre de l'Àngel (Matadepera)
La Torre de l'Àngel és una obra modernista de Matadepera (Vallès Occidental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Matadepera і Torre de l'Àngel (Matadepera) · Veure més »
Torre Salvans (Matadepera)
La Torre Salvans és una obra historicista de Matadepera (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Matadepera і Torre Salvans (Matadepera) · Veure més »
Torrota de l'Obac
La Torrota de l'Obac s'ubica al terme municipal de Terrassa, al Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і Torrota de l'Obac · Veure més »
Torrota de la Roca
El Castell de la Roca, Torrota de la Roca o Torreta de Lacera és un castell d'estil romànic situat al sud del terme de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental.
Nou!!: Matadepera і Torrota de la Roca · Veure més »
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Nou!!: Matadepera і Vallès Occidental · Veure més »
Vicenç Villatoro i Lamolla
Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de gener de 1957) és un escriptor, periodista i polític català.
Nou!!: Matadepera і Vicenç Villatoro i Lamolla · Veure més »
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Matadepera і 1013 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Matadepera і 1622 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Matadepera і 1768 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Matadepera і 1907 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Matadepera і 1911 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Matadepera і 1917 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Matadepera і 1931 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Matadepera і 1984 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Matadepera і 1989 · Veure més »
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Matadepera і 959 · Veure més »
