Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Arxiduc d'Àustria, Bohèmia, Brussel·les, Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen), Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Elisabet Carlota d'Orleans, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Ferran I de Parma, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic August II de Saxònia (elector), Isabel de Borbó-Parma, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I de Lorena, Llista de governadors dels Països Baixos, Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), Maria Josepa d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Països Baixos, Regne d'Hongria, Sacre Imperi Romanogermànic, Silèsia, Viena, 13 de maig, 1706, 1742, 1766, 1767, 1781, 1792, 1793, 1798, 24 de juny, 8 d'abril.
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Bohèmia · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Brussel·les · Veure més »
Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
Carles Lluís d'Àustria (Florència, 1771 - Viena, 1847) fou Arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen) · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Elisabet Carlota d'Orleans · Veure més »
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »
Ferran I de Parma
Ferran I de Parma (Parma, Ducat de Parma 20 de gener de 1751 - Fontevivo 9 d'octubre de 1802) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins a l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borbó-Parma.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Ferran I de Parma · Veure més »
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic August II de Saxònia (elector)
L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Frederic August II de Saxònia (elector) · Veure més »
Isabel de Borbó-Parma
Isabel de Borbó-Parma, arxiduquessa d'Àustria (Madrid 1741 - Viena 1763).
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Isabel de Borbó-Parma · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Leopold I de Lorena · Veure més »
Llista de governadors dels Països Baixos
Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Llista de governadors dels Països Baixos · Veure més »
Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1746 - Praga 1804) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma) · Veure més »
Maria Josepa d'Àustria
Maria Josepa d'Àustria (Viena, 1699 - Dresden, 1757) fou Arxiduquessa d'Àustria amb el tractament d'altesa imperial i Princesa d'Hongria i Bohèmia.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Maria Josepa d'Àustria · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Països Baixos · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Regne d'Hongria · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Silèsia · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і Viena · Veure més »
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 13 de maig · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1706 · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1742 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1766 · Veure més »
1767
Sense descripció.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1767 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1781 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1792 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1793 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 1798 · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 24 de juny · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen) і 8 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Maria Cristina d’Àustria (duquessa de Teschen).
