Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Massàlia

Índex Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

88 les relacions: Ab Urbe Condita, Agde, Aigües Sèxties, Alàlia, Antíbol, Apol·lo, Aristòtil, Arle, Avinyó, Òlbia (Ligúria), Àrtemis, Batalla de Marató, Bel·lovès, Bulé, Cartagena, Còrsega, Celtes, Cir II el Gran, Ciutadella (arquitectura), Claudi Ptolemeu, Colonització grega, Comentaris de la Guerra Civil, Dècim Juni Brut Albí, Dénia, Deciats, Edat mitjana, Efes, Empúries, Empordà, Erau, Estrabó, Etruscs, Focea, Frejús, Gai Mari, Gai Treboni, Gàl·lia Narbonesa, Gentilici, Geografia d'Estrabó, Gneu Pompeu Magne, Grec antic, Hàsdrubal Barca, Hecateu, Helvis, Heròdot, Hispània, Històries (Heròdot), Ibèria, Imperi Romà, Jònia, ..., Juli Cèsar, Justí (historiador), Lígurs, Legat (antiga Roma), Lerina, Ligúria, Llatí, Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC), Maenaca, Marsella, Niça, Occità provençal, Optimat, Oracle, Oxibis, Plutarc de Queronea, Provença, Pseudo-Escimne, Quint Opimi (cònsol), Rode (ciutat), Rodes (ciutat), Roine, Roses, Sal·luvis, Segobriges, Segona Guerra Púnica, Tarquini Prisc, Tartessos, Tíber, Teutons, Timocràcia, Titus Livi, Tribus romanes, Triomf, Tucídides, Volques arecomicis, Xóanon, Xúquer. Ampliar l'índex (38 més) »

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Nou!!: Massàlia і Ab Urbe Condita · Veure més »

Agde

Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Massàlia і Agde · Veure més »

Aigües Sèxties

Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).

Nou!!: Massàlia і Aigües Sèxties · Veure més »

Alàlia

Alàlia (grec ἀλαλία, "mut") és la "pèrdua de veu causada per una condició local dels òrgans vocals i, especialment, per lesions del nervi central o perifèric".

Nou!!: Massàlia і Alàlia · Veure més »

Antíbol

Antíbol (nom català i occità; en francès Antibes) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Massàlia і Antíbol · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Massàlia і Apol·lo · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Massàlia і Aristòtil · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Massàlia і Arle · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Massàlia і Avinyó · Veure més »

Òlbia (Ligúria)

Olbia - Ὀλβία en grec antic - era una ciutat de Ligúria suposadament entre Forum Julii (Fréjus) i Massàlia (Marsella).

Nou!!: Massàlia і Òlbia (Ligúria) · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Nou!!: Massàlia і Àrtemis · Veure més »

Batalla de Marató

La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.

Nou!!: Massàlia і Batalla de Marató · Veure més »

Bel·lovès

Bel·lovès o Bellovesus (en llatí) fou un llegendari cap del poble gal dels bitúrigs, que es creu va viure al voltant de l'any 600 d.C. Segons una llegenda recollida per Tit Livi (Titus Livi), el rei Ambicat, que vivia a les planes riberenques del Roine, va enviar els fills de la seva germana, els caps guerrers Bel·lovès i Segovès (o Segovesus), a la recerca de noves terres per habitar, amb motiu de la superpoblació que patien a la seva pàtria.

Nou!!: Massàlia і Bel·lovès · Veure més »

Bulé

L'Areòpag des de l'Acròpoli d'Atenes Pinàkia'', tauletes de bronze per a identificar els ciutadans (amb el nom propi, el nom del pare i el demos) de cara al sorteig dels jurats (Museu de l'Àgora d'Atenes) La bulé fou l'assemblea deliberant o consell a Grècia.

Nou!!: Massàlia і Bulé · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Massàlia і Cartagena · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Massàlia і Còrsega · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Massàlia і Celtes · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Massàlia і Cir II el Gran · Veure més »

Ciutadella (arquitectura)

Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.

Nou!!: Massàlia і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Massàlia і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Massàlia і Colonització grega · Veure més »

Comentaris de la Guerra Civil

Comentaris de la Guerra Civil (Commentarii De Bello Civili o, abreujat, De Bello Civili) és una obra historiogràfica del polític i militar romà Juli Cèsar.

Nou!!: Massàlia і Comentaris de la Guerra Civil · Veure més »

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.

Nou!!: Massàlia і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Massàlia і Dénia · Veure més »

Deciats

Els deciats (en llatí deciates o deceates, en grec antic Δεκιῆται, però Δεκεάτιοι per Claudi Ptolemeu) eren un dels pobles lígurs de la Gàl·lia Narbonesa, a l'oest del riu Var.

Nou!!: Massàlia і Deciats · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Massàlia і Edat mitjana · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Massàlia і Efes · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Massàlia і Empúries · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Massàlia і Empordà · Veure més »

Erau

L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Massàlia і Erau · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Massàlia і Estrabó · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Massàlia і Etruscs · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Massàlia і Focea · Veure més »

Frejús

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.

Nou!!: Massàlia і Frejús · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Nou!!: Massàlia і Gai Mari · Veure més »

Gai Treboni

Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Massàlia і Gai Treboni · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Massàlia і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Nou!!: Massàlia і Gentilici · Veure més »

Geografia d'Estrabó

La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.

Nou!!: Massàlia і Geografia d'Estrabó · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Massàlia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Massàlia і Grec antic · Veure més »

Hàsdrubal Barca

Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.

Nou!!: Massàlia і Hàsdrubal Barca · Veure més »

Hecateu

Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.

Nou!!: Massàlia і Hecateu · Veure més »

Helvis

Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.

Nou!!: Massàlia і Helvis · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Massàlia і Heròdot · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Massàlia і Hispània · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Massàlia і Històries (Heròdot) · Veure més »

Ibèria

Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Massàlia і Ibèria · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Massàlia і Imperi Romà · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Massàlia і Jònia · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Massàlia і Juli Cèsar · Veure més »

Justí (historiador)

Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.

Nou!!: Massàlia і Justí (historiador) · Veure més »

Lígurs

Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Massàlia і Lígurs · Veure més »

Legat (antiga Roma)

El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.

Nou!!: Massàlia і Legat (antiga Roma) · Veure més »

Lerina

Monestir de Sant Honorat Lerina és una illa que dona nom a les illes Lerins enfront de la ciutat de Canes.

Nou!!: Massàlia і Lerina · Veure més »

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Massàlia і Ligúria · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Massàlia і Llatí · Veure més »

Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC)

Luci Domici Ahenobarb (en llatí Lucius Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Massàlia і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC) · Veure més »

Maenaca

Mènaca (Maenaca) és el nom d'una ciutat grega de la costa sud d'Hispània, a la Bètica, conegut per les referències d'Estrabó i els Iambes al Rei Nicomedes, que la consideren una colònia de Focea.

Nou!!: Massàlia і Maenaca · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Massàlia і Marsella · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Massàlia і Niça · Veure més »

Occità provençal

El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.

Nou!!: Massàlia і Occità provençal · Veure més »

Optimat

Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.

Nou!!: Massàlia і Optimat · Veure més »

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Nou!!: Massàlia і Oracle · Veure més »

Oxibis

Els oxibis (en llatí Oxybii, en grec antic Ὀξύβιοι) eren un poble lígur, que vivia a la costa de la Gàl·lia Narbonense, sense que es pugui precisar exactament.

Nou!!: Massàlia і Oxibis · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Massàlia і Plutarc de Queronea · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Massàlia і Provença · Veure més »

Pseudo-Escimne

Pseudo-Escimne és el nom que donà August Meineke a l'autor del Circuit de la Terra (Περίοδος γῆς), alternativament conegut amb el nom de Iambes al Rei Nicomedes, una obra de geografia en grec escrita en trímetres iàmbics.

Nou!!: Massàlia і Pseudo-Escimne · Veure més »

Quint Opimi (cònsol)

Quint Opimi (en llatí Quintus Opimius Q. F. Q. N.) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Massàlia і Quint Opimi (cònsol) · Veure més »

Rode (ciutat)

Rode o Rodes (Ῥόδη o Ῥόδος, o Ῥοδίπολις, segurament Ῥόδη πόλις), en llatí Rhodus, fou una colònia grega a la costa del país dels ibers indigets (avui l'Empordà), que perdurà després com a ciutat romana i fins a l'època visigòtica.

Nou!!: Massàlia і Rode (ciutat) · Veure més »

Rodes (ciutat)

Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.

Nou!!: Massàlia і Rodes (ciutat) · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Massàlia і Roine · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Massàlia і Roses · Veure més »

Sal·luvis

Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.

Nou!!: Massàlia і Sal·luvis · Veure més »

Segobriges

Els segobriges, també anomenats commons o cenomans (Sebrogigi, Segobrii, Commoni o Cenomanes) eren un poble celto-lígur que esmenta Claudi Ptolemeu (Κομμονοὶ, Kommonói), qui diu que el seu territori anava de Massàlia a Forum Julii.

Nou!!: Massàlia і Segobriges · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Massàlia і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: Massàlia і Tarquini Prisc · Veure més »

Tartessos

Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.

Nou!!: Massàlia і Tartessos · Veure més »

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Massàlia і Tíber · Veure més »

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Massàlia і Teutons · Veure més »

Timocràcia

En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític.

Nou!!: Massàlia і Timocràcia · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Massàlia і Titus Livi · Veure més »

Tribus romanes

Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.

Nou!!: Massàlia і Tribus romanes · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: Massàlia і Triomf · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Massàlia і Tucídides · Veure més »

Volques arecomicis

Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.

Nou!!: Massàlia і Volques arecomicis · Veure més »

Xóanon

s amb la reconstrucció del xóanon d'Àrtemis d'Efes. Un Xóanon (ξόανον, plural ξόανα) és una escultura de fusta amb caràcter votiu que es realitzava a l'època arcaica de l'antiga Grècia.

Nou!!: Massàlia і Xóanon · Veure més »

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Massàlia і Xúquer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Colònies massaliotes, Marsillo, Massalia, Massaliotes, Massilia, Massiliotes, Massília.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »