Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Akhiovit, Alp Arslan, Anatòlia, Apahunik, Armènia, Arxarunik, Bardas Focas, Batalla de Manazkert, Bitlis, Districtes de Turquia, Diyarbakır, Djahap al-Qaisi, Emirat de Manazkert, Genocidi armeni, Gnuní, Haik, Hamdànides, Imperi Otomà, Imperi Seljúcida, Katib Čelebi, Khosrov II d'Armènia, Mamikonian, Menua I, Muixel IV Mamikonian, Nakharar, Nàhiya, Primera Guerra Mundial, Província de Muş, Sanjaq, Soldanat de Rum, Taiq, Taron, Tauruberan, Turquia, Urartu, Wilaya, 1071.
Akhiovit
Akhiovit fou un districte de la província o regió armènia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Manazkert і Akhiovit · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Manazkert і Alp Arslan · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Manazkert і Anatòlia · Veure més »
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Nou!!: Manazkert і Apahunik · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Manazkert і Armènia · Veure més »
Arxarunik
Arxarunik (en armeni: Արշարունիք) era un districte de la província armènia de l'Airarat, que tenia al nord el Xirak, a l'oest el Vanand, el Havnuniq i el Gabelian; al sud el Bagrevand, i a l'est l'Aragadzotn i el Jakatq.
Nou!!: Manazkert і Arxarunik · Veure més »
Bardas Focas
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, mort el 13 d'abril de 989, va ser un important militar de l'Exèrcit romà d'Orient que va participar en tres revoltes que es van produir durant el mandat de la Dinastia macedònia.
Nou!!: Manazkert і Bardas Focas · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Manazkert і Batalla de Manazkert · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Manazkert і Bitlis · Veure més »
Districtes de Turquia
Les 81 províncies de Turquia es divideixen en 957 districtes (sing.). En els primers anys de la República turca i abans en l'Imperi Otomà, la unitat equivalent era el kaza.
Nou!!: Manazkert і Districtes de Turquia · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Manazkert і Diyarbakır · Veure més »
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Nou!!: Manazkert і Djahap al-Qaisi · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Manazkert і Emirat de Manazkert · Veure més »
Genocidi armeni
Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.
Nou!!: Manazkert і Genocidi armeni · Veure més »
Gnuní
Els Gnuní foren una família de nakharark d'Armènia que posseïren el districte de l'Akhiovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apahunik amb la capital Manazkert i l'Arberaní amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan).
Nou!!: Manazkert і Gnuní · Veure més »
Haik
Haik (en armeni Հայկ) és el llegendari patriarca fundador del poble d'Armènia.
Nou!!: Manazkert і Haik · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Manazkert і Hamdànides · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Manazkert і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Manazkert і Imperi Seljúcida · Veure més »
Katib Čelebi
Mustafà ibn Abd Allah, també Hadjji Khalifa, de malnom Katib Çelebi fou un historiador bibliògraf i geògraf, el principal del a l'Imperi Otomà, nascut a Istanbul el 7 de febrer de 1609 i mort sobtadament el 6 d'octubre de 1657.
Nou!!: Manazkert і Katib Čelebi · Veure més »
Khosrov II d'Armènia
Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.
Nou!!: Manazkert і Khosrov II d'Armènia · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Manazkert і Mamikonian · Veure més »
Menua I
Menua I va ser rei d'Urartu de l'any 805 aC al 788 aC.
Nou!!: Manazkert і Menua I · Veure més »
Muixel IV Mamikonian
Muixel IV Mamikonian fou cap de la família noble armènia dels Mamikonian.
Nou!!: Manazkert і Muixel IV Mamikonian · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Manazkert і Nakharar · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: Manazkert і Nàhiya · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Manazkert і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Muş
Muş (kurd Mûs) és una província de la part oriental de Turquia.
Nou!!: Manazkert і Província de Muş · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Manazkert і Sanjaq · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Manazkert і Soldanat de Rum · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Manazkert і Taiq · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Manazkert і Taron · Veure més »
Tauruberan
Tauruberan o Turuberan fou una província de l'antiga Armènia, a l'oest i nord-oest del Llac Van i al sud de l'Airarat.
Nou!!: Manazkert і Tauruberan · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Manazkert і Turquia · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Manazkert і Urartu · Veure més »
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
Nou!!: Manazkert і Wilaya · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Manazkert і 1071 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Malazgerd, Malazgird, Malazgirt, Manavazakert, Mantzikert, Manzikert.
