Accés més ràpid que el navegador!
199 les relacions: Acilisene, Aderveshnasp d'Armènia, Ahlat, Aixot I Bagratuní, Aixot III el Cec, Aixot IV Bagratuní, Aixots, Albània del Caucas, Amatuní, Andzevatxí, Ankl, Araxes, Armeni, Arsamosata, Arsàcides, Artaxata, Artaz, Artsruní, Arxak II d'Armènia, Arxak III d'Armènia, Arxamunik, Arxarunik, Arzanene, Astianene, Ayrarat, Bagratuní, Bagrevand, Bahçesaray (Van), Bahram V, Balash, Bardas, Bassèn, Batalla d'Avarayr, Beznuní, Beznunik, Bitlis, Bogha al-Khabir, Còlquida, Cilícia, Circa, Constantinoble, Ctesifont, Curopalata, Damasc, Dècada del 350, Djahap al-Qaisi, Doğubayazıt, Dvin, Edjmiatsín, Emirat de Manazkert, ..., Erzurum, Estrateg, Georgià, Gori, Gregòrides, Gregori l'Il·luminador, Grigor Mamikonian, Guaràmides, Gugarq, Hamazasp I Mamikonian, Hamazasp IV Mamikonian, Heftalites, Huns, Iemen, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Ishaq ibn Múslim, Justinià I, Kamsarakan, Karínides, Kartli, Khàzars, Khoy, Klardjètia, Llac Van, Llatí, Llàtzer de Pharpi, Llista d'emperadors romans d'Orient, Maku, Malatya, Manazkert, Manuel Mamikonian, Marwan II, Marzban, Merujan Artsruní, Muş, Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní, Muixel I Mamikonian, Muixel II Mamikonian, Muixel III Mamikonian, Muixel IV Mamikonian, Murat Suyu, Nakharar, Omeies, Oròntida, Osakan, Ostikan, Pap d'Armènia, Pèrsia, Pharantzem, Província de Siunia, Província de Xirak, Rebel·lió d'Ankl, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne d'Ibèria, Reixtuní, René Grousset, Riu Kura, Sacastene, Sahak II Bagratuní, Saharuni, Samarra, Sant Sahak, Sapor II, Sassun, Sebeos, Sparapet, Sper, Taiq, Taron, Tatxat Andzevatxí, Teòfil (emperador), Tema (circumscripció administrativa), Tema dels Buccel·laris, Teodora l'Armènia, Tiridates IV d'Armènia, Urmia, Vahan I Mamikonian, Vahan Mamikonian, Vakhtang I Cap de Llop, Varasdat d'Armènia, Vard Mamikonian, Vardan I Mamikonian, Vardan II Mamikonian, Vardan III Mamikonian, Vasak de Siunia, Vasak I Mamikonian, Vasak II Mamikonian, Vaspurakan, Vatshé Mamikonian, Xah-i Arman, Xina, Yezdegerd II, Zarehavan, Zarmandukht, Zoroastrisme, 2 de juny, 2 de novembre, 25 d'abril, 300, 330, 339, 350, 365, 367, 368, 369, 370, 374, 384, 385, 386, 387, 390, 416, 432, 451, 481, 482, 483, 484, 485, 505, 509, 510, 514, 574, 575, 577, 578, 593, 604, 650, 656, 657, 662, 732, 743, 744, 746, 750, 754, 770, 771, 772, 778, 800, 860, 862. Ampliar l'índex (149 més) »
Acilisene
Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.
Nou!!: Mamikonian і Acilisene · Veure més »
Aderveshnasp d'Armènia
Aderveshnasp o també Adhur-Gushnasp va ser marzban d'Armènia de l'any 465 al 481.
Nou!!: Mamikonian і Aderveshnasp d'Armènia · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Mamikonian і Ahlat · Veure més »
Aixot I Bagratuní
Aixot I Bagratuní (en armeni Աշոտ Բ Բագրատունի) va ser un príncep d'Armènia de la família dels Bagràtides.
Nou!!: Mamikonian і Aixot I Bagratuní · Veure més »
Aixot III el Cec
Aixot Bagratuní III el Cec (en armeni) o simplement Aixot el Cec (mort l'any 761, a vegades apareix com a Aixot II i a vegades com Aixot III) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 732 a 748.
Nou!!: Mamikonian і Aixot III el Cec · Veure més »
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Nou!!: Mamikonian і Aixot IV Bagratuní · Veure més »
Aixots
Aixots fou un districte de la província de Gugarq a l'antiga Armènia, al nord del Vanand i del Shirak, i l'est d'Ardahan.
Nou!!: Mamikonian і Aixots · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Mamikonian і Albània del Caucas · Veure més »
Amatuní
Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.
Nou!!: Mamikonian і Amatuní · Veure més »
Andzevatxí
Els Andzevatxí (en armeni: Անձևացիներ, Andzevatxiner) van ser una família feudal d'Armènia de grans senyors (nakharark) que va governar el districte d'Andzevatxik, amb residència al castell de Kangvar.
Nou!!: Mamikonian і Andzevatxí · Veure més »
Ankl
Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates.
Nou!!: Mamikonian і Ankl · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Mamikonian і Araxes · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Mamikonian і Armeni · Veure més »
Arsamosata
Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.
Nou!!: Mamikonian і Arsamosata · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Mamikonian і Arsàcides · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Mamikonian і Artaxata · Veure més »
Artaz
Artaz fou un districte del nord-est de Vaspurakan, la capital del qual fou Maku.
Nou!!: Mamikonian і Artaz · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Mamikonian і Artsruní · Veure més »
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Nou!!: Mamikonian і Arxak II d'Armènia · Veure més »
Arxak III d'Armènia
Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.
Nou!!: Mamikonian і Arxak III d'Armènia · Veure més »
Arxamunik
Arxamunik (armeni: Արշամունիք) o Aixmunik (Աշմունիք) fou un districte de l'oest del Tauruberan, limitat al nord pel Mardali; a l'est pel Varazhnunik i Hark; i al sud pel Taron.
Nou!!: Mamikonian і Arxamunik · Veure més »
Arxarunik
Arxarunik (en armeni: Արշարունիք) era un districte de la província armènia de l'Airarat, que tenia al nord el Xirak, a l'oest el Vanand, el Havnuniq i el Gabelian; al sud el Bagrevand, i a l'est l'Aragadzotn i el Jakatq.
Nou!!: Mamikonian і Arxarunik · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Mamikonian і Arzanene · Veure més »
Astianene
Astianene, en armeni Hashteanq era una regió de l'oest d'Armènia, al sud-est de la Khorzene i a l'est de la Balabitene.
Nou!!: Mamikonian і Astianene · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Mamikonian і Ayrarat · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Mamikonian і Bagratuní · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Mamikonian і Bagrevand · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Mamikonian і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Nou!!: Mamikonian і Bahram V · Veure més »
Balash
Balash (Vologès, part Walagash, persa mitjà Walaxsh, Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, siríac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos, etc., i llatí Vologaesus, Vologessus, Vologeses, etc.) fou rei sassànida de Pèrsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedició contra els huns heftalites.
Nou!!: Mamikonian і Balash · Veure més »
Bardas
Bardas, en grec medieval Βάρδας, mort el 21 d'abril de l'any 866, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient i ministre d'alt rang.
Nou!!: Mamikonian і Bardas · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: Mamikonian і Bassèn · Veure més »
Batalla d'Avarayr
La batalla d'Avarayr fou una batalla lliurada el 2 de juny de 451 entre perses i armenis que va tenir lloc a la plana d'Avarayr a l'extrem nord-oest de l'actual Iran prop de la vila d'Avarayr d'Armènia al districte d'Artaz, al sud-est de la ciutat de Maku, prop de la frontera de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Mamikonian і Batalla d'Avarayr · Veure més »
Beznuní
Els Beznuní (en armeni: Բզնունիներ, Beznuniner) van ser nakharark (nobles) d'Armènia, que va governar el Beznunik, i a la meitat del es van extingir en la seva branca principal quan el príncep Datab Beznuní va ser executat per ordre del rei Khosrov II d'Armènia per haver-se passat del bàndol del Gran Rei persa en la guerra entre Roma i Pèrsia del 337-363.
Nou!!: Mamikonian і Beznuní · Veure més »
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Nou!!: Mamikonian і Beznunik · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Mamikonian і Bitlis · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Mamikonian і Bogha al-Khabir · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Mamikonian і Còlquida · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Mamikonian і Cilícia · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Mamikonian і Circa · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Mamikonian і Constantinoble · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Mamikonian і Ctesifont · Veure més »
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Nou!!: Mamikonian і Curopalata · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Mamikonian і Damasc · Veure més »
Dècada del 350
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і Dècada del 350 · Veure més »
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Nou!!: Mamikonian і Djahap al-Qaisi · Veure més »
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Nou!!: Mamikonian і Doğubayazıt · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Mamikonian і Dvin · Veure més »
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Nou!!: Mamikonian і Edjmiatsín · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Mamikonian і Emirat de Manazkert · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Mamikonian і Erzurum · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Mamikonian і Estrateg · Veure més »
Georgià
El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.
Nou!!: Mamikonian і Georgià · Veure més »
Gori
Gori (en georgià: გორი) és una ciutat de Geòrgia, capital de la província de Shida Kartli.
Nou!!: Mamikonian і Gori · Veure més »
Gregòrides
Els Gregòrides foren una noble família armènia descendent de Sant Gregori l'Il·luminador (vers 257-330), d'origen arsàcida (Suren-Pahlav).
Nou!!: Mamikonian і Gregòrides · Veure més »
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Nou!!: Mamikonian і Gregori l'Il·luminador · Veure més »
Grigor Mamikonian
Grigor Mamikonian fou governador d'Armènia nomenat pel Califa del 662 al 685.
Nou!!: Mamikonian і Grigor Mamikonian · Veure més »
Guaràmides
Els Guaràmides (en georgià: გურამიანნი) o dinastia Guaràmida fou una branca jove de l'antiga casa reial d'Ibèria coneguda sota el nom dels « cosròides ».
Nou!!: Mamikonian і Guaràmides · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Mamikonian і Gugarq · Veure més »
Hamazasp I Mamikonian
Hamazasp I Mamikonian (en armeni Համազասպ Ա Մամիկոնյան; mort el 432) va ser un membre de la família Mamikonian que va exercir la funció de sparapet, és a dir, "comandant en cap de l'exèrcit d'Armènia", un títol militar hereditari, i gran conestable, al voltant de l'any 416 fins al 432.
Nou!!: Mamikonian і Hamazasp I Mamikonian · Veure més »
Hamazasp IV Mamikonian
Hamazasp IV Mamikonian fou governador d'Armènia pel Califat del 656 al 657 i Curopalata d'Armènia per Bizanci del 657 al 662.
Nou!!: Mamikonian і Hamazasp IV Mamikonian · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Mamikonian і Heftalites · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Mamikonian і Huns · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Mamikonian і Iemen · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Mamikonian і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Mamikonian і Imperi Sassànida · Veure més »
Ishaq ibn Múslim
Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan (governador) d'Armènia del 744 fins vers el 750.
Nou!!: Mamikonian і Ishaq ibn Múslim · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Mamikonian і Justinià I · Veure més »
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Nou!!: Mamikonian і Kamsarakan · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Mamikonian і Karínides · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Mamikonian і Kartli · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Mamikonian і Khàzars · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Mamikonian і Khoy · Veure més »
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Nou!!: Mamikonian і Klardjètia · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Mamikonian і Llac Van · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Mamikonian і Llatí · Veure més »
Llàtzer de Pharpi
Llàtzer de Pharpi (Lazarus de Pharpi o de Parpetsi, en armeni Łazar Pʿarpec̣i/Ղազար Փարպեցի) (circa 442 - inicis del) va ser un religiós i historiador armeni molt lligat a la famíla dels Mamikonian.
Nou!!: Mamikonian і Llàtzer de Pharpi · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Mamikonian і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Maku
Maku - ماکو - és una ciutat muntanyosa del nord-oest de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Nou!!: Mamikonian і Maku · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Mamikonian і Malatya · Veure més »
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Nou!!: Mamikonian і Manazkert · Veure més »
Manuel Mamikonian
Manuel Mamikonian (en armeni Մանվել Մամիկոնյան) va ser sparapet (comandant suprem de l'exèrcit) i regent d'Armènia de l'any 378 al 385.
Nou!!: Mamikonian і Manuel Mamikonian · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: Mamikonian і Marwan II · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Mamikonian і Marzban · Veure més »
Merujan Artsruní
Merujan Artsruní (Մերուժան Արծրունի Meružan Arcruni, la transliteració difereix; també pot ser pronunciat Meruzhan, Ardzruni, Artsrouni) (va governar vers 355-369 EC) va ser un nakharar (senyor feudal armeni) de la família Artsruní.
Nou!!: Mamikonian і Merujan Artsruní · Veure més »
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Nou!!: Mamikonian і Muş · Veure més »
Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní
Muhàmmad ibn Khàlid ibn Yazid aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia del 855 al 862.
Nou!!: Mamikonian і Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní · Veure més »
Muixel I Mamikonian
Muixel I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia del 370 al 376.
Nou!!: Mamikonian і Muixel I Mamikonian · Veure més »
Muixel II Mamikonian
Muixel II Mamikonian fou marzban d'Armènia del 591 al 593.
Nou!!: Mamikonian і Muixel II Mamikonian · Veure més »
Muixel III Mamikonian
Muixel III Mamikonian va succeir al seu germà Grigor II Mamikonian com a cap de la rebel·lió proromana d'Armènia el 750.
Nou!!: Mamikonian і Muixel III Mamikonian · Veure més »
Muixel IV Mamikonian
Muixel IV Mamikonian fou cap de la família noble armènia dels Mamikonian.
Nou!!: Mamikonian і Muixel IV Mamikonian · Veure més »
Murat Suyu
El riu Murat (en turc Murat Suyu, Murat Irmağı o Murat Nehri) és un riu del nord d'Anatòlia a Turquia, afluent de l'Eufrates.
Nou!!: Mamikonian і Murat Suyu · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Mamikonian і Nakharar · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Mamikonian і Omeies · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Mamikonian і Oròntida · Veure més »
Osakan
Osakan (o Olakan o Oshakan) és una ciutat d'Armènia a uns 15 km a l'oest d'Erevan i uns 10 km al nord de Valarshapat.
Nou!!: Mamikonian і Osakan · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Mamikonian і Ostikan · Veure més »
Pap d'Armènia
Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.
Nou!!: Mamikonian і Pap d'Armènia · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Mamikonian і Pèrsia · Veure més »
Pharantzem
Pharantzem o també Parantzem i P'arhanjemFaust de Bizanci.
Nou!!: Mamikonian і Pharantzem · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Mamikonian і Província de Siunia · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Mamikonian і Província de Xirak · Veure més »
Rebel·lió d'Ankl
La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
Nou!!: Mamikonian і Rebel·lió d'Ankl · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Mamikonian і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Mamikonian і Regne d'Ibèria · Veure més »
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Nou!!: Mamikonian і Reixtuní · Veure més »
René Grousset
René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.
Nou!!: Mamikonian і René Grousset · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Mamikonian і Riu Kura · Veure més »
Sacastene
Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.
Nou!!: Mamikonian і Sacastene · Veure més »
Sahak II Bagratuní
(en armeni) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou ''marzban'' d'Armènia de 481 a 482.
Nou!!: Mamikonian і Sahak II Bagratuní · Veure més »
Saharuni
Els Saharuni (en armeni Սահարունի, en grec antic Σαρωνής) va ser una família de nakharark d'Armènia amb possessions hereditàries al Shirak, província d'Airarat, al cantó anomenat Saharuniq (tocant a Shirak), centrats a la ciutat de Mren.
Nou!!: Mamikonian і Saharuni · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Mamikonian і Samarra · Veure més »
Sant Sahak
Sant Sahak fou patriarca d'Armènia en temps del rei Artaxes IV d'Armènia.
Nou!!: Mamikonian і Sant Sahak · Veure més »
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Nou!!: Mamikonian і Sapor II · Veure més »
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Nou!!: Mamikonian і Sassun · Veure més »
Sebeos
Sebeos (armeni Սեբեոս) va ser un bisbe armeni i historiador.
Nou!!: Mamikonian і Sebeos · Veure més »
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Nou!!: Mamikonian і Sparapet · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Mamikonian і Sper · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Mamikonian і Taiq · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Mamikonian і Taron · Veure més »
Tatxat Andzevatxí
Tatxat Andzevatxí fou un generalíssim armeni del de la família dels Andzevatxí.
Nou!!: Mamikonian і Tatxat Andzevatxí · Veure més »
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Nou!!: Mamikonian і Teòfil (emperador) · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Mamikonian і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tema dels Buccel·laris
El tema dels Buccel·laris (grec: θέμα Βουκελλαρίων, Thema Vukel·laríon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.
Nou!!: Mamikonian і Tema dels Buccel·laris · Veure més »
Teodora l'Armènia
Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856.
Nou!!: Mamikonian і Teodora l'Armènia · Veure més »
Tiridates IV d'Armènia
Tiridates IV (en armeni Տրդատ Դ) Hèli o el Gran (Trdat el Gran.
Nou!!: Mamikonian і Tiridates IV d'Armènia · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Mamikonian і Urmia · Veure més »
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Nou!!: Mamikonian і Vahan I Mamikonian · Veure més »
Vahan Mamikonian
Vahan Mamikonian, dit també Vahan l'apòstata, fou cap del partit persa i marzban d'Armènia per espai d'uns mesos vers 369-370.
Nou!!: Mamikonian і Vahan Mamikonian · Veure més »
Vakhtang I Cap de Llop
Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.
Nou!!: Mamikonian і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »
Varasdat d'Armènia
Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.
Nou!!: Mamikonian і Varasdat d'Armènia · Veure més »
Vard Mamikonian
Vard Mamikonian, dit també Vard el patrici, (en armeni Վարդ Մամիկոնյան) va ser marzban d'Armènia per més de quatre anys, al darrere del seu germà gran Vahan II Mamikonian.
Nou!!: Mamikonian і Vard Mamikonian · Veure més »
Vardan I Mamikonian
Vardan I Mamikonian fou cap del partit persa d'Armènia, després del 350 i fins a una data propera al 365.
Nou!!: Mamikonian і Vardan I Mamikonian · Veure més »
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Nou!!: Mamikonian і Vardan II Mamikonian · Veure més »
Vardan III Mamikonian
Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.
Nou!!: Mamikonian і Vardan III Mamikonian · Veure més »
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Nou!!: Mamikonian і Vasak de Siunia · Veure més »
Vasak I Mamikonian
Vasak I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia, després del 350 i fins al 368.
Nou!!: Mamikonian і Vasak I Mamikonian · Veure més »
Vasak II Mamikonian
Vasak II Mamikonian va ser lloctinent i sparapet del seu germà Vahan II Mamikonian durant la rebel·lió nacional armènia de l'any 481.
Nou!!: Mamikonian і Vasak II Mamikonian · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Mamikonian і Vaspurakan · Veure més »
Vatshé Mamikonian
Vatshé o Vatshe Mamikonian (armeni Վաչե Մամիկոնյան) fou sparapet d'Armènia en temps del rei Khosrov II d'Armènia (s. IV).
Nou!!: Mamikonian і Vatshé Mamikonian · Veure més »
Xah-i Arman
XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.
Nou!!: Mamikonian і Xah-i Arman · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Mamikonian і Xina · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: Mamikonian і Yezdegerd II · Veure més »
Zarehavan
Zarehavan foren tres ciutats de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Mamikonian і Zarehavan · Veure més »
Zarmandukht
Zarmandukht o també Zarmanduxt va ser reina consort de l'Armènia arsàcida per matrimoni amb el rei Pap que va governar des del 370 fins al 374 i després com a reina regent durant la minoria d'edat dels seus fills, Arxak III i el seu germà i co-governant Valarxak d'Armènia.
Nou!!: Mamikonian і Zarmandukht · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Mamikonian і Zoroastrisme · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mamikonian і 2 de juny · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mamikonian і 2 de novembre · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mamikonian і 25 d'abril · Veure més »
300
Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Mamikonian і 300 · Veure més »
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 330 · Veure més »
339
El 339 (CCCXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 339 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 350 · Veure més »
365
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 365 · Veure més »
367
El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 367 · Veure més »
368
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 368 · Veure més »
369
El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 369 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 370 · Veure més »
374
El 374 (CCCLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 374 · Veure més »
384
El 384 (CCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 384 · Veure més »
385
El 385 (CCCLXXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 385 · Veure més »
386
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 386 · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 387 · Veure més »
390
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 390 · Veure més »
416
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 416 · Veure més »
432
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 432 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 451 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 481 · Veure més »
482
El 482 va ser un any comú començat en divendres.
Nou!!: Mamikonian і 482 · Veure més »
483
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 483 · Veure més »
484
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 484 · Veure més »
485
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 485 · Veure més »
505
El 505 (DV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 505 · Veure més »
509
El 509 (DIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 509 · Veure més »
510
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 510 · Veure més »
514
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 514 · Veure més »
574
El 574 (DLXXIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 574 · Veure més »
575
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 575 · Veure més »
577
El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 577 · Veure més »
578
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 578 · Veure més »
593
El 593 (DXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 593 · Veure més »
604
El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 604 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 650 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 656 · Veure més »
657
El 657 (DCLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 657 · Veure més »
662
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 662 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 732 · Veure més »
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 743 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 744 · Veure més »
746
El 746 (DCCXLVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 746 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 750 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Mamikonian і 754 · Veure més »
770
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 770 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 772 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Mamikonian і 778 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 800 · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Mamikonian і 860 · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Mamikonian і 862 · Veure més »
