Accés més ràpid que el navegador!
74 les relacions: Ahom, Amaterasu, Apanatge, Assam, Àsia, Budisme, Cambridge University Press, Cao Pi, Cao Wei, Casta, Catàstrofe natural, Clan Fujiwara, Codi Taihō, Confuci, Construcció naval, Dinastia Han, Dinastia Jin (265-420), Dinastia Liang, Dinastia Liao, Dinastia Liu Song, Dinastia Ming, Dinastia Qin, Dinastia Qing, Dinastia Shang, Dinastia Song, Dinastia Tang, Dinastia Xia, Dinastia Yuan, Dinastia Zhou, Emperador de la Xina, Emperador Xian de Han, Estat de Chu, Exàmens imperials xinesos, Feu, Fill del Cel, Filosofia, Hinduisme, Història de la Xina, Indra, Japó, Jin posteriors, Kara-khitai, Khublai Khan, Literatura, Maharajà, Monarca, Navegació astronòmica, Oligarquia Meiji, Període Heian, Pinyin, ..., Pobresa, Qi (Henan), Qi del Sud, Qin Shi Huangdi, República de la Xina, Restauració Meiji, Riu Wei, Ruta de la seda, Setze Regnes, Shōgun, Shu Han, Sienpei, Tabgatch, Tang posteriors, Txahar, Wei del Nord, Wu Hu, Wu Oriental, Xinès simplificat, Xinès tradicional, 1675, 1868, 1935, 703. Ampliar l'índex (24 més) »
Ahom
Ahom o aham (en plural, ahoms o ahams) fou un poble d'origen shan que es va establir a Assam probablement al.
Nou!!: Mandat del cel і Ahom · Veure més »
Amaterasu
Amaterasu (kanji: 天照, katakana: アマテラス) o Amateratsu és la dea del Sol en el xintoisme i la mítica avantpassada de la família reial del Japó i fundadora de l'Imperi nipó.
Nou!!: Mandat del cel і Amaterasu · Veure més »
Apanatge
L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.
Nou!!: Mandat del cel і Apanatge · Veure més »
Assam
Assam és un estat del nord-est de l'Índia.
Nou!!: Mandat del cel і Assam · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Mandat del cel і Àsia · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Mandat del cel і Budisme · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Mandat del cel і Cambridge University Press · Veure més »
Cao Pi
Cao Pi (曹丕, 187 - 29 de juny de 226), formalment Emperador Wen de (Cao) Wei (曹魏文帝), nom de cortesia Zihuan (子桓), va néixer al Comtat de Qiao, a la Comandància Pei (modernament Bozhou, Anhui).
Nou!!: Mandat del cel і Cao Pi · Veure més »
Cao Wei
Cao Wei fou un dels imperis que van competir pel control de la Xina durant el període dels Tres Regnes.
Nou!!: Mandat del cel і Cao Wei · Veure més »
Casta
La paraula ''casta'' es va començar a fer servir com a sinònim de ''classe social'' durant les missions portugueses a l'Índia. Molts indis en l'actualitat han expressat la idea que la imatge negativa del sistema de classes es va produir durant l'ocupació britànica, els quals van difondre la idea de discriminació racial associada a la de casta. Es reivindica, en canvi que les castes índies, les anomenades ''jāti'' eren una forma administrativa tribal, un concepte més semblant al de ''clan'' establert a Escòcia, que no tenia res a veure amb la discriminació racista. En aquesta fotografia del 1916 es poden veure membres de la casta índia dels ''Basor''. Membres de la casta ''fellahin'' egípcia, fent les seves tasques agrícoles. La casta és un sistema social elaborat i complex que combina elements d'endogàmia, funció o activitat ocupacional, cultura, nivell social, afiliació tribal i poder polític.
Nou!!: Mandat del cel і Casta · Veure més »
Catàstrofe natural
Allau Un desastre, calamitat o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d'elevada energia, propis de la dinàmica natural del planeta Terra, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat.
Nou!!: Mandat del cel і Catàstrofe natural · Veure més »
Clan Fujiwara
''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.
Nou!!: Mandat del cel і Clan Fujiwara · Veure més »
Codi Taihō
El Codi Taihō (大 宝 律令, Taiho-ritsuryō) va ser una reorganització administrativa promulgada el 702 al Japó, a finals del període Asuka com un dels Ritsuryō-sei (律令 制, ritsuryō-sei), un sistema de lleis històrica basat en el confucionisme.
Nou!!: Mandat del cel і Codi Taihō · Veure més »
Confuci
Kongzi o Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci (en pinyin Kǒng Zǐ, 孔子 o Kǒng Fūzǐ, 孔夫子; en Wade-Giles K'ung-fu-tzu, "Mestre Kong") (segons la tradició: 551 aC - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general.
Nou!!: Mandat del cel і Confuci · Veure més »
Construcció naval
Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics. El creuer de passatgers ''Voyager of the Seas'' carregant combustible al Circular Quay de Sydney. En comparació, el petrolier ''Vitality'' sembla petit. La construcció naval o construcció de vaixells fa referència a totes les activitats destinades a la fabricació d'embarcacions, des de les barques més petites fins a les naus de grans dimensions.
Nou!!: Mandat del cel і Construcció naval · Veure més »
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Han · Veure més »
Dinastia Jin (265-420)
La Dinastia Jìn (Wade-Giles: Chin⁴-ch'ao²; Mandarí: tɕîn tʂʰɑ̌ʊ̯), va ser una dinastia de la història xinesa, que va existir entre els anys 265 i 420 EC.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Jin (265-420) · Veure més »
Dinastia Liang
La dinastia Liang, també conegut com el Liang meridional en historiografia, va ser una dinastia imperial de la Xina i la tercera de les quatre dinasties meridionals durant el període de les dinasties meridionals i septentrionals.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Liang · Veure més »
Dinastia Liao
La dinastia Liao (/ ljaʊ /; kitan: Mos Jælud; xinès tradicional: 遼朝; xinès simplificat: 辽朝; pinyin: Liáo cháo), també conegut com a Imperi Liao, oficialment el Gran Liao (大 遼; 大 辽; Dà Liáo), l'Imperi Khitan o l'estat Khitan (Qidan) (kitan: Mos diau-d kitai huldʒi gur), va ser un imperi i una dinastia imperial a l'Àsia Oriental que va governar del 916 al 1125 sobre l'actual Xina del nord i nord-est, Mongòlia i parts de l'Extrem Orient rus i Corea del Nord.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Liao · Veure més »
Dinastia Liu Song
La Dinastia Liu Song (Wade-Giles: Liu Sung Ch'ao), també coneguda com la Dinastia Song (宋朝), Song Antic (前宋), o Song del Sud (南朝宋) (420-479 EC), va ser la primera de les quatre Dinasties del Sud en la Xina, succeint a la Dinastia Jin Oriental i continuada per la Dinastia Qi del Sud.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Liu Song · Veure més »
Dinastia Ming
La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Ming · Veure més »
Dinastia Qin
La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Qin · Veure més »
Dinastia Qing
La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Qing · Veure més »
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Shang · Veure més »
Dinastia Song
La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Song · Veure més »
Dinastia Tang
La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Tang · Veure més »
Dinastia Xia
La dinastia Xia (xinès: 夏朝; pinyin: xià cháo) 2100 aC - 1600 aC, és considerada la primera dinastia de la Xina.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Xia · Veure més »
Dinastia Yuan
La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Yuan · Veure més »
Dinastia Zhou
La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.
Nou!!: Mandat del cel і Dinastia Zhou · Veure més »
Emperador de la Xina
Emperador Qianglong L'emperador de la Xina (en xinès: 皇帝, en pinyin: Huángdì) era el cap de govern i el cap d'estat de la Xina des de la dinastia Qin (any 221 aC), fins a la caiguda de la dinastia Qing el 1911.
Nou!!: Mandat del cel і Emperador de la Xina · Veure més »
Emperador Xian de Han
Liu Xie, conegut com a Emperador Xian de Han (2 d'abril 181 - 21 d'abril de 234).
Nou!!: Mandat del cel і Emperador Xian de Han · Veure més »
Estat de Chu
Chu (楚) va ser un estat sobirà als territoris centrals i al sud de la República Popular de la Xina, durant el període de Primaveres i Tardors (722 - 481 aC) i el període dels regnes combatents (481 - 221 aC). La casa governant tenia el cognom Mi (芈), i nom de clan Xiong (熊), i originalment fou un rang nobiliari Zi (子), més o menys comparable a un vescomte. Originalment conegut com a Jing (荆) i llavors com a Jingchu (荆楚), al cim del seu poder l'estat Chu va ocupar una vasta àrea de terra, incloent les províncies actuals de Hunan, Hubei, Chongqing, Henan, Anhui i parts de Jiangsu i Jiangxi. Per més de 400 anys la capital de Chu capital va estar situada a Ying, prop del que avui és Jingzhou, província Hubei.
Nou!!: Mandat del cel і Estat de Chu · Veure més »
Exàmens imperials xinesos
El sistema d'examinació imperial xinès es va practicar a la Xina imperial de l'any 606 a l'any 1905 i consistia en una sèrie de proves que servien per seleccionar els candidats per ocupar una plaça com a funcionaris.
Nou!!: Mandat del cel і Exàmens imperials xinesos · Veure més »
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Nou!!: Mandat del cel і Feu · Veure més »
Fill del Cel
King Wu de Zhou, i de sobirans posteriors de la Xina. Fill del Cel és un títol imperial que prové dels antics emperadors xinesos Han i que posteriorment fou adoptat per altres monarquies de l'est asiàtic fundades en el principi teòric del mandat còsmic del Cel.
Nou!!: Mandat del cel і Fill del Cel · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Mandat del cel і Filosofia · Veure més »
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Nou!!: Mandat del cel і Hinduisme · Veure més »
Història de la Xina
La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.
Nou!!: Mandat del cel і Història de la Xina · Veure més »
Indra
Indra era el déu principal de la primitiva religió vèdica (prèvia a l'hinduisme) a l'Índia.
Nou!!: Mandat del cel і Indra · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Mandat del cel і Japó · Veure més »
Jin posteriors
La dinastia dels Jin posteriors (transcripció antiga Tsin posteriors o Heou Tsin) fou una efímera dinastia del nord de la Xina durant Cinc Dinasties i Deu Regnes.
Nou!!: Mandat del cel і Jin posteriors · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Mandat del cel і Kara-khitai · Veure més »
Khublai Khan
Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Mandat del cel і Khublai Khan · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Mandat del cel і Literatura · Veure més »
Maharajà
Sikh Maharajà, maharajà de Kapurthala Maharajà (del sànscrit महाराज mahārāja, "gran rei", de mahānt, "gran" i rājan, "rei") és un títol nobiliari utilitzat pels prínceps sobirans de l'Índia, principalment pels hindús.
Nou!!: Mandat del cel і Maharajà · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Mandat del cel і Monarca · Veure més »
Navegació astronòmica
XVI. Sextant (1900). La navegació astronòmica engloba les tècniques que utilitzen els astres per a conèixer-ne la posició sobre el globus terrestre, en contraposició al de la navegació per estima, emprat principalment a la navegació de cabotatge, que no els fa servir.
Nou!!: Mandat del cel і Navegació astronòmica · Veure més »
Oligarquia Meiji
Toshimichi Ōkubo LOligarquia Meiji va ser el nom usat per descriure la nova classe dirigient durant el Japó del període Meiji.
Nou!!: Mandat del cel і Oligarquia Meiji · Veure més »
Període Heian
El és l'últim període de l'època clàssica de la història japonesa, des de l'any 794 fins al 1185, en el qual la capital era Kyoto.
Nou!!: Mandat del cel і Període Heian · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Mandat del cel і Pinyin · Veure més »
Pobresa
Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.
Nou!!: Mandat del cel і Pobresa · Veure més »
Qi (Henan)
Qi va ser un estat feudal menor que apareix en la història xinesa des dels principis de la Dinastia Shang (aEC) fins als inicis del període dels Regnes Combatents, al voltant del 445 aEC.
Nou!!: Mandat del cel і Qi (Henan) · Veure més »
Qi del Sud
La Dinastia Qi del Sud (479-502) va ser la segona de les Dinasties Meridionals en la Xina, seguida de la Dinastia Liang.
Nou!!: Mandat del cel і Qi del Sud · Veure més »
Qin Shi Huangdi
Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.
Nou!!: Mandat del cel і Qin Shi Huangdi · Veure més »
República de la Xina
La República de la Xina, també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental.
Nou!!: Mandat del cel і República de la Xina · Veure més »
Restauració Meiji
Emperador Meiji traslladant-se de Kyoto a Tokio La descriu una cadena d'esdeveniments que van canviar l'estructura política i social del Japó i que van tenir lloc entre 1866 i 1869, un període de quatre anys que abasta part del Període Edo (també anomenat Shogunat Tokugawa tardà) i el començament de l'era Meiji.
Nou!!: Mandat del cel і Restauració Meiji · Veure més »
Riu Wei
El riu Wei és un riu que discorre pel centre-oest de la Xina, el major afluent del riu Groc.
Nou!!: Mandat del cel і Riu Wei · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Mandat del cel і Ruta de la seda · Veure més »
Setze Regnes
El període dels Setze Regnes a la Xina (xinès tradicional: 十六國; xinès simplificat: 十六国; pinyin: Shíliù Guó), fou una sèrie de nombrosos i efímers regnes establerts al nord de la Xina i regions properes entre el 304 i el 439, quan Wei del Nord va reunificar Xina i la dinastia Jin es va retirar al sud de la Xina.
Nou!!: Mandat del cel і Setze Regnes · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: Mandat del cel і Shōgun · Veure més »
Shu Han
Shu Han, de vegades anomenat com el Regne de Shu (蜀 shǔ), va ser un dels Tres Regnes competint pel control de la Xina després de la caiguda de la dinastia Han, l'estat va estar situat en els voltants de Sichuan que es coneixia llavors com Shu.
Nou!!: Mandat del cel і Shu Han · Veure més »
Sienpei
Els sien-pei (o sienpei) foren una horda nòmada probablement mongola que vivia als límits de la moderna Manxúria.
Nou!!: Mandat del cel і Sienpei · Veure més »
Tabgatch
Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.
Nou!!: Mandat del cel і Tabgatch · Veure més »
Tang posteriors
Els Tang posteriors, o simplement Tang, foren una efímera dinastia imperial que governà plenament el nord de la Xina del 923 al 937 durant el període de les Cinc Dinasties i Deu Regnes de la història de la Xina.
Nou!!: Mandat del cel і Tang posteriors · Veure més »
Txahar
Els txahar (mongol Цахар tsahar) són un subgrup de la població dels mongols que parlen el dialecte txahar de l'idioma mongol i predominantment viuen al sud-est de Mongòlia Interior.
Nou!!: Mandat del cel і Txahar · Veure més »
Wei del Nord
443 CE. Estàtua budista de '''Wei del Nord'''. Datació del 489. Tokyo National Museum. La Dinastia Wei del Nord, també coneguda com a Tuoba Wei (拓拔魏), Wei posteriors (後魏), o Yuan Wei (元魏), va ser una dinastia que va governar la Xina del 386, quan fou fundat per Touba Gui a Mongòlia i Shanxi com a successor de l'estat de Dai, fins al 534.
Nou!!: Mandat del cel і Wei del Nord · Veure més »
Wu Hu
Wu Hu era un terme xinès usat per denominar a les tribus nòmades del nord no xineses que van causar l'aixecament Wu Hu, i establiren els Setze Regnes del 304 al 439 CE.
Nou!!: Mandat del cel і Wu Hu · Veure més »
Wu Oriental
Wu Oriental 東吳; en Dōng Wú pinyin, també conegut com a Sun Wu (Xinès tradicional: 孫吳; Sūn Wú en pinyin - fou un dels Tres Regnes (222 - 280) que competiren pel control de la Xina després de la caiguda de la Dinastia Han en el Jiangnan (delta del Iang-Tsé) regió de la Xina. Durant sa existència, la capital estigué en gran manera a Jianye (建業, modern Nanjing), però de vegades estava a Wuchang (武昌, en el modern Ezhou, Hubei).
Nou!!: Mandat del cel і Wu Oriental · Veure més »
Xinès simplificat
El xinès simplificat (简体中文 / 簡體中文 jiǎntǐ zhōngwén o hans segons ISO 15924) és l'idioma xinès escrit amb caràcters simplificats.
Nou!!: Mandat del cel і Xinès simplificat · Veure més »
Xinès tradicional
El xinès tradicional (繁體中文 / 繁体中文 fántǐ zhōngwén o hant segons ISO 15924) és un dels dos conjunts estàndards de caràcters xinesos impresos.
Nou!!: Mandat del cel і Xinès tradicional · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Mandat del cel і 1675 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Mandat del cel і 1868 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Mandat del cel і 1935 · Veure més »
703
El 703 (DCCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Mandat del cel і 703 · Veure més »
