Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Antoni Molner Ribes, Ènnec de Vallterra, Barranc de Mascalvó, Canal de Reus a Salou, Comuna del Camp, Conquesta de Mallorca, Escut de Reus, Família Sacirera, Hug de Cervelló, Institut d'Estudis Catalans, Jaume el Conqueridor, Joan el Caçador, Manuel Godoy, Mas Calvó, Mas de la Boella, Partida de Porpres, Partida de Rubió, Pescateries Velles (Reus), Reus, Salou, Sant Bernat Calvó, Tarragona, Vila-seca, 1169, 1298, 1299, 1377, 1391, 1401, 1411, 1476, 1591, 1773, 1805, 1850, 1943.
Antoni Molner Ribes
Antoni Molner Ribes (Reus, 1822 - Reus, post. 1876) va ser un milicià i polític liberal català.
Nou!!: Mascalvó і Antoni Molner Ribes · Veure més »
Ènnec de Vallterra
Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Mascalvó і Ènnec de Vallterra · Veure més »
Barranc de Mascalvó
El Barranc de Mascalvó o Barranc de Mascalbó (segons l'IEC ha de ser Calvó) és un curs fluvial del terme de Reus a la comarca catalana del Baix Camp.
Nou!!: Mascalvó і Barranc de Mascalvó · Veure més »
Canal de Reus a Salou
Projecte del Canal de Reus a Salou El Canal de Reus a Salou fou un canal navegable projectat a Reus per donar accés a la mar dels seus productes, al final del.
Nou!!: Mascalvó і Canal de Reus a Salou · Veure més »
Comuna del Camp
La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Mascalvó і Comuna del Camp · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Mascalvó і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Escut de Reus
Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat.
Nou!!: Mascalvó і Escut de Reus · Veure més »
Família Sacirera
Els Sacirera, o Çacirera (La Cirera), cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del comtat d'Urgell, concretament de la zona de Cervera i la seva rodalia.
Nou!!: Mascalvó і Família Sacirera · Veure més »
Hug de Cervelló
Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.
Nou!!: Mascalvó і Hug de Cervelló · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Mascalvó і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Mascalvó і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Mascalvó і Joan el Caçador · Veure més »
Manuel Godoy
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.
Nou!!: Mascalvó і Manuel Godoy · Veure més »
Mas Calvó
Mas Calvó, (normativament segons l'IEC) o Mas Calbó, és gran casalot gòtic situat als afores de la població de Reus (Baix Camp), en el límit amb els termes de Salou i Vila-seca, en el terme rural de Mascalvó.
Nou!!: Mascalvó і Mas Calvó · Veure més »
Mas de la Boella
La Boella és una masia al municipi de la Canonja, a la comarca catalana del Tarragonès.
Nou!!: Mascalvó і Mas de la Boella · Veure més »
Partida de Porpres
Porpres és una partida del terme municipal de Reus a la comarca catalana del Baix Camp.
Nou!!: Mascalvó і Partida de Porpres · Veure més »
Partida de Rubió
Rubió és una partida de terra del terme municipal de Reus, a la comarca catalana del Baix Camp.
Nou!!: Mascalvó і Partida de Rubió · Veure més »
Pescateries Velles (Reus)
Les Pescateries Velles, nom documentat des del, de vegades anomenades Peixateries Velles en un intent d'ultracorrecció, és una obra del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Mascalvó і Pescateries Velles (Reus) · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Mascalvó і Reus · Veure més »
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Nou!!: Mascalvó і Salou · Veure més »
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Mascalvó і Sant Bernat Calvó · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Mascalvó і Tarragona · Veure més »
Vila-seca
Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.
Nou!!: Mascalvó і Vila-seca · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mascalvó і 1169 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Mascalvó і 1298 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Mascalvó і 1299 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Mascalvó і 1377 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Mascalvó і 1391 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Mascalvó і 1401 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Mascalvó і 1411 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Mascalvó і 1476 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Mascalvó і 1591 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Mascalvó і 1773 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mascalvó і 1805 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Mascalvó і 1850 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Mascalvó і 1943 · Veure més »
