Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: Aistulf, Alboí, Alps, Aquileia, Arxiducat d'Àustria, August, Baldric de Friül, Berenguer I d'Itàlia, Berenguer II d'Itàlia, Bertold I d'Ístria, Bertold IV de Merània, Burcard d'Ístria, Carlemany, Carles el Gras, Comtat de Borgonya, Comtat de Gorízia, Comtat de Weimar, Congrés de Viena, Constantinoble, Croats, Croàcia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia merovíngia, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Ducat de Merània, Ducat del Friül, Eberard de Friül, Engelbert de Caríntia, Engelbert I d'Ístria, Engelbert III d'Ístria, Enric I de Baviera, Enric II d'Ístria, Enric II de Baviera, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V de Caríntia, Eric de Friül, Eslaus, Eslovènia, Felip de Suàbia, França Oriental, Francs, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gots, Hohenstaufen, Hunfrid de Friül, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Carolingi, ..., Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Joan d'Ístria, Lluís el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Longobards, Magiars, Marca (territori), Marca de Caríntia, Marca de Carniola, Marca de Verona, Marca del Friül, Napoleó Bonaparte, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II de Borgonya, Otó II del Sacre Imperi, Otó III de Borgonya, Papa Zacaries, Pazin, Pipí d'Itàlia, Pipí I el Breu, Poppó I de Carniola, Poppó II de Carniola, Poreč, Províncies Il·líriques, Regió d'Ístria, Regne d'Il·líria, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Rei d'Itàlia, República de Venècia, República Romana, Roma, Tractat de Campo Formio, Tractat de Pressburg, Tractat de Verdun, Trieste, Ulric I de Carniola, Ulric II de Carniola, Unròquides, Vèneto, Venècia, Worms, 1797, 1815, 1861, 789. Ampliar l'índex (46 més) »
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Nou!!: Marca d'Ístria і Aistulf · Veure més »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Nou!!: Marca d'Ístria і Alboí · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Marca d'Ístria і Alps · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Marca d'Ístria і Aquileia · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Marca d'Ístria і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Marca d'Ístria і August · Veure més »
Baldric de Friül
Baldric o Balderic (Baldericus) va ser duc de Friül (Foroiuliensis dux) a partir del 819, quan va reemplaçar a Cadalau segons Thegan de Trier (Tegan de Trèveris) en la seva Vita Hludovici Imperatoris, i fins a 828, quan va ser remogut del seu càrrec: fou l'últim duc de Friül.
Nou!!: Marca d'Ístria і Baldric de Friül · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: Marca d'Ístria і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Berenguer II d'Itàlia
Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.
Nou!!: Marca d'Ístria і Berenguer II d'Itàlia · Veure més »
Bertold I d'Ístria
Bertold III d'Andechs (vers 1110/1122 – 14 de desembre de 1188) fou comte d'Andechs i marcgravi d'Ístria i Carniola (com Bertold I) de 1173 a 1188.
Nou!!: Marca d'Ístria і Bertold I d'Ístria · Veure més »
Bertold IV de Merània
Bertold IV de Merània o Andechs-Merània, II d'Ístria i de Carniola (mort el 12 d'agost de 1204) va ser comte d'Andechs (des 1173).
Nou!!: Marca d'Ístria і Bertold IV de Merània · Veure més »
Burcard d'Ístria
Burcard d'Ístria o Burcard II de Moosburg (+1106 o 1107) fou comte de Moosburg, fill de Burchard I de Moosburg i germà gran de Burcard III que el va succeir al comtat.
Nou!!: Marca d'Ístria і Burcard d'Ístria · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Marca d'Ístria і Carlemany · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Marca d'Ístria і Carles el Gras · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Marca d'Ístria і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Gorízia
Escut dels comtes de Görz El comtat de Gorízia (alemany: Grafschaft Görz; italià: Contea di Gorizia; eslovè: Goriška grofija; friulà: Contee di Gurize) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al voltant de la ciutat de Görz, en l'actual Friül-Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Comtat de Gorízia · Veure més »
Comtat de Weimar
El comtat de Weimar va ser una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que estava situada a l'àrea de l'actual estat de Turíngia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Comtat de Weimar · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Marca d'Ístria і Congrés de Viena · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Constantinoble · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Marca d'Ístria і Croats · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Marca d'Ístria і Croàcia · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Marca d'Ístria і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Marca d'Ístria і Dinastia merovíngia · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Marca d'Ístria і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Nou!!: Marca d'Ístria і Ducat de Carniola · Veure més »
Ducat de Merània
Escut El Ducat de Merània (és a dir, Meran, Merano, o Meranie, Meranien) va ser un efímer ducat del Sacre Imperi Romanogermànic existent entre 1153 i 1248.
Nou!!: Marca d'Ístria і Ducat de Merània · Veure més »
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Ducat del Friül · Veure més »
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Nou!!: Marca d'Ístria і Eberard de Friül · Veure més »
Engelbert de Caríntia
Engelbert de Caríntia o Engelbert II d'Ístria (mort el 12 o 13 abril de 1141) de la casa de Sponheim fou marcgravi d'Ístria i de Carniola (aquí com a Engelbert I de Carniola) vers el 1107 i fins a 1124.
Nou!!: Marca d'Ístria і Engelbert de Caríntia · Veure més »
Engelbert I d'Ístria
Engelbert I de Sponheim (? - 1 d'abril de 1096) fou comte de Sponheim i de Kraichgau i marcgravi d'Ístria de vers 1090 a la seva mort el 1096.
Nou!!: Marca d'Ístria і Engelbert I d'Ístria · Veure més »
Engelbert III d'Ístria
Engelbert III d'Ístria i II de Carniola (mort el 6 d'octubre de 1173), fou un marcgravi de la casa francona renana de Sponheim; va ser marcgrave d'Istria i de Carniola del 1124 al 1173.
Nou!!: Marca d'Ístria і Engelbert III d'Ístria · Veure més »
Enric I de Baviera
Enric I (919/921 – 1 de novembre del 955) va ser duc de Baviera.
Nou!!: Marca d'Ístria і Enric I de Baviera · Veure més »
Enric II d'Ístria
Enric II d'Ístria i I de Carniola fou marcgravi d'aquestos territoris, fill del duc Bertold IV de Merània.
Nou!!: Marca d'Ístria і Enric II d'Ístria · Veure més »
Enric II de Baviera
Enric II de Baviera (951-995), anomenat el Barallós o el Busca-raons (en alemany Heinrich der Zanker, en anglès Henry II the Wrangler o the Quarrelsome), era fill d'Enric I de Baviera i de Judit de Baviera i en setena generació descendent de Carlemany.
Nou!!: Marca d'Ístria і Enric II de Baviera · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Marca d'Ístria і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric V de Caríntia
Enric I d'Eppenstein († 1122), fou marcgravi d'Ístria (Enric I d'Ístria) i duc de Caríntia com Enric V de Caríntia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Enric V de Caríntia · Veure més »
Eric de Friül
Eric (també Heirichus o Ehericus, mort el 799) fou duc de Friül (dux Foroiulensis) des 789 fins a la seva mort.
Nou!!: Marca d'Ístria і Eric de Friül · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Marca d'Ístria і Eslaus · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Marca d'Ístria і Eslovènia · Veure més »
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Nou!!: Marca d'Ístria і Felip de Suàbia · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Marca d'Ístria і França Oriental · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Marca d'Ístria і Francs · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Marca d'Ístria і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Marca d'Ístria і Gots · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Hohenstaufen · Veure més »
Hunfrid de Friül
Hunfrid va ser marcgravi d'Ístria i, segons algunes fonts, duc de Friül des de 799 al voltant de 804, quan un duc de nom Joan governava a Ístria.
Nou!!: Marca d'Ístria і Hunfrid de Friül · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Marca d'Ístria і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Marca d'Ístria і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Marca d'Ístria і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Marca d'Ístria і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Marca d'Ístria і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Joan d'Ístria
Joan fou duc franc d'Ístria en els primers anys del (vers 804-812), poc després de la seva conquesta per Carlemany.
Nou!!: Marca d'Ístria і Joan d'Ístria · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Marca d'Ístria і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Marca d'Ístria і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Marca d'Ístria і Longobards · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Marca d'Ístria і Magiars · Veure més »
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Nou!!: Marca d'Ístria і Marca (territori) · Veure més »
Marca de Caríntia
X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Marca d'Ístria і Marca de Caríntia · Veure més »
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Marca de Carniola · Veure més »
Marca de Verona
La Marca de Verona o Marca Veronesa fou una jurisdicció feudal creada al sota domini franc a la regió de Verona a Itàlia, la qual, després d'estar integrada a les marques de Baviera i de Caríntia va esdevenir una marca unida al ducat de Baviera per decisió de l'emperador Otó I. Tot i que jurídicament va existir fins al, no va tenir existència real després del.
Nou!!: Marca d'Ístria і Marca de Verona · Veure més »
Marca del Friül
La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Marca del Friül · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Marca d'Ístria і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Marca d'Ístria і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Otó II de Borgonya
Otó I d'Andechs i Merània (i Otó II de Borgonya) (1180- 1234) fou comte d'Andechs, duc de Merània (o Andechs-Merània i comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Beatriu II de Borgonya. El seu germà Enric va rebre el govern de les marques d'Ístria i de Carniola, que formaven part del ducat de Merània i per tant subjectes feudalment a Otó, però a la seva mort el 1228, aquestos territoris van passar també a ser administrats directament per Otó.
Nou!!: Marca d'Ístria і Otó II de Borgonya · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Marca d'Ístria і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Otó III de Borgonya
Otó II d'Andechs i Merània i Otó III de Borgonya (1208- 1248) fou comte d'Andechs, duc de Merània i comte de Borgonya.
Nou!!: Marca d'Ístria і Otó III de Borgonya · Veure més »
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Nou!!: Marca d'Ístria і Papa Zacaries · Veure més »
Pazin
Pazin o Pisino és una ciutat i seu administrativa de la regió d'Ístria, a Croàcia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Pazin · Veure més »
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Nou!!: Marca d'Ístria і Pipí d'Itàlia · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Pipí I el Breu · Veure més »
Poppó I de Carniola
Poppó I d'Ístria i Carniola (també Boppó; mort 13 de juliol de 1044), comte de Weimar i Orlamünde, fou marcgarvi d'Ístria des 1012 i de Carniola des 1040 fins a la seva mort.
Nou!!: Marca d'Ístria і Poppó I de Carniola · Veure més »
Poppó II de Carniola
Poppó II de Carniola i Ístria (mort el 1098) va ser marcgravi de Carniola i d'Ístria a la primera des 1070 fins al 1098 i a la segona del 1070 al 1077.
Nou!!: Marca d'Ístria і Poppó II de Carniola · Veure més »
Poreč
Poreč, en italià: Parenzo (en llatí: Parens o Parentium; alemany arcaic: Parenz; grec antic: Pàrenthos, Παρενθος), és una ciutat a la costa oest de la península d'Ístria, al comtat d'Ístria, a Croàcia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Poreč · Veure més »
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Marca d'Ístria і Províncies Il·líriques · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Marca d'Ístria і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne d'Il·líria
El Regne d'Il·líria va ser una unitat administrativa de l'Imperi austríac des de 1816 fins a 1849.
Nou!!: Marca d'Ístria і Regne d'Il·líria · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Marca d'Ístria і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Marca d'Ístria і Rei d'Itàlia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Marca d'Ístria і República de Venècia · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Marca d'Ístria і República Romana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Marca d'Ístria і Roma · Veure més »
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Nou!!: Marca d'Ístria і Tractat de Campo Formio · Veure més »
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Nou!!: Marca d'Ístria і Tractat de Pressburg · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Marca d'Ístria і Tractat de Verdun · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Trieste · Veure més »
Ulric I de Carniola
Ulric I de Carniola i d'Ístria (també esmentat com Ulrich i Odalric, mort 6 de març de 1070) va ser marcgravi de Carniola i marcgravi d'Ístria des 1044.
Nou!!: Marca d'Ístria і Ulric I de Carniola · Veure més »
Ulric II de Carniola
Ulric II (també Ulrich, Odalric, Oudalricus) (mort 13 de maig de 1112) va ser marcgravi d'Ístria i marcgravi de Carniola des 1098 fins al voltant de 1107.
Nou!!: Marca d'Ístria і Ulric II de Carniola · Veure més »
Unròquides
Els Unròquides o Hunròquides (Francés Unrochides; Alemany Unruochinger; Anglés Unruochings) foren una família de nobles francs que es van establir a Itàlia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Unròquides · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Marca d'Ístria і Vèneto · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Marca d'Ístria і Venècia · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Marca d'Ístria і Worms · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Marca d'Ístria і 1797 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Marca d'Ístria і 1815 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Marca d'Ístria і 1861 · Veure més »
789
Sense descripció.
Nou!!: Marca d'Ístria і 789 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Marcgraviat d'Ístria, Marquesat d'Ístria.
