Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Adiabene, Agatàngelos, Altxe, Alzi, Anzitene, Armènia Sofene, Artsruní, Arzanene, Assiris, Azzi, Bagratuní, Bahçesaray (Van), Corduena, Gnuní, Gran Armènia, Hitites, Ingilene, Khosrov II d'Armènia, Mamikonian, Migdònia, Nisibis, Nova Siracene, Província de Siunia, Rehimene, Sennàquerib, Sofene, Tigranocerta, Urartu, Valent, Yezdegerd II, Zabdicene.
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Nou!!: Marca Aràbiga і Adiabene · Veure més »
Agatàngelos
Agatàngelos (Agathangelus), fou un escriptor i historiador armeni d'ètnia grega, fill de Calístrat, que va escriure la biografia de Gregori l'Il·luminador d'Armènia en grec, però no se sap en quina data va viure.
Nou!!: Marca Aràbiga і Agatàngelos · Veure més »
Altxe
Altxe, Alshe o Alše era un regne pre-armeni situat a l'oest del llac Van.
Nou!!: Marca Aràbiga і Altxe · Veure més »
Alzi
Alzi fou una regió entre Amida (Diyarbekir) i Kharpurt) denominada pels urartians i assiris. Els assiris esmenten un país de nom Alzi al que van fer una primera incursió en temps de Tukultininurta I (vers 1235-1196 aC) i dels texts assiris resulta que estava situat entre Munnu i Madani (probablement el mateix territori que apareix sota Assurnasirpal II com Madni). Aquest darrer territori estava al nord del Tigris superior. En temps de Teglatfalassar I estava ocupat pels muskhis junt amb el Purukkuzu però el rei els va expulsar; va arribar al país procedent de la terra de Shubari que és l'antecedent del país de Shubria. El país fou sotmès per Salmanassar III que hi va arribar des de Pitiura que probablement estava situada al nord del riu Tigris prop del riu Kallama (a l'oest d'aquest riu i al nord de la ciutat d'Arbaki). En un document d'una reunió de governadors on el d'Alzi, de nom Siplia, va estar present, s'indica aquesta regió estava entre Kanium i Armiraliu, nom de dues regions d'Urartu de situació exacta incerta però en tot cas a l'est-nord del Tigris superior. Streck va proposar identificar Alzi amb Enzi (Enzite o Inziti) la regió de la fortalesa d'Enzi (després Hanzith) que va donar nom a l'Anzitene, ja que el canvi d'"e" per "a" i de "m" per "l" és freqüent en armeni, però Belck va estudiar la qüestió i va determinar que els armenis van tenir dues províncies diferents, Enzi i Alzi, i que la segona no fou inclosa a l'Enzitene (Anzitene) fins a l'època hel·lenística.
Nou!!: Marca Aràbiga і Alzi · Veure més »
Anzitene
Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.
Nou!!: Marca Aràbiga і Anzitene · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Marca Aràbiga і Armènia Sofene · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Marca Aràbiga і Artsruní · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Marca Aràbiga і Arzanene · Veure més »
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Nou!!: Marca Aràbiga і Assiris · Veure més »
Azzi
Azzi era un país al nord de l'Eufrates de la regió de la moderna Tunceli (abans Dersim) i al sud del país d'Haiasa (Hayasa, al sud de la regió de Trebisonda) Eren un país guerrer, i poc després de l'any 1400 aC el rei hitita Tudhalias III (1400-1380 aC), juntament amb el seu fill Subiluliuma (després Subiluliuma I), van fer una campanya per combatre les forces hostils que habitaven el nord d'Hattusa.
Nou!!: Marca Aràbiga і Azzi · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Marca Aràbiga і Bagratuní · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Marca Aràbiga і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Nou!!: Marca Aràbiga і Corduena · Veure més »
Gnuní
Els Gnuní foren una família de nakharark d'Armènia que posseïren el districte de l'Akhiovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apahunik amb la capital Manazkert i l'Arberaní amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan).
Nou!!: Marca Aràbiga і Gnuní · Veure més »
Gran Armènia
Mapa de la Gran Armènia La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i de l'Imperi Otomà el 1918 i que va tenir plasmació jurídica en la República Democràtica d'Armènia al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'independència turca, i fins i tot arribant a l'Armènia russa en la Guerra turco-armènia.
Nou!!: Marca Aràbiga і Gran Armènia · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Marca Aràbiga і Hitites · Veure més »
Ingilene
Ingilene fou el nom donat pels romans (Epiphanius, Haeres. LX. vol. i. p. 505, ed Valesius; comp. St. Martin, Mém. sur l'Armenie, vol. i. pp. 23, 97.) a una regió del sud d'Armènia al sud-est de l'Anzitene que fou cedida per Pèrsia a Roma, essent emperador Galeri, el 297.
Nou!!: Marca Aràbiga і Ingilene · Veure més »
Khosrov II d'Armènia
Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.
Nou!!: Marca Aràbiga і Khosrov II d'Armènia · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Marca Aràbiga і Mamikonian · Veure més »
Migdònia
Nom de tres districtes de l'època clàssica.
Nou!!: Marca Aràbiga і Migdònia · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Marca Aràbiga і Nisibis · Veure més »
Nova Siracene
Nova Siracene fou una marca fronterera armènia, coneguda també com a marca Mèdia, destinada a servir de baluard contra les possibles incursions del regne de Mèdia Atropatene.
Nou!!: Marca Aràbiga і Nova Siracene · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Marca Aràbiga і Província de Siunia · Veure més »
Rehimene
Rehimene fou una regió a la confluència entre el Bohtan Su i el Tigris.
Nou!!: Marca Aràbiga і Rehimene · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Marca Aràbiga і Sennàquerib · Veure més »
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Nou!!: Marca Aràbiga і Sofene · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Marca Aràbiga і Tigranocerta · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Marca Aràbiga і Urartu · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Marca Aràbiga і Valent · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: Marca Aràbiga і Yezdegerd II · Veure més »
Zabdicene
Zabdicene o Zabdikene o regió de Finik fou un territori a la frontera sud d'Armènia al sud-oest de la Corduena centrada en la ciutat de Finik (Phinik) i amb les ciutats de Bzabde i Sappa, totes a la vall del riu Salnoi Djur a prop de la confluència amb el Tigris.
Nou!!: Marca Aràbiga і Zabdicene · Veure més »
