Taula de continguts
15 les relacions: Arquitectura barroca, Arquitectura gòtica, Arquitectura neoclàssica, Arquitectura popular, Capella (arquitectura), Carreu, Corpus Christi, Frontó (arquitectura), Inventari del Patrimoni Cultural Català, Les Borges Blanques, Llinda, Mare de Déu dels Dolors, Nau (arquitectura), Sou (moneda), Volta de canó.
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Arquitectura barroca
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Arquitectura gòtica
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Arquitectura neoclàssica
Arquitectura popular
La Codina de Pinell de Solsonès L'arquitectura popular, també anomenada arquitectura vernacular, inclou les construccions o edificis que presenten una sèrie de trets o característiques tipològiques comunes en determinats àmbits geogràfics de diversa extensió, realitzats a partir de patrons i tècniques decantades per la tradició.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Arquitectura popular
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Capella (arquitectura)
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Carreu
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Corpus Christi
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Frontó (arquitectura)
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Les Borges Blanques
Les Borges Blanques és un municipi de Catalunya capital de la comarca de les Garrigues.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Les Borges Blanques
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Llinda
Mare de Déu dels Dolors
Imatge de la Mare de Déu dels Dolors (talla policromada allotjada a l'església de la Vera Cruz de Salamanca La Mare de Déu de la Dolor o la Mare de Déu dels Dolors és una advocació mariana també coneguda com a Mare de Déu de l'Amargura, Mare de Déu de la Pietat o simplement la Dolorosa que sol celebrar-se a la cristiandat el dia de Divendres de Dolors o el 15 de setembre, i fa referència als Set Dolors de Maria, els set episodis de la vida de Jesús que la van fer patir.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Mare de Déu dels Dolors
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Nau (arquitectura)
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Sou (moneda)
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Mare de Déu dels Dolors de les Borges Blanques і Volta de canó