Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Burjita

Índex Burjita

La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.

53 les relacions: Adh-Dhàhir Jàqmaq, Adh-Dhàhir Qànsawh, Adh-Dhàhir Tàtar, Adh-Dhàhir Timurbughà, Adh-Dhàhir Yalbay, Al-Aziz Yússuf, Al-Àdil Kitbughà, Al-Àixraf Janbalat, Al-Àixraf Khalil, Al-Àixraf Tuman-bay, Al-Mansur Abd-al-Aziz, Al-Mansur Lajin, Al-Mansur Uthman, Al-Muàyyad Àhmad, Al-Muàyyad Xaykh, Al-Mudhàffar Àhmad, Al-Mustaín (abbàssida del Caire), An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay, As-Sàlih Muhàmmad, Ínal al-Ajrud, Barquq, Barsbay, Bàybars I, Dinastia bahrita, Fàraj, Khúixqadam, Qalàwun, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Soldanat Mameluc, Tuman Bay I, 1309, 1382, 1389, 1390, 1399, 1405, 1412, 1421, 1422, 1438, 1453, 1460, 1461, 1467, 1468, 1495, 1498, 1499, ..., 1501, 1516, 1517. Ampliar l'índex (3 més) »

Adh-Dhàhir Jàqmaq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Jàqmaq —; —, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Jàqmaq o Jàqmaq o, segons la pronúncia turca, Čakmak (c. 1372-1453), soldà mameluc de la branca burjita (1438-1453).

Nou!!: Burjita і Adh-Dhàhir Jàqmaq · Veure més »

Adh-Dhàhir Qànsawh

Al-Màlik adh-Dhàhir Qànsawh ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Qànsawh, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1498-1499).

Nou!!: Burjita і Adh-Dhàhir Qànsawh · Veure més »

Adh-Dhàhir Tàtar

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Tàtar ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Tàtar o com Tàtar, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1421).

Nou!!: Burjita і Adh-Dhàhir Tàtar · Veure més »

Adh-Dhàhir Timurbughà

Al-Màlik adh-Dhàhir Timurbughà ar-Rumí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Timurbughà, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1468).

Nou!!: Burjita і Adh-Dhàhir Timurbughà · Veure més »

Adh-Dhàhir Yalbay

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Yalbay al-Inalí al-Muayyadí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Yalbay fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1467-1468).

Nou!!: Burjita і Adh-Dhàhir Yalbay · Veure més »

Al-Aziz Yússuf

Al-Màlik al-Aziz Jamal-ad-Din Yússuf ibn Barsbay ——, més conegut simplement com al-Aziz Yússuf fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1438).

Nou!!: Burjita і Al-Aziz Yússuf · Veure més »

Al-Àdil Kitbughà

Domini dels mameluc Bahrites (vermell) Al-Màlik al-Àdil Zayn-ad-Din Kitbughà al-Mansurí al-Turkí al-Mughlí ——, més conegut simplement com al-Àdil Kitbughà, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1294-1296).

Nou!!: Burjita і Al-Àdil Kitbughà · Veure més »

Al-Àixraf Janbalat

Al-Màlik al-Àixraf Janbalat, més conegut simplement com al-Àixraf Janbalat, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1499-1501).

Nou!!: Burjita і Al-Àixraf Janbalat · Veure més »

Al-Àixraf Khalil

Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil, fou soldà del Caire d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293).

Nou!!: Burjita і Al-Àixraf Khalil · Veure més »

Al-Àixraf Tuman-bay

Al-Màlik al- Àixraf Tuman-bay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Tuman-bay, fou el darrer soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1516-1517).

Nou!!: Burjita і Al-Àixraf Tuman-bay · Veure més »

Al-Mansur Abd-al-Aziz

Al-Màlik al-Mansur Abd-al-Aziz ibn Barquq ——, més conegut simplement com al-Mansur Abd-al-Aziz, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1405).

Nou!!: Burjita і Al-Mansur Abd-al-Aziz · Veure més »

Al-Mansur Lajin

Al-Màlik al-Mansur Hussam-ad-Din Lajin ——, més conegut simplement com al-Mansur Lajin o com Lajin, segons la pronúncia turca Lačin, soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1296-1299).

Nou!!: Burjita і Al-Mansur Lajin · Veure més »

Al-Mansur Uthman

Al-Màlik al-Mansur Fakhr-ad-Din Uthman ibn Jàqmaq, més conegut simplement com al-Mansur Uthman fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1453).

Nou!!: Burjita і Al-Mansur Uthman · Veure més »

Al-Muàyyad Àhmad

Al-Màlik al-Muàyyad Xihab-ad-Din Àhmad ibn Ínal ——, més conegut simplement com al-Muàyyad Àhmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1460-1461).

Nou!!: Burjita і Al-Muàyyad Àhmad · Veure més »

Al-Muàyyad Xaykh

Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Muàyyad Xaykh (vers 1369-1421), fou un soldà mameluc burjita o circassià que va regnar a Egipte de 1412 a 1421.

Nou!!: Burjita і Al-Muàyyad Xaykh · Veure més »

Al-Mudhàffar Àhmad

Al-Màlik al-Mudhàffar Àhmad ibn al-Muàyyad Xaykh ——, més conegut simplement com al-Mudhàffar Àhmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1421).

Nou!!: Burjita і Al-Mudhàffar Àhmad · Veure més »

Al-Mustaín (abbàssida del Caire)

Abu-l-Fadl al-Abbàs al-Mustaín bi-L·lah ——, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mustaín (vers 1391-1430), fou califa abbàssida del Caire (1406-1412), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte, i soldà d'Egipte (1412).

Nou!!: Burjita і Al-Mustaín (abbàssida del Caire) · Veure més »

An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun

Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).

Nou!!: Burjita і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »

An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay

Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1495-1498).

Nou!!: Burjita і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay · Veure més »

As-Sàlih Muhàmmad

Al-Màlik as-Sàlih Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn Tàtar ——, més conegut simplement com a as-Sàlih Muhàmmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1421-1422).

Nou!!: Burjita і As-Sàlih Muhàmmad · Veure més »

Ínal al-Ajrud

Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal (o Àynal) al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Ínal o com Ínal al-Ajrud (1380 - 26 de febrer de 1461), soldà mameluc de la dinastia burjita (1453 - 1460).

Nou!!: Burjita і Ínal al-Ajrud · Veure més »

Barquq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).

Nou!!: Burjita і Barquq · Veure més »

Barsbay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).

Nou!!: Burjita і Barsbay · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Burjita і Bàybars I · Veure més »

Dinastia bahrita

La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.

Nou!!: Burjita і Dinastia bahrita · Veure més »

Fàraj

Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.

Nou!!: Burjita і Fàraj · Veure més »

Khúixqadam

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Khúixqadam an-Nassirí al-Muayyadí ——, més conegut simplement com a Adh-Dhàhir Khúixqadam o com Khúixqadam, (1413-1467) fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1461-1467).

Nou!!: Burjita і Khúixqadam · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: Burjita і Qalàwun · Veure més »

Qàït-bay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).

Nou!!: Burjita і Qàït-bay · Veure més »

Qànsawh al-Ghawrí

Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).

Nou!!: Burjita і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »

Soldanat Mameluc

El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.

Nou!!: Burjita і Soldanat Mameluc · Veure més »

Tuman Bay I

Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Tuman-bay, més conegut simplement com al-Àdil Tuman-bay o Tuman-bay (I), fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1501).

Nou!!: Burjita і Tuman Bay I · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Burjita і 1309 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Burjita і 1382 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Burjita і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Burjita і 1390 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Burjita і 1399 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Burjita і 1405 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Burjita і 1412 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: Burjita і 1421 · Veure més »

1422

El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Nou!!: Burjita і 1422 · Veure més »

1438

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Burjita і 1438 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Burjita і 1453 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Burjita і 1460 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Burjita і 1461 · Veure més »

1467

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Burjita і 1467 · Veure més »

1468

; Països Catalans.

Nou!!: Burjita і 1468 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Burjita і 1495 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Burjita і 1498 · Veure més »

1499

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Burjita і 1499 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Burjita і 1501 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Burjita і 1516 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Burjita і 1517 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Burdjita, Burdjites, Burdjiyya, Burjites, Mamelucs burgites.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »