Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mark Antokolski

Índex Mark Antokolski

Mark Antokolski, en rus: Марк Матве́евич Антоко́льский, Mark Matvieevitx Antokolski (Vílnius, Imperi Rus, 2 de novembre de 1843-Frankfurt del Main, Imperi alemany, 9 de juliol de 1902).

33 les relacions: Acadèmia de Ciències de Rússia, Acadèmia Imperial de les Arts, Alexandre II de Rússia, Alexandre III de Rússia, Arkhànguelsk, Caterina II de Rússia, Escultura, Exposició Universal de París (1878), Frankfurt del Main, Hermitage, Ilia Guintsburg, Imperi Alemany, Imperi Rus, Itàlia, Ivan IV de Rússia, Ivan Turguénev, Jueus, Legió d'Honor, Llac Maggiore, Museu Rus, París, Pere el Gran, Peterhof, Rússia, Realisme, Sant Petersburg, Sòcrates, Taganrog, Vílnius, 1843, 1902, 2 de novembre, 9 de juliol.

Acadèmia de Ciències de Rússia

LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.

Nou!!: Mark Antokolski і Acadèmia de Ciències de Rússia · Veure més »

Acadèmia Imperial de les Arts

Segona galeria antiga de l'acadèmia d'arts, 1836. L'Acadèmia Imperial de les Arts, Императорская Академия художеств Imperàtorskaia Akadémia khudójestv), popularment coneguda com a Acadèmia d'arts de Sant Petersburg, va ser fundada pel comte Ivan Xuvàlov amb el nom dAcadèmia de les tres arts més nobles l'any 1757. L'acadèmia es trobava al Palau Xuvàlov, que es troba al carrer Sadovaia, fins que l'any 1764 Catalina la Gran la reanomenà com Acadèmia Imperial de les Arts i comissionà al seu primer rector, Aleksandr Kokorínov per elegir una nova seu per a la institució. Foren necessaris 25 anys per construir l'edifici neoclàssic que hi ha davant del Palau d'Hivern, a la riba oposada del riu Nevà. De la sumptuosa decoració de les seues estances se n'encarregà Konstantín Ton. També dissenyà un moll amb grifs i esfinxs de 3000 anys d'antiguitat que haurien de ser portats des d'Egipte. Ivan Betskoi reorganitzà l'Acadèmia de forma que passà a ser de facto un gabinet governamental amb el qual poder regular la creació artística a l'Imperi Rus. L'Acadèmia impulsà amb força els principis del neoclassicisme enviant a l'Europa Occidental als seus alumnes més avançats perquè s'instruïssin en l'estil de l'art clàssic i renaixentista d'Itàlia i de França. L'acadèmia també disposava de la seua pròpia col·lecció d'obres d'art per al seu estudi i còpia. ''Les esfinxs i grifs al moll '' (1835). A mitjans del l'academicisme del personal docent, fortament influït per les doctrines de Dominique Ingres, foguèt desafiat per una generació més jove d'artistes russos que reivindicaven la seua llibertat per pintar temes realistes. Este moviment, conegut com a Peredvíjniki, en català Els (Pintors) Itinerants, amb Ivan Kramskoi com a líder, formalitzà públicament la seua ruptura amb l'Acadèmia en organitzar les seues pròpies exposicions de forma independent, cosa que feren a través de Rússia, de ciutat en ciutat. Així i tot, Ilià Repin, Mikhaïl Vrubel i alguns altres membres d'este grup seguiren considerant que la formació de l'acadèmia era la base indispensable per al desenvolupament de les capacitats artístiques. Després de la Revolució russa de 1917 l'Acadèmia sofrí una sèrie de transformacions. Passà a anomenar-se Acadèmia Russa de les Arts l'any 1933, llavors Acadèmia de les Arts de l'URSS l'any 1947, i finalment de nou Acadèmia Russa de les Arts l'any 1991. La seu de l'Acadèmia es troba a Moscou des de 1947. Ara l'històric edifici del Palau Xuvàlov alberga la universitat amb el llarg nom dInstitut acadèmic de Sant Petersburg de pintura, escultura i arquitectura Ilià Repin, però segueix sent apellada usualment Acadèmia de les Arts de Sant Petersburg.

Nou!!: Mark Antokolski і Acadèmia Imperial de les Arts · Veure més »

Alexandre II de Rússia

Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.

Nou!!: Mark Antokolski і Alexandre II de Rússia · Veure més »

Alexandre III de Rússia

Alexandre III de Rússia (Sant Petersburg, 10 de març de 1845 - Livàdia, Crimea, 1 de novembre de 1894) fou tsar de Rússia des de 1881 fins al 1894.

Nou!!: Mark Antokolski і Alexandre III de Rússia · Veure més »

Arkhànguelsk

El port d'Arkhànguelsk el 1896 Arkhànguelsk (transliteració del rus Архангельск, abans coneguda en català com a Arcàngel) és una ciutat de l'extrem nord de la Rússia europea, situada vora el riu Dvinà Septentrional, prop de la seva desembocadura a la mar Blanca.

Nou!!: Mark Antokolski і Arkhànguelsk · Veure més »

Caterina II de Rússia

, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.

Nou!!: Mark Antokolski і Caterina II de Rússia · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Mark Antokolski і Escultura · Veure més »

Exposició Universal de París (1878)

LExposició Universal de 1878 va ser la tercera Exposició Universal de París i va tenir lloc l'1 de maig al 31 d'octubre de 1878 ubicada al Camp de Mart de la capital francesa.

Nou!!: Mark Antokolski і Exposició Universal de París (1878) · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Mark Antokolski і Frankfurt del Main · Veure més »

Hermitage

Vista de l'Ermitage. L'Hermitage (Эрмитаж, mot rus provinent del francès ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món.

Nou!!: Mark Antokolski і Hermitage · Veure més »

Ilia Guintsburg

Ilia Guintsburg (en rus:Илья́ Я́ковлевич Ги́нцбург) Grodno, 27 de maig de 1859- Leningrad, 31 de gener de 1939, escultor rus, professor de tallers d'art (1918).

Nou!!: Mark Antokolski і Ilia Guintsburg · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Mark Antokolski і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Mark Antokolski і Imperi Rus · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Mark Antokolski і Itàlia · Veure més »

Ivan IV de Rússia

, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).

Nou!!: Mark Antokolski і Ivan IV de Rússia · Veure més »

Ivan Turguénev

, nom complet amb patronímic Ivan Serguéievitx Turguénev, Ива́н Серге́евич Турге́нев, fou un escriptor, novel·lista i dramaturg rus, considerat el més europeista dels narradors russos del.

Nou!!: Mark Antokolski і Ivan Turguénev · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Mark Antokolski і Jueus · Veure més »

Legió d'Honor

La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.

Nou!!: Mark Antokolski і Legió d'Honor · Veure més »

Llac Maggiore

El llac Maggiore (en piemontès Lagh Magior o Verban, en llombard occidental Lagh Maggior o Verbano, en italià Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, en llatí Lacus Verbanus) és un llac d'Itàlia i Suïssa, el més occidental dels tres llacs prealpins i el segon més gran després del llac Garda.

Nou!!: Mark Antokolski і Llac Maggiore · Veure més »

Museu Rus

El Museu Rus (en rus Русский музей, Russki muzei), fins al 1917 anomenat Museu Rus de sa Majestat Imperial Alexandre III (Русский Музей Императора Александра III, Russki Muzei Imperàtora Aleksandra III), és un museu de Sant Petersburg dedicat íntegrament a artistes russos.

Nou!!: Mark Antokolski і Museu Rus · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Mark Antokolski і París · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Mark Antokolski і Pere el Gran · Veure més »

Peterhof

Peterhof (en rus, Петергоф; Petergof) és una ciutat dins del districte Petrodvortsovi de la ciutat federal de Sant Petersburg a la riba meridional del golf de Finlàndia.

Nou!!: Mark Antokolski і Peterhof · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Mark Antokolski і Rússia · Veure més »

Realisme

''Bonjour, Monsieur Courbet'' (1854), pintura realista de l'artista francès Gustave Courbet El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat, com pot designar un corrent artístic del que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.

Nou!!: Mark Antokolski і Realisme · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Mark Antokolski і Sant Petersburg · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Mark Antokolski і Sòcrates · Veure més »

Taganrog

Taganrog (en rus:Таганро́г) és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.

Nou!!: Mark Antokolski і Taganrog · Veure més »

Vílnius

Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.

Nou!!: Mark Antokolski і Vílnius · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Mark Antokolski і 1843 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Mark Antokolski і 1902 · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mark Antokolski і 2 de novembre · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Mark Antokolski і 9 de juliol · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »