Taula de continguts
28 les relacions: Atenes, Batalla de Marató, Cal·límac (general atenès), Cinegir, Dió Crisòstom, Dionisi de Milet (sofista), Eli Aristides, Escopelià, Esmirna, Favorí d'Arle, Filòstrat d'Atenes, Fisiognomia, Floruit, Gens Antònia, Gota (malaltia), Gregori de Nazianz, Hadrià, Herodes Àtic, Laodicea del Licos, Marbre pentèlic, Nom romà, Polemó, Retòrica, Sofista, Temple de Zeus Olímpic (Atenes), Trajà, 135, 143.
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Marc Antoni Polemó і Atenes
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Veure Marc Antoni Polemó і Batalla de Marató
Cal·límac (general atenès)
Cal·límac (Callimachus, Καλλίμαχος) fou un general atenès que va arribar al càrrec de polemarc el 490 aC i en tal condició va dirigir l'ala dreta de l'exèrcit atenenc a Marató on va morir.
Veure Marc Antoni Polemó і Cal·límac (general atenès)
Cinegir
Cinegir (Kynaígeiros, Κυναίγειρος) fou fill d'Euferió i germà del poeta Èsquil.
Veure Marc Antoni Polemó і Cinegir
Dió Crisòstom
Dió Crisòstom (en grec Δίων Χρυσόστομος Dion Chrysostomos) va ser un orador, escriptor, filòsof i historiador grecoromà.
Veure Marc Antoni Polemó і Dió Crisòstom
Dionisi de Milet (sofista)
Dionisi de Milet (en Dionysius) va ser un sofista de l'antiga Grècia que va viure al, en temps de l'emperador Hadrià, i va ser beneficiat per ell.
Veure Marc Antoni Polemó і Dionisi de Milet (sofista)
Eli Aristides
Publi Eli Arístides Teodor (Publius Aelius Aristides; Hadrianos, Bitínia, 129 o 117 - Esmirna, 189) anomenat normalment com a Eli Aristides, va ser un famós orador grec del, pertanyent al moviment de la Segona Sofística.
Veure Marc Antoni Polemó і Eli Aristides
Escopelià
Escopelià (en llatí Scopelianus, en grec) va ser un sofista, retòric i poeta grec de Clazòmenes (Clazomenae), deixeble de Niquetes d'Esmirna que va viure a Esmirna.
Veure Marc Antoni Polemó і Escopelià
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Marc Antoni Polemó і Esmirna
Favorí d'Arle
Favorí (en llatí Favorinus, en grec Φαβωρῖνος) va ser un filòsof i sofista del temps de l'emperador Adrià.
Veure Marc Antoni Polemó і Favorí d'Arle
Filòstrat d'Atenes
Filòstrat d'Atenes (vers 175- vers 250) va ser un escriptor de la Grècia romana, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tíana.
Veure Marc Antoni Polemó і Filòstrat d'Atenes
Fisiognomia
Il·lustració típica trobada en un llibre de Fisiognomia (Segle XIX) (a l'esquerra''"Desesperació"'', a la dreta''"Ira barrejada amb Por"''). La fisiognomia és la paraciència que estudia la fisonomia humana en funció de les emocions i els sentiments.
Veure Marc Antoni Polemó і Fisiognomia
Floruit
Floruit (sovint abreujat «fl.» o, ocasionalment, «flor.», sense cursiva) és un mot llatí que es refereix a un període durant el qual es té la certesa que una persona, una escola o un moviment estava en actiu.
Veure Marc Antoni Polemó і Floruit
Gens Antònia
La gens Antònia (Antonia gens) va ser una família romana, amb branques patrícia i plebea.
Veure Marc Antoni Polemó і Gens Antònia
Gota (malaltia)
La gota o artropatia per dipòsit de cristalls d'àcid úric és una malaltia metabòlica produïda per una acumulació de sals d'urat (àcid úric) en el cos, sobretot en les articulacions, ronyó i teixits tous, per això es considera tradicionalment una malaltia reumàtica.
Veure Marc Antoni Polemó і Gota (malaltia)
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Veure Marc Antoni Polemó і Gregori de Nazianz
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Marc Antoni Polemó і Hadrià
Herodes Àtic
Herodes Àtic (en llatí Atticus Herodes, en grec Ἡρώδης ὁ Ἀττικός) va ser el més important retòric grec del.
Veure Marc Antoni Polemó і Herodes Àtic
Laodicea del Licos
Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.
Veure Marc Antoni Polemó і Laodicea del Licos
Marbre pentèlic
Detall del monument de Filopap, a l'Acròpoli d'Atenes, fet amb marbre pentèlic. El marbre pentèlic és una varietat de marbre blanc que s'obtenia a la pedrera del mont Pentèlic (Pentelikon; Pendeli) al nord d'Àtica (Grècia) i era considerat el de més qualitat de la Grècia clàssica.
Veure Marc Antoni Polemó і Marbre pentèlic
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Veure Marc Antoni Polemó і Nom romà
Polemó
* Polemó d'Estimfea, oficial macedoni.
Veure Marc Antoni Polemó і Polemó
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Marc Antoni Polemó і Retòrica
Sofista
El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.
Veure Marc Antoni Polemó і Sofista
Temple de Zeus Olímpic (Atenes)
El Temple de Zeus Olímpic d'Atenes (grec: Ναός τουΟλυμπίουΔιός), també conegut com a Olimpièon, és un gran temple en ruïnes a Atenes que va ser dedicat a Zeus.
Veure Marc Antoni Polemó і Temple de Zeus Olímpic (Atenes)
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Marc Antoni Polemó і Trajà
135
El 135 (CXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Marc Antoni Polemó і 135
143
El 143 (CXLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Marc Antoni Polemó і 143
També conegut com Polemó Antoni.