Accés més ràpid que el navegador!
166 les relacions: Alemanya, Alsàcia, Alta Àustria, Ansbach, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Àustria, Banat, Batalla de Leuthen, Batalla de Lobositz, Batalla de Praga (1757), Batalla de Rossbach, Baviera, Bayreuth, Belgrad, Bohèmia, Brisgòvia, Cadastre, Carles Alexandre de Lorena, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Catedral de Sant Esteve de Viena, Colònia (Alemanya), Confederació de Bar, Confederació de Polònia i Lituània, Cracòvia, Częstochowa, Danubi, Despotisme il·lustrat, Dinastia dels Habsburg, Dresden, Ducat de Lorena, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Electorat de Saxònia, Elionor del Palatinat-Neuburg, Elisabet Carlota d'Orleans, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Enric de Prússia (1726-1802), Espanya, Estanislau August Poniatowski, Estanislau I de Polònia, Felip I de Parma, Ferran d'Àustria-Este, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Parma, Ferran VI d'Espanya, França, ..., Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc III d'Este, Frederic August I de Saxònia, Frederic el Gran, Gran Bretanya, Guerra austro-turca (1716-1718), Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió bavaresa, Guerra dels Set Anys, Guerra franco-índia, Hongria, Imperi Otomà, Imperi Rus, Inn (riu), Isabel de Borbó-Parma, Jordi II del Regne Unit, José Carrillo de Albornoz, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I de Lorena, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Linz, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Hongria, Lluís XIII de França, Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Lorena, Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), Maria Antonieta d'Àustria, Maria Beatriu d'Este, Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília), Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen), Maria Josepa de Baviera, Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia, Maurici de Saxònia, Maximilià III Josep de Baviera, Mèdici, Mòdena, Múnic, Nancy, Oświęcim, Països Baixos austríacs, París, Pau de Passarowitz, Pere III de Rússia, Petita Polònia, Pirna, Polònia, Praga, Pragmàtica Sanció del 1713, Prússia, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Sardenya, Regne Unit, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Segle XIV, Serf, Silèsia, Tirol, Toscana, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat de Berlín (1742), Tractat de Teschen, Tractat de Versalles (1756), Tractat de Westminster (1756), Universitat de Viena, Viena, Westfàlia, Wieliczka, 12 de febrer, 13 de maig, 15 d'octubre, 15 de maig, 16 de gener, 1713, 1717, 1736, 1740, 1741, 1742, 1745, 1748, 1749, 1756, 1757, 1761, 1763, 1765, 1766, 1768, 1769, 1772, 1773, 1775, 1779, 1780, 1784, 1785, 1792, 18 de juny, 1803, 22 de setembre, 24 de gener, 28 d'abril, 5 de desembre, 5 de novembre, 6 de maig, 9 de desembre, 9 de setembre. Ampliar l'índex (116 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Alemanya · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Alsàcia · Veure més »
Alta Àustria
L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Alta Àustria · Veure més »
Ansbach
Ansbach és una ciutat independent, la capital de la Regierungsbezirk de Mittelfranken o Francònia del Mig o Francònia Central, a l'estat federat de Baviera (Alemanya).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ansbach · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Àustria · Veure més »
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Banat · Veure més »
Batalla de Leuthen
Quadre que reflecteix la cruenta batalla de Leuthen Batalla de Leuthen (També coneguda com la batalla de Lissa, és una batalla de la Guerra dels Set Anys que va tenir lloc el 5 de desembre de 1757, prop de Leuthen, Silèsia. El regne de Prússia de Frederic II hi va aixafar l'exèrcit imperial del Sacre Imperi. La victòria aconseguida Rossbach, a l'extrem occidental del teatre d'operacions, a més de ser d'un efecte moral grandíssim per a les tropes de Frederic II, li permetia córrer a l'extrem oriental, a la Silèsia, on el príncep de Lorena havia vençut l'exèrcit prussià, fent presoner el seu general, el príncep de Baver, en prendre la plaça de Breslau (avui Wroclaw). El dia 12 de novembre de 1757 va sortir Frederic II de Leipzig amb uns 14.000 homes, arribant el 28 al punt on desemboca el Katzbach al Oder. A Parchwitz va esperar l'aproximació del seu exèrcit de Silèsia que havia fet trucar, i que, manat pel general Zieten, era a Głogów. El 2 de desembre va arribar el general Zieten amb 20.000 homes, de sort que el total de les forces de Federico II va pujar a 34.000 soldats, dels quals 12.000 mil eren de cavalleria, comptant, a més, 167 canons. Després de reanimar l'esperit de l'exèrcit de Silèsia i deixar-lo descansar diversos dies, el 5 de desembre a l'alba, va emprendre un avenç ofensiu, aprofitant l'ocasió d'haver abandonat l'exèrcit austríac les seves línies fortificades davant de Breslau per prendre posicions a camp obert estenent-se els seus 90.000 homes des de Nippern, on recolzava la seva ala dreta, fins a més enllà de Sagschütz i estan el centre prop de Probelwitz i Leuthen. L'avantguarda prussiana va trobar-se amb un destacament enemic prop de Borna, i després de derrotar-lo va ocupar unes altures, des de les quals podia dominar-se tot el camp de l'adversari. En un ràpid reconeixement va comprendre Frederic que havia de dirigir l'atac principal contra l'ala esquerra, que s'estenia sobre un turó cobert d'avets, però que estava mal recolzada, ja que amo d'aquesta posició tindria a favor seu l'avantatge del terreny, que des d'allà baixava en suau pendent fins a Nippern, on hi havia l'extrema dreta de l'enemic. Perquè l'èxit coronés el pla de batalla, calia enganyar al príncep de Lorena, fent creure que l'objectiu anava a ser Nippern, les avançades del qual havien patit ja el primer embat de la cavalleria prussiana, i així va succeir, doncs el de Lorena, el veure en fugida el destacament de Borna, va creure imminent un atac sobre la seva ala dreta, i la va reforçar a costa de la seva segona línia i d'una part de la cavalleria de l'ala esquerra, que va partir al galop. Frederic, després de deixar enfront a Borna uns batallons, va portar gairebé tot el seu exèrcit cap a la dreta, travessant una plana que es domina des de Leuthen i Frobelwitz, desapareixent després darrere de les altures, al peu del qual estan els llogarets de Radaxdorf i Lobetinz. El príncep Carles i el feldmariscal Daum, que van creure que Frederic es retirava, van cometre l'error de no perseguir-lo, i van deixar que acabés la maniobra amb tota tranquil·litat, establint el fort de l'exèrcit al llogaret de Schriegwitz, exactament davant del bosc d'avets de Sagschütz, des de la posició del qual, a la una de la tarda, va emprendre l'atac. El general Wedell, cap de l'avantguarda, va atacar el flanc esquerre austríac, manat per Nadasdy, que va demanar reforços al príncep Carles, sense que les seves peticions fossin ateses. La superioritat de l'artilleria prussiana va començar a decidir el combat, i va donar lloc a que la infanteria s'apoderés de l'altura de Sagschütz, retrocedint les tropes que l'ocupaven vers Gohlau, on van tractar de constituir una nova línia de batalla, intent impedit per un atac de la cavalleria que va posar en fugida tota l'ala esquerra austríaca, la qual no va parar fins al bosc de Rathen, on va tractar de refer-se i formar de nou. El contratemps sofert en un dels seus flancs va canviar la línia sensiblement recta adoptada per Lorena, en una línia angular, amb el vèrtex a Leuthen, que va resultar, així, la clau del camp. Cap a aquesta posició va avançar, sense deixar-se intimidar pels obstacles, l'ala dreta prussiana, seguida pel gruix de l'exèrcit. La lluita per apoderar-se de Leuthen fou horrible i obstinadíssima, i quan en van ser amos els prussians, es van trobar que les masses d'infants austríaca feien un foc tan horrorós com mortífer contra els que intentaven passar més enllà del llogaret. Eren les quatre de la tarda, i al centre hi havia la lluita indecisa, quan el general Lucchesi, que va arribar amb la cavalleria de la dreta austríaca, va voler decidir la batalla carregant contra el flanc de la infanteria prussiana, que creia sense suport, a el precís moment en què la cavalleria de l'ala esquerra prussiana, manada per Driesen i obeint ordres de Frederic, anava a llançar-se sobre les seves masses de genets, sortint de darrere de Radexdorf on estava oculta. Va ser tan impetuós l'atac de Driesen, que va atropellar completament la cavalleria enemiga, obligant-la a refugiar-se darrere de la infanteria de l'ala dreta, que, en veure fugir els genets, van abandonar l'artilleria i van emprendre la fugida. Poc abans havien desaparegut les massa d'infanteria amuntegades darrere de Leuthen, no quedant al camp de batalla més que quatre heroics batallons, apostats en un turó davant de la ciutat, on es van sostenir fins que sorpresos per rereguarda per forces de cavalleria, van ser fets presoners. Al capvespre, la victòria dels prussians era completa; l'enemic fugia en terrible desordre a l'altre costat del Weistritz, i només la seva ala esquerra podia emprendre una retirada una mica ordenada, gràcies a la intel·ligent direcció de Nadasdy.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Batalla de Leuthen · Veure més »
Batalla de Lobositz
La batalla de Lobositz o Lovosice o Lowositz fou un enfrontament armat que es produí el primer d'octubre de 1756 que donà inicia a la Tercera Guerra Silèsia i a la Guerra dels Set Anys en general.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Batalla de Lobositz · Veure més »
Batalla de Praga (1757)
La batalla de Praga de 1757 fou una batalla en què s'enfrontà l'exèrcit prussià (de 64.000 soldats) contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic (de 61.000 soldats) durant el període de la Guerra dels Set Anys.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Batalla de Praga (1757) · Veure més »
Batalla de Rossbach
La batalla de Rossbach (5 de novembre de 1757) es va lliurar durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) prop del poble de Rossbach, per aquell temps pertanyent a la Saxònia prussiana.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Batalla de Rossbach · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Baviera · Veure més »
Bayreuth
Bayreuth [b̥aɪ̯ˈʁɔʏ̯tʰ] és una ciutat de Baviera a la vora del riu Main.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Bayreuth · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Belgrad · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Bohèmia · Veure més »
Brisgòvia
Breisgau o Brisgòvia és una regió històrica d'Alemanya a l'alt Rin.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Brisgòvia · Veure més »
Cadastre
El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Cadastre · Veure més »
Carles Alexandre de Lorena
Carles Alexandre de Lorena (Lunéville, 12 de desembre de 1712 - castell de Tervuren, prop de Brussel·les, 4 de juliol de 1780, inhumat el 10 a la Catedral de Brussel·les), fou governador general dels Països Baixos austríacs (1741-1780), Gran Mestre de l'Orde Teutònic (1761-1780) i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Carles Alexandre de Lorena · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catedral de Sant Esteve de Viena
La catedral de Sant Esteve (en alemany Domkirche St Stephan, abreujat popularment com Stephansdom) és l'església principal de l'arxidiòcesi de Viena (Àustria) i la seu del seu arquebisbat.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Catedral de Sant Esteve de Viena · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Confederació de Bar
La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Confederació de Bar · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Cracòvia · Veure més »
Częstochowa
Częstochowa, AFI, és una ciutat industrial del sud de Polònia, a la part alta del riu Varta, al nord del voivodat de Silèsia, a 64 km al nord de Katowice.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Częstochowa · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Danubi · Veure més »
Despotisme il·lustrat
Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Despotisme il·lustrat · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Dresden · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ducat de Lorena · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ducat de Mòdena · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ducat de Milà · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ducat de Parma · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ducat de Savoia · Veure més »
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Electorat de Saxònia · Veure més »
Elionor del Palatinat-Neuburg
Elionor del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 6 de gener de 1655 - Viena, 19 de gener de 1720) fou Princesa del Palatinat a Neuburg que es maridà en el si de la casa reial austríaca esdevenint emperadriu del Sacre Imperi.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Elionor del Palatinat-Neuburg · Veure més »
Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Elisabet Carlota d'Orleans · Veure més »
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »
Enric de Prússia (1726-1802)
Enric de Prússia (Frederic Enric Lluís de Prússia, en alemany Friedrich Heinrich Ludwig Prinz von Preußen, 18 de gener de 1726 a Berlín—3 d'agost de 1802 a Rheinsberg) fou el tretzè fill del rei Frederic Guillem I de Prússia i de la seva muller, Sofia Dorotea de Hannover.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Enric de Prússia (1726-1802) · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Espanya · Veure més »
Estanislau August Poniatowski
Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Belarús), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Estanislau August Poniatowski · Veure més »
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Estanislau I de Polònia · Veure més »
Felip I de Parma
Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Felip I de Parma · Veure més »
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ferran d'Àustria-Este · Veure més »
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »
Ferran I de Parma
Ferran I de Parma (Parma, Ducat de Parma 20 de gener de 1751 - Fontevivo 9 d'octubre de 1802) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins a l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borbó-Parma.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ferran I de Parma · Veure més »
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Ferran VI d'Espanya · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і França · Veure més »
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Francesc III d'Este
Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Francesc III d'Este · Veure més »
Frederic August I de Saxònia
Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Frederic August I de Saxònia · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Frederic el Gran · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Gran Bretanya · Veure més »
Guerra austro-turca (1716-1718)
La guerra austro-turca de 1716-1718 va enfrontar al Sacre Imperi Romanogermànic que comptava amb el suport de la República de Venècia enfront de l'Imperi otomà que estava aliat amb els tàrtars de Crimea i amb Moldàvia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Guerra austro-turca (1716-1718) · Veure més »
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »
Guerra de Successió bavaresa
La Guerra de Successió de Baviera o Guerra de Successió bavaresa (1778 -1779), fou un conflicte entre l'Arxiducat d'Àustria i Prússia, a causa de les oposades pretensions pel que fa a diverses parts del regne de Baviera després de la mort sense fills de Maximilià III Josep, elector de Baviera (1727-1777).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Guerra de Successió bavaresa · Veure més »
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Guerra dels Set Anys · Veure més »
Guerra franco-índia
Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Guerra franco-índia · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Hongria · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Imperi Rus · Veure més »
Inn (riu)
L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Inn (riu) · Veure més »
Isabel de Borbó-Parma
Isabel de Borbó-Parma, arxiduquessa d'Àustria (Madrid 1741 - Viena 1763).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Isabel de Borbó-Parma · Veure més »
Jordi II del Regne Unit
Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Jordi II del Regne Unit · Veure més »
José Carrillo de Albornoz
José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і José Carrillo de Albornoz · Veure més »
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Leopold I de Lorena · Veure més »
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Linz
Linz és una ciutat estatutària i la tercera ciutat més gran d'Àustria i capital de l'estat Alta Àustria (Oberösterreich).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Linz · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Llista de reis d'Hongria · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Lluís XV de França · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Lluís XVI de França · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Lorena · Veure més »
Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1746 - Praga 1804) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma) · Veure més »
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »
Maria Beatriu d'Este
Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Maria Beatriu d'Este · Veure més »
Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) · Veure més »
Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)
Maria Cristina d'Àustria, duquessa de Teschen (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de maig de 1742 - íd. 24 de juny de 1798) fou una Arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) · Veure més »
Maria Josepa de Baviera
Maria Josepa de Baviera (30 de març de 1739, Múnic - 28 de maig de 1767, Viena) fou Princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic esdevenint emperadriu romanogermànica.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Maria Josepa de Baviera · Veure més »
Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia · Veure més »
Maurici de Saxònia
Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Maurici de Saxònia · Veure més »
Maximilià III Josep de Baviera
L'elector Maximilià III Josep de Baviera essent una criatura. Maximilià III Josep de Baviera (28 de març de 1727, Múnic - 1777) fou Elector de Baviera (1745 - 1777).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Maximilià III Josep de Baviera · Veure més »
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Mèdici · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Mòdena · Veure més »
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Múnic · Veure més »
Nancy
Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Nancy · Veure més »
Oświęcim
Oświęcim (Auschwitz en alemany) és una ciutat polonesa situada al sud del voivodat de la Petita Polònia (Małopolska en polonès), a 50 km a l'oest de Cracòvia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Oświęcim · Veure més »
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Països Baixos austríacs · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і París · Veure més »
Pau de Passarowitz
La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Pau de Passarowitz · Veure més »
Pere III de Rússia
fou Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Pere III de Rússia · Veure més »
Petita Polònia
Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Petita Polònia · Veure més »
Pirna
Pirna és una ciutat del districte de Saxònia, Alemanya, en el cercle de Dresden, i és la capital del mateix nom.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Pirna · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Polònia · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Praga · Veure més »
Pragmàtica Sanció del 1713
La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Pragmàtica Sanció del 1713 · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Prússia · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Regne de França · Veure més »
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Regne de Hannover · Veure més »
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Regne Unit · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Rin · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Segle XIV · Veure més »
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Serf · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Silèsia · Veure més »
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Tirol · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Toscana · Veure més »
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »
Tractat de Berlín (1742)
El Tractat de Berlín és un tractat internacional signat a la ciutat de Berlín el 28 de juliol de 1742 entre Maria Teresa I d'Àustria i Frederic II de Prússia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Tractat de Berlín (1742) · Veure més »
Tractat de Teschen
El Tractat de Teschen signat el 13 de maig de 1779 a Teschen (avui Cieszyn) va posar fi a la Guerra de Successió bavaresa.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Tractat de Teschen · Veure més »
Tractat de Versalles (1756)
El Tractat de Versalles (1756) és un tractat d'ajuda mútua firmat per l'Arxiducat d'Àustria i el Regne de França l'1 de maig de 1756 com a resposta al Tractat de Westminster del mateix any que establia una aliança entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Tractat de Versalles (1756) · Veure més »
Tractat de Westminster (1756)
El Tractat de Westminster va ser un tractat internacional de neutralitat signat el 16 de gener de 1756 entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Tractat de Westminster (1756) · Veure més »
Universitat de Viena
La Universitat de Viena (en alemany Universität Wien) va ser fundada el 1365 per Rodolf IV d'Habsburg i des de llavors és anomenada Alma mater Rudolphina.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Universitat de Viena · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Viena · Veure més »
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Westfàlia · Veure més »
Wieliczka
Wieliczka és una ciutat de Polònia amb una mica menys de 20.000 habitants, situada a 14 km de Cracòvia i mundialment coneguda per a la seva mina de sal.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і Wieliczka · Veure més »
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 12 de febrer · Veure més »
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 13 de maig · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 15 d'octubre · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 15 de maig · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 16 de gener · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1713 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1717 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1736 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1740 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1741 · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1742 · Veure més »
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1745 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1748 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1749 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1756 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1757 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1761 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1763 · Veure més »
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1765 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1766 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1768 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1769 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1772 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1773 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1775 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1779 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1780 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1784 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1785 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1792 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 18 de juny · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 1803 · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 22 de setembre · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 24 de gener · Veure més »
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 28 d'abril · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 5 de desembre · Veure més »
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 5 de novembre · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 6 de maig · Veure més »
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 9 de desembre · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Teresa I d'Àustria і 9 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emperadriu Maria Teresa, Maria Teresa I d'Hongria, Maria Teresa I d’Àustria, Maria Teresa d'Habsburg, Maria Teresa d'Àustria (1740–1780), Maria Teresa de Borgonya.
