Accés més ràpid que el navegador!
142 les relacions: Acadèmia platònica, Acadèmiques, Al·lòbroges, Anatòlia, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aristòtil, Arpínum, Atenes, August, Èsquil de Cnidos, Àntium, Àsia (província romana), Batalla de Farsàlia, Brutus (Ciceró), Catalunya Ràdio, Cató el Vell, De la vellesa, Catilinàries, Cavaller romà, Cèsar, Cilícia, Circeis, Ciutadania romana, Contra Publi Vatini, Cursus honorum, De divinatione, De fato, De finibus bonorum et malorum, De inventione, De l'orador, De Lege Agraria contra Rullum I-III, De optimo genere oratorum, Defensa d'Aulus Cecina, Defensa d'Aulus Cluenci, Defensa d'Àrquias, Defensa de Luci Flac, Defensa de Marc Fontei, Defensa de Publi Sul·la, Dels deures, Demòstenes, Demetri el Sirià, Democràcia, Diòdot (filòsof), Discurs de gratitud al poble, Dret natural, Durrës, Eclecticisme, Edil romà, En defensa de Luci Corneli Balb, En defensa de Quincti, ..., Epicureisme, Epistemologia, Epistulae ad Atticum, Epistulae ad Brutum, Epistulae ad familiares, Epistulae ad Quintum fratrem, Escepticisme, Estoïcisme, Fòrum Romà, Fedre (filòsof), Filípiques, Filòsof, Filó de Larisa, Filip II de Macedònia, Formia, Francesco Petrarca, Fundació Bernat Metge, Gai Rabiri Pòstum, Gneu Pompeu Estrabó, Gneu Pompeu Magne, Hortensius, In Pisonem, In Verrem, Joan de Salisbury, Juli Cèsar, La naturalesa dels déus, La República (Ciceró), Leli, De l'amistat, Les Lleis (Ciceró), Les paradoxes dels estoics, Llatí, Luci Acci, Luci Eli Preconi Estiló, Luci Licini Cras, Luci Sergi Catilina, Marc Antoni, Marc Antoni l'Orador, Mòdena, Monarquia, Moral, Museus Capitolins, Oligarquia, Optimat, Orador, Orator, Otó de Freising, Palatí, Partit popular (antiga Roma), Partitiones oratoriae, Plutarc de Queronea, Polític, Post reditum in senatu, Pretor urbà, Pro Caelio, Pro Deiotaro, Pro Ligario, Pro Marcello, Pro Milone, Pro Rabirio perduellionis reo, Pro Roscio Amerino, Pro Sestio, Província romana de Sicília, Publília (esposa de Ciceró), Publi Clodi Pulcre, Qüestor, Renaixement carolingi, Roger Bacon, Roma, Rostra, Salvador Galmés i Sanxo, Segon Triumvirat, Sesterci, Sicília, Sobre el comandament de Gneu Pompeu, Sobre el govern de les províncies consulars, Sobre la resposta dels Harúspexs, Sobre la seva casa, Sul·la (cognom), Túsculum, Terència (esposa de Ciceró), Tessalònica, Tit Pomponi Àtic, Topica, Tribú de la plebs, Tusculanes, Verres, Vicent de Beauvais, William Smith (lexicògraf), 3 de gener, 46, 55, 7 de desembre. Ampliar l'índex (92 més) »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Ciceró і Acadèmia platònica · Veure més »
Acadèmiques
Bust de Ciceró Academica (o Academici libri) (en català: les Acadèmiques) és una obra filosòfica, en forma de diàleg socràtic, escrita per Marc Tul·li Ciceró l'any 45 aC., sobre epistemologia, la teoria del coneixement, a través de les doctrines d'Antíoc d'Ascaló, Arcesilau i Carnèades.
Nou!!: Ciceró і Acadèmiques · Veure més »
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Nou!!: Ciceró і Al·lòbroges · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Ciceró і Anatòlia · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Ciceró і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Ciceró і Antiga Roma · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Ciceró і Aristòtil · Veure més »
Arpínum
El fals arc de la muralla d'Arpinum Arpínum (en Arpinum, en Ἄρπινα) va ser una ciutat romana, originàriament dels volscs, situada en un turó sobre la vall del Liris prop de la seva unió amb el Fibrenus, i a unes sis milles romanes al sud de Sora.
Nou!!: Ciceró і Arpínum · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Ciceró і Atenes · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Ciceró і August · Veure més »
Èsquil de Cnidos
Èsquil de Cnidos (en llatí Aeschylus, en grec antic: Aiskhúlos) va ser un famós orador d'origen grec, el més cèlebre de l'Àsia Menor del seu temps, procedent de Cnidos de Cària.
Nou!!: Ciceró і Èsquil de Cnidos · Veure més »
Àntium
Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.
Nou!!: Ciceró і Àntium · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Ciceró і Àsia (província romana) · Veure més »
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Nou!!: Ciceró і Batalla de Farsàlia · Veure més »
Brutus (Ciceró)
Brutus és un tractat de retòrica de l'escriptor i polític romà Ciceró.
Nou!!: Ciceró і Brutus (Ciceró) · Veure més »
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Ciceró і Catalunya Ràdio · Veure més »
Cató el Vell, De la vellesa
Cató el Vell, De la Vellesa (en llatí: Cato Maior, De senectute) és una obra filosòfica de Ciceró escrita a finals de l'any 45 i principis del 44 aC, simulant un diàleg entre Cató el Vell —personatge que dona el títol a l'obra— amb els joves Escipió Emilià i Leli.
Nou!!: Ciceró і Cató el Vell, De la vellesa · Veure més »
Catilinàries
Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents.
Nou!!: Ciceró і Catilinàries · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Ciceró і Cavaller romà · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Ciceró і Cèsar · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Ciceró і Cilícia · Veure més »
Circeis
Circeis (Circeii Κιρκαία) va ser una ciutat del Latium al peu del puig Circeu.
Nou!!: Ciceró і Circeis · Veure més »
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Nou!!: Ciceró і Ciutadania romana · Veure més »
Contra Publi Vatini
Contra Publi Vatini (en llatí: In P. Vatinium) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró pronunciat l'any 56 aC com a part del procés judicial contra Publi Sesti.
Nou!!: Ciceró і Contra Publi Vatini · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Ciceró і Cursus honorum · Veure més »
De divinatione
De divinatione és un tractat filosòfic de Marc Tul·li Ciceró redactada en dos llibres i escrita als primers mesos de l'any, període en què l'última dictadura de Cèsar va comportar l'allunyament de l'autor de l'activitat política.
Nou!!: Ciceró і De divinatione · Veure més »
De fato
Bust de Marc Tul·li Ciceró De fato (“Sobre el destí” en català) és un tractat filosòfic elaborat pel filòsof i orador Ciceró el 44 aC.
Nou!!: Ciceró і De fato · Veure més »
De finibus bonorum et malorum
Bust de Marc Tul·li Ciceró De finibus bonorum et malorum, traduït al català per Sobre els límits del bé i el mal, és un tractat escrit pel polític, orador i filòsof romà Marc Tul·li Ciceró.
Nou!!: Ciceró і De finibus bonorum et malorum · Veure més »
De inventione
Primera pàgina del manuscrit Sygnatura GKS, de l'any 1998. Situat a la biblioteca de Det Kongelige, Copenhaguen. El De inventione (La invenció retòrica), és el primer tractat d'oratòria de Ciceró.
Nou!!: Ciceró і De inventione · Veure més »
De l'orador
De l'orador (en llatí: De oratore) és un llibre publicat per l'escriptor i polític romà Ciceró el 55 aC.
Nou!!: Ciceró і De l'orador · Veure més »
De Lege Agraria contra Rullum I-III
Els discursos De lege agraria contra Rullum, “Sobre la llei agrària contra Rul·lus”, van ser pronunciats l'any 64 aC i formen part dels discursos consulars de Ciceró.
Nou!!: Ciceró і De Lege Agraria contra Rullum I-III · Veure més »
De optimo genere oratorum
Imatge de l'orador Ciceró. De optimo genere oratorum (“Sobre l'òptim gènere dels oradors”) és un tractat retòric de Marc Tul·li Ciceró escrit l'any 46 aC, després del Brutus i abans de lOrator.
Nou!!: Ciceró і De optimo genere oratorum · Veure més »
Defensa d'Aulus Cecina
Defensa d'Aulus Cecina (en llatí: Pro Caecina) és un discurs del polític i escriptor romà Ciceró que va pronunciar l'any 69 o el 68 aC, durant l'edilitat de Ciceró.
Nou!!: Ciceró і Defensa d'Aulus Cecina · Veure més »
Defensa d'Aulus Cluenci
Defensa d'Aulus Cluenci (en llatí: Pro Aulo Cluentio) és un discurs judicial de defensa de l'escriptor, polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró.
Nou!!: Ciceró і Defensa d'Aulus Cluenci · Veure més »
Defensa d'Àrquias
Bust de Ciceró, autor del discurs ''Pro Archia poeta'' Defensa d'Àrquias (en llatí: Pro A. Licinio Pro Archia Poeta Oratio o Pro Archia Poeta; també traduït com Defensa del poeta Àrquias) és un discurs pronunciat de l'escriptor i polític romà Ciceró l'any 62 aC a favor del poeta Aulus Lucini Àrquias, un any després d'haver exercit el càrrec de cònsol a Roma.
Nou!!: Ciceró і Defensa d'Àrquias · Veure més »
Defensa de Luci Flac
Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.
Nou!!: Ciceró і Defensa de Luci Flac · Veure més »
Defensa de Marc Fontei
Defensa de Marc Fontei (en llatí: Pro Fonteio) és un discurs del polític i escriptor romà Ciceró pronunciat l'any 69 aC (o al cap de poc temps) que sols ens ha arribat fragmentàriament i que s'engloba dins dels discursos polítics de Ciceró.
Nou!!: Ciceró і Defensa de Marc Fontei · Veure més »
Defensa de Publi Sul·la
Defensa de Publi Sul·la (Pro Sulla) és un discurs pronunciat per l'escriptor i polític romà Ciceró l'any 62 aC, un any després del seu consolat.
Nou!!: Ciceró і Defensa de Publi Sul·la · Veure més »
Dels deures
Dels deures (en llatí: De officiis) és una obra filosòfica que va ser escrita per Marc Tul·li Ciceró l'any 44 aC i traduïda al català per Eduard Valentí els anys 1938 i 1946.
Nou!!: Ciceró і Dels deures · Veure més »
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Nou!!: Ciceró і Demòstenes · Veure més »
Demetri el Sirià
Demetri el Sirià (Demetrius) fou un retòric grec originari de Síria que va exercir retòrica a Atenes.
Nou!!: Ciceró і Demetri el Sirià · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Ciceró і Democràcia · Veure més »
Diòdot (filòsof)
Diòdot (Diodotus) va ser un filòsof estoic grec del, que va viure molts d'anys a Roma, a la casa de Ciceró, a qui coneixia des de la infància.
Nou!!: Ciceró і Diòdot (filòsof) · Veure més »
Discurs de gratitud al poble
43 a.C. a Formia Discurs de gratitud al poble (en llatí: Post Reditum ad Quirites o Cum Populo Gratias Egit) és un discurs pronunciat per l'escriptor i polític Marc Tul·li Ciceró a la seva arribada a Roma l’any 57 aC, després del seu exili.
Nou!!: Ciceró і Discurs de gratitud al poble · Veure més »
Dret natural
Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.
Nou!!: Ciceró і Dret natural · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Ciceró і Durrës · Veure més »
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Nou!!: Ciceró і Eclecticisme · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Ciceró і Edil romà · Veure més »
En defensa de Luci Corneli Balb
En defensa de Luci Corneli Balb (en llatí: Pro Balbo) és un discurs que va ser pronunciat al setembre de l'any 56 aC per l'escriptor i polític romà Ciceró en defensa de Luci Corneli Balb, un dels homes de plena confiança de Juli Cèsar, acusat d' haver aconseguit la ciutadania romana de manera fraudulenta.
Nou!!: Ciceró і En defensa de Luci Corneli Balb · Veure més »
En defensa de Quincti
En defensa de Quincti (en llatí: Oratio pro Publio Quinctio o Pro Quinctio) és un discurs judicial escrit l'any 81 aC per l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró.
Nou!!: Ciceró і En defensa de Quincti · Veure més »
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Nou!!: Ciceró і Epicureisme · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Ciceró і Epistemologia · Veure més »
Epistulae ad Atticum
Epistulae ad Atticum (Cartes a Àtic) és una col·lecció de cartes del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró al seu amic Tit Pomponi Àtic.
Nou!!: Ciceró і Epistulae ad Atticum · Veure més »
Epistulae ad Brutum
Epistulae ad M. Brutum (Cartes a Brutus) és una col·lecció de les cartes que es van enviar Ciceró, el polític i orador, i Marc Juni Brutus, també polític i conspirador contra Juli Cèsar.
Nou!!: Ciceró і Epistulae ad Brutum · Veure més »
Epistulae ad familiares
Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.
Nou!!: Ciceró і Epistulae ad familiares · Veure més »
Epistulae ad Quintum fratrem
Epistulae ad Quintum fratrem (en català: Cartes al seu germà Quint) és el nom donat al recull de cartes enviades per Ciceró al seu germà Quint entre els anys 60 i 54 aC, publicat segurament per Àtic en algun moment entre la mort de l'orador (43 aC) i la seva (32 aC), segons Carcopino, l'any 33 aC; i descobert per Petrarca a Verona.
Nou!!: Ciceró і Epistulae ad Quintum fratrem · Veure més »
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Nou!!: Ciceró і Escepticisme · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Ciceró і Estoïcisme · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Ciceró і Fòrum Romà · Veure més »
Fedre (filòsof)
Fedre (Phaedrus) va ser un filòsof epicuri amic de Ciceró, a qui va conèixer a Roma.
Nou!!: Ciceró і Fedre (filòsof) · Veure més »
Filípiques
Les Filípiques (en llatí: Philippicae in Antonium) són un conjunt de discursos de Ciceró proclamats entre el 2 de setembre del 44 aC i el 21 d'abril del 43 aC en contra de Marc Antoni.
Nou!!: Ciceró і Filípiques · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Ciceró і Filòsof · Veure més »
Filó de Larisa
Teatre antic de la ciutat de Larisa. Filó de Larisa (Philon; Larisa de Tessàlia, segles II i I aC) fou un filòsof grec.
Nou!!: Ciceró і Filó de Larisa · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Ciceró і Filip II de Macedònia · Veure més »
Formia
Formia és un municipi italià situat a la regió del Laci i la província de Latina.
Nou!!: Ciceró і Formia · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Ciceró і Francesco Petrarca · Veure més »
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Nou!!: Ciceró і Fundació Bernat Metge · Veure més »
Gai Rabiri Pòstum
Gai Rabiri Pòstum (en llatí Caius Rabirius Postumus) va ser un cavaller romà fill de Gai Curi, un ric granger i publicà.
Nou!!: Ciceró і Gai Rabiri Pòstum · Veure més »
Gneu Pompeu Estrabó
Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.
Nou!!: Ciceró і Gneu Pompeu Estrabó · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Ciceró і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Hortensius
Bust de Marc Tul·li Ciceró, autor de l'''Hortensius.'' LHortensius o Sobre la Filosofia (del llatí De Philosophia) és un tractat filosòfic perdut i que fou escrit per l’orador i advocat romà Marc Tul·li Ciceró (103-43 a.C).
Nou!!: Ciceró і Hortensius · Veure més »
In Pisonem
In Pisonem (Contra Pisó) és un discurs de Ciceró pronunciat al Senat romà l'any 55 aC contra Luci Calpurni Pisó Cesoní, acusant-lo d'estar “fora de la llei”, bàsicament, pel malestar de la província que supervisava, Macedònia.
Nou!!: Ciceró і In Pisonem · Veure més »
In Verrem
Província romana de Sicília In Verrem ('Discursos contra Verres', dites també Verrines) són una sèrie de discursos de Ciceró pronunciats l'any 70 aC contra Verres, exgovernador de Sicília, per abusos comesos durant la seva gestió a la província, amb motiu del procés que es va iniciar contra ell.
Nou!!: Ciceró і In Verrem · Veure més »
Joan de Salisbury
Joan de Salisbury (c. 1120 - 25 d'octubre de 1180) fou un autor, educador i diplomàtic anglès, bisbe de Chartres.
Nou!!: Ciceró і Joan de Salisbury · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Ciceró і Juli Cèsar · Veure més »
La naturalesa dels déus
La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.
Nou!!: Ciceró і La naturalesa dels déus · Veure més »
La República (Ciceró)
La República (en llatí: De re publica; lit: Sobre la república o Sobre l'Estat) és una obra de filosofia política de l'escriptor i polític Marc Tul·li Ciceró, on millor es pot reconstruir el seu pensament polític.
Nou!!: Ciceró і La República (Ciceró) · Veure més »
Leli, De l'amistat
Leli, de l'amistat (en llatí: Laelius de amicitia) és un tractat filosòfic de l'escriptor, filòsof, orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró, un dels autors més importants de literatura llatina clàssica.
Nou!!: Ciceró і Leli, De l'amistat · Veure més »
Les Lleis (Ciceró)
Les Lleis (en llatí: De legibus) és un tractat escrit per Marc Tul·li Ciceró, basat en l'obra de Plató, Les lleis. És de datació inexacta, entre l'any 45 i el 43 aC.
Nou!!: Ciceró і Les Lleis (Ciceró) · Veure més »
Les paradoxes dels estoics
Bust de Marc Tul·li Ciceró. Les paradoxes dels estoics (en llatí: Paradoxa Stoicorum) és una assaig filosòfic de l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 46 a.C a Roma.
Nou!!: Ciceró і Les paradoxes dels estoics · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Ciceró і Llatí · Veure més »
Luci Acci
Luci Acci (Pisaure, actualment Pesaro, Itàlia, 170 aC — ?, aprox. 85 aC) va ser un poeta tràgic llatí, a qui Horaci va qualificar amb l'adjectiu altus (elevat, il·lustre).
Nou!!: Ciceró і Luci Acci · Veure més »
Luci Eli Preconi Estiló
Luci Eli Preconi Estiló (en llatí Lucius Aelius Praeconius Stilo) va ser un cavaller i gramàtic romà probablement del.
Nou!!: Ciceró і Luci Eli Preconi Estiló · Veure més »
Luci Licini Cras
Luci Licini Cras, (en llatí Lucius Licinius L. F. Crassus) (140-91 aC) va ser un important orador romà i jurista, que va estar al càrrec de l'acusació contra Gai Papiri Carbó.
Nou!!: Ciceró і Luci Licini Cras · Veure més »
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Nou!!: Ciceró і Luci Sergi Catilina · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Ciceró і Marc Antoni · Veure més »
Marc Antoni l'Orador
Marc Antoni l'Orador (en llatí Marcus Antonius Orator) (circa 143 - 87 aC) va ser un magistrat romà de l'etapa republicana.
Nou!!: Ciceró і Marc Antoni l'Orador · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Ciceró і Mòdena · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Ciceró і Monarquia · Veure més »
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Nou!!: Ciceró і Moral · Veure més »
Museus Capitolins
El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.
Nou!!: Ciceró і Museus Capitolins · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: Ciceró і Oligarquia · Veure més »
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Nou!!: Ciceró і Optimat · Veure més »
Orador
Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca per la seva manera de parlar.
Nou!!: Ciceró і Orador · Veure més »
Orator
Lorador o Orator és una obra de caràcter didàctic.
Nou!!: Ciceró і Orator · Veure més »
Otó de Freising
Otó de Freising Otó de Freising, Otó de Frisinga o Otto von Freising (cap a 1114 - 1158) va ser un bisbe i cronista alemany.
Nou!!: Ciceró і Otó de Freising · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Ciceró і Palatí · Veure més »
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Nou!!: Ciceró і Partit popular (antiga Roma) · Veure més »
Partitiones oratoriae
El De partitione oratoria («De la classificació de la retòrica») o Partitiones Oratoriae («Les divisions de l'oratòria»), és un assaig breu però detallat en l'art d'oratòria.
Nou!!: Ciceró і Partitiones oratoriae · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Ciceró і Plutarc de Queronea · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Ciceró і Polític · Veure més »
Post reditum in senatu
Post reditum in senatu ('Al Senat després del retorn'), també conegut com a Cum de reditu suo senatui gratias egit ('Discurs de gratitud sobre el seu retorn al Senat') i, sobretot, Cum senatui gratias egit ('Discurs de gratitud al Senat') és el primer de la sèrie de tres discursos, juntament amb Post reditum ad Quirites i De domo sua, que va pronunciar Marc Tul·li Ciceró a la seva arribada a Roma l'any 57 aC, després del seu exili.
Nou!!: Ciceró і Post reditum in senatu · Veure més »
Pretor urbà
El pretor urbà, en llatí praetor urbanus, era un càrrec jurídic a l'antiga Roma.
Nou!!: Ciceró і Pretor urbà · Veure més »
Pro Caelio
Bust de Ciceró, al voltant dels seixanta anys. Pro Caelio o En defensa de Marc Celi és un discurs de Ciceró que va pronunciar el 4 d'abril de l'any 56 aC, després del seu retorn de l'exili.
Nou!!: Ciceró і Pro Caelio · Veure més »
Pro Deiotaro
Pro rege Deiotaro (en català: En defensa del rei Deiòtar) va ser un discurs pronunciat per Ciceró al Novembre de l'any 45 a.C., un any després del discurs en defensa de Quint Ligari.
Nou!!: Ciceró і Pro Deiotaro · Veure més »
Pro Ligario
Pro Ligario és un discurs de Ciceró, que és la forma literària publicada de la seva defensa de Quint Ligari davant de Juli Cèsar el 46 aC.
Nou!!: Ciceró і Pro Ligario · Veure més »
Pro Marcello
Bust de ''Marcus Claudius Marcellus'' Pro Marcello, millor De Marcello, és un dels discursos cesarians que va pronunciar Marc Tul·li Ciceró l'any 46 aC.
Nou!!: Ciceró і Pro Marcello · Veure més »
Pro Milone
Pro Milone és un discurs de Ciceró pronunciat l'any 52 aC en defensa del polític Tit Anni Papià Miló, acusat de matar Publi Clodi Pulcre a la Via Àpia.
Nou!!: Ciceró і Pro Milone · Veure més »
Pro Rabirio perduellionis reo
Bust de Ciceró, per Bertel Thorvaldsen, còpia de l'original romà. Es troba al Museu Thorvaldsen, Copenhagen. La Defensa de Gai Rabiri, acusat d'alta traïció (Pro Rabirio perduellionis reo, o bé Pro C. Rabirio perduellionis reo ad Quirites oratio) és el discurs de Ciceró en defensa d'un dels senadors més importants de Roma, Gai Rabiri, que fou acusat de participar en l'assassinat de Luci Apuleu Saturní, un tribú de la plebs que era considerat un demagog.
Nou!!: Ciceró і Pro Rabirio perduellionis reo · Veure més »
Pro Roscio Amerino
Pro Sexto Roscio Amerino, "En defensa de Sext Rosci Amerí", va ser un discurs pronunciat per Marc Tul·li Ciceró en defensa de Rosci d'Amèria en l'any 80 aC.
Nou!!: Ciceró і Pro Roscio Amerino · Veure més »
Pro Sestio
Marc Tul·li Ciceró, autor del discurs ''Pro Sestio.'' Pro Sestio, "Defensa de Sesti", és un discurs pronunciat per Ciceró l’any 56 aC a favor del tribú de la plebs Publi Sesti, acusat de vi (per actes de violència) i de ambitu (per corrupció) per homes de confiança de Publi Clodi Pulcre.
Nou!!: Ciceró і Pro Sestio · Veure més »
Província romana de Sicília
Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.
Nou!!: Ciceró і Província romana de Sicília · Veure més »
Publília (esposa de Ciceró)
Publília (en llatí Publilia) va ser la segona esposa de Marc Tul·li Ciceró amb el que es va casar l'any 46 aC.
Nou!!: Ciceró і Publília (esposa de Ciceró) · Veure més »
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Nou!!: Ciceró і Publi Clodi Pulcre · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Ciceró і Qüestor · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Ciceró і Renaixement carolingi · Veure més »
Roger Bacon
Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.
Nou!!: Ciceró і Roger Bacon · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ciceró і Roma · Veure més »
Rostra
Rostra, nom llatí que literalment vol dir becs, fou la denominació aplicada a unes plataformes del fòrum dalt de les quals els oradors s'adreçaven al poble.
Nou!!: Ciceró і Rostra · Veure més »
Salvador Galmés i Sanxo
Salvador Galmés i Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 de març de 1876 - Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 25 d'abril de 1951) fou un narrador, erudit i lul·lista mallorquí.
Nou!!: Ciceró і Salvador Galmés i Sanxo · Veure més »
Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.
Nou!!: Ciceró і Segon Triumvirat · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: Ciceró і Sesterci · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Ciceró і Sicília · Veure més »
Sobre el comandament de Gneu Pompeu
Bust de Gneu Pompeu Magne Sobre el comandament de Gneu Pompeu (en De Imperio Gnaei Pompei o Pro Lege Manilia) és un discurs de Ciceró pronunciat l'any 66 aC durant el consolat de Marc Emili Lèpid i Luci Volcaci Tul·lus.
Nou!!: Ciceró і Sobre el comandament de Gneu Pompeu · Veure més »
Sobre el govern de les províncies consulars
Sobre el govern de les províncies consulars (en llatí: De Provinciis Consularibus) és un discurs que va ser pronunciat per l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró en una sessió del senat en el juliol de l'any 56 aC.
Nou!!: Ciceró і Sobre el govern de les províncies consulars · Veure més »
Sobre la resposta dels Harúspexs
Sobre la resposta dels Harúspexs (en llatí: De haruspicum responsis o Responso) és un discurs pronunciat per l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró davant del senat l’any 56 aC, probablement entre els dies 6 i 14 de maig.
Nou!!: Ciceró і Sobre la resposta dels Harúspexs · Veure més »
Sobre la seva casa
Sobre la seva casa (en llatí: De domo sua ad pontifices) és un dels discursos que l'escriptor i polític romà Ciceró va pronunciar davant els pontífexs el 30 de setembre de l'any 57 aC, quan va tornar de l'exili, per poder reconstruir i reocupar la seua casa, que Clodi, el seu rival polític, havia destruït per a continuació consagrar el lloc i erigir-hi un monument a la Llibertat. Aquest discurs, juntament amb el Cum setatui gratias egit i el Cum populo gratias egit, també pronunciats l'any 57 aC, són fruits de les dificultats d'assegurar-se una compensació pels danys soferts.
Nou!!: Ciceró і Sobre la seva casa · Veure més »
Sul·la (cognom)
Sul·la (en llatí Sulla) va ser el nom d'una família romana d'origen patrici que formava part de la gens Cornèlia.
Nou!!: Ciceró і Sul·la (cognom) · Veure més »
Túsculum
Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.
Nou!!: Ciceró і Túsculum · Veure més »
Terència (esposa de Ciceró)
Terència (en llatí Terentia) va ser la dona de Marc Tul·li Ciceró, l'orador.
Nou!!: Ciceró і Terència (esposa de Ciceró) · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Ciceró і Tessalònica · Veure més »
Tit Pomponi Àtic
Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.
Nou!!: Ciceró і Tit Pomponi Àtic · Veure més »
Topica
Els Tòpics (Topica en llatí) és un dels tractats de retòrica de Ciceró.
Nou!!: Ciceró і Topica · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Ciceró і Tribú de la plebs · Veure més »
Tusculanes
Les Tusculanes (En llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tuli Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la.
Nou!!: Ciceró і Tusculanes · Veure més »
Verres
Gai Verres (Gaius Verres; ca. –) va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.
Nou!!: Ciceró і Verres · Veure més »
Vicent de Beauvais
Vicent de Beauvais OP (Boran-sur-Oise, 1184 / 1194 - Abadia de Royaumont, Asnières-sur-Oise, 1264) fou un teòleg i erudit medieval de l'orde dels dominics, autor de l'enciclopèdia Speculum Maius, un compendi del saber de l'època.
Nou!!: Ciceró і Vicent de Beauvais · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Ciceró і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ciceró і 3 de gener · Veure més »
46
Sense descripció.
Nou!!: Ciceró і 46 · Veure més »
55
Sense descripció.
Nou!!: Ciceró і 55 · Veure més »
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ciceró і 7 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Asclapo, Asclapó, Ciceronià, Dionís de Magnèsia, Marc Tul·li Ciceró l'orador.
