Comunicació

257 les relacions: Aguilons de Lwów, Aixecament de gener, Aleksander Kwaśniewski, Aleksandr Afanàssevitx Potebnià, Aleksandr Kérenski, Alemanys, Anticrist, Anton Denikin, Armia Krajowa, Íhor Iliuixin, Barbacana, Batalla de Kursk, Batalla de Poltava, Belarús, Bessaràbia, Bohdan Khmelnitski, Bolxevisme, Breslau, Brodi, Bucovina, Buh Occidental, Camperol, Carles XII de Suècia, Caterina II de Rússia, Confederació de Polònia i Lituània, Conferència d'Ambaixadors, Conferència de Pau de París (1919), Congrés de Viena, Corvees, Cosacs, Cracòvia, Crimea, Cristianisme ortodox, Democràcia parlamentària, Destral, Dictadura del proletariat, Dieta (assemblea), Dinastia dels Habsburg, Dinastia Vasa, Dnièster, Dniéper, Dubno, Duma, Eleccions parlamentàries poloneses de 1919, Eleccions parlamentàries poloneses de 1922, Electorat de Saxònia, Endecja, Escoltisme, Església grecocatòlica ucraïnesa, Esglésies Catòliques Orientals, ..., Estanislau August Poniatowski, Estanislau I de Polònia, Exèrcit Blanc, Exèrcit insurgent ucraïnès, Exèrcit Roig, Ferdinand Foch, Francesc Josep I d'Àustria, Franz Miklosich, Galítsia, Genocidi, Gestapo, Govern polonès a l'exili, Gran Ducat de Lituània, Gran Guerra del Nord, Gran Guerra Pàtria, Grzegorz Motyka, Guerra de desgast, Guerra poloneso-soviètica, Guerra poloneso-ucraïnesa, Guerra russo-turca (1768-1774), Guerra russopolonesa, Guerres Napoleòniques, Hassidisme, Iași, Ievhèn Petruixèvitx, Imperi Otomà, Imperi Rus, Institut de la Memòria Nacional, Intel·liguèntsia, Invasió francesa de Rússia, Invasió soviètica de Polònia, Ivan Frankó, Ivan Mazepa, Józef Piłsudski, Jitòmir, Joan II Casimir Vasa, Jornada de vuit hores, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Judaisme caraïta, Juliusz Słowacki, Kíiv, Kòvel, Khàrkiv, Krèmenets, Kresy, Ladislau IV de Polònia, Línia Curzon, Leipzig, Leonid Kutxma, Lituània, Llista dels primers estats eslaus orientals, Lutsk, Lviv, Maça amb cadenes, Międzymorze, Mikhailo Hruixevski, Minsk, Mirosław Hermaszewski, Mongols, Nacionalisme ucraïnès, Neteja ètnica, Niall Ferguson, Nicolau II de Rússia, Nikolai Kostomàrov, NKVD, Norman Davies, Operació Barba-roja, Operació Vístula, Organització dels nacionalistes ucraïnesos, Organització militar ucraïnesa, Oriol (Rússia), Pacte Mólotov-Ribbentrop, Partisans soviètics, Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, Partit Popular Polonès-Wyzwolenie, Partit Revolucionari Ucraïnès, Patriarca de Constantinoble, Patriarca de Moscou, Pau de Riga, Pavlò Skoropadski, Paweł Jasienica, Pàvel Miliukov, Període d'entreguerres, Pereiàslav, Peremixliani, Petita Polònia, Petrò Poroixenko, Podíl·lia, Pogrom, Polèsia, Polònia, Polonès, Polonesos, Polonització, Potències Centrals, Praga, Primera Guerra Mundial, Prudnik, Przemyśl, Rada Suprema, Rússia blanca, Reconeixement militar, Reforma emancipadora del 1861 a Rússia, Regne de Polònia, Repartiment de Polònia, República de Weimar, República Popular d'Ucraïna, República Popular d'Ucraïna Occidental, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Soviètica Hongaresa, Revolta decabrista, Revolta polonesa del 1830, Revolució de 1848, Revolució Francesa, Revolució hongaresa de 1848, Revolució russa de 1905, Rivne, Roman Xukhèvitx, Rus de Kíev, Russificació, Russos, Rutènia subcarpàtica, Rutens, Sant Petersburg, Santa Aliança, Símon Petliura, Súzdal, Schutzmannschaft, Segimon III Vasa, Segle XIV, Segle XVI, Segle XVII, Segona Guerra Mundial, Segona República Polonesa, Sejm, Serguei Paradjànov, Sicherheitsdienst, Societat de Nacions, Sokol, Solomia Kruixelnitska, Starosta, Stepan Bandera, Sublim Porta, Suceava, Tadeusz Piotrowski, Taràs Xevtxenko, Tàtars, Tàtars de Crimea, Tercer Reich, Tercera República Francesa, Ternòpil, Terra cremada, Tisza, Tractat d'Andrússovo, Tractat de Brest-Litovsk, Tractat de Karlowitz, Tractat de Küčük Kaynardja, Tractat de Pereiàslav, Tractat de Riga (1920), Tractat de Versalles, Tsarat de Polònia, Tsarat Rus, Txecs, Txerníhiv, Txernivtsí, Ucàs, Ucàs d'Ems, Ucraïna, Ucraïna Occidental, Ucraïnesos, Unió de Brest, Unió de Lublin, Unió de Polònia-Lituània, Vílnius, Vells creients, Vodka, Voivoda, Voivodat, Voivodat de Lublin, Volínia, Volodímir (ciutat), Württemberg, Władysław Filar, Wehrmacht, Winston Churchill, Yale University Press, Zaporoges, Zbàraj, Zemstvo, 1 de setembre, 11 de juliol, 14a Divisió Waffen SS de Granaders, 16 de maig, 1919, 1920, 1943, 1944, 20 d'octubre, 2002, 2003, 21 d'abril, 22 de desembre, 22 de gener, 22 de novembre, 27 de febrer, 30 d'octubre. Ampliar l'índex (207 més) » « Shrink índex

Aguilons de Lwów

Els ''Aguilons de Lwów; defensors del Cementiri'', pintura a l'oli de Wojciech Kossak, 1926, 90 x 120 cm, Museu de l'Exèrcit Polonès, Varsòvia Els Aguilons de Lwów (polonès: Orlęta lwowskie) és el terme afectuós aplicat als nens soldats polonesos que van defensar la ciutat de Lwów durant la Guerra polonesoucraïnesa de 1918-19.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Aguilons de Lwów · Veure més »

Aixecament de gener

LAixecament de gener va començar el 22 de gener de 1863 com una protesta espontània dels joves polonesos contra el reclutament en l'Exèrcit de l'Imperi Rus, i aviat s'hi van sumar els oficials d'alt rang de Polònia-Lituània i polítics diversos.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Aixecament de gener · Veure més »

Aleksander Kwaśniewski

és un polític polonès, President de la República de Polònia de 1995 a 2005.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Aleksander Kwaśniewski · Veure més »

Aleksandr Afanàssevitx Potebnià

Aleksandr Afanàssevitx Potebnià —Александр Афанасьевич Потебня, en Олександр Опанасович Потебня, Oleksandr Opanàssovitx Potebnià— (Havrylivka, Romny, actual província de Sumi d'Ucraïna, 10 de setembre de 1835 - Khàrkiv, actualment Ucraïna, 29 de novembre de 1891) fou un lingüista i filòsof de la llengua ucraïnès de l'Imperi Rus, professor de lingüística a la Universitat de Khàrkiv.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Aleksandr Afanàssevitx Potebnià · Veure més »

Aleksandr Kérenski

Aleksandr Fiódorovitx Kérenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский) (Simbirsk, 1881 - Ciutat de Nova York, 1970), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Aleksandr Kérenski · Veure més »

Alemanys

Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Alemanys · Veure més »

Anticrist

Anticrist i el diable. Fragment del fresc ''Predicació de l'Anticrist'' (c.1501) a la catedral d'Orvieto Lanticrist és, segons la Bíblia, el concepte oposat a Crist i un personatge perseguidor del cristianisme, el qual ha d'aparèixer poc abans de la fi del món.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Anticrist · Veure més »

Anton Denikin

, nom complet amb patronímic Anton Ivànovitx Denikin, Анто́н Ива́нович Дени́кин, fou un militar que va dirigir els exèrcits blancs del sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Anton Denikin · Veure més »

Armia Krajowa

Desfilada de veterans de l'Armia Krajowa a Sanok, Polònia, l'11 de novembre de 2008. LArmia Krajowa (pronúncia AFI: ˈarmja kraˈjɔva), abreujat AK, o Exèrcit Nacional, va ser el moviment de resistència polonesa en la Segona Guerra Mundial dominant en la Polònia ocupada pels nazis.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Armia Krajowa · Veure més »

Íhor Iliuixin

Íhor Ivànovitx Iliuixin (І́гор Іва́нович Ілью́шин), nascut el 23 d'abril de 1961 a Dnipropetrovsk, és un historiador ucraïnès i professor de la Universitat Eslava de Kíev.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Íhor Iliuixin · Veure més »

Barbacana

Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat. '''El Castellet''' de Perpinyà. La '''barbacana''' de l'antiga muralla de Cracòvia Una barbacana (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Barbacana · Veure més »

Batalla de Kursk

La batalla de Kursk tingué lloc entre el 5 de juliol i el 23 d'agost de 1943 entre els exèrcits del Tercer Reich i de la Unió Soviètica.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Batalla de Kursk · Veure més »

Batalla de Poltava

La batalla de Poltava va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, el 27 de juny (8 de juliol de 1709 en calendari julià), és una de les més famoses batalles de la Gran Guerra del Nord.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Batalla de Poltava · Veure més »

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Belarús · Veure més »

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Bessaràbia · Veure més »

Bohdan Khmelnitski

Bohdan Khmelnitski (Богдан Хмельницький; Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Bohdan Khmelnitski · Veure més »

Bolxevisme

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Bolxevisme · Veure més »

Breslau

Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Breslau · Veure més »

Brodi

La torre de l'edifici de l'antic tribunal provincial de Brody Brodi (en ucraïnès: Броди, en jiddisch: בראָד, translit. Brod) és una ciutat de la Galítsia oriental, a l'actual Ucraïna, a la Província de Lviv, a l'oest del país, a uns 90 kilòmetres al nord-est de la capital de la província, Lviv.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Brodi · Veure més »

Bucovina

Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Bucovina · Veure més »

Buh Occidental

Mapa dels rius majors d'Ucraïna (en anglès) Mapa del Buh Occidental (en francès) El Buh Occidental dins el sistema fluvial polonès. El Buh Occidental o simplement Buh o Bug (ucraïnès: За́хідний Буг o Буг, Zàkhidnyi Buh o Buh; belarús: Захо́дні Буг, Zakhodni Buh; polonès: Bug) és un riu d'Ucraïna, Belarús i Polònia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Buh Occidental · Veure més »

Camperol

El camperol o camper (Agaricus campestris, del llatí campester, perquè creix al camp) és el rubiol més representatiu del grup dels camperols.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Camperol · Veure més »

Carles XII de Suècia

, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Carles XII de Suècia · Veure més »

Caterina II de Rússia

, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Caterina II de Rússia · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Conferència d'Ambaixadors

La Conferència d'Ambaixadors dels Principipals Poders Aliats i Associats va ésser una organització interaliada de l'Entente en el període posterior a la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Conferència d'Ambaixadors · Veure més »

Conferència de Pau de París (1919)

La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles per ser el palau homònim seu de les deliberacions, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Conferència de Pau de París (1919) · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Congrés de Viena · Veure més »

Corvees

Les corvees (del francès corvée) són prestacions en treball que havien de fer alguns camperols a la reserva senyorial.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Corvees · Veure més »

Cosacs

Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Cosacs · Veure més »

Cracòvia

Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Cracòvia · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Crimea · Veure més »

Cristianisme ortodox

Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Cristianisme ortodox · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Democràcia parlamentària · Veure més »

Destral

Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, a un mànec, generalment de fusta.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Destral · Veure més »

Dictadura del proletariat

La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Dictadura del proletariat · Veure més »

Dieta (assemblea)

La dieta és una assemblea de deliberació formal d'un estat.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Dieta (assemblea) · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Vasa

escut d'armes de la família Vasa La casa o dinastia de Vasa va ser la dinastia regnant a Suècia entre el 1523 i el 1654 i a Polònia entre el 1587 i el 1668.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Dinastia Vasa · Veure més »

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Dnièster · Veure més »

Dniéper

El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Dniéper · Veure més »

Dubno

Dubno és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Dubno · Veure més »

Duma

El Tsar Mikhaïl Fiódorovitx en una sessió de la ''Duma Boiara'' (Andrei Riàbuixkin, 1893). La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Duma · Veure més »

Eleccions parlamentàries poloneses de 1919

Les Eleccions parlamentàries poloneses de 1919 foren les primeres celebrades a la Segona República Polonesa per a elegir el Sejm del 26 de gener de 1919 pel sistema de sufragi universal directe i representació proporcional.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Eleccions parlamentàries poloneses de 1919 · Veure més »

Eleccions parlamentàries poloneses de 1922

Les Eleccions parlamentàries poloneses de 1922 es van celebrar a la Segona República Polonesa per a elegir el Sejm del 2 a 12 de novembre de 1922.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Eleccions parlamentàries poloneses de 1922 · Veure més »

Electorat de Saxònia

LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Electorat de Saxònia · Veure més »

Endecja

Endecja (de l'abreviatura (ND, "En" "de" més "cja", pronunciat "endétsia") del seu nom polonès,Narodowa Demokracja - «Democràcia Nacional» -, també conegut com a Ruch Narodowy, «Moviment Nacional») va ser un moviment polític de la dreta polonesa actiu des de mitjan fins a la fi de la Segona República Polonesa a 1939.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Endecja · Veure més »

Escoltisme

LEscoltisme és un moviment d'abast mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'educació en el lleure, fundat l'any 1907 a Anglaterra per Robert Baden-Powell, general de l'exèrcit britànic, que posteriorment es va estendre a un gran nombre de països.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Escoltisme · Veure més »

Església grecocatòlica ucraïnesa

Sant Josafat LEsglésia grecocatòlica ucraïnesa (Українська греко-католицька церква transcrit Ukraïnska hreko-katolitska tserkva) és la més nombrosa de les Esglésies Catòliques Orientals autònomes en plena comunió, sui iuris, amb la Santa Seu de l'Església catòlica.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Església grecocatòlica ucraïnesa · Veure més »

Esglésies Catòliques Orientals

Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Esglésies Catòliques Orientals · Veure més »

Estanislau August Poniatowski

Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Belarús), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Estanislau August Poniatowski · Veure més »

Estanislau I de Polònia

Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Estanislau I de Polònia · Veure més »

Exèrcit Blanc

Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Exèrcit Blanc · Veure més »

Exèrcit insurgent ucraïnès

LExèrcit insurgent ucraïnès (Українська повстанська армія, УПА, Ukrayins'ka povstans'ka armiya, UPA) fou un exèrcit nacionalista ucraïnès paramilitar i després partisà que va dur a terme diverses accions de guerrilla durant la Segona Guerra Mundial contra l'Alemanya nazi, la Unió Soviètica, Txecoslovàquia, i també contra l'Estat Polonès Clandestí i la Polònia comunista.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Exèrcit insurgent ucraïnès · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Exèrcit Roig · Veure més »

Ferdinand Foch

Ferdinand Foch Ferdinand Foch (en occità Ferdinand Foish) (Tarba, Migdia-Pirineus, 2 d'octubre, 1851 – 20 de març, 1929) fou un militar francès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ferdinand Foch · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Franz Miklosich

Franz Miklosich (també conegut en eslovè com a (20 de novembre de 1813 - 7 de març de 1891) va ser un filòleg eslovè.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Franz Miklosich · Veure més »

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Galítsia · Veure més »

Genocidi

Calaveres humanes al Memorial del genocidi de Murambi en record del Genocidi de Ruanda Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Genocidi · Veure més »

Gestapo

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Gestapo · Veure més »

Govern polonès a l'exili

El govern polonès a l'exili, formalment conegut com el Govern de la República de Polònia a l'exili (en polonès, Rząd Rzeczypospolitej Polskiej na uchodźstwie), va ser el govern a l'exili de Polònia format arran de la invasió de Polònia de setembre de 1939, i la subsegüent ocupació de Polònia per l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica, que va posar fi a la Segona República Polonesa fundada el 1918.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Govern polonès a l'exili · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Gran Ducat de Lituània · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Gran Guerra del Nord · Veure més »

Gran Guerra Pàtria

La Gran Guerra Patriòtica (en rus Великая Отечественная война, Velikaia Otetxestvénnaia voinà; de vegades anomenat Gran Guerra Pàtria) és el terme donat pels soviètics a la guerra contra l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial —la Guerra Germanosoviètica.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Gran Guerra Pàtria · Veure més »

Grzegorz Motyka

és un historiador polonès, especialitzat en la història de les relacions polonesoucraïneses.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Grzegorz Motyka · Veure més »

Guerra de desgast

Mapa del Canal de Suez La Guerra de desgast (en àrab: حرب الاستنزاف, Harb al-Istinzāf; en hebreu: מלחמת ההתשה, Milhemet haHatashah) va ser una guerra limitada entre Egipte i Israel que va tenir lloc entre els anys 1967 i 1970.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Guerra de desgast · Veure més »

Guerra poloneso-soviètica

La guerra poloneso-soviètica (febrer de 1919 – març de 1921) va ser un conflicte armat entre la Rússia Soviètica i la Ucraïna Soviètica contra Polònia i la República Popular d'Ucraïna, quatre estats nascuts després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser conseqüència de diversos intents expansionistes. Polònia, que havia recuperat la seva independència després del Tractat de Versalles, volia recuperar territoris que havia perdut durant la Partició de Polònia a final del; l'aspiració soviètica era controlar els mateixos territoris, que havien format part de la Rússia Imperial fins a la Gran Guerra. Ambdós estats van reclamar la victòria a la guerra:Els historiadors russos i polonesos tendeixen a assignar la victòria als seus respectius països. Les avaluacions externes varien, la majoria entre assignar com a resultat una victòria de Polònia o bé no són concloents. Lenin en el seu informe secret de la 9a Conferència del Partit Bolxevic, el 20 de setembre de 1920, va qualificar el resultat de la guerra així: "En una paraula, una gegantina derrota sense precedents" (vegeu The Unknown Lenin, ed.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Guerra poloneso-soviètica · Veure més »

Guerra poloneso-ucraïnesa

La guerra poloneso-ucraïnesa va ser una guerra entre la recentment constituïda Polònia independent i la recentment proclamada República Popular d'Ucraïna Occidental entre 1918 i 1919 pel control dels territoris de l'Imperi Austrohongarès en aquest moment en descomposició.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Guerra poloneso-ucraïnesa · Veure més »

Guerra russo-turca (1768-1774)

La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »

Guerra russopolonesa

L'expressió Guerra russopolonesa fa referència a algun dels conflictes entre Polònia (inclosa la Mancomunitat de Polònia-Lituània) i Rússia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Guerra russopolonesa · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Hassidisme

El hassidisme és el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenen el nivell més alt d'observança religiosa i acció moral.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Hassidisme · Veure més »

Iași

Iași és una ciutat de Romania.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Iași · Veure més »

Ievhèn Petruixèvitx

Ievhèn Petruixèvitx (Євген Петрушевич), nascut el 3 de juny del 1863 a Busk, Galítsia, i traspassat el 29 d'agost del 1940 a Berlín, fou un advocat i polític ucraïnès, president de la República Popular d'Ucraïna Occidental.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ievhèn Petruixèvitx · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Imperi Rus · Veure més »

Institut de la Memòria Nacional

La seu de l’Institut de la Memòria Nacional LInstitut de la memòria nacional - Comissió de persecució dels crims contra la nació polonesa, en polonès Instytut Pamięci Narodowej - Komisja Ścigania Zbrodni przeciwko Narodowi Polskiemu o IPN, és una institució polonesa creada per una llei del 18 de desembre del 1998.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Institut de la Memòria Nacional · Veure més »

Intel·liguèntsia

La intel·liguèntsia (del llatí intelligentia) és una classe social composta per persones involucrades en complexes activitats mentals i creatives orientades al desenvolupament i la disseminació de la cultura, incloent-hi intel·lectuals i grups socials propers a ells.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Intel·liguèntsia · Veure més »

Invasió francesa de Rússia

La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Invasió francesa de Rússia · Veure més »

Invasió soviètica de Polònia

La Invasió soviètica de Polònia de 1939 va ser una operació militar de la Unió Soviètica sense declaració formal de guerra, iniciada el 17 de setembre de 1939, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va envair Polònia des de l'est, setze dies després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi envaís Polònia des de l'oest.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Invasió soviètica de Polònia · Veure més »

Ivan Frankó

Ivan Frankó (en ucraïnès: Іван Франко; nom complet i amb accents marcats: Іва́н Я́кович Франко́, transcrit al català: Ivan Iàkovytx Frankó) (poble de Nahuièvytxi, óblast de Lviv, 27 d'agost de 1856 - ciutat de Lviv, 28 de maig de 1916) va ser un poeta, escriptor, crític social i literari, periodista, economista i activista polític ucraïnès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ivan Frankó · Veure més »

Ivan Mazepa

Ivan Stepànovitx Mazepa (Іва́н Степа́нович Мазе́па, Ива́н Степа́нович Мазе́па, polonès Jan Mazepa Kołodyński - 20 de març del 1639 - 2 d'octubre del 1709), fou un ataman cosac de l'hetmanat del marge esquerre d'Ucraïna, des del 1687 al 1708.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ivan Mazepa · Veure més »

Józef Piłsudski

Józef Piłsudski de Kościesza (Zułów, prop de Vílnius, actual Lituània, 5 de desembre de 1867 - Varsòvia, 12 de maig de 1935) va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Józef Piłsudski · Veure més »

Jitòmir

Jitòmir, a vegades transcrit com a Jitómir, (en ucraïnès Житомир, en rus Житомир, en polonès Żytomierz) és una ciutat d'Ucraïna, situada a la meitat occidental del país i capital administrativa de l'óblast de Jitòmir.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Jitòmir · Veure més »

Joan II Casimir Vasa

, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia o Casimir V, fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Joan II Casimir Vasa · Veure més »

Jornada de vuit hores

Pancarta exigint la jornada de treball màxima de 8 hores, Melbourne, 1856 La jornada de vuit hores (en anglès Eight-hour day) fa referència a la reivindicació del moviment obrer per la reducció de la jornada de treball i l'establiment de les vuit hores de treball diàries o 40 hores a la setmana, també conegut com el moviment per la jornada reduïda (en anglès Short-Time Working), que va tenir el seu origen en les penoses condicions de treball de la Revolució Industrial a Gran Bretanya a mitjan.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Jornada de vuit hores · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Judaisme caraïta

200x200px El caraisme o judaisme caraïta (en hebreu: יהדות קראית, transliterat: Yahadut Karait) és una branca del judaisme que tan sols reconeix l'autoritat del Tanakh (l'Antic Testament) i rebutja les creences del judaisme ortodox, així com la llei jueva (la halacà) i les altres escriptures rabíniques com la Mixnà, la Guemarà i el Talmud.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Judaisme caraïta · Veure més »

Juliusz Słowacki

Juliusz Słowacki, AFI (1809, Krzemieniec, Polònia - 1849, França) fou un poeta polonès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Juliusz Słowacki · Veure més »

Kíiv

Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Kíiv · Veure més »

Kòvel

Kòvel (Kóvel, polonès: Kowel, jiddisch קאָוועל, és una ciutat de la província de Volínia, al nord-oest d'Ucraïna. És el centre administratiu del raion de Kòvel (districte), per bé que la ciutat en si és designada com una ciutat d'importància d'óblast i no forma part del raion. La seva població és de 68.912 (estimació del 2013). Kòvel dona nom a una de les més antigues inscripcions rúniques que es van perdre durant la Segona Guerra Mundial. La punta de llança de Kòvel, descoberta prop de la ciutat en 1858, contenia el text en gòtic.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Kòvel · Veure més »

Khàrkiv

Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Khàrkiv · Veure més »

Krèmenets

Krèmenets (en Кременець, de vegades Крем'янець ("Krèmianets"); en Кременец; en polonès Krzemeniec; en ídix: Kremnitz, en llatí Cremenecia) és una vila de l'óblast de Ternòpil, a Ucraïna occidental.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Krèmenets · Veure més »

Kresy

Mapa que mostra els voivodats de Polònia entre les guerres mundials. Els voivodats de l'est foren, més o menys, els ''Kresy Wschodnie'' d'aquell període. El nom Kresy (Terres frontereres en polonès), o Kresy Wschodnie (Terres frontereres de l'est), era l'apel·latiu donat a les antigues terres orientals de Polònia, obtingudes del Gran Ducat de Lituània i de majoria poblacional al·lòfona (lituans, bielarussencs, ucraïnesos).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Kresy · Veure més »

Ladislau IV de Polònia

fou rei de Polònia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ladislau IV de Polònia · Veure més »

Línia Curzon

La línia Curzon el 1945. La línia Curzon (en polonès Linia Curzona) va ser una proposta de frontera entre Polònia i la Unió Soviètica.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Línia Curzon · Veure més »

Leipzig

(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Leipzig · Veure més »

Leonid Kutxma

, nom complet amb patronímic Leonid Danílovitx Kutxma, transliteració internacional: Leonid Kuchma, és un polític i enginyer ucraïnès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Leonid Kutxma · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Lituània · Veure més »

Llista dels primers estats eslaus orientals

Aquest article recull en forma de llista les tribus que vivien en els territoris de l'actual Belarús, Rússia i Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Llista dels primers estats eslaus orientals · Veure més »

Lutsk

Lutsk (en ucraïnès Луцьк, en rus Луцк, en polonès Łuck) és el centre administratiu de l'óblast de Volínia, a Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Lutsk · Veure més »

Lviv

Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Lviv · Veure més »

Maça amb cadenes

La maça amb cadenes és una arma de combat cos a cos que deriva d'una eina agrícola.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Maça amb cadenes · Veure més »

Międzymorze

Projecte de Józef Piłsudski per crear una federació a Europa oriental, Międzymorze, sota el domini de Polònia. Międzymorze, AFI /mʲɛnd͡zɨˈmɔʐɛ/ (que pot traduir-se per 'entre mars') va ser el nom donat per Józef Piłsudski al seu projecte de federació entre Polònia, Lituània, Belarús i Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Międzymorze · Veure més »

Mikhailo Hruixevski

Mikhailo Serhíovitx Hruixevski (en nascut a Chełm, en l'actual Polònia, el 29 de setembre de 1866 i mort a Kislovodsk, en l'actual Rússia, el 25 de novembre de 1934) fou un historiador i polític ucraïnès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Mikhailo Hruixevski · Veure més »

Minsk

La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Minsk · Veure més »

Mirosław Hermaszewski

va ser un oficial retirat de la Força Aèria Polonesa.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Mirosław Hermaszewski · Veure més »

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Mongols · Veure més »

Nacionalisme ucraïnès

Bandera d'Ucraïna Monestir de Sant Miquel a Kíev. El terme nacionalisme ucraïnès fa referència a la versió ucraïnesa de nacionalisme.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Nacionalisme ucraïnès · Veure més »

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Neteja ètnica · Veure més »

Niall Ferguson

Niall Campbell Douglas Ferguson (18 d'abril de 1964, Glasgow) és un historiador, escriptor i professor britànic.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Niall Ferguson · Veure més »

Nicolau II de Rússia

El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Nicolau II de Rússia · Veure més »

Nikolai Kostomàrov

Reservar damunt existència de les persones ucraïneses, 1921; programa Ideològic del St Ciril i Metodi Fraternitat Nikolai Ivànovitx Kostomàrov (Никола́й Ива́нович Костома́ров, Мико́ла Іва́нович Костома́ров, Mikola Ivànovitx Kostomàrov; 16 de maig de 1817, Iurassovka, gubèrnia de Vorónej, Imperi Rus – 19 d'abril de 1885, Sant Petersburg, Imperi Rus) és un dels historiadors russos més assenyalats, un Professor d'Història al Kiev Universitat i més tard al St. Petersburg Universitat, un autor de molts llibres, incloent la seva biografia famosa del dissetè segle Hetman de Zaporozhian Cossacks Bohdan Khmelnytsky, i el seu fonamental 3-volum Història russa en Biografies de les seves figures principals (Russkaya istoriya v zhizneopisaniyakh yeyo glavneyshikh deyateley).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Nikolai Kostomàrov · Veure més »

NKVD

El NKVD (rus: НКВД, Народный комиссариат внутреннихдел; transliterat Narodni komissariat vnútrennikh del) o Comissariat del Poble d'Afers Interiors era la principal organització de policia secreta de la Unió Soviètica, sent responsable de la repressió política durant l'estalinisme.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і NKVD · Veure més »

Norman Davies

Ivor Norman Richard Davies (nascut el 8 de juny de 1939 a Bolton, Lancashire) és un historiador anglès, conegut per les seves publicacions sobre la història de Polònia i les illes britàniques.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Norman Davies · Veure més »

Operació Barba-roja

La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Operació Barba-roja · Veure més »

Operació Vístula

LOperació Vistula, també coneguda com a Operació Wisła (polonès: Akcja "Wisła"; Операція «Вісла»), va ser el nom en clau donat el 1947 per a la deportació de les poblacions d'ucraïnesos i lemkos del sud-oest de Polònia, duta a terme per les autoritats comunistes poloneses amb l'ajuda de la Unió Soviètica i la Txecoslovàquia comunista.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Operació Vístula · Veure més »

Organització dels nacionalistes ucraïnesos

L'Organització dels nacionalistes ucraïnesos o OUN (Організація українськихнаціоналістів transliterat Orhanizatsiya ukrayins'kykh nationalistiv o ОУН) és un partit polític ucraïnès d'extrema dreta creat en 1929 a Viena per Ievhèn Konovàlets.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Organització dels nacionalistes ucraïnesos · Veure més »

Organització militar ucraïnesa

LOrganització militar ucraïnesa (Українська Військова Організація, UVO) fou un moviment ucraïnès de resistència i sabotatge actiu a l'est de la Petita Polònia durant el període d'entreguerres.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Organització militar ucraïnesa · Veure més »

Oriol (Rússia)

Oriol (en rus Орёл, literalment àguila), és una ciutat de Rússia, capital de la província homònima.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Oriol (Rússia) · Veure més »

Pacte Mólotov-Ribbentrop

El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Pacte Mólotov-Ribbentrop · Veure més »

Partisans soviètics

propaganda soviètica durant la Segona Guerra Mundial Els partisans soviètics van ser els membres d'un moviment de resistència que van portar a terme una guerra de guerrilles contra les tropes de l'Eix durant l'ocupació de la Unió Soviètica durant la Gran Guerra Patriòtica.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Partisans soviètics · Veure més »

Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors

El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors · Veure més »

Partit Popular Polonès-Wyzwolenie

El Partit Popular Polonès-Wyzwolenie (polonès Polskie Stronnictwo Ludowe "Wyzwolenie") fou un partit polític polonès fundat el 1915 de la unió de diversos partits agraris de l'antic Regne de Polònia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Partit Popular Polonès-Wyzwolenie · Veure més »

Partit Revolucionari Ucraïnès

El Partit Revolucionari Uucraïnès (Революційна українська партія, Revolyutsiyna ukraïnska partiya RUP) va ser un partit polític de tendència nacional-revolucionària i marxista fundat l'11 febrer del 1900 per estudiants de Khàrkiv, l'objectiu principal del qual era la revolució i la independència d'Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Partit Revolucionari Ucraïnès · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Patriarca de Moscou

L'Església dels Dotze Apòstols, seu domèstica dels Patriarques de Moscou El Patriarca de Moscou i de Totes les Rússies - ПатриархМосковский и всея Руси - és el títol del màxim representant de l'Església Ortodoxa Russa, també coneguda com a Patriarcat de Moscou.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Patriarca de Moscou · Veure més »

Pau de Riga

Segona pàgina del tractat, versió en polonès. particions (ombrejada). La pau de Riga (també coneguda com a tractat de Riga, polonès: Traktat Ryski) signat a Riga el 18 de març de 1921, entre Polònia, d'una banda, en un costat, i la RSFS De Rússia i la RSS d'Ucraïna per l'altra; amb aquest tractat es va donar per acabada la guerra poloneso-soviètica.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Pau de Riga · Veure més »

Pavlò Skoropadski

Pavlò Petròvitx Skoropadski (Павло́ Петро́вич Скоропа́дський), nascut el 3 de maig de 1873 a Wiesbaden, Alemanya i traspassat el 26 d'abril de 1945 a la clínica del Monestir de Metten a Baviera, fou un polític ucraïnès. S'uní tardanament al moviment nacional ucraïnès i representà la seva ala dretana.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Pavlò Skoropadski · Veure més »

Paweł Jasienica

va ser un historiador i autor de llibres sobre la història de Polònia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Paweł Jasienica · Veure més »

Pàvel Miliukov

Pàvel Nikolàievitx Miliukov (en rus Павел Николаевич Милюков, nascut el 15 de gener de 1859 (27 de gener de 1859 segons el calendari gregorià) a Moscou i mort el 31 de març de 1943 a Èx-los-Bens va ser un historiador rus. Polític fundador del Partit Constitucional Democràtic Rus, després de la revolució de febrer de 1917 i la formació del govern provisional va exercir breument com a ministre dels Afers estrangers.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Pàvel Miliukov · Veure més »

Període d'entreguerres

Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Període d'entreguerres · Veure més »

Pereiàslav

Pereiàslav (Переяслав, Переяслав) és una ciutat de l'Óblast de Kíiv, a Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Pereiàslav · Veure més »

Peremixliani

Peremixliani (polonès: Przemyslany; jiddisch: פרימישלאן) és una ciutat a la Província de Lviv (regió) d'Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Peremixliani · Veure més »

Petita Polònia

Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Petita Polònia · Veure més »

Petrò Poroixenko

Petrò Oleksíovitx Poroixenko (en ucraïnès: Петро Олексійович Порошенко; transcrit a l'anglès: Petro Poroshenko) (Bolhrad, Ucraïna, 26 de setembre de 1965) és un empresari i polític ucraïnès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Petrò Poroixenko · Veure més »

Podíl·lia

Podíl·lia o Podòlia (en ucraïnès: Поділля, Podillya, en polonès: Podole) és una regió d'Europa Oriental que es troba actualment en la zona centreocidental i sud-occidental d'Ucraïna i que en línies generals correspon amb les actuals óblasti de Khmelnitski, Ternòpil i Vínnitsia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Podíl·lia · Veure més »

Pogrom

Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Pogrom · Veure més »

Polèsia

Polesia Polèsia o Políssia (Пале́ссе, Paléssie; Полі́сся, Políssia; Поле́сье, Poliéssie; Polesie; amb el significat de «terra de bosc») és una regió històrica situada en gran part entre Ucraïna i Belarús.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Polèsia · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Polònia · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Polonès · Veure més »

Polonesos

Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Polonesos · Veure més »

Polonització

La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Polonització · Veure més »

Potències Centrals

Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Potències Centrals · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Praga · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Prudnik

Prudnik (Neustadt, Neustadt in Oberschlesien, txec: Prudník, Prudnicium, Neostadium) és una ciutat situada al sud-oest de Polònia, a la vora del riu Prudnik, al Voivodat d'Opole, amb una població de 21.237 habitants (2017).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Prudnik · Veure més »

Przemyśl

Przemyśl (AFI és una ciutat del sud-est de Polònia amb 66.756 habitants (2008). El 2006 va ser incorporada al voivodat de Subcarpàcia. Abans era la capital del voivodat de Przemyśl. Przemyśl deu la seva llarga i rica història a la seva ubicació geogràfica privilegiada. La ciutat es troba a l'anomenada Porta de Przemyśl, un pas que connecta les muntanyes amb les terres baixes, de fàcil accés i sòl fèrtil. També cal destacar el fet que el riu San sigui navegable. Importants rutes comercials travessen la ciutat, cosa que garanteix la seva importància.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Przemyśl · Veure més »

Rada Suprema

La Rada Suprema (en ucraïnès Верховна Рада України, Verkhovna Rada Ukraïni) o Consell Suprem és el nom oficial del parlament unicameral d'Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Rada Suprema · Veure més »

Rússia blanca

Escut del voivonat de Polatsk, una Pahonia sobre fons blanc Rússia Blanca, o Rus blanc o Rutènia Blanca, és un arcaisme per a designar la part oriental de l'actual Belarús, incloent les ciutats de Polotsk, Vítsiebsk, i Mahiliou.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Rússia blanca · Veure més »

Reconeixement militar

El reconeixement és el terme militar utilitzat per a l'acció de recerca activa d'informació sobre un enemic o altres condicions mitjançant l'observació física.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Reconeixement militar · Veure més »

Reforma emancipadora del 1861 a Rússia

Els mugics escolten la proclamació del Manifest de l'Emancipació el 1861 La Reforma Emancipadora de 1861 a Rússia va ser la primera i més important de les reformes liberals dutes a terme durant el govern del tsar Alexandre II de Rússia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Reforma emancipadora del 1861 a Rússia · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Regne de Polònia · Veure més »

Repartiment de Polònia

Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Repartiment de Polònia · Veure més »

República de Weimar

La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і República de Weimar · Veure més »

República Popular d'Ucraïna

La República Popular d'Ucraïna (Українська Народна Республіка transcrit Ukraïnska Naródnya Respúblika, abreujat УНР UNR, amb ortografia antiga Українська Народня Республіка, transcrit Ukraïnska Naródnia Respúblika) també coneguda com a República Nacional Ucraïnesa, fou una república que es va declarar en part del territori de la moderna Ucraïna després de la Revolució russa.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і República Popular d'Ucraïna · Veure més »

República Popular d'Ucraïna Occidental

La República Popular d'Ucraïna Occidental (en, Zakhidnoukraïnska Naródnya Respúblika, abreujadament o ZUNR, en ortografia antiga Західно-Українська Народня Республіка) va ser un efímer estat pluri-ètnic que va sorgir sobre els territoris actuals de Galítsia de resultes de l'enfonsament de l'Imperi Austrohongarès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і República Popular d'Ucraïna Occidental · Veure més »

República Socialista Federativa Soviètica de Rússia

La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »

República Soviètica Hongaresa

República Soviètica Hongaresa fou el nom amb què es conegué Hongria mentre va ser governada per la unió del Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista, entre el 21 de març i el 4 d'agost de 1919.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і República Soviètica Hongaresa · Veure més »

Revolta decabrista

La insurrecció desembrista o revolta decabrista (Восста́ние декабри́стов Vosstànie dekabrístov - de Декабрь dekabr, desembre en rus) fou una temptativa de cop d'estat militar que es va desenvolupar a Sant Petersburg el 14 de desembre del 1825 per tal d'obtenir del futur emperador Nicolau I una constitució.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Revolta decabrista · Veure més »

Revolta polonesa del 1830

La Revolta polonesa del 1830, també coneguda com a Revolució dels cadets o Revolta de novembre, va ser una rebel·lió armada contra el domini rus a Polònia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Revolta polonesa del 1830 · Veure més »

Revolució de 1848

Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució hongaresa de 1848

Sándor Petőfi, poeta hongarès clau en la revolució de 1848. La Revolució hongaresa de 1848 fou una de les moltes revolucions d'aquell any i va estar relacionada amb les revolucions a l'àrea dels Habsburg.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Revolució hongaresa de 1848 · Veure més »

Revolució russa de 1905

La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Revolució russa de 1905 · Veure més »

Rivne

Rivne (en Рівне, en Ровно, Rovno, en polonès: Równe) és una ciutat del nord-oest d'Ucraïna i la capital administrativa de l'Óblast de Rivne.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Rivne · Veure més »

Roman Xukhèvitx

, nom complet amb patronímic Roman-Taràs Iòssipovitx Xukhèvitx, Рома́н-Тарас Йо́сипович Шухе́вич, també conegut amb el pseudònim de Taràs Txuprinka, Тарас Чупринка) va ser un polític ucraïnès, líder militar i general de l'Exèrcit insurgent ucraïnès (UPA).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Roman Xukhèvitx · Veure més »

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Rus de Kíev · Veure més »

Russificació

Països del món on es parla rus La russificació és l'adopció de l'idioma rus o aspectes de la cultura russa, voluntàriament o no, per comunitats no russes.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Russificació · Veure més »

Russos

Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Russos · Veure més »

Rutènia subcarpàtica

Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Rutènia subcarpàtica · Veure més »

Rutens

Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Rutens · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Sant Petersburg · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Santa Aliança · Veure més »

Símon Petliura

Símon Vassílovitx Petliura (Си́мон Васи́льович Петлю́ра, AFI /ˈsɪmon pɛt'ljurɐ/ transliterat Symon Vasyl'ovyč Petljura, romanitzat Símon Vassílovitx Petliura, tot i que també es pot trobar com a Simon Petlura, Symon Petlura, Symon Petlyura, o Symon Petljura; Poltava, - París, 25 de maig de 1926) fou un polític i periodista ucraïnès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Símon Petliura · Veure més »

Súzdal

Súzdal -Суздаль - és una ciutat de la província de Vladímir, a Rússia, i el centre administratiu del raion de Súzdal.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Súzdal · Veure més »

Schutzmannschaft

Durant l'ocupació nazi de l'Europa oriental, un Schutzmannschaft (pronuncia *xútsmanxaft, abreujat Schuma, equip de policia), era una unitat de polícia auxiliària composta de persones locals que col·laboraven amb les forces ocupants.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Schutzmannschaft · Veure més »

Segimon III Vasa

, fou rei de Polònia entre 1587 i 1632, amb el nom de Segimon III.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Segimon III Vasa · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Segle XIV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Segle XVII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona República Polonesa

La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Segona República Polonesa · Veure més »

Sejm

Sejm és el nom que designa la cambra baixa del parlament polonès, encara que en altres èpoques designava el parlament en el seu conjunt.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Sejm · Veure més »

Serguei Paradjànov

Serguei, Serhíi, Sargis o Sergó Paradjànov (armeni: Սարգիս Հովսեփի Փարաջանյան, Sargis Hovsepi Parajanian; georgià: სერგეი (სერგო) ფარაჯანოვი, Sergó Paradjanovi; Сергій Йосипович Параджанов, Serhíi Iòssyposvytx Paradjànov; Сергей Иосифович Параджанов, Serguei Iòssifovitx Paradjànov) (Tbilissi, Geòrgia, 9 de gener de 1924 — Erevan, Armènia, 20 de juliol de 1990) va ser un director de cinema armeni ucraïnès i artista, reconegut com un dels grans mestres del cinema del.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Serguei Paradjànov · Veure més »

Sicherheitsdienst

Insígnia de màniga d'oficial del Sicherheitsdienst (SD) El Sicherheitsdienst (Servei de Seguretat – SD) era el servei d'intel·ligència de les SS.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Sicherheitsdienst · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Societat de Nacions · Veure més »

Sokol

Exercicis gimnàstics del moviment Sokol el 1924. El Sokol és un moviment gimnàstic nacionalista txec fundat el 1862.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Sokol · Veure més »

Solomia Kruixelnitska

Solomia Amvróssiïvna Kruixelnitska, Соломі́я Амвро́сіївна Крушельни́цька (Biliàvintsi, Podíl·lia, Regne de Galítsia i Lodomèria, 23 de setembre de 1872 – Lviv, RSSU, 16 de novembre de 1952) fou una soprano ucraïnesa, considerada una de les estrelles d'òpera més brillants de la primera meitat del.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Solomia Kruixelnitska · Veure més »

Starosta

Stàrosta o Starosta (ciríl·lic: ста́роста, llatí: capitaneus, polonès: starosta, txec: starosta, Starost) és el títol d'un càrrec oficial o no oficial de govern que s'ha utilitzat en diversos contextos a través de la major part de la història eslava.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Starosta · Veure més »

Stepan Bandera

Stepan Andríovtix Bandera fou un polític revolucionari ucraïnès i un dels líders del moviment nacional d'Ucraïna a l'oest d'Ucraïna (Galítsia), que va dirigir l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Stepan Bandera · Veure més »

Sublim Porta

La Sublim Porta a l'època de l'Imperi Otomà. La Sublim Porta el 2006. La Sublim Porta (de l'àrab, 'porta' i de l'àrab, 'alt') era el departament i residència del gran visir otomà, originalment anomenat Paixà Kapusu o Vezir Kapusu (de kapu, 'porta' en turc).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Sublim Porta · Veure més »

Suceava

Palau Administratiu de Suceava, seu del govern provincial La ciutat de Suceava (en romanès,; en alemany Suczawa, en polonès Suczawa, en ucraïnès Сучава, en jiddisch שאַץ) és una localitat del nord-est de Romania, capital de la província de Suceava, a la regió històrica de Bucovina.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Suceava · Veure més »

Tadeusz Piotrowski

Tadeusz Piotrowski o Thaddeus Piotrowski (nascut el 1940 a Ryświanc, Volínia) és un sociòleg estatunidenc d'origen polonès.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tadeusz Piotrowski · Veure més »

Taràs Xevtxenko

Taràs Hryhórovytx Xevtxenko (alt.: Taràs Hrihórovitx Xevtxenko, en ucraïnès: Тарас Григорович Шевченко, poble de Mórintsi, gubèrnia de Kíiv, actual óblast de Txerkassy, 9 de març de 1814 — Sant Petersburg, Imperi Rus, 10 de març de 1861), també conegut com a Kobzar (Кобзар), fou un poeta, artista i humanista ucraïnès del període romàntic.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Taràs Xevtxenko · Veure més »

Tàtars

Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tàtars · Veure més »

Tàtars de Crimea

Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tàtars de Crimea · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tercer Reich · Veure més »

Tercera República Francesa

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tercera República Francesa · Veure més »

Ternòpil

Ternòpil o Ternópil (Тернопіль, transliterat Ternopil’ transcrit Ternòpil, polonès i alemany: Tarnopol, Тернополь, transliterat Ternopol’, transcrit Ternópol), és una ciutat, a l'oest d'Ucraïna, situada a la vora del riu Seret.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ternòpil · Veure més »

Terra cremada

iraquianes al 1991 Política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Terra cremada · Veure més »

Tisza

On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tisza · Veure més »

Tractat d'Andrússovo

El Tractat d'Andrússovo (en polonès Rozejm andruszowski, en rus Андрусовское перемирие, en ucraïnès Андрусівське перемир'я) va ser una treva de tretze anys i mig, firmada en 1667 entre el Gran Ducat de Moscou i la Confederació de Polònia i Lituània, que estaven en guerra des de 1654 als territoris de les actuals Ucraïna i Belarús.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tractat d'Andrússovo · Veure més »

Tractat de Brest-Litovsk

El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tractat de Brest-Litovsk · Veure més »

Tractat de Karlowitz

Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tractat de Karlowitz · Veure més »

Tractat de Küčük Kaynardja

Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »

Tractat de Pereiàslav

El Tractat de Pereiàslav o la Rada de Pereiàslav (Переяславская рада) es va realitzar en 1654 a la ciutat ucraïnesa de Pereiàslav, i en ell hi van intervenir, d'una banda, els cosacs de la comunitat de Zaporòjia i el Tsar Aleix I de Moscòvia, de l'altra, després de la Rebel·lió de Khmelnitski.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tractat de Pereiàslav · Veure més »

Tractat de Riga (1920)

El Tractat de Riga (11 d'agost de 1920) se signa entre el Govern de Letònia i la Rússia Soviètica a Riga per posar fi a la Guerra d'independència de Letònia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tractat de Riga (1920) · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tractat de Versalles · Veure més »

Tsarat de Polònia

El Tsarat de Polònia (en polonès: Kongresówka, Polònia del Congrés) o Regne de Polònia (en polonès: Królestwo Polskie. i en rus: Царство Польское, Tsárstva Pólskaye), també coneguda com la Polònia russa, va ser un estat, successor en gran part del Gran Ducat de Varsòvia després de la caiguda de Napoleó Bonaparte.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tsarat de Polònia · Veure més »

Tsarat Rus

El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Tsarat Rus · Veure més »

Txecs

Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Txecs · Veure més »

Txerníhiv

Txerníhiv (Чернігів) és una ciutat d'Ucraïna i la capital administrativa de l'Óblast de Txerníhiv.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Txerníhiv · Veure més »

Txernivtsí

Txernivtsí (en ucraïnès, Чернівці; en alemany Czernowitz; en polonès Czerniowce; en romanès Cernăuţi; en rus Черновцы, transcrit: Txernovtsy) és una ciutat d'Ucraïna, capital de l'óblast de Txernivtsí, al sud-oest del país.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Txernivtsí · Veure més »

Ucàs

Exemple d'un ucàs modern sobre el nomenament d'un ambaixador Un ucàs (указ., ukaz, de vegades transliterat com a ukàs o ucaz) en la Rússia imperial era una proclamació del tsar, del govern o d'un líder religiós (patriarca) que tenia força de llei.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ucàs · Veure més »

Ucàs d'Ems

El Ukàs d'Ems (en rus: Эмский указ, Emski ukaz; ucraïnès: Емський указ, Ems'kyy ukaz) va ser un edicte (en rus: ucàs) secret del tsar Alexandre II de Rússia promulgat en 1876, pel qual es prohibia expressament l'ús de l'idioma ucraïnès en textos de qualsevol classe dins de l'Imperi rus, amb l'excepció de la reimpressió d'antics documents.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ucàs d'Ems · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ucraïna · Veure més »

Ucraïna Occidental

Mapa territorial d'Ucraïna dividit per regions La regió Occidental d'Ucraïna o Ucraïna Oest (Західна Україна en ucraïnès, transl.: Zakhidna Ukrayina) correspon a la regió formada per les províncies occidentals d'Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ucraïna Occidental · Veure més »

Ucraïnesos

Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Ucraïnesos · Veure més »

Unió de Brest

S'anomena Unió de Brest a la decisió adoptada en 1595-1596 per un grup de cristians de ritu rutè de trencar la seva dependència del Patriarca de Constantinoble i incorporar-se a l'Església Catòlica, amb el suport del rei de Polònia, Segimon III Vasa.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Unió de Brest · Veure més »

Unió de Lublin

Mapa de la Unió La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en belarús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Unió de Lublin · Veure més »

Unió de Polònia-Lituània

Escut d'armes de la República de Les Dues Nacions La Unió de Polònia Lituània o Unió poloneso-lituana fa referència a una sèrie d'actes d'aliança entre el Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània que porten a la creació en 1569 d'una unió entre Polònia i Lituània, la República de Les Dues Nacions, així com a la creació d'un estat unitari en 1791.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Unió de Polònia-Lituània · Veure més »

Vílnius

Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Vílnius · Veure més »

Vells creients

Els Vells creients són, per part de la historiografia russa, els cristians partidaris de la vella litúrgia i cànons eclesiàstics que no van acceptar la reforma de Nikon el 1654, data a partir de la qual van ser cruelment perseguits i delmats.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Vells creients · Veure més »

Vodka

Museu del vodka a Mandrogi, prop de Sant Petersburg, Rússia miniatura La vodka o el vodka, horilka o harelka (polonès: wódka o gorzałka, pronunciat gorjawka; ucraïnès: горі́лка, transcrit: horilka; belarús: гарэлка, transcrit: harelka; rus: во́дка, vodka; lituà: degtinė; letó: degvīns; finlandès: votka; suec: vodka) és un aiguardent destil·lat originat al als països freds del nord-est i est d'Europa, com ara Rússia, Polònia, Ucraïna, Belarús o els Països Escandinaus.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Vodka · Veure més »

Voivoda

Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Voivoda · Veure més »

Voivodat

Els voivodats de Polònia segons la reorganització administrativa del 1999 Pomerània Occidental - oficina a Szczecin Un voivodat (en ucraïnès: воєводство, transcrit: voievodstvo; en romanès voievodat; en polonès województwo; en serbi vojvodina (војводина), vojvodstvo (војводство) o vojvodovina (војводовина); en hongarès vajdaság; en lituà vaivadija) és una unitat geogràfica administrava que es remunta a l'edat mitjana, existent històricament a Ucraïna, Romania, Hongria, Polònia, Lituània, Letònia, Rússia i Sèrbia, governada per un voivoda (voivode, wojewoda).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Voivodat · Veure més »

Voivodat de Lublin

Lublin és un dels 16 voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa de l'any 1998.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Voivodat de Lublin · Veure més »

Volínia

El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Volínia · Veure més »

Volodímir (ciutat)

Volodímir (Володимир, polonès Włodzimierz, Влади́мир Vladímir, llatí Lodomeria) és una ciutat d'importància regional situada a l'óblast de Volínia, al nord-oest d'Ucraïna.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Volodímir (ciutat) · Veure més »

Württemberg

Württemberg, antigament conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Württemberg · Veure més »

Władysław Filar

Władysław Filar (nascut el 18 de juliol 1926) - soldat de la 27a Divisió d'Infanteria de l'Exèrcit Nacional, historiador polonès, professor.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Władysław Filar · Veure més »

Wehrmacht

Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Wehrmacht · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Winston Churchill · Veure més »

Yale University Press

Yale University Press és una editorial universitària dels Estats Units associada a la Universitat Yale.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Yale University Press · Veure més »

Zaporoges

Els cosacs zaporoges escrivint una carta al Sultà de Turquia Els Zaporoges foren una branca de cosacs establerts el segle XVI a Zaporòjia, prop de les cascades del Dnièper, fet del qual deriva el seu nom (zaporoges, "més enllà de les cascades del Dnièper").

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Zaporoges · Veure més »

Zbàraj

Zbàraj (en ucraïnès i; en polonès: Zbaraż) és una ciutat de l'oblast de Ternópil, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Zbàraj.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Zbàraj · Veure més »

Zemstvo

Zemstvo (Земство AFI plural Zemstva земства) va ser una forma de govern local instituït durant les grans reformes liberals realitzades en l'Imperi Rus pel tsar Alexandre II de Rússia.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і Zemstvo · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 1 de setembre · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 11 de juliol · Veure més »

14a Divisió Waffen SS de Granaders

La 14a Divisió Waffen SS de Granaders (en alemany, 14. Waffen Grenadier Division der SS (galizische Nr.1)), va ser una divisió de les SS que es basava en l'allistament massiu de voluntaris ucraïnesos a partir del començament de la guerra al Front Oriental, per lluitar contra la Unió Soviètica.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 14a Divisió Waffen SS de Granaders · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 16 de maig · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 1920 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 1943 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 1944 · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 20 d'octubre · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 2002 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 2003 · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 21 d'abril · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 22 de desembre · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 22 de gener · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 22 de novembre · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 27 de febrer · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Massacre de polonesos a Volínia і 30 d'octubre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant