Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Apol·lònia de l'Euxí, Àsia (província romana), Bessos, Cònsol romà, Ciceró, Danubi, Dàrdans (Il·líria), Edil romà, Fasti, Fidenza, Gai Cassi Longí Var, Gai Corneli, Gai Memmi Gemel, Gens Terència, Gneu Papiri Carbó, Hemus, Istros, Licini Lucul, Luci Cecili Metel Calvus, Luci Corneli Sul·la, Luci Sergi Catilina, Macedònia (província romana), Mar Negra, Marc Terenci Varró, Nom romà, Optimat, Pont Polemoníac, Pretor, Primera Guerra Civil Romana, Qüestor, Quint Cecili Metel Pius, Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC), Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC), Segona Guerra Civil romana, Terenci Varró, Tomis, Triomf.
Apol·lònia de l'Euxí
Apol·lònia de l'Euxí (en grec antic Ἀπολλωνία) era una ciutat de Tràcia, al Pont Euxí, al sud de Mesèmbria i del riu Anquialos, que va ser una colònia de Milet.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Apol·lònia de l'Euxí · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Àsia (província romana) · Veure més »
Bessos
Els bessos habitaven a les muntanyes i al nord-oest de la tribu diesos. Els bessos (Bessi) eren una tribu tràcia independent que vivia en un territori que va de Mèsia fins al Ròdope, al sud de Tràcia, però sovint hom els situa a l'Hemimont, la serralada que separa Mèsia de Tràcia, a la zona nord de l'Hebros.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Bessos · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Cònsol romà · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Ciceró · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Danubi · Veure més »
Dàrdans (Il·líria)
Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Dàrdans (Il·líria) · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Edil romà · Veure més »
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Fasti · Veure més »
Fidenza
Fidenza és una ciutat d'Itàlia, a la regió Emília-Romanya, província de Parma, amb uns 25.000 habitants.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Fidenza · Veure més »
Gai Cassi Longí Var
Gai Cassi Longí Var (Gaius Cassius Longinus Varus) va ser un magistrat romà d'orígens incerts, membre de la gens Càssia i de la família Cassi Longí.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Gai Cassi Longí Var · Veure més »
Gai Corneli
Gai Corneli (en llatí Caius Cornelius) va ser un cavaller romà i un dels conspiradors de Catilina.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Gai Corneli · Veure més »
Gai Memmi Gemel
Gai Memmi Gemel (Gaius Memmius L. f. Gemellus) va ser un magistrat romà, orador i poeta, del.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Gai Memmi Gemel · Veure més »
Gens Terència
Terència (en llatí Terentia) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Gens Terència · Veure més »
Gneu Papiri Carbó
Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Gneu Papiri Carbó · Veure més »
Hemus
Hemus (Haemus o Aemus) és una serralada al nord de Tràcia avui conegudes com els Balcans.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Hemus · Veure més »
Istros
Istros (en llatí Istrus, en grec antic Ἴστρος) era una ciutat de Creta que Artemidor d'Ascaló també va anomenat Istrona, segons diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Istros · Veure més »
Licini Lucul
Els Licini Lucul (Licinii Luculli) foren una branca de la gens romana plebea dels Licini.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Licini Lucul · Veure més »
Luci Cecili Metel Calvus
Luci Cecili Metel Calvus (Lucius Cæcilius Q. f. L. n. Metellus Calvus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel i germà de Quint Cecili Metel Macedònic.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Luci Cecili Metel Calvus · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Luci Sergi Catilina · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Macedònia (província romana) · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Mar Negra · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Marc Terenci Varró · Veure més »
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Nom romà · Veure més »
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Optimat · Veure més »
Pont Polemoníac
Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Pont Polemoníac · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Pretor · Veure més »
Primera Guerra Civil Romana
La Primera Guerra Civil Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana esdevinguts durant el segle I aC que comportarien la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Primera Guerra Civil Romana · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Qüestor · Veure més »
Quint Cecili Metel Pius
Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus).
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Quint Cecili Metel Pius · Veure més »
Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)
va ser un orador i magistrat romà.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC) · Veure més »
Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC)
Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC) · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Terenci Varró
Els Terenci Varró (Terentius Varro) foren una branca familiar de la gens Terència.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Terenci Varró · Veure més »
Tomis
Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Tomis · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Marc Terenci Varró Lucul і Triomf · Veure més »
Redirigeix aquí:
Marc Licini Lucul (cònsol 73 aC), Marc Licini Lucul.le (cònsol 73 aC), Marc Licini Lucul·le (cònsol 73 aC), Marc Licini Lucul•le (cònsol 73 aC), Marc Licini Lucuŀle (cònsol 73 aC), Marc Terenci Varró Lucul·le.
