Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Al-Baladhurí, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Walid I, Aladağlar, Anatòlia, Antalya, Antioquia de l'Orontes, Arameus, Armènia, Armenis, Bayas, Califat Abbàssida, Catepà, Cilícia, Constantí II, Damasc, Església Maronita, Geòrgia, Guerra civil libanesa, Homs, Ibèria, Imperi Romà d'Orient, Jerusalem, Jizya, Justinià II Rinotmet, Líban, Lleonci (emperador), Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Pamfília, Perses, Síria, Tíana, Teòfanes el Confessor, Tràcia, Xipre, Zutt, 666, 669, 670, 678, 679, 688, 689, 706, 707.
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Mardaïta і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Al-Baladhurí
Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.
Nou!!: Mardaïta і Al-Baladhurí · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Mardaïta і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Nou!!: Mardaïta і Al-Walid I · Veure més »
Aladağlar
Demirkazık Ala Dagh (que en idioma turc significa 'muntanyes acolorides') també dit (provinent del grec) Antitaurus, és una serralada de muntanyes, la més alta entre els monts Taurus de Turquia.
Nou!!: Mardaïta і Aladağlar · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Mardaïta і Anatòlia · Veure més »
Antalya
Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.
Nou!!: Mardaïta і Antalya · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Mardaïta і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Nou!!: Mardaïta і Arameus · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Mardaïta і Armènia · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Mardaïta і Armenis · Veure més »
Bayas
Bayas és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Mardaïta і Bayas · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Mardaïta і Califat Abbàssida · Veure més »
Catepà
Catepà (κατεπάνω 'catepáno') era un títol romà d'Orient equivalent a governador de districte fronterer.
Nou!!: Mardaïta і Catepà · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Mardaïta і Cilícia · Veure més »
Constantí II
* Constantí II o Flavi Claudi Constantí (317 - 340), fill gran de Constantí el Gran, emperador romà del 337 al 340.
Nou!!: Mardaïta і Constantí II · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Mardaïta і Damasc · Veure més »
Església Maronita
LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.
Nou!!: Mardaïta і Església Maronita · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Mardaïta і Geòrgia · Veure més »
Guerra civil libanesa
La Guerra civil libanesa fou un conflicte multipartit al Líban que s'expandí entre 1975 i 1990 amb un resultat d'entre 120.000 i 150.000 morts i un milió de desplaçats.
Nou!!: Mardaïta і Guerra civil libanesa · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Mardaïta і Homs · Veure més »
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Mardaïta і Ibèria · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Mardaïta і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Mardaïta і Jerusalem · Veure més »
Jizya
La jizya fou l'impost personal que sota el domini de l'islam havien de pagar els ciutadans que no eren musulmans.
Nou!!: Mardaïta і Jizya · Veure més »
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Nou!!: Mardaïta і Justinià II Rinotmet · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Mardaïta і Líban · Veure més »
Lleonci (emperador)
Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.
Nou!!: Mardaïta і Lleonci (emperador) · Veure més »
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Nou!!: Mardaïta і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Mardaïta і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Mardaïta і Muntanyes de Nur · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Mardaïta і Muntanyes del Taure · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Mardaïta і Pamfília · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Mardaïta і Perses · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Mardaïta і Síria · Veure més »
Tíana
Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.
Nou!!: Mardaïta і Tíana · Veure més »
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Mardaïta і Teòfanes el Confessor · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Mardaïta і Tràcia · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Mardaïta і Xipre · Veure més »
Zutt
Zutt fou un poble del nord-oest de l'Índia, suposadament els jats, però sens dubte amb aportacions d'altres grups, contingents dels quals foren transferits inicialment a la regió del golf Pèrsic sota els sassànides i reforçats amb nous contingents a l'inici de l'islam, el 711, i sota els abbàssides.
Nou!!: Mardaïta і Zutt · Veure més »
666
Sense descripció.
Nou!!: Mardaïta і 666 · Veure més »
669
El 669 (DCLXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Mardaïta і 669 · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Mardaïta і 670 · Veure més »
678
Sense descripció.
Nou!!: Mardaïta і 678 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Mardaïta і 679 · Veure més »
688
Sense descripció.
Nou!!: Mardaïta і 688 · Veure més »
689
Sense descripció.
Nou!!: Mardaïta і 689 · Veure més »
706
El 706 (DCCVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Mardaïta і 706 · Veure més »
707
El 707 (DCCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mardaïta і 707 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Djaradjima, Djurdjuma, Gargumaye, Mardaïtes.
