Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Martí l'Humà

Índex Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

152 les relacions: Abu-Faris Abd-al-Aziz, Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Almodis, Antoni Tallander, Apanatge, Arxiu de la Corona d'Aragó, Avinyó (Valclusa), Barcelona, Benet XIII, Bernat Guillem d'Entença, Bernat IV de Cabrera, Blanca de Nàpols, Carles II d'Anjou, Cartoixa de Valldecrist, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Catània, Catedral de Barcelona, Cisma d'Occident, Compromís de Casp, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Corts Catalanes, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Crevillent, Croada de Bona, Croada de Tedelis, Dinastia Trastàmara, Dispèpsia, Ducat de Montblanc, Elionor d'Anjou, Elionor de Sicília, Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya), Elisabet de Caríntia, Elx, Febre, Ferran d'Antequera, ..., Ferrer de Gualbes, Fidel Fita i Colomer, Florí, Frederic de Luna, Frederic II de Sicília, Frederic III de Sicília, Gènova, Gombau d'Entença, Història de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Interregne, Invasió de Mateu I de Foix, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joana d'Aragó i d'Armanyac, Joana de Rocabertí i de Fenollet, Jutjat d'Arborea, L'Alguer, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Lluís II de Provença, Lorenzo Valla, Margarida de Prades, Maria Arpad d'Hongria, Maria de Luna, Maria de Sicília, Martí el Jove, Mateu I de Foix, Meinard II de Gorízia-Tirol, Monarca, Morir de riure, Noguera Pallaresa, Otó III de Caríntia, Palau dels Papes, Palerm, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Prades, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere II de Sicília, Pere III d'Empúries, Perpinyà, Pesta, Principat de Catalunya, Ramón Menéndez Pidal, Ramon Berenguer I, Regne de Sicília, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Roine, Santa Maria de Valldonzella, Saqueig de Torreblanca, Sardenya, Segle XX, Senyera Reial, Setge d'Avinyó (1398-1403), Teresa d'Entença, Tortosa, Tractat de Tunis, Usatges de Barcelona, Violant d'Aragó (reina de Nàpols), Violant de Bar, Xèrica, 12 de desembre, 13 de juny, 1324, 1356, 1368, 1373, 1375, 1376, 1378, 1380, 1385, 1387, 1388, 1392, 1396, 1398, 1399, 1400, 1401, 1402, 1403, 1407, 1409, 1410, 1412, 1445, 15 de maig, 2 de desembre, 2 de gener, 2 de juliol, 29 de juliol, 29 de maig, 31 de maig. Ampliar l'índex (102 més) »

Abu-Faris Abd-al-Aziz

Abu-Faris Abd-al-Aziz fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.

Nou!!: Martí l'Humà і Abu-Faris Abd-al-Aziz · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

Nou!!: Martí l'Humà і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Martí l'Humà і Alfons el Magnànim · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Martí l'Humà і Almodis · Veure més »

Antoni Tallander

Làpida sepulcral de mossèn Borra, de bronze, al claustre de la catedral de Barcelona. La inscripció llatina l'identifica per aquest malnom i el qualifica de ''miles gloriosus'' (militar gloriós). D'acord amb models de la mateixa època, els cascavells que li pengen del cinturó s'han identificat més com a signe de cavalleria i distinció que de l'ofici de bufóDURAN, A. ''La catedral de Barcelona''. Barcelona, 1952. Aymà editors es Antoni Tallander, de malnom mossèn Borra (Barcelona, ? - Càpua, Campània, Itàlia, 1446), fou mestre de bufons i servent a les corts del rei Martí a Sicília i del rei Alfons el Magnànim a Nàpols.

Nou!!: Martí l'Humà і Antoni Tallander · Veure més »

Apanatge

L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.

Nou!!: Martí l'Humà і Apanatge · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Martí l'Humà і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Martí l'Humà і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Martí l'Humà і Barcelona · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Martí l'Humà і Benet XIII · Veure més »

Bernat Guillem d'Entença

Sepulcre de Bernat Guillem d'Entença al monestir del Puig. Bernat Guillem d'Entença (?-El Puig de Santa Maria, 1235) fou senyor de Fraga.

Nou!!: Martí l'Humà і Bernat Guillem d'Entença · Veure més »

Bernat IV de Cabrera

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), de vescomte de Bas (1381) i de comte de Mòdica (1393).

Nou!!: Martí l'Humà і Bernat IV de Cabrera · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 14 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Martí l'Humà і Blanca de Nàpols · Veure més »

Carles II d'Anjou

Moneda de '''Carles II d'Anjou''', rei de Nàpols, comte d'Anjou i de Provença, 1285-1309. Carles II d'Anjou dit el coix (1254 - Nàpols 1309), rei de Nàpols, Jerusalem i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Martí l'Humà і Carles II d'Anjou · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi d'Altura, a l'Alt Palància.

Nou!!: Martí l'Humà і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Martí l'Humà і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Martí l'Humà і Casal de Barcelona · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Martí l'Humà і Catània · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Martí l'Humà і Catedral de Barcelona · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Martí l'Humà і Cisma d'Occident · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Martí l'Humà і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren ''marca hispànica''.

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles X a XII, que gairebé sempre va dependre del comtat de Cerdanya.

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El comtat de Conflent fou un dels que es constituí al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Martí l'Humà і Comtat del Rosselló · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Martí l'Humà і Constança de Sicília · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Martí l'Humà і Corona d'Aragó · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el segle XI, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Martí l'Humà і Cort Comtal · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Martí l'Humà і Corts Catalanes · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Martí l'Humà і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Martí l'Humà і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Crevillent

Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: Martí l'Humà і Crevillent · Veure més »

Croada de Bona

El 1396 o 1397, Torreblanca fou saquejada per una flota de quetre galeres pirates berberiscos de Bugia, que van passar per les Balears i les Columbretes, que es van endur una custòdia amb l'Hòstia Consagrada i 108 presoners.

Nou!!: Martí l'Humà і Croada de Bona · Veure més »

Croada de Tedelis

La croada de Tedelis fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els abdalwadites a les darreries del segle XIV.

Nou!!: Martí l'Humà і Croada de Tedelis · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Martí l'Humà і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dispèpsia

El terme dispèpsia (comunament conegut com a indigestió) comprèn tot trastorn de la secreció, motilitat o sensibilitat gàstriques que pertorbin la digestió; designa qualsevol alteració funcional associada a l'aparell digestiu.

Nou!!: Martí l'Humà і Dispèpsia · Veure més »

Ducat de Montblanc

Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.

Nou!!: Martí l'Humà і Ducat de Montblanc · Veure més »

Elionor d'Anjou

Elionor d'Anjou (1289 - Arene 1341), princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303-1337).

Nou!!: Martí l'Humà і Elionor d'Anjou · Veure més »

Elionor de Sicília

Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).

Nou!!: Martí l'Humà і Elionor de Sicília · Veure més »

Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)

Elisabet de Baviera (h. 1227, Landshut, Alemanya-9 d'octubre de 1273) va ser la reina consort de Conrad IV d'Alemanya.

Nou!!: Martí l'Humà і Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya) · Veure més »

Elisabet de Caríntia

Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).

Nou!!: Martí l'Humà і Elisabet de Caríntia · Veure més »

Elx

Elx (IPA) (oficialment Elche/Elx) és una ciutat valenciana, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Martí l'Humà і Elx · Veure més »

Febre

La febre és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal.

Nou!!: Martí l'Humà і Febre · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Martí l'Humà і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferrer de Gualbes

Ferrer de Gualbes (ca. 1350 - 12 de setembre de 1423) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.

Nou!!: Martí l'Humà і Ferrer de Gualbes · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Nou!!: Martí l'Humà і Fidel Fita i Colomer · Veure més »

Florí

Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.

Nou!!: Martí l'Humà і Florí · Veure més »

Frederic de Luna

Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília, (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), Duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.

Nou!!: Martí l'Humà і Frederic de Luna · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Martí l'Humà і Frederic II de Sicília · Veure més »

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Nou!!: Martí l'Humà і Frederic III de Sicília · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Martí l'Humà і Gènova · Veure més »

Gombau d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença Gombau d'Entença o Gombal d'Entença (s. XII) fou fill de Berenguer I d'Entença primer senyor de la baronia d'Entença.

Nou!!: Martí l'Humà і Gombau d'Entença · Veure més »

Història de Catalunya

Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Martí l'Humà і Història de Catalunya · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Martí l'Humà і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Interregne

Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.

Nou!!: Martí l'Humà і Interregne · Veure més »

Invasió de Mateu I de Foix

La Invasió de Mateu I de Foix fou l'intent d'aquest de prendre el tron de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Martí l'Humà і Invasió de Mateu I de Foix · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Martí l'Humà і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433), fou comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga.

Nou!!: Martí l'Humà і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Martí l'Humà і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Martí l'Humà і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joana d'Aragó i d'Armanyac

Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.

Nou!!: Martí l'Humà і Joana d'Aragó i d'Armanyac · Veure més »

Joana de Rocabertí i de Fenollet

Joana de Rocabertí i Fenollet fou filla del vescomte de Rocabertí Felip Dalmau I de Rocabertí i d'Esclarmunda de Fenollet, filla del vescomte d'Illa-Canet.

Nou!!: Martí l'Humà і Joana de Rocabertí i de Fenollet · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Martí l'Humà і Jutjat d'Arborea · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (en italià i cooficialment: Alghero, en sard: S'Alighèra, en sasserès: L'Aliera) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Martí l'Humà і L'Alguer · Veure més »

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Nou!!: Martí l'Humà і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Martí l'Humà і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Martí l'Humà і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

Escut d'armes dels reis de Mallorca derivat dels comtes de Barcelona.Escut d'armes dels reis privatius de Mallorca.

Nou!!: Martí l'Humà і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Martí l'Humà і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Martí l'Humà і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis de València

senyal reial, també emprat com a emblema reial a ValènciaAntic escut de València, usat juntament amb l'escut apuntat dels quatre pals fins al 1377, quan s'establí l'escut caironat i coronat. Llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1239 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Martí l'Humà і Llista de reis de València · Veure més »

Lluís II de Provença

Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).

Nou!!: Martí l'Humà і Lluís II de Provença · Veure més »

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), humanista italià.

Nou!!: Martí l'Humà і Lorenzo Valla · Veure més »

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410).

Nou!!: Martí l'Humà і Margarida de Prades · Veure més »

Maria Arpad d'Hongria

Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).

Nou!!: Martí l'Humà і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »

Maria de Luna

Escut d'armes de Maria de Luna Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406) i comtessa d'Empúries (1402-1406).

Nou!!: Martí l'Humà і Maria de Luna · Veure més »

Maria de Sicília

Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.

Nou!!: Martí l'Humà і Maria de Sicília · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Martí l'Humà і Martí el Jove · Veure més »

Mateu I de Foix

Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.

Nou!!: Martí l'Humà і Mateu I de Foix · Veure més »

Meinard II de Gorízia-Tirol

Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.

Nou!!: Martí l'Humà і Meinard II de Gorízia-Tirol · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Martí l'Humà і Monarca · Veure més »

Morir de riure

Crisip de Soli suposadament mort de riure. ''Der Tod des Dichters Pietro Aretino'' d'Anselm Feuerbach. Morir de riure fa referència a un cas molt poc freqüent de defunció, generalment com a resultat d'una aturada cardiorespiratòria o asfíxia, provocada per un atac de riure.

Nou!!: Martí l'Humà і Morir de riure · Veure més »

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Martí l'Humà і Noguera Pallaresa · Veure més »

Otó III de Caríntia

Otó III de Caríntia i I de Tirol o Gorízia-Tirol (vers 1265 - mort 25 de maig de 1310) fou un membre de la família dels Meinardins.

Nou!!: Martí l'Humà і Otó III de Caríntia · Veure més »

Palau dels Papes

El Palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.

Nou!!: Martí l'Humà і Palau dels Papes · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià Palermu; en italià i oficialment Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Martí l'Humà і Palerm · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Martí l'Humà і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere de Prades

Escut d'Armes de Pere de Prades Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), baró d'Entença.

Nou!!: Martí l'Humà і Pere de Prades · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Martí l'Humà і Pere el Gran · Veure més »

Pere II de Sicília

Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).

Nou!!: Martí l'Humà і Pere II de Sicília · Veure més »

Pere III d'Empúries

Pere III (? - 1401) fou comte d'Empúries (1401).

Nou!!: Martí l'Humà і Pere III d'Empúries · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Martí l'Humà і Perpinyà · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia potencialment epidèmica causada per Yersinia pestis, bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet per les puces dels rosegadors infectats que pessiguen l'ésser humà, amb la qual cosa es produeix la penetració del bacil en l'organisme humà, en què hi haurà una posterior multiplicació d'aquest.

Nou!!: Martí l'Humà і Pesta · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Martí l'Humà і Principat de Catalunya · Veure més »

Ramón Menéndez Pidal

Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.

Nou!!: Martí l'Humà і Ramón Menéndez Pidal · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Martí l'Humà і Ramon Berenguer I · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Martí l'Humà і Regne de Sicília · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Martí l'Humà і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Martí l'Humà і Roine · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: Martí l'Humà і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Saqueig de Torreblanca

El saqueig de Torreblanca fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els Abdalwadites a finals del segle XIV.

Nou!!: Martí l'Humà і Saqueig de Torreblanca · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Martí l'Humà і Sardenya · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Martí l'Humà і Segle XX · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Martí l'Humà і Senyera Reial · Veure més »

Setge d'Avinyó (1398-1403)

El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.

Nou!!: Martí l'Humà і Setge d'Avinyó (1398-1403) · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (1300 - Saragossa, 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327).

Nou!!: Martí l'Humà і Teresa d'Entença · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Martí l'Humà і Tortosa · Veure més »

Tractat de Tunis

El 1398 i 1399, com a conseqüència del saqueig de Torreblanca i altres atacs corsaris, Martí l'Humà realitzà dues croades contra Tedelis i Bona.

Nou!!: Martí l'Humà і Tractat de Tunis · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Martí l'Humà і Usatges de Barcelona · Veure més »

Violant d'Aragó (reina de Nàpols)

Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384-Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).

Nou!!: Martí l'Humà і Violant d'Aragó (reina de Nàpols) · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Martí l'Humà і Violant de Bar · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en xurro, Ejérica; en castellà i oficialment, Jérica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Martí l'Humà і Xèrica · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Martí l'Humà і 12 de desembre · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Martí l'Humà і 13 de juny · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Martí l'Humà і 1324 · Veure més »

1356

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1356 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1368 · Veure més »

1373

L'any 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Martí l'Humà і 1373 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Martí l'Humà і 1375 · Veure més »

1376

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1376 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1378 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1380 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1385 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Martí l'Humà і 1387 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1388 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1392 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1396 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1398 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1399 · Veure més »

1400

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1400 · Veure més »

1401

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1401 · Veure més »

1402

L'any 1402 (MCDII) fou un any comú del segle XV que pertany a l'Edat Mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Martí l'Humà і 1402 · Veure més »

1403

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1403 · Veure més »

1407

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1407 · Veure més »

1409

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Martí l'Humà і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Martí l'Humà і 1412 · Veure més »

1445

Sense descripció.

Nou!!: Martí l'Humà і 1445 · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Martí l'Humà і 15 de maig · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Martí l'Humà і 2 de desembre · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Martí l'Humà і 2 de gener · Veure més »

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Martí l'Humà і 2 de juliol · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Martí l'Humà і 29 de juliol · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Martí l'Humà і 29 de maig · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Martí l'Humà і 31 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Marti I, Martí I d'Aragó, Martí I d’Aragó, Martí I l'Humà, Martí I l’Humà, Martí l'Huma, Martí l'humà, Martí l’Humà.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »