Taula de continguts
58 les relacions: Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni de Bofarull i Brocà, Associació Catalanista de Reus, Associació d'Estudis Reusencs, Étienne Cabet, Barcelona, Bernat Torroja i Ortega, Combat de Morell i Vilallonga, Diari de Reus, Diari de Tarragona, Eduard Toda i Güell, El Deseo del Pueblo, El Eco del Centro de Lectura, El Juglar: periódico de teatros, El Mercado: periódico de avisos, comercio y literatura, Ictíneo II, Isabel II d'Espanya, Jardins de l'Euterpe, Joan Grau Company, Joaquim Santasusagna i Vallès, Jocs Florals, José Zorrilla y Moral, Josep Fonts Planàs, Josep Güell i Mercader, Josep Olesti Trilles, La Canonja, La Verdad (setmanari), Lo Gay Saber, Los trobadors nous, Marià Fonts Ciurana, Milícia nacional, Narcís Monturiol i Estarriol, Palau Miró, Pere Antoni Torres i Jordi, Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau, Primera Guerra Carlina, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Renaixença, Restauració borbònica, Reus, Revolució de 1868, Socialisme utòpic, Trienni Liberal, Víctor Balaguer i Cirera, Viola d'or i d'argent, 14 de novembre, 1821, 1838, 1847, 1848, ... Ampliar l'índex (8 més) »
Antoni Aulèstia Pijoan
Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.
Veure Marià Fonts Fortuny і Antoni Aulèstia Pijoan
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Veure Marià Fonts Fortuny і Antoni de Bofarull i Brocà
Associació Catalanista de Reus
L'Associació Catalanista de Reus va ser una organització catalanista fundada a Reus el 1883 que va impulsar diversos actes culturals, patriòtics i econòmics.
Veure Marià Fonts Fortuny і Associació Catalanista de Reus
Associació d'Estudis Reusencs
L'Associació d'Estudis Reusencs és una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions de la Rosa de Reus".
Veure Marià Fonts Fortuny і Associació d'Estudis Reusencs
Étienne Cabet
Étienne Cabet (Dijon, Borgonya, 1788 - Saint Louis, Missouri, EUA, 1856) fou un filòsof francès i socialista utòpic.
Veure Marià Fonts Fortuny і Étienne Cabet
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Marià Fonts Fortuny і Barcelona
Bernat Torroja i Ortega
Bernat Torroja i Ortega (Reus, 1817 - 1908) fou un polític i advocat català.
Veure Marià Fonts Fortuny і Bernat Torroja i Ortega
Combat de Morell i Vilallonga
Una de les làpides amb els noms dels morts dels fets militars del Morell i Vilallonga El Combat de Morell i Vilallonga és una acció bèl·lica durant la Primera guerra carlina.
Veure Marià Fonts Fortuny і Combat de Morell i Vilallonga
Diari de Reus
Diari de Reus, el diari de més llarga durada de la ciutat, es va editar a Reus sota diverses formes entre 1844 i 1939.
Veure Marià Fonts Fortuny і Diari de Reus
Diari de Tarragona
El Diari de Tarragona és un diari d'informació general en llengua castellana, amb alguns articles en català, publicat a Tarragona des de 1808 amb interrupcions al llarg dels anys per raons polítiques i econòmiques.
Veure Marià Fonts Fortuny і Diari de Tarragona
Eduard Toda i Güell
Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.
Veure Marià Fonts Fortuny і Eduard Toda i Güell
El Deseo del Pueblo
El Deseo del Pueblo: periódico político, literario y comercial va ser un periòdic reusenc de tendència liberal que va sortir el 6 d'abril de 1856 i va desaparèixer el 5 d'agost d'aquell any.
Veure Marià Fonts Fortuny і El Deseo del Pueblo
El Eco del Centro de Lectura
El Eco del Centro de Lectura va ser una revista editada pel Centre de Lectura de Reus que sortí el 1859, el mateix any de la fundació de l'entitat.
Veure Marià Fonts Fortuny і El Eco del Centro de Lectura
El Juglar: periódico de teatros
El Juglar: periódico de teatros va ser una publicació sobre temes teatrals feta a Reus el 1843.
Veure Marià Fonts Fortuny і El Juglar: periódico de teatros
El Mercado: periódico de avisos, comercio y literatura
El Mercado: periódico de avisos, comercio y literatura va ser un periòdic reusenc que va sortir l'1 de juliol de l'any 1847 i que es va extingir el 1848.
Veure Marià Fonts Fortuny і El Mercado: periódico de avisos, comercio y literatura
Ictíneo II
Plànol de l'interior del Ictíneo II (1858). L'Ictíneo II fou el segon submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol (l'anterior va ser l'Ictíneo I).
Veure Marià Fonts Fortuny і Ictíneo II
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Marià Fonts Fortuny і Isabel II d'Espanya
Jardins de l'Euterpe
Els Jardins de l'Euterpe va ser un local d'estiu promogut per la Secció Coral del Centre de Lectura, per potenciar uns jardins musicals a Reus, seguint la idea de la Societat Coral Euterpe fundada per Anselm Clavé, que havia instal·lat al Passeig de Gràcia de Barcelona els Jardins d'Euterpe el 1857.
Veure Marià Fonts Fortuny і Jardins de l'Euterpe
Joan Grau Company
Joan Grau Company (Reus, 2 de maig de 1832 - Barcelona, 4 de gener de 1895) va ser un empresari català.
Veure Marià Fonts Fortuny і Joan Grau Company
Joaquim Santasusagna i Vallès
Joaquim Santasusagna i Vallès (Reus, Baix Camp, 1899 - 1982) fou un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural català que va desenvolupar la seva tasca al llarg del.
Veure Marià Fonts Fortuny і Joaquim Santasusagna i Vallès
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Veure Marià Fonts Fortuny і Jocs Florals
José Zorrilla y Moral
José Zorrilla y Moral (Valladolid, 21 de febrer de 1817 - Madrid, 23 de gener de 1893), fou un poeta i dramaturg castellà.
Veure Marià Fonts Fortuny і José Zorrilla y Moral
Josep Fonts Planàs
Josep Fonts Planàs (Reus, 1870 - Reus, segle XX) va ser un escriptor i periodista català.
Veure Marià Fonts Fortuny і Josep Fonts Planàs
Josep Güell i Mercader
Josep Güell i Mercader (Reus, 1839 - 1905) fou un periodista i polític català.
Veure Marià Fonts Fortuny і Josep Güell i Mercader
Josep Olesti Trilles
Josep Olesti Trilles (Reus, 1905 - 1997) va ser un empresari i escriptor català.
Veure Marià Fonts Fortuny і Josep Olesti Trilles
La Canonja
La Canonja és un municipi de la comarca del Tarragonès, situat a la vora del nucli tarragoní de Bonavista.
Veure Marià Fonts Fortuny і La Canonja
La Verdad (setmanari)
La Verdad: semanario que con mucha política se ocupará de todo menos de ella va ser una publicació periòdica de Reus, editada l'any 1868.
Veure Marià Fonts Fortuny і La Verdad (setmanari)
Lo Gay Saber
Lo Gay Saber fou una revista literària catalana fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz.
Veure Marià Fonts Fortuny і Lo Gay Saber
Los trobadors nous
Los trobadors nous: col·lecció de poesías catalanas escullidas de autòrs contemporáneos (Barcelona: Llibreria Nacional y Estrangera de Salvador Manero, 1858) és una antologia de poesies de la Renaixença, la primera antologia de poesia catalana contemporània, reunida per Antoni de Bofarull, amb el propòsit de demostrar la viabilitat de la llengua catalana per a la poesia.
Veure Marià Fonts Fortuny і Los trobadors nous
Marià Fonts Ciurana
Marià Fonts Ciurana (La Canonja ? - Reus 1861) va ser un hisendat i polític català, pare de Marià Fonts i Fortuny.
Veure Marià Fonts Fortuny і Marià Fonts Ciurana
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Veure Marià Fonts Fortuny і Milícia nacional
Narcís Monturiol i Estarriol
Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, l'Alt Empordà 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser un enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català, cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo.
Veure Marià Fonts Fortuny і Narcís Monturiol i Estarriol
Palau Miró
El Palau Miró o més correctament el Palau de Miró, era un antic casal situat a la plaça de Prim de Reus, entre el carrer de Monterols i el raval de Jesús, enderrocat el 1973, víctima de l'especulació immobiliària.
Veure Marià Fonts Fortuny і Palau Miró
Pere Antoni Torres i Jordi
Pere Antoni Torres i Jordi (Tarragona, 1844 – l'Espluga de Francolí, 3 d'octubre de 1901) fou un escriptor, periodista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Marià Fonts Fortuny і Pere Antoni Torres i Jordi
Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau
va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.
Veure Marià Fonts Fortuny і Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Marià Fonts Fortuny і Primera Guerra Carlina
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Veure Marià Fonts Fortuny і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Marià Fonts Fortuny і Renaixença
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Veure Marià Fonts Fortuny і Restauració borbònica
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Marià Fonts Fortuny і Reus
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Marià Fonts Fortuny і Revolució de 1868
Socialisme utòpic
El socialisme utòpic o socialisme premodern és un concepte vague i ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals.
Veure Marià Fonts Fortuny і Socialisme utòpic
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Veure Marià Fonts Fortuny і Trienni Liberal
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Veure Marià Fonts Fortuny і Víctor Balaguer i Cirera
Viola d'or i d'argent
Viola d'or i argent de l'any 1869. Fons del Museu d'Història de Barcelona. La Viola d'or i d'argent era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Flor Natural.
Veure Marià Fonts Fortuny і Viola d'or i d'argent
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Marià Fonts Fortuny і 14 de novembre
1821
;Països Catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1821
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1838
1847
;Països Catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1847
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1848
1854
;Països Catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1854
1859
;Països Catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1859
1860
;Països Catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1860
1868
;Països Catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1868
1869
;Països Catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1869
1874
;Països Catalans.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1874
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Marià Fonts Fortuny і 1899
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Marià Fonts Fortuny і 21 de desembre
També conegut com Marià Fonts i Fortuny.