Taula de continguts
40 les relacions: Ateneo de Madrid, Bienni Progressista, Congrés dels Diputats, Eleccions generals espanyoles de 1873, Eleccions generals espanyoles de 1881, Emilio Castelar y Ripoll, Espanya, Francisco Giner de los Ríos, Gijón, Grau (Astúries), Gumersindo de Azcárate, Institución Libre de Enseñanza, José Carvajal Hué, José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo, Jurista, La Corunya, Madrid, Ministeri d'Hisenda d'Espanya, Nicolás Salmerón y Alonso, Partit Democràtic (Espanya), Práxedes Mateo Sagasta, Primera República Espanyola, Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, Reial Acadèmia de la Història, Revolució de 1868, Unió Republicana, 12 d'abril, 1831, 1843, 1856, 1865, 1866, 1869, 1871, 1872, 1873, 1874, 1896, 22 de juliol, 26 de gener.
Ateneo de Madrid
Placa explicativa a l'entrada LAteneo de Madrid és una institució cultural privada situada a Madrid i que va ser creada en 1835 com a Ateneo Científico y Literario.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Ateneo de Madrid
Bienni Progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Bienni Progressista
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Congrés dels Diputats
Eleccions generals espanyoles de 1873
Estanislau Figueras, primer president de la Primera República Espanyola Les eleccions generals espanyoles de 1873 foren convocades el 10 de maig de 1873 sota sufragi universal masculí.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Eleccions generals espanyoles de 1873
Eleccions generals espanyoles de 1881
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1881 foren convocades el 21 d'agost de 1881 sota sufragi censatari.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Eleccions generals espanyoles de 1881
Emilio Castelar y Ripoll
Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Emilio Castelar y Ripoll
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Espanya
Francisco Giner de los Ríos
Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 d'octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrer de 1915) fou un filòsof, pedagog i assagista espanyol.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Francisco Giner de los Ríos
Gijón
Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i conceyu de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Gijón
Grau (Astúries)
Grau és un conceyu (municipi) de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Grau (Astúries)
Gumersindo de Azcárate
Gumersindo de Azcárate Menéndez-Morán (Lleó, 13 de gener de 1840 – Madrid, 15 de desembre de 1917) fou un jurista, pensador, historiador, catedràtic i polític espanyol.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Gumersindo de Azcárate
Institución Libre de Enseñanza
La Institución Libre de Enseñanza (ILE), literalment en català Institució Lliure d'Ensenyament, va ser un projecte pedagògic creat el 1876 per Francisco Giner de los Ríos, a través del qual es va crear el primer centre educatiu a Espanya al marge de l'Estat i de l'Església, que va perdurar fins al 1936.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Institución Libre de Enseñanza
José Carvajal Hué
José Carvajal Hué (Màlaga, 8 d'octubre de 1835 - Madrid, 4 de juny de 1899) va ser un polític, advocat, economista, empresari, escriptor i periodista espanyol, ministre d'Hisenda i d'Estat durant la Primera República per un breu període.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і José Carvajal Hué
José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo
José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo (Oviedo, 1871 - Avilés, 1948) va ser un jurista i polític espanyol, fill de Manuel Pedregal y Cañedo.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo
Jurista
Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Jurista
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і La Corunya
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Madrid
Ministeri d'Hisenda d'Espanya
El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Ministeri d'Hisenda d'Espanya
Nicolás Salmerón y Alonso
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Nicolás Salmerón y Alonso
Partit Democràtic (Espanya)
Partit Democràtic o Partit Democràtic-Progressista fou un partit polític creat l'abril del 1849 a Madrid com a escissió de l'ala esquerrana i radical del Partit Progressista pels diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Partit Democràtic (Espanya)
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Práxedes Mateo Sagasta
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Primera República Espanyola
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
La Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació es va crear en 1730 a Madrid de la mà d'un grup de trenta juristes que pretenien desenvolupar l'esperit il·lustrat academicista mitjançant la posada en comú dels seus coneixements.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Reial Acadèmia de la Història
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Revolució de 1868
Unió Republicana
* Unió Republicana (1903), partit fundat el 1903 per Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux, desaparegut el 1911.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і Unió Republicana
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 12 d'abril
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1831
1843
;Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1843
1856
;Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1856
1865
Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1865
1866
;Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1866
1869
;Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1869
1871
;Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1871
1872
;Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1872
1873
;Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1874
1896
;Països Catalans.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 1896
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 22 de juliol
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Manuel Pedregal y Cañedo і 26 de gener