Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Annibale Caro, Arquitectura longobarda, Ascoli Piceno, Asculum, August, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cèsar Borja, Colònia romana, Comune, Edat mitjana, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Estats Pontificis, Exarcat de Ravenna, Francesc Sforza, Frazione, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Gneu Pompeu Estrabó, Guerra social, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Joan Visconti, Judacili, Longobards, Macerata, Manfred, Mar Adriàtica, Marques, Montalto, Noms de la ciutat de Mallorca, Ostrogots, Picè, Picentins, Plini el Vell, Pol·lèntia, Pollenza, Pretutis, Primera Guerra Púnica, Província de Fermo, Regne napoleònic d'Itàlia, República Cisalpina, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Septempeda, Tòtila, Teodorico Pedrini, Tit Afrani, Urbisaglia, Via Flamínia, Via Salària, ..., 1176, 1192, 1199, 1208, 1241, 1245, 1446, 1503, 1520, 1584, 1589, 1796, 1814, 1815, 1860, 1861, 1877, 2004, 2009, 24 de maig, 756. Ampliar l'índex (21 més) »
Annibale Caro
Annibale Caro (Civitanova Marche, 6 de juny de 1507 – Frascati, 17 de novembre de 1566) fou un poeta italià.
Nou!!: Fermo і Annibale Caro · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Fermo і Arquitectura longobarda · Veure més »
Ascoli Piceno
Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.
Nou!!: Fermo і Ascoli Piceno · Veure més »
Asculum
Asculum (en llatí Asculum, Ausclum i Osculum en osc, i en grec antic Ἄσκλον, segons Plutarc) va ser una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium.
Nou!!: Fermo і Asculum · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Fermo і August · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Fermo і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Nou!!: Fermo і Cèsar Borja · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Fermo і Colònia romana · Veure més »
Comune
El comune (els comuni en plural), a Itàlia, és la divisió administrativa bàsica, tant de províncies com de regions, i el seu equivalent a Catalunya seria el municipi.
Nou!!: Fermo і Comune · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Fermo і Edat mitjana · Veure més »
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Nou!!: Fermo і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Fermo і Estats Pontificis · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Fermo і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Nou!!: Fermo і Francesc Sforza · Veure més »
Frazione
Una frazione (frazioni, en plural), a Itàlia, és el nom que es dona a un tipus de subdivisió territorial d'un comune.
Nou!!: Fermo і Frazione · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Fermo і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Fermo і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Gneu Pompeu Estrabó
Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.
Nou!!: Fermo і Gneu Pompeu Estrabó · Veure més »
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Nou!!: Fermo і Guerra social · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Fermo і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Fermo і Itàlia · Veure més »
Joan Visconti
Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.
Nou!!: Fermo і Joan Visconti · Veure més »
Judacili
Judacili (Judacilius) va ser un general italià del.
Nou!!: Fermo і Judacili · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Fermo і Longobards · Veure més »
Macerata
Macerata és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província de Macerata.
Nou!!: Fermo і Macerata · Veure més »
Manfred
Manfred és un ballet compost per Xavier Montsalvatge basat en un drama en vers de Lord Byron, i adaptat per Jacqueline Alexander.
Nou!!: Fermo і Manfred · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Fermo і Mar Adriàtica · Veure més »
Marques
Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.
Nou!!: Fermo і Marques · Veure més »
Montalto
El Montalto és una muntanya de 2.217,4 metres d'altitud que es troba a cavall dels termes municipals de la Guingueta d'Àneu (antic terme d'Unarre) i de Vall de Cardós (antic terme d'Estaon), a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Fermo і Montalto · Veure més »
Noms de la ciutat de Mallorca
Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.
Nou!!: Fermo і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Fermo і Ostrogots · Veure més »
Picè
Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.
Nou!!: Fermo і Picè · Veure més »
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Nou!!: Fermo і Picentins · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Fermo і Plini el Vell · Veure més »
Pol·lèntia
MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.
Nou!!: Fermo і Pol·lèntia · Veure més »
Pollenza
Pollenza és una vila i comune italià de la regió de les Marques d'uns 6.500 habitants.
Nou!!: Fermo і Pollenza · Veure més »
Pretutis
Els pretutis (en llatí praetutii en grec antic Πραιτούττιοι o Πραιτεττιανός) eren un poble d'Itàlia central, que ocupaven un districte al Picenum, entre el riu Vomanus al sud, i el riu Albula al nord, riu que no s'ha pogut identificar amb certesa, i en aquest lloc el text de Plini el Vell, que és el que en parla, està corrupte.
Nou!!: Fermo і Pretutis · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Fermo і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Província de Fermo
La província de Fermo és una província que forma part de la regió de les Marques dins Itàlia.
Nou!!: Fermo і Província de Fermo · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Fermo і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Fermo і República Cisalpina · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Fermo і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Fermo і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Septempeda
Septempeda, (Σεπτέμπεδα segons Estrabó i Claudi Ptolemeu) va ser una ciutat de Picenum, moderna San Severino Marche a uns 50 km al sud-oest d'Ancona, i a la part alta de la vall del riu Potenza.
Nou!!: Fermo і Septempeda · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Fermo і Tòtila · Veure més »
Teodorico Pedrini
Teodorico Pedrini (Fermo, 30 de juny de 1671- Pequín, 1746) va ser sacerdot, músic i compositor italià, amb una activitat molt destacada com missioner i músic a la Xina dels primers anys de la Dinastia Qing, al servei dels emperadors Kangxi, Yongzheng i Qianlong.
Nou!!: Fermo і Teodorico Pedrini · Veure més »
Tit Afrani
Tit Afrani (en llatí Titus Afranius o Titus Afrenius) va ser un dels líders confederats a la Guerra Màrsica l'any 90 aC.
Nou!!: Fermo і Tit Afrani · Veure més »
Urbisaglia
Urbisaglia és un municipi (comune) d'Itàlia dins la província de Macerata.
Nou!!: Fermo і Urbisaglia · Veure més »
Via Flamínia
La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.
Nou!!: Fermo і Via Flamínia · Veure més »
Via Salària
La via Salària (en llatí Via Salaria en grec antic ἡ Σαλαρία ὁδός) va ser una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate pujant per la vall del Tíber i Sabínia, i seguia, a través dels Apenins, en direcció al Picè i la mar Adriàtica.
Nou!!: Fermo і Via Salària · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Fermo і 1176 · Veure més »
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Fermo і 1192 · Veure més »
1199
;Països catalans;Món.
Nou!!: Fermo і 1199 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fermo і 1208 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Fermo і 1241 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Fermo і 1245 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Fermo і 1446 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Fermo і 1503 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Fermo і 1520 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fermo і 1584 · Veure més »
1589
122x122px.
Nou!!: Fermo і 1589 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fermo і 1796 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Fermo і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Fermo і 1815 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Fermo і 1860 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Fermo і 1861 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Fermo і 1877 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Fermo і 2004 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Fermo і 2009 · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fermo і 24 de maig · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Fermo і 756 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Firmum, Marca Fermana, Marca de Fermo, Torre di Palme.
