47 les relacions: Abu l-Faiz Muhàmmad Khan, Alemanya, Amudarià, Atalik, Balkh, Beilicat de Xahr-i Sabz, Daniyal Biy, Dinastia jànida, Enciclopèdia de l'Islam, Haydar Tura, Kanat de Bukharà, Kanat de Khivà, Mangits, Merv, Merw, Mir Muhammad Husayn, Mir Nasr Allah Bahadur Khan, Mir Umar, Muhàmmad Alim Khan, Muhàmmad Rahim, Muzàffar al-Din Bahadur Khan, Nàdir-Xah Afxar, República Popular de Bukharà, Sayyid Abd al-Akhad Khan, Xah Murad, 10 d'agost, 1714, 1722, 1740, 1748, 1753, 1755, 1756, 1758, 1785, 1789, 1790, 1823, 1868, 1920, 1921, 1923, 1934, 2 de setembre, 30 d'agost, 5 d'octubre, 8 d'octubre.
Abu l-Faiz Muhàmmad Khan
Sàyyid Abu l-Faiz Muhàmmad Khan fou kan de Bukharà.
Nou!!: Mangit і Abu l-Faiz Muhàmmad Khan · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Mangit і Alemanya · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Mangit і Amudarià · Veure més »
Atalik
Atalik o Ataliq (tàtar Atalıq Аталык) fou el títol donat als tutors dels kans infants inicialment a l'Horda d'Or i després als altres kanats tàtars i a Geòrgia.
Nou!!: Mangit і Atalik · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Mangit і Balkh · Veure més »
Beilicat de Xahr-i Sabz
Xahr-i Sabz o Xehr-e Sebz (erròniament Xar-i Sabz o Xer-e Sebz), també Xakhrisabz (en uzbek Xahrisabz / Шаҳрисабз; en persa شهر سبز / Xahr-e Sabz; en rus: Шахрисабз; en català transcrit com a Xahrisabz), que vol dir 'ciutat verda', fou un beilicat del sud de l'Uzbekistan, que fou independent sota el govern dels seus begs, de la confederació dels keneges, i sovint lloc de refugi de l'oposició als kans de Bukharà.
Nou!!: Mangit і Beilicat de Xahr-i Sabz · Veure més »
Daniyal Biy
Daniyal Biy fou atalik del Kanat de Bukharà del 1758 a 1785.
Nou!!: Mangit і Daniyal Biy · Veure més »
Dinastia jànida
La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.
Nou!!: Mangit і Dinastia jànida · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Mangit і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Haydar Tura
Haydar Tura fou emir de Bukharà del 1799 al 1826.
Nou!!: Mangit і Haydar Tura · Veure més »
Kanat de Bukharà
El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.
Nou!!: Mangit і Kanat de Bukharà · Veure més »
Kanat de Khivà
El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.
Nou!!: Mangit і Kanat de Khivà · Veure més »
Mangits
Mangits són una tribu turcomongola avui a l'Uzbekistan.
Nou!!: Mangit і Mangits · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Mangit і Merv · Veure més »
Merw
* Emirat de Merw.
Nou!!: Mangit і Merw · Veure més »
Mir Muhammad Husayn
Mir Muhammad Husayn fou emir de Bukharà, fill i successor de Haydar Tura Khan, quan aquest va morir el 6 d'octubre de 1826.
Nou!!: Mangit і Mir Muhammad Husayn · Veure més »
Mir Nasr Allah Bahadur Khan
Mir Nasr Allah Bahadur Khan fou emir de Bukharà de 1826 a 1860.
Nou!!: Mangit і Mir Nasr Allah Bahadur Khan · Veure més »
Mir Umar
Mir Umar fou emir de Bukharà, germà i successor de Mir Muhammad Husayn quan aquest va morir el desembre del 1826.
Nou!!: Mangit і Mir Umar · Veure més »
Muhàmmad Alim Khan
Sàyyid Muhàmmad Alim Khan (3 de gener de 1880– 28 d'abril de 1944) fou el darrer emir de Bukharà de la dinastia Mangit.
Nou!!: Mangit і Muhàmmad Alim Khan · Veure més »
Muhàmmad Rahim
Muhàmmad Rahim fou atalik i kan de Bukharà.
Nou!!: Mangit і Muhàmmad Rahim · Veure més »
Muzàffar al-Din Bahadur Khan
Muzàffar al-Din Bahadur Khan fou emir de Bukharà (estrictament emir del Kanat de Bukharà, de fet emir/kan de l'emirat de Bukharà) del 1860 al 1885.
Nou!!: Mangit і Muzàffar al-Din Bahadur Khan · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Mangit і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
República Popular de Bukharà
La República Popular Soviètica de Bukharà (rus Бухарская Народная Советская Республика) fou el nom de l'Uzbekistan del 1920 a 1924.
Nou!!: Mangit і República Popular de Bukharà · Veure més »
Sayyid Abd al-Akhad Khan
Sayyid Abd al-Akhad Khan o Sayyid Abd al-Ahad Khan, fou emir de Bukharà del 1885 al 1911.
Nou!!: Mangit і Sayyid Abd al-Akhad Khan · Veure més »
Xah Murad
Xah Murad fou atalik de Bukharà del 1785 a 1789 i emir de Bukharà de 1789 a 1799.
Nou!!: Mangit і Xah Murad · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mangit і 10 d'agost · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Mangit і 1714 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Mangit і 1722 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Mangit і 1740 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mangit і 1748 · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Mangit і 1753 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Mangit і 1755 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Mangit і 1756 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Mangit і 1758 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Mangit і 1785 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Mangit і 1789 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Mangit і 1790 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Mangit і 1823 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Mangit і 1868 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Mangit і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Mangit і 1921 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Mangit і 1923 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Mangit і 1934 · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mangit і 2 de setembre · Veure més »
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mangit і 30 d'agost · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mangit і 5 d'octubre · Veure més »
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mangit і 8 d'octubre · Veure més »