Obrir a Google MapsTaula de continguts
24 les relacions: Amfiteatre, Ammià Marcel·lí, Antiga Gran Bulgària, Úlpia Marciana, Balcans, Batalla de Marcianòpolis, Bulgària, Claudi II el Gòtic, Danubi, Eslaus, Fritigern, Grec antic, Huns, Imperi Romà d'Orient, Joan I Tsimiscés, Llatí, Mèsia, Medusa (mitologia), Sviatoslav I de Kíev, Trajà, Valent, Varna (Bulgària), 447, 587.
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Veure Marcianòpolis і Amfiteatre
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Marcianòpolis і Ammià Marcel·lí
Antiga Gran Bulgària
Búlgars i eslaus en els segles VI-VII L'Antiga Gran Bulgària o Gran Bulgària (Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία -Palaiá Megálē Boulgaría- en les cròniques romanes d'Orient) va ser el terme usat pels historiadors romans d'Orient per a referir-se al territori d'Onogúria durant el govern del kan búlgar Kubrat al al nord de la serralada del Caucas, a l'estepa situada entre els rius Dnièster i el curs baix del Volga.
Veure Marcianòpolis і Antiga Gran Bulgària
Úlpia Marciana
Úlpia Marciana o simplement Marciana va ser la germana de Trajà.
Veure Marcianòpolis і Úlpia Marciana
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Marcianòpolis і Balcans
Batalla de Marcianòpolis
La batalla de Marcianòpolis va ser una batalla que es va lliurar l'any 376 en el marc de la Guerra gòtica que formava part de la problemàtica causada per la migració dels gots.
Veure Marcianòpolis і Batalla de Marcianòpolis
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Marcianòpolis і Bulgària
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Veure Marcianòpolis і Claudi II el Gòtic
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Marcianòpolis і Danubi
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Marcianòpolis і Eslaus
Fritigern
Fritigern, o Fritigernus en la seva forma llatinitzada (mort ca. 380), va ser un cacic terving que va vèncer als romans a les victòries militars a la guerra gòtica obtenint condicions favorables per als gots, quan es va fer la pau amb Gracià al 382.
Veure Marcianòpolis і Fritigern
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Marcianòpolis і Grec antic
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Marcianòpolis і Huns
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Marcianòpolis і Imperi Romà d'Orient
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Veure Marcianòpolis і Joan I Tsimiscés
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Marcianòpolis і Llatí
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Veure Marcianòpolis і Mèsia
Medusa (mitologia)
''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.
Veure Marcianòpolis і Medusa (mitologia)
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Veure Marcianòpolis і Sviatoslav I de Kíev
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Marcianòpolis і Trajà
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Marcianòpolis і Valent
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Veure Marcianòpolis і Varna (Bulgària)
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Marcianòpolis і 447
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Marcianòpolis і 587