Accés més ràpid que el navegador!
207 les relacions: Aigua, Aigua salabrosa, Ajustament postglacial, Alemany, Alemanya, Alemanys, Alta edat mitjana, Altura (magnitud), Ambre, Anaerobi, Anglaterra, Anglès, Anguila, Areng, Arengada, Argent, Arxipèlag d'Estocolm, Świnoujście, Øresund, Öland, Òder, Baaber Bek, Bacallà, Badia de Bòtnia, Badia de Lübeck, Baltisk, Belarús, Bentos, Bornholm, Caixubi, Canal Mar Bàltic-Blanc, Ciutat Lliure de Danzig, Comunisme, Comunitat Europea, Conca hidrogràfica, Confederació de Polònia i Lituània, Contaminació, Copenhaguen, Cristianisme, Croades Bàltiques, Danès, Danesos, Dinamarca, Dvinà Occidental, Edat glacial, Escocesos, Eslovàquia, Estat de l'Orde Teutònic, Estats bàltics, Estònia, ..., Estocolm, Estonià, Estrets danesos, Estuari, Europa, Eutrofització, Exclavament, Falster, Ferro, Fibra de cànem, Finès, Finlàndia, Foca ocel·lada, França, Fusta, Göta älv, Gdańsk, Gdynia, Geologia, Germans Livonians de l'Espasa, Gesta Danorum, Golf de Bòtnia, Golf de Finlàndia, Golf de Riga, Gotland, Gran Belt, Gran Guerra del Nord, Guerra de Crimea, Hailuoto, Hanko, Hèlsinki, Heimskringla, Hiiumaa, Illes Åland, Imperi Romà, Imperi Rus, Imperi Suec, Interglacial Riss-Würm, Isòpodes, Islàndia, Isostàsia, Jordanes, Jutlàndia, Kaliningrad, Karlskrona, Kattegat, Kibibyte, Kiel, Klaipėda, Kvarken, Lanckener Bek, Línia Oder-Neisse, Lübeck, Letònia, Letó, Liepāja, Littorina, Lituans, Lituà, Lituània, Llac Ancylus, Llacuna de Curlàndia, Llengües bàltiques, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Lli, Lliga Hanseàtica, Llista de peixos de la mar Bàltica, Lluç, Malmö, Mar, Mar Blanca, Mar de l'Arxipèlag, Mar de Littorina, Mar de Yoldia, Mar del Nord, Mar Mastogloia, Mar Negra, Marea, Material, Mineria, Mol·luscs, Néman, Norrè, Noruega, Oceà Atlàntic, Oceà Àrtic, Operació Anníbal, Orde Teutònic, Ostsiedlung, Oulu, Oxigen, Països Baixos, Peixos, Pell, Península Escandinava, Petit Belt, Plana (peix), Plistocè, Pluja, Polònia, Polonès, Polonesos, Pont de l'Øresund, Pont del Gran Belt, Prússia, Primera Guerra Mundial, Província de Kaliningrad, Quitrà, Rauma (Finlàndia), Rússia, Rügen, Regne Unit, República de Nóvgorod, República Democràtica Alemanya, Riga, Riu Nevà, Rostock, Rus, Russos, Saaremaa, Sal (química), Salinitat, Sant Petersburg, Saxo Grammaticus, Segona Guerra Mundial, Selàndia, Skagen, Skagerrak, Suàbia, Suècia, Suec, Suecs, Sueus, Sundsvall, Suomenlinna, Szczecin, Tallinn, Tàcit, Transbordador, Trencaglaç, Turbot, Turisme, Turku, Txèquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Usedom, Vaasa, Vístula, Ventspils, Vikings, Wends, 2001, 3 de juliol. Ampliar l'índex (157 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Mar Bàltica і Aigua · Veure més »
Aigua salabrosa
''Monodactylus argenteus'', un peix d'aigua salabrosa típic d'aquaris L'aigua salobre, salobrenca, salabrosa o salancosa és l'aigua o eflorescència salina que té més sal dissolta que l'aigua dolça, però menys que l'aigua de mar.
Nou!!: Mar Bàltica і Aigua salabrosa · Veure més »
Ajustament postglacial
Model d'ajustament post-glacial: les zones en vermell estan augmentant a causa de l'eliminació de les capes de gel, mentre que les zones blaves estan disminuint a causa de la reomplerta de les conques oceàniques, un cop les capes de gel s'han fosquan les capes de gel fos. Lajustament postglacial (o ajustament isostàtic) és l'elevació de masses terrestres que havien estat pressionades per l'enorme pes dels casquets glacials durant l'últim període glacial, per mitjà d'un procés conegut com a depressió isostàtica.
Nou!!: Mar Bàltica і Ajustament postglacial · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Mar Bàltica і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Mar Bàltica і Alemanya · Veure més »
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Nou!!: Mar Bàltica і Alemanys · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Mar Bàltica і Alta edat mitjana · Veure més »
Altura (magnitud)
L'altura és la magnitud física que mesura la distància vertical d'un punt respecte a terra o de la part més alta a la més baixa.
Nou!!: Mar Bàltica і Altura (magnitud) · Veure més »
Ambre
Lambre és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions.
Nou!!: Mar Bàltica і Ambre · Veure més »
Anaerobi
Un anaerobi (del grec ἄν-, ἀήρ "aire" i βίος "vida") és l'organisme que es desenvolupa en absència d'oxigen lliure.
Nou!!: Mar Bàltica і Anaerobi · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Mar Bàltica і Anglaterra · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Mar Bàltica і Anglès · Veure més »
Anguila
L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels anguil·liformes.
Nou!!: Mar Bàltica і Anguila · Veure més »
Areng
L'areng (Clupea harengus) és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes.
Nou!!: Mar Bàltica і Areng · Veure més »
Arengada
Arengades en la tradicional caixa circular Isidre Nonell ''Natura morta d'arengada'', Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Larengada és una preparació culinària tradicional que consisteix en una sardina salada en salmorra.
Nou!!: Mar Bàltica і Arengada · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Mar Bàltica і Argent · Veure més »
Arxipèlag d'Estocolm
Mapa de l'arxipèlag d'Estocolm, que cobreix l'àrea des d'Arholma al nord fins Landsort al sud. L'Arxipèlag d'Estocolm (Stockholms skärgård) és l'arxipèlag més gran de Suècia, i un dels arxipèlags més grans de la Mar Bàltica.
Nou!!: Mar Bàltica і Arxipèlag d'Estocolm · Veure més »
Świnoujście
Port de '''Świnoujście''' Świnoujście (en alemany Swinemünde) és una ciutat polonesa situada a l'extrem nord-occidental del país, tocant a la frontera d'Alemanya, dins el voivodat de Pomerània Occidental, vora el riu Świna, entre la badia de Pomerània i la llacuna de Szczecin i sobre les illes d'Uznam, Wolin i Karsibór.
Nou!!: Mar Bàltica і Świnoujście · Veure més »
Øresund
L'Øresund (nom danès; en suec, Öresund) és l'estret que separa l'illa danesa de Sjælland de la província meridional sueca d'Escània.
Nou!!: Mar Bàltica і Øresund · Veure més »
Öland
Öland és una illa de la costa de Suècia, i la més petita de les tradicionals províncies sueques.
Nou!!: Mar Bàltica і Öland · Veure més »
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Nou!!: Mar Bàltica і Òder · Veure més »
Baaber Bek
El Baaber Bek (en baix alemany Baaber Beek), és un rierol a l'illa de Rügen a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental a Alemanya d'una llargada d'un 1 quilòmetre.
Nou!!: Mar Bàltica і Baaber Bek · Veure més »
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).
Nou!!: Mar Bàltica і Bacallà · Veure més »
Badia de Bòtnia
Ohtakari La Badia de Bòtnia (en suec:Bottenviken, en finès: Perämeri) és la part més la nord del Golf de Bòtnia, la qual per la seva banda és la part més septentrional de la Mar Bàltica.
Nou!!: Mar Bàltica і Badia de Bòtnia · Veure més »
Badia de Lübeck
La badia a Travemünde La Badia de Lübeck o amb el seu nom alemany Lübecker Bucht és una badia al Mar Bàltic dins de la Badia de Mecklenburg a Alemanya.
Nou!!: Mar Bàltica і Badia de Lübeck · Veure més »
Baltisk
Baltisk (Балти́йск) és una població russa de la província de Kaliningrad.
Nou!!: Mar Bàltica і Baltisk · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Mar Bàltica і Belarús · Veure més »
Bentos
Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.
Nou!!: Mar Bàltica і Bentos · Veure més »
Bornholm
Bornholm és una illa danesa del mar Bàltic.
Nou!!: Mar Bàltica і Bornholm · Veure més »
Caixubi
Rètol bilingüe a Pogórze El caixubi és una llengua de la família eslava parlada al nord de la República de Polònia, en la costa del mar Bàltic.
Nou!!: Mar Bàltica і Caixubi · Veure més »
Canal Mar Bàltic-Blanc
El canal Mar Bàltic-Mar Blanc(en rus: Belomorsko-Baltíyskiy kanal (BBK)) es un canal de navegació per vaixells que uneix el mar Blanc amb el mar Bàltic a prop de Sant Petersburg, va ser inaugurat el 2 d'agost de 1933.
Nou!!: Mar Bàltica і Canal Mar Bàltic-Blanc · Veure més »
Ciutat Lliure de Danzig
El territori de la Ciutat Lliure de Danzig, 1920-1939. Mapa d'ubicació de la Ciutat Lliure de Danzig en el seu entorn. La Ciutat Lliure de Danzig i l'Imperi alemany, 1925. La Ciutat Lliure de Danzig (en alemany: Freie Stadt Danzig, en polonès: Wolne Miasto Gdańsk) va ser una ciutat estat autònoma establerta el 10 de juny de 1920 a l'actual ciutat polonesa de Gdańsk (de 1772 a 1920, part de Prússia), d'acord amb la Part III, secció IX, del Tractat de Versalles (1919).
Nou!!: Mar Bàltica і Ciutat Lliure de Danzig · Veure més »
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Nou!!: Mar Bàltica і Comunisme · Veure més »
Comunitat Europea
Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.
Nou!!: Mar Bàltica і Comunitat Europea · Veure més »
Conca hidrogràfica
Amazones Una conca hidrogràfica és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents Territori de les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
Nou!!: Mar Bàltica і Conca hidrogràfica · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Mar Bàltica і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Contaminació
Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».
Nou!!: Mar Bàltica і Contaminació · Veure més »
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Nou!!: Mar Bàltica і Copenhaguen · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Mar Bàltica і Cristianisme · Veure més »
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Nou!!: Mar Bàltica і Croades Bàltiques · Veure més »
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Nou!!: Mar Bàltica і Danès · Veure més »
Danesos
Els danesos (en danès, danskere) són els membres d'un grup ètnic escandinau nadius de Dinamarca i que parlen danès.
Nou!!: Mar Bàltica і Danesos · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Mar Bàltica і Dinamarca · Veure més »
Dvinà Occidental
El Dvinà Occidental (letó: Daugava, Западная Двина (Západnaya Dviná), Заходняя Дзвіна; Väina; Väinäjoki) és un riu del nord-est d'Europa. Neix al planell de Valdai a una alçada de 221 metres i desemboca al golf de Riga, a Letònia. Travessa Rússia, Belarús i Letònia. És un riu que flueix cap a l'oest, traçant una gran corba cap al sud, el que significa que passa pel nord de Belarús. L'àrea de la seva conca és de 87.900 km². Té una longitud de 1.020 quilòmetres i un cabal hidràulic mitjà de 678 m³/s. Hi ha tres centrals hidroelèctriques al riu. La capital de Letònia, Riga, té quatre ponts a l'estuari, situat a les dues ribes, el centre de la ciutat és a 15 km de la desembocadura i és un port significatiu.
Nou!!: Mar Bàltica і Dvinà Occidental · Veure més »
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Nou!!: Mar Bàltica і Edat glacial · Veure més »
Escocesos
Els escocesos (gaèlic escocès Albannaich, també scots) són un grup ètnic nadiu d'Escòcia.
Nou!!: Mar Bàltica і Escocesos · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Mar Bàltica і Eslovàquia · Veure més »
Estat de l'Orde Teutònic
LEstat de l'Orde Teutònic (Deutschordensland, també Estat monàstic dels Cavallers Teutònics o Ordensstaat, «Estat de l'Orde»), es va formar el 1224 durant les Croades bàltiques, quan els cavallers de l'Orde Teutònic van conquistar als pagans proïssos (Prutenii o prussians).
Nou!!: Mar Bàltica і Estat de l'Orde Teutònic · Veure més »
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Nou!!: Mar Bàltica і Estats bàltics · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Mar Bàltica і Estònia · Veure més »
Estocolm
Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.
Nou!!: Mar Bàltica і Estocolm · Veure més »
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Nou!!: Mar Bàltica і Estonià · Veure més »
Estrets danesos
Els estrets danesos són el conjunt d'estret que permeten connectar la mar Bàltica amb el mar del Nord.
Nou!!: Mar Bàltica і Estrets danesos · Veure més »
Estuari
Estuari del Riu de la Plata. Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.
Nou!!: Mar Bàltica і Estuari · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Mar Bàltica і Europa · Veure més »
Eutrofització
Amb la calor i la contaminació un llac com aquest queda cobert d'algues i bacteris amb emissió de gas en bombolles durant un parell de setmanes Leutrofització (del grec: eutrophia (combinació de eu "ben" i trephein "nodrit") que es pot traduir com saludable, nutrició adequada, desenvolupament) és un fenomen causat per l'acumulació de nutrients en un ecosistema com ara un llac o una bassa.
Nou!!: Mar Bàltica і Eutrofització · Veure més »
Exclavament
Exemple d'enclavament i exclavament. C és un '''enclavament''' a A i un '''exclavament''' de B En geografia política un exclavament és un territori que pertany políticament a un altre territori però que no hi està connectat per terra (llevat de les illes) i està envoltat per una altra entitat política.
Nou!!: Mar Bàltica і Exclavament · Veure més »
Falster
Falster és una illa del sud de Dinamarca, amb 513,7 km² d'àrea i 43.530 habitants, un 40% dels quals en la principal ciutat, Nykøbing Falster.
Nou!!: Mar Bàltica і Falster · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Mar Bàltica і Ferro · Veure més »
Fibra de cànem
Fibra de cànem Tija de cànnabis i la fibra de cànem que l'envolta El cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.
Nou!!: Mar Bàltica і Fibra de cànem · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Mar Bàltica і Finès · Veure més »
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Nou!!: Mar Bàltica і Finlàndia · Veure més »
Foca ocel·lada
La foca ocel·lada (Pusa hispida), coneguda igualment pels noms inuit de netsik o nattiq, és una foca sense orelles aparents que viu a les costes del nord de la Terra.
Nou!!: Mar Bàltica і Foca ocel·lada · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Mar Bàltica і França · Veure més »
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Nou!!: Mar Bàltica і Fusta · Veure més »
Göta älv
Göta älv és un riu suec, que flueix entre el complex marítim Skagerrak/Kattegat i Vänern.
Nou!!: Mar Bàltica і Göta älv · Veure més »
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Gdańsk · Veure més »
Gdynia
Gdynia (en alemany Gdingen) és una ciutat de Polònia i una de les tres grans ciutats portuàries d'aquest país.
Nou!!: Mar Bàltica і Gdynia · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Mar Bàltica і Geologia · Veure més »
Germans Livonians de l'Espasa
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).
Nou!!: Mar Bàltica і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »
Gesta Danorum
Angers), pàgina 1, frontal La Gesta Danorum (també anomenada Història dànica o danesa) és un text del atribuït a l'historiador Saxo Grammaticus.
Nou!!: Mar Bàltica і Gesta Danorum · Veure més »
Golf de Bòtnia
Situació del golf de Bòtnia entre Suècia i Finlàndia El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional de la mar Bàltica.
Nou!!: Mar Bàltica і Golf de Bòtnia · Veure més »
Golf de Finlàndia
Situació del Golf de Finlàndia El Golf de Finlàndia (finès: Suomenlahti, suec: Finska vikenestonià: Soome laht, rus: Фи́нский зали́в, Finski zaliv) és un braç oriental del mar Bàltic situat entre Finlàndia (al nord) i Estònia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nevà, a Rússia.
Nou!!: Mar Bàltica і Golf de Finlàndia · Veure més »
Golf de Riga
El Golf de Riga es troba a la Mar Bàltica i és compartit entre Letònia i Estònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Golf de Riga · Veure més »
Gotland
Localització de l'illa respecte a Suècia Gotland és una illa sueca del mar Bàltic, situada a l'est de la península Escandinava i al nord de Polònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Gotland · Veure més »
Gran Belt
Mapa que mostra els estrets de Dinamarca El Gran Belt (en danès: Storebælt) és l'estret que hi ha entre les illes daneses de Fiònia (Fyn en danès) a i Sjælland.
Nou!!: Mar Bàltica і Gran Belt · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Mar Bàltica і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Mar Bàltica і Guerra de Crimea · Veure més »
Hailuoto
Hailuoto és una illa i un municipi de la província d'Oulu a Finlàndia.
Nou!!: Mar Bàltica і Hailuoto · Veure més »
Hanko
Hanko (Hangö en suec; Гангут en rus) és una petita localitat bilingüe portuària de Finlàndia.
Nou!!: Mar Bàltica і Hanko · Veure més »
Hèlsinki
Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.
Nou!!: Mar Bàltica і Hèlsinki · Veure més »
Heimskringla
Una de les pàgines de l'''Heimskringla'' S'anomena Heimskringla (L'orbe del món) un aplec de sagues històriques redactades a Islàndia al voltant dels anys 1225 - 1230 pel polític, historiador, teòric de la literatura i escalda Snorri Sturluson; també és coneguda amb el nom dHistòries dels reis de Noruega (Nóregs konunga sǫgur).
Nou!!: Mar Bàltica і Heimskringla · Veure més »
Hiiumaa
La península Tahkuna, al nord de Hiiumaa Hiiumaa és una illa, la segona més gran d'Estònia, amb una extensió de 989 km².
Nou!!: Mar Bàltica і Hiiumaa · Veure més »
Illes Åland
Les illes Åland (en suec: Åland, en finès: Ahvenanmaa) formen part de Finlàndia, de la qual constitueixen una regió autònoma i desmilitaritzada, si bé els seus habitants són de llengua sueca (el 95% de la població).
Nou!!: Mar Bàltica і Illes Åland · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Mar Bàltica і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Mar Bàltica і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Nou!!: Mar Bàltica і Imperi Suec · Veure més »
Interglacial Riss-Würm
Cicles glacials i interglacials. CO2 atmosfèric, mesurat a partir de mostres de nuclis de gel des de fa 800.000 L'interglacial Riss-Würm va ser un període climàtic temperat de la Terra entre la glaciació de Riss i la glaciació de Würm, que es va produir cap al 110.000 a 90.000 aC.
Nou!!: Mar Bàltica і Interglacial Riss-Würm · Veure més »
Isòpodes
''Anilocra capenis'' (Cymothoidae) parasitant un peix (''Pterogymnus laniarius'') ''Armadillidium vulgare'' un típic porquet de Sant Antoni Els isòpodes (Isopoda, gr. "peus iguals") són un ordre de crustacis del superordre Peracarida.
Nou!!: Mar Bàltica і Isòpodes · Veure més »
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Nou!!: Mar Bàltica і Islàndia · Veure més »
Isostàsia
Isostàsia (del grec ίσος, 'igual', i στασις, 'estabilitat') és un terme utilitzat en geologia que fa referència a l'estat d'equilibri gravitacional entre la litosfera i l'astenosfera terrestres, en el sentit que les plaques tectòniques "suren" amb una elevació determinada en funció del seu gruix i de la seva densitat.
Nou!!: Mar Bàltica і Isostàsia · Veure més »
Jordanes
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.
Nou!!: Mar Bàltica і Jordanes · Veure més »
Jutlàndia
Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).
Nou!!: Mar Bàltica і Jutlàndia · Veure més »
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Nou!!: Mar Bàltica і Kaliningrad · Veure més »
Karlskrona
Runes de l'antic palau de la ciutat de Karlskrona Karlskrona és una ciutat al comtat suec de Blekinge.
Nou!!: Mar Bàltica і Karlskrona · Veure més »
Kattegat
Kattegat i Skagerrak El Kattegat és un estret entre Jutlàndia i la costa oest sueca, que enllaça el mar Bàltic amb el mar del Nord (via l'Skagerrak).
Nou!!: Mar Bàltica і Kattegat · Veure més »
Kibibyte
Un kibibyte (la contracció de kilo binari i byte) és una unitat d'informació o d'emmagatzemament informàtic, abreujada com a KiB.
Nou!!: Mar Bàltica і Kibibyte · Veure més »
Kiel
Kiel és una ciutat del nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein.
Nou!!: Mar Bàltica і Kiel · Veure més »
Klaipėda
El port de Klaipeda processa vora 20 milions de tones de càrrega a l'any Situació dins Lituània Klaipėda (en alemany Memel o Memelburg; en polonès: Kłajpeda), coneguda històricament com a Memel pel seus lligams històrics amb Alemanya fins a la II Guerra Mundial, és una ciutat de Lituània situada a la costa de la Mar Bàltica i a la desembocadura del Riu Neman i a l'entrada de la llacuna de Curlàndia.
Nou!!: Mar Bàltica і Klaipėda · Veure més »
Kvarken
Kvarken (ortografia alternativa Quark, en suec Kvarken, en finès Merenkurkku «gola del mar»; o Kvarken del Nord, en contraposició a Kvarken del sud) és l'estreta regió al golf de Bòtnia que separa la Badia de Botnia (la part interior del golf) del Mar de Bòtnia.
Nou!!: Mar Bàltica і Kvarken · Veure més »
Lanckener Bek
El Lanckener Bek (en baix alemany Lanckener Beek), és un rierol a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental a Alemanya.
Nou!!: Mar Bàltica і Lanckener Bek · Veure més »
Línia Oder-Neisse
La línia Oder-Neisse La línia Oder-Neisse a Usedom La línia Oder–Neisse (en polonès:granica na Odrze i Nysie Łużyckiej, en alemany:Oder-Neiße-Grenze) és la frontera entre Alemanya i Polònia que es va traçar a conseqüència de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Mar Bàltica і Línia Oder-Neisse · Veure més »
Lübeck
Lübeck és una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005); és la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein després de Kiel.
Nou!!: Mar Bàltica і Lübeck · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Mar Bàltica і Letònia · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Mar Bàltica і Letó · Veure més »
Liepāja
La ciutat de Liepāja (alemany: Libau, lituà Liepoja, polonès: Lipawa, rus: Либава / Libava o Лиепая / Liyepaya, ídix: ליבאַװע / Libave) és una de les 9 ciutats republicanes de Letònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Liepāja · Veure més »
Littorina
Littorina és un gènere de gastròpodes marins de la família Littorinidae.
Nou!!: Mar Bàltica і Littorina · Veure més »
Lituans
Els lituans (en lituà: lietuviai; singular: lietuvis) són el grup ètnic bàltic nadiu de Lituània, on sumen una mica més de 3 milions de persones.
Nou!!: Mar Bàltica і Lituans · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Mar Bàltica і Lituà · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Mar Bàltica і Lituània · Veure més »
Llac Ancylus
El llac Ancylus és el nom del llac que va ocupar la ubicació de la Mar Bàltica a l'inici de l'Holocè, des d'aproximadament 8.000 anys aC.
Nou!!: Mar Bàltica і Llac Ancylus · Veure més »
Llacuna de Curlàndia
La Llacuna de Curlàndia també badia o golf de Curlàndia (en rus: Kуршский залив; en lituà: Kuršių marios; en polonès: Zalew Kuroński; en alemany: Kurisches Haff) és una llacuna costanera o lagoon d'Europa del Nord, separada de la mar Bàltica per l'istme de Curlàndia.
Nou!!: Mar Bàltica і Llacuna de Curlàndia · Veure més »
Llengües bàltiques
Les llengües bàltiques són una branca de les llengües indoeuropees parlades actualment al sud-est del Mar Bàltic, d'on reben el nom.
Nou!!: Mar Bàltica і Llengües bàltiques · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Mar Bàltica і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Mar Bàltica і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Mar Bàltica і Llengües romàniques · Veure més »
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Nou!!: Mar Bàltica і Lli · Veure més »
Lliga Hanseàtica
La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.
Nou!!: Mar Bàltica і Lliga Hanseàtica · Veure més »
Llista de peixos de la mar Bàltica
Brema (''Abramis brama'') ''Ballerus ballerus'' Llissa vera (''Chelon labrosus'') Llobarro (''Dicentrarchus labrax'') Lluç de riu (''Esox lucius'') Cabot de fang (''Gobius niger'') Llissa galta-roja (''Liza aurata'') ''Misgurnus fossilis'' Serpeta (''Nerophis ophidion'') Salmó rosat del Pacífic (''Oncorhynchus gorbuscha'') Llenguado (''Solea solea'') Capellà (''Trisopterus minutus'') ''Vimba vimba'' Goràs (''Pagellus bogaraveo'') Silur (''Silurus glanis'') Peix espasa (''Xiphias gladius'') Zoarces vivípar (''Zoarces viviparus'') Aranya blanca (''Trachinus draco'') Clavellada (''Raja clavata'') Aquesta llista de peixos de la Mar Bàltica inclou les 161 espècies de peixos que es poden trobar a la mar Bàltica ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Nou!!: Mar Bàltica і Llista de peixos de la mar Bàltica · Veure més »
Lluç
El lluç és el nom comú de diversos peixos de mar, de l'ordre dels gadiformes.
Nou!!: Mar Bàltica і Lluç · Veure més »
Malmö
Església de Sant Petri a Malmö Malmö és la tercera ciutat més gran de Suècia, situada a la província més al sud, Escània, prop de Copenhaguen, Dinamarca.
Nou!!: Mar Bàltica і Malmö · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Mar Bàltica і Mar · Veure més »
Mar Blanca
La mar Blanca, o el mar Blanc (en rus, Бе́лое мо́ре, Bièloie more), és un entrant de la mar de Barentsz a la costa nord-occidental de Rússia.
Nou!!: Mar Bàltica і Mar Blanca · Veure més »
Mar de l'Arxipèlag
Localització del Mar de l'arxipèlag El Mar de l'Arxipèlag (en finès: Saaristomeri i en suec: Skärgårdshavet) forma part del Mar Bàltic i es troba entre el Golf de Bòtnia i el Golf de Finlàndia, en aigües territorials fineses.
Nou!!: Mar Bàltica і Mar de l'Arxipèlag · Veure més »
Mar de Littorina
La Mar de Littorina és una etapa geològica d'aigua salobre de la Mar Bàltica, que va existir al voltant de 7500–4000 BP i va seguir la Mar de Mastogloia, etapa transitòria del Llac Ancylus.
Nou!!: Mar Bàltica і Mar de Littorina · Veure més »
Mar de Yoldia
El mar de Yoldia és un nom donat pels geòlegs a una etapa d'aigua salabrosa variable a la conca de la mar Bàltica que va prevaler després que el llac de gel del Bàltic es drenés al nivell del mar durant la glaciació de Weichselian.
Nou!!: Mar Bàltica і Mar de Yoldia · Veure més »
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Nou!!: Mar Bàltica і Mar del Nord · Veure més »
Mar Mastogloia
El mar Mastogloia és un dels estadis prehistòrics de la mar Bàltica en la seva evolució després de la darrera era glacial.
Nou!!: Mar Bàltica і Mar Mastogloia · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Mar Bàltica і Mar Negra · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Nou!!: Mar Bàltica і Marea · Veure més »
Material
Dos materials diferents, comparats de manera macroscòpica, microscòpica i nanoscòpica respectivament, d'esquerra dreta Un material és una substància sòlida amb estructura i propietats homogènies que s'utilitza per a la fabricació de productes, incloent habitatge, transport, vestits, comunicacions, alimentació, lleure i altres.
Nou!!: Mar Bàltica і Material · Veure més »
Mineria
La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.
Nou!!: Mar Bàltica і Mineria · Veure més »
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Nou!!: Mar Bàltica і Mol·luscs · Veure més »
Néman
Néman (Не́ман) és una població russa de la província de Kaliningrad.
Nou!!: Mar Bàltica і Néman · Veure més »
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Nou!!: Mar Bàltica і Norrè · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Mar Bàltica і Noruega · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Mar Bàltica і Oceà Atlàntic · Veure més »
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Nou!!: Mar Bàltica і Oceà Àrtic · Veure més »
Operació Anníbal
LOperació Anníbal (alemany: Operation Hannibal) va ser el nom les operacions d'evacuació de la població civil i militar de la Prússia Oriental, que tingué lloc a mitjans de gener de 1945, davant l'avanç de l'Exèrcit Roig durant l'Ofensiva de la Pomerània Oriental.
Nou!!: Mar Bàltica і Operació Anníbal · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Mar Bàltica і Orde Teutònic · Veure més »
Ostsiedlung
Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al i va concloure al, encara que amb eventuals episodis els segles i. Aquesta colonització fou majoritàriament revertida a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Mar Bàltica і Ostsiedlung · Veure més »
Oulu
Oulu (finès) o Uleåborg (en suec) és una ciutat i municipi d'uns 130.000 habitants a la província d'Oulu i de la regió Nord Ostrobotnia, a Finlàndia.
Nou!!: Mar Bàltica і Oulu · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Mar Bàltica і Oxigen · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Mar Bàltica і Països Baixos · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Mar Bàltica і Peixos · Veure més »
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Nou!!: Mar Bàltica і Pell · Veure més »
Península Escandinava
La Península Escandinava és una península situada al nord-oest d'Europa que tanca el Mar Bàltic pel nord-oest.
Nou!!: Mar Bàltica і Península Escandinava · Veure més »
Petit Belt
Mapa que mostra els estrets de Dinamarca El Petit Belt (Lillebælt en danès) és un estret de Dinamarca situat entre la península de Jutlàndia i l'illa de Fiònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Petit Belt · Veure més »
Plana (peix)
La plana o rèmol de riu (Platichthys flesus) és un peix del gènere dels Platichthys molt parent de la palaia anglesa, però més grossa i amb una carn d'estructura més fina.
Nou!!: Mar Bàltica і Plana (peix) · Veure més »
Plistocè
El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.
Nou!!: Mar Bàltica і Plistocè · Veure més »
Pluja
Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.
Nou!!: Mar Bàltica і Pluja · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Mar Bàltica і Polònia · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Mar Bàltica і Polonès · Veure més »
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.
Nou!!: Mar Bàltica і Polonesos · Veure més »
Pont de l'Øresund
El pont de l'Oresund (en danès: Øresundsbroen, en suec: Öresundsbron, amb el nom híbrid dano-suec: Øresundsbron) és un pont internacional de formigó armat que connecta les dues zones metropolitanes de la Regió d'Oresund: la capital danesa, Copenhaguen, i la ciutat sueca de Malmö.
Nou!!: Mar Bàltica і Pont de l'Øresund · Veure més »
Pont del Gran Belt
El pont del Gran Belt (en danès: Storebæltsforbindelsen) connecta les illes daneses de Selàndia i Fiònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Pont del Gran Belt · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Mar Bàltica і Prússia · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Mar Bàltica і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Kaliningrad
Província de Kaliningrad La província de Kaliningrad (en rus Калинингра́дская о́бласть, Kaliningràdskaia óblast), informalment anomenada Iantarni Krai (Янта́рный Край, que significa el Territori d'Ambre) és un subjecte federal i exclavament de Rússia.
Nou!!: Mar Bàltica і Província de Kaliningrad · Veure més »
Quitrà
Quitrà generat per piròlisi El quitrà, alquitrà o brea és una substància bituminosa, greixosa, fosca i d'olor forta que s'obté de la destil·lació destructiva del carbó (quitrà de carbó), la fusta (quitrà de fusta) i altres materials vegetals o carbonacis.
Nou!!: Mar Bàltica і Quitrà · Veure més »
Rauma (Finlàndia)
Església de la Santa Creu de Rauma Rauma (en suec Raumo) és un municipi de Finlàndia, situat a la província de Finlàndia Occidental i a la regió de Satakunta.
Nou!!: Mar Bàltica і Rauma (Finlàndia) · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Mar Bàltica і Rússia · Veure més »
Rügen
Roques cretàcies a l'illa de '''Rügen''' Rügen (lat. Rugia) és l'illa més gran d'Alemanya a la mar Bàltica, i pertany a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental.
Nou!!: Mar Bàltica і Rügen · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Mar Bàltica і Regne Unit · Veure més »
República de Nóvgorod
La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.
Nou!!: Mar Bàltica і República de Nóvgorod · Veure més »
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Nou!!: Mar Bàltica і República Democràtica Alemanya · Veure més »
Riga
Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Riga · Veure més »
Riu Nevà
El riu Nevà al seu pas per Sant Petersburg. Al fons la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau El Nevà a Sant Petersburg el 1753 El Neva o Nevà (Нева́, Nevà) és un riu de Rússia, de 74 km de longitud, que va des del llac Làdoga (Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero) i, després de passar per l'istme de Carèlia (Каре́льский переше́ек, Karelski pereixéiek) i la ciutat de Sant Petersburg (Санкт-Петербу́рг, Sankt-Peterburg), desemboca al golf de Finlàndia (Фи́нский зали́в, Finski zaliv).
Nou!!: Mar Bàltica і Riu Nevà · Veure més »
Rostock
Rostock és una ciutat del nord d'Alemanya.
Nou!!: Mar Bàltica і Rostock · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Mar Bàltica і Rus · Veure més »
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Nou!!: Mar Bàltica і Russos · Veure més »
Saaremaa
Saaremaa és l'illa més gran d'Estònia al mar Bàltic, al sud de l'illa de Hiiumaa i davant la costa oest d'Estònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Saaremaa · Veure més »
Sal (química)
Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.
Nou!!: Mar Bàltica і Sal (química) · Veure més »
Salinitat
'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.
Nou!!: Mar Bàltica і Salinitat · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Mar Bàltica і Sant Petersburg · Veure més »
Saxo Grammaticus
Saxo Grammaticus (nascut entre 1150 i 1157-mort a principis del) és un clergue autor de la primera història de Dinamarca coneguda i un dels historiadors més destacats de l'Edat Mitjana europea.
Nou!!: Mar Bàltica і Saxo Grammaticus · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Mar Bàltica і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Selàndia
Selàndia (o Sjælland en danès) és l'illa més gran de Dinamarca situada entre el mar del Nord i la mar Bàltica.
Nou!!: Mar Bàltica і Selàndia · Veure més »
Skagen
Skagen és una ciutat danesa integrada en el municipi de Frederikshavn amb la Reforma Municipal Danesa del 2007, és la ciutat més al nord de la península de Jutlàndia.
Nou!!: Mar Bàltica і Skagen · Veure més »
Skagerrak
L'Skagerrak és un estret que separa la Península de Jutlàndia a Dinamarca al sud, Noruega (Sørlandet) al nord i Suècia (Bohuslän) a l'est, tot connectant el Mar del Nord amb la Mar Bàltica via el Kattegat (estret més al sud-est, a continuació seu).
Nou!!: Mar Bàltica і Skagerrak · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Mar Bàltica і Suàbia · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Mar Bàltica і Suècia · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Mar Bàltica і Suec · Veure més »
Suecs
Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.
Nou!!: Mar Bàltica і Suecs · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Mar Bàltica і Sueus · Veure més »
Sundsvall
Sundsvall és una ciutat de Norrland al centre de Suècia, situada a la província de Medelpad i el comtat de Västernorrland.
Nou!!: Mar Bàltica і Sundsvall · Veure més »
Suomenlinna
Suomenlinna (en finès), o Sveaborg (en suec), és una fortalesa construïda sobre sis illes, a Hèlsinki, la capital de Finlàndia.
Nou!!: Mar Bàltica і Suomenlinna · Veure més »
Szczecin
Szczecin (AFI:; en alemany Stettin; en caixubi Sztetëno; en llatí: Stetinum, Scecinum, i Sedinum) és una ciutat i port de Polònia, capital del voivodat de Pomorze Zachodnie, Polònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Szczecin · Veure més »
Tallinn
Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Tallinn · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Mar Bàltica і Tàcit · Veure més »
Transbordador
Transbordador després de creuar el canal de Chacao, Xile Un transbordador és un tipus de vaixell que es fa servir per a transportar viatgers d'un indret a un altre.
Nou!!: Mar Bàltica і Transbordador · Veure més »
Trencaglaç
Trencaglaços a prop de la Base McMurdo, febrer de 2002 Un trencaglaç és un vaixell especial dissenyat per moure's i navegar a través de mars i rius coberts de glaç.
Nou!!: Mar Bàltica і Trencaglaç · Veure més »
Turbot
El turbot (Psetta maxima maxima) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids de l'ordre dels pleuronectiformes, de contorn gairebé circular i de color gris verdós, ferrós o groguenc, amb clapes.
Nou!!: Mar Bàltica і Turbot · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: Mar Bàltica і Turisme · Veure més »
Turku
Turku (nom finès, Åbo en suec) és una ciutat localitzada a la costa sud-oest de Finlàndia i la capital administrativa de la Finlàndia occidental (Länsi-Suomen lääni), situada a la riba del riu Aura.
Nou!!: Mar Bàltica і Turku · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Mar Bàltica і Txèquia · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Mar Bàltica і Ucraïna · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Mar Bàltica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Mar Bàltica і Unió Europea · Veure més »
Usedom
Mapa de situació de l'illa d''''Usedom''' o '''Uznam''' Usedom (nom alemany) o Uznam (en polonès) és una gran illa d'Alemanya i Polònia.
Nou!!: Mar Bàltica і Usedom · Veure més »
Vaasa
Vaasa (Vasa és el nom suec) és una ciutat a la costa oest de Finlàndia fundada el 1606 durant el regnat de Carles IX de Suècia.
Nou!!: Mar Bàltica і Vaasa · Veure més »
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Nou!!: Mar Bàltica і Vístula · Veure més »
Ventspils
La ciutat de Ventspils (rus Вентспилс; alemany: Windau, polonès: Windawa, livonià: Vǟnta) és una de les nou ciutats republicanes de Letònia, d'acord amb la Reforma Territorial Administrativa de Letònia de l'1 de juliol de 2009.
Nou!!: Mar Bàltica і Ventspils · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Mar Bàltica і Vikings · Veure més »
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Nou!!: Mar Bàltica і Wends · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Mar Bàltica і 2001 · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mar Bàltica і 3 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bàltic (mar), Mar Bàltic, Mar de Bàltic.
