Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Aeci, Agrigent, Alvèrnia, Assassinat, Astorga, Àtila, Batalla dels Camps Catalàunics, Bracara Augusta, Briude, Burgundis, Cambridge University Press, Cassiodor, Còrsega, Clarmont d'Alvèrnia, Fasti, Federats, Gal·lècia, Genseric, Gregori de Tours, Hidaci, Huns, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Iutungs, Joan d'Antioquia (escriptor), Juli Nepot, Llatí, Llista d'emperadors romans, Majorià, Marcià, Mestre dels soldats, Nòrica, Petroni Màxim, Pròsper d'Aquitània, Prisc (historiador), Ravenna, Requiari, Ricimer, Saqueig de Roma (455), Sicília, Sidoni Apol·linar, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Theodor Mommsen, Torca, Valentinià III, Vàndals, 17 d'octubre, 21 de setembre, ..., 421, 425, 430, 431, 436, 437, 439, 440, 442, 451, 455, 456, 457, 5 d'agost, 9 de juliol. Ampliar l'índex (15 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Avit і Aeci · Veure més »
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Nou!!: Avit і Agrigent · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Avit і Alvèrnia · Veure més »
Assassinat
Assassinat per apunyalament d'un monjo italià. Un assassinat és un delicte de caràcter molt específic que consisteix a matar una persona amb alguna de les següents circumstàncies.
Nou!!: Avit і Assassinat · Veure més »
Astorga
Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Avit і Astorga · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Avit і Àtila · Veure més »
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Nou!!: Avit і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »
Bracara Augusta
Bracara Augusta (o Augusta Bracara), actual Braga, va ser una ciutat del nord-oest d'Hispània, a la província Tarraconense, capital dels Bràcars, que vivien entre els rius Duirus (Duero) i Minus.
Nou!!: Avit і Bracara Augusta · Veure més »
Briude
Briude (en occità Briude, en francès Brioude) és un municipi francès del departament de l'Alt Loira, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Avit і Briude · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Avit і Burgundis · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Avit і Cambridge University Press · Veure més »
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Nou!!: Avit і Cassiodor · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Avit і Còrsega · Veure més »
Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.
Nou!!: Avit і Clarmont d'Alvèrnia · Veure més »
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Nou!!: Avit і Fasti · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Avit і Federats · Veure més »
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Nou!!: Avit і Gal·lècia · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Avit і Genseric · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Avit і Gregori de Tours · Veure més »
Hidaci
Hidaci o Idaci (en llatí Hidacius o Hidatius o Idacius, Idatius o Ithacius i altres variants) va ser un historiador hispanoromà que va florir la segona meitat del originari de Galícia.
Nou!!: Avit і Hidaci · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Avit і Huns · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Avit і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Avit і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Avit і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Iutungs
Memorial dels Iutungs a Augsburg. Els iutungs (en llatí iuthungi, en grec antic ᾿ιούθουγγοι) eren un poble germànic que vivia a la vora del Danubi.
Nou!!: Avit і Iutungs · Veure més »
Joan d'Antioquia (escriptor)
Joan d'Antioquia fou un escriptor romà d'Orient que va escriure, Historia Chronographica ab Adamo, esmentada per Valesi a la seva Excerpta ex Collectaneis Constantini Augusti Porphyrogeniti,, De Virtute et Vitio publicada a París el 1634.
Nou!!: Avit і Joan d'Antioquia (escriptor) · Veure més »
Juli Nepot
Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).
Nou!!: Avit і Juli Nepot · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Avit і Llatí · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Avit і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Avit і Majorià · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: Avit і Marcià · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Avit і Mestre dels soldats · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Avit і Nòrica · Veure més »
Petroni Màxim
Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.
Nou!!: Avit і Petroni Màxim · Veure més »
Pròsper d'Aquitània
Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus o també Aquitanicus, va ser un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del.
Nou!!: Avit і Pròsper d'Aquitània · Veure més »
Prisc (historiador)
Prisc (en llatí Priscus, en grec) fou un dels principals historiadors i sofistes romans d'Orient del, conegut amb el malnom de Panites perquè era nadiu de Panium a Tràcia.
Nou!!: Avit і Prisc (historiador) · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Avit і Ravenna · Veure més »
Requiari
Requiari fou rei dels sueus (448-456).
Nou!!: Avit і Requiari · Veure més »
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Nou!!: Avit і Ricimer · Veure més »
Saqueig de Roma (455)
El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.
Nou!!: Avit і Saqueig de Roma (455) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Avit і Sicília · Veure més »
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Nou!!: Avit і Sidoni Apol·linar · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: Avit і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Nou!!: Avit і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »
Theodor Mommsen
Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.
Nou!!: Avit і Theodor Mommsen · Veure més »
Torca
Torca de l'edat de bronze, descobert a Ucraïna. Una torca (del llatí torquis o torques, de gènere masc. i fem., deverbal del verb torqueo ‘torçar’, a causa de la forma torta del collaret) és un collaret rígid i rodó, que està obert en la part anterior, com una ferradura circular, fet de peces de metall retorçades.
Nou!!: Avit і Torca · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Avit і Valentinià III · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Avit і Vàndals · Veure més »
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Avit і 17 d'octubre · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Avit і 21 de setembre · Veure més »
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Avit і 421 · Veure més »
425
Sense descripció.
Nou!!: Avit і 425 · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Avit і 430 · Veure més »
431
Sense descripció.
Nou!!: Avit і 431 · Veure més »
436
Sense descripció.
Nou!!: Avit і 436 · Veure més »
437
Sense descripció.
Nou!!: Avit і 437 · Veure més »
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Avit і 439 · Veure més »
440
Sense descripció.
Nou!!: Avit і 440 · Veure més »
442
Sense descripció.
Nou!!: Avit і 442 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Avit і 451 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Avit і 455 · Veure més »
456
El 456 (CDLVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Avit і 456 · Veure més »
457
Sense descripció.
Nou!!: Avit і 457 · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Avit і 5 d'agost · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Avit і 9 de juliol · Veure més »
