Accés més ràpid que el navegador!
132 les relacions: Alaró, Algaida, Alguerès, Amazic, Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó, Arabisme, Argentina, Ariany, Article salat, Àrab, Búger, Bernat Metge, Biniamar, Binissalem, Calvià, Campanet, Campos, Castellà riuplatenc, Català a l'Argentina, Català antic, Català balear, Català clàssic, Català nord-occidental, Català occidental, Català oriental, Català oriental central, Català salat, Catalunya del Nord, Ciceró, Ciutat dormitori, Clític, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Corona de Mallorca, Crònica de Ramon Muntaner, Cristòfor Despuig, Cultura talaiòtica, Denominacions de la llengua catalana, Dialectalisme actiu, Dialectalisme passiu, Dialecte, Dialecte consecutiu, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Eivissa, Eivissenc, Els parlars catalans, Felanitx, ..., Felanitxer (parlar), Ferrando Valentí, Fonètica, França, Francès, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Gabriel Bibiloni, Gramàtica històrica catalana, Grec antic, Harmonia vocàlica, Hiat, Hipercorrecció, Illa, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Invasions dels vàndals de les Illes Balears, Iodització, Joan Veny i Clar, Lingüística comparativa, Llatí, Llatí vulgar, Llengües preromanes, Llista de topònims balears d'origen mossàrab, Llista de topònims mallorquins precatalans, Lloret de Vistalegre, Lloseta, Llubí, Llucmajor, Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Mallorca, Manacor, Manlleu (lingüística), Maria de la Salut, Marratxí, Menorca, Menorquí, Metàtesi (lingüística), Montpeller, Montuïri, Morfema zero, Mossàrab de les Illes Balears, Muro (Mallorca), Palma, Paradoxa, Parlar tradicional de Palma, Participi, Perífrasi verbal, Pollença, Pollencí (parlar), Porreres, Pronom feble, Puigpunyent, Ramon Llull, Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, Regne de València, Repoblament de Mallorca, Rotacisme, Sa Pobla, Sant Joan (Mallorca), Sant Llorenç des Cardassar, Santa Margalida, Santanyí, Sóller, Ses Salines, Sineu, Sineuer (parlar), Sociolecte, Solleric (parlar), Topònims balears preromans, Triangle vocàlic, Universitat de les Illes Balears, Valencià, Valldemossa, Verb, Verb incoatiu, Verb transitiu, Vilafranca de Bonany, Vocal neutra, 1229, 1450, 1557, 1842. Ampliar l'índex (82 més) »
Alaró
Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Alaró · Veure més »
Algaida
Algaida és una vila i municipi de Mallorca situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla.
Nou!!: Mallorquí і Algaida · Veure més »
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Nou!!: Mallorquí і Alguerès · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Mallorquí і Amazic · Veure més »
Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó
Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó és títol del recull de rondalles mallorquines de mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda.
Nou!!: Mallorquí і Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó · Veure més »
Arabisme
Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua.
Nou!!: Mallorquí і Arabisme · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Mallorquí і Argentina · Veure més »
Ariany
Ariany és un municipi mallorquí situat al centre-est de l'illa i que pertany a la comarca del Pla.
Nou!!: Mallorquí і Ariany · Veure més »
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Nou!!: Mallorquí і Article salat · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Mallorquí і Àrab · Veure més »
Búger
Búger (pronunciat Buja) és un municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Búger · Veure més »
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Nou!!: Mallorquí і Bernat Metge · Veure més »
Biniamar
Biniamar és un llogaret del municipi de Selva situat a la comarca del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Biniamar · Veure més »
Binissalem
Molí fariner de Binissalem. Binissalem, antigament i ocasionalment Robines, és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca geogràfica del Raiguer.
Nou!!: Mallorquí і Binissalem · Veure més »
Calvià
Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Calvià · Veure més »
Campanet
Campanet és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Campanet · Veure més »
Campos
Campos és una vila i municipi de Mallorca situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn.
Nou!!: Mallorquí і Campos · Veure més »
Castellà riuplatenc
Principals centres urbans on s'utilitza el castellà riuplatencEl castellà riuplatenc (castellano rioplatense o español rioplatense) és una variant dialectal del castellà, parlada principalment a la regió del Riu de la Plata, en bona part de l'Argentina i l'Uruguai per, aproximadament, unes vint milions de persones.
Nou!!: Mallorquí і Castellà riuplatenc · Veure més »
Català a l'Argentina
El català a l'Argentina existeix com a mínim des del, quan van començar les migracions de grans comunitats de peninsulars de Catalunya i del País Valencià i d'habitants de les Illes Balears al país sud-americà.
Nou!!: Mallorquí і Català a l'Argentina · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: Mallorquí і Català antic · Veure més »
Català balear
El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.
Nou!!: Mallorquí і Català balear · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: Mallorquí і Català clàssic · Veure més »
Català nord-occidental
El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.
Nou!!: Mallorquí і Català nord-occidental · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Mallorquí і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Mallorquí і Català oriental · Veure més »
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Nou!!: Mallorquí і Català oriental central · Veure més »
Català salat
El parlar salat o català central salat és un dialecte del català tradicionalment parlat a la franja costanera que va de la Tordera fins al Ter i també a Cadaqués, però avui reduït a aquesta darrera vila i amb trets de substrat o residuals a la resta del territori, i que té com a característica central l'ús de l'article salat.
Nou!!: Mallorquí і Català salat · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Mallorquí і Catalunya del Nord · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Mallorquí і Ciceró · Veure més »
Ciutat dormitori
Una ciutat dormitori és una comunitat urbana de caràcter essencialment residencial, els habitants en la seva majoria viatgen diàriament a treballar a una localitat propera.
Nou!!: Mallorquí і Ciutat dormitori · Veure més »
Clític
En lingüística un clític és un morfema o paraula gramaticalment independent però fonèticament dependent o, cosa que és el mateix, que en la pronunciació sempre apareix lligat a una de les paraules adjacents.
Nou!!: Mallorquí і Clític · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Mallorquí і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Mallorquí і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Mallorquí і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Mallorquí і Consonant fricativa · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Corona de Mallorca · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Mallorquí і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Cristòfor Despuig
Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.
Nou!!: Mallorquí і Cristòfor Despuig · Veure més »
Cultura talaiòtica
250px La cultura talaiòtica és l'etapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.
Nou!!: Mallorquí і Cultura talaiòtica · Veure més »
Denominacions de la llengua catalana
Denominacions pròpies del català pels seus parlants. Les denominacions de la llengua catalana han estat molt diverses al llarg dels segles, també en cada un dels països de parla catalana: Catalunya, el País Valencià i les Illes.
Nou!!: Mallorquí і Denominacions de la llengua catalana · Veure més »
Dialectalisme actiu
Domini lingüístic del català. Un dialectalisme actiu és un tret que no existia en un dialecte en el moment de la seva formació a partir de l'expansió territorial d'un altre dialecte.
Nou!!: Mallorquí і Dialectalisme actiu · Veure més »
Dialectalisme passiu
Un dialectalisme passiu és un tret d'un dialecte consecutiu que ha rebut del dialecte del qual procedeix.
Nou!!: Mallorquí і Dialectalisme passiu · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Mallorquí і Dialecte · Veure més »
Dialecte consecutiu
Un dialecte consecutiu és una varietat territorial d'un idioma procedent del seu trasplantament des de l'àrea d'un dialecte constitutiu, és a dir, que la seva àrea és una zona d'expansió d'un domini lingüístic.
Nou!!: Mallorquí і Dialecte consecutiu · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Mallorquí і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Mallorquí і Dinastia almoràvit · Veure més »
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Mallorquí і Eivissa · Veure més »
Eivissenc
L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a l'illa d'Eivissa i a l'illa de Formentera on pren el nom particular de formenterer.
Nou!!: Mallorquí і Eivissenc · Veure més »
Els parlars catalans
Joan Veny i Clar, autor d'''Els parlars catalans'' Llibre escrit pel lingüista Joan Veny i Clar, expert destacat en dialectologia, és el manual de referència per a l'estudi de la dialectologia catalana.
Nou!!: Mallorquí і Els parlars catalans · Veure més »
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Nou!!: Mallorquí і Felanitx · Veure més »
Felanitxer (parlar)
El felanitxer és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Mallorquí і Felanitxer (parlar) · Veure més »
Ferrando Valentí
Ferrando Valentí o Ferran Valentí, (Ciutat de Mallorca, s. XV-1476), jurista, humanista, escriptor i traductor mallorquí de família noble.
Nou!!: Mallorquí і Ferrando Valentí · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Mallorquí і Fonètica · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Mallorquí і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Mallorquí і Francès · Veure més »
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Nou!!: Mallorquí і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »
Gabriel Bibiloni
Gabriel Bibiloni i Canyelles (Pòrtol, 1951) és lingüista i professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears.
Nou!!: Mallorquí і Gabriel Bibiloni · Veure més »
Gramàtica històrica catalana
La Gramàtica històrica catalana és una obra de Francesc de Borja Moll escrita en castellà i publicada per l'Editorial Gredos l'any 1952 i traduïda al català i editada per la Universitat de València el 1991.
Nou!!: Mallorquí і Gramàtica històrica catalana · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Mallorquí і Grec antic · Veure més »
Harmonia vocàlica
L'harmonia vocàlica és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.
Nou!!: Mallorquí і Harmonia vocàlica · Veure més »
Hiat
Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant, no formen diftong.
Nou!!: Mallorquí і Hiat · Veure més »
Hipercorrecció
La hipercorrecció o ultracorrecció és la creació d'una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en altres casos originarien formes correctes.
Nou!!: Mallorquí і Hipercorrecció · Veure més »
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Nou!!: Mallorquí і Illa · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Mallorquí і Illes Balears · Veure més »
Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient
Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.
Nou!!: Mallorquí і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Invasions dels vàndals de les Illes Balears
Les invasions dels vàndals de les Illes Balears foren atacs produïts al, i que acabaren amb la conquesta de la província romana de les Balears.
Nou!!: Mallorquí і Invasions dels vàndals de les Illes Balears · Veure més »
Iodització
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.
Nou!!: Mallorquí і Iodització · Veure més »
Joan Veny i Clar
Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 22 d'agost de 1932) és un lingüista, dialectòleg mallorquí, considerat un dels més prestigiosos i reconeguts dels Països Catalans.
Nou!!: Mallorquí і Joan Veny i Clar · Veure més »
Lingüística comparativa
La lingüística comparativa és la part de la lingüística que estudia les relacions entre les llengües i l'evolució interna de cadascuna d'acord amb una tècnica de comparació de les etapes de l'evolució d'una mateixa àrea lingüística i de comparació entre les llengües semblants.
Nou!!: Mallorquí і Lingüística comparativa · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Mallorquí і Llatí · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Mallorquí і Llatí vulgar · Veure més »
Llengües preromanes
Llengües preromanes de la península Ibèrica Les llengües preromanes són aquelles que es parlaven en un determinat territori abans de l'arribada dels romans.
Nou!!: Mallorquí і Llengües preromanes · Veure més »
Llista de topònims balears d'origen mossàrab
Els ''mossàrabs'' són els cristians que vivien sotmesos a la dominació musulmana i, des del punt de vista lingüístic són considerats mossàrabs els indígenes hispans que, encara que haguessin renegat del cristianisme, es mantenien fidels a la seva llengua romànica vernacla, la qual solia rebre el nom d'''aljamia''.
Nou!!: Mallorquí і Llista de topònims balears d'origen mossàrab · Veure més »
Llista de topònims mallorquins precatalans
La toponímia de l'illa de Mallorca es pot classificar en dos grans grups: la que és formada a partir d'arrels catalanes i la que és formada a partir d'elements que no són catalans, és a dir, la que és formada abans de la conquesta de Mallorca el.
Nou!!: Mallorquí і Llista de topònims mallorquins precatalans · Veure més »
Lloret de Vistalegre
Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.
Nou!!: Mallorquí і Lloret de Vistalegre · Veure més »
Lloseta
Lloseta és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Lloseta · Veure més »
Llubí
Llubí (antigament Castell-Llubí) és un municipi mallorquí de la comarca del Pla, al nord-est de Ciutat de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Llubí · Veure més »
Llucmajor
Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.
Nou!!: Mallorquí і Llucmajor · Veure més »
Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
pàgines.
Nou!!: Mallorquí і Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Mallorquí і Mallorca · Veure més »
Manacor
Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.
Nou!!: Mallorquí і Manacor · Veure més »
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Nou!!: Mallorquí і Manlleu (lingüística) · Veure més »
Maria de la Salut
Maria de la Salut és una vila i municipi mallorquí situat al centre de l'illa, a la comarca del Pla i al nord-est de la capital.
Nou!!: Mallorquí і Maria de la Salut · Veure més »
Marratxí
Marratxí és un municipi de l'illa de Mallorca que limita amb Palma, Bunyola i Santa Maria del Camí.
Nou!!: Mallorquí і Marratxí · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Mallorquí і Menorca · Veure més »
Menorquí
El menorquí és un subdialecte català parlat a l'illa de Menorca, que forma part del català balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Mallorquí і Menorquí · Veure més »
Metàtesi (lingüística)
Una metàtesi (del grec μετάθεσις, transliterat estrictament com metàthesis, "transposició") és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre de dos o més sons en l'interior d'una paraula.
Nou!!: Mallorquí і Metàtesi (lingüística) · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Mallorquí і Montpeller · Veure més »
Montuïri
Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Montuïri · Veure més »
Morfema zero
El morfema zero, marca zero o desinència zero és un monema que no consta de cap fonema, que consisteix en l'absència de qualsevol fonema o grafia.
Nou!!: Mallorquí і Morfema zero · Veure més »
Mossàrab de les Illes Balears
El mossàrab de les Illes Balears, dit també romanç andalusí de les Illes Balears, romanç precatalà i romanç prejaumí, és la varietat lingüística romànica parlada a les Illes Balears a partir de l'evolució del llatí vulgar abans de la Conquesta catalana.
Nou!!: Mallorquí і Mossàrab de les Illes Balears · Veure més »
Muro (Mallorca)
Muro és una vila i municipi de Mallorca, situat al centre-nord de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Muro (Mallorca) · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Palma · Veure més »
Paradoxa
Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.
Nou!!: Mallorquí і Paradoxa · Veure més »
Parlar tradicional de Palma
El parlar tradicional de Palma fa referència a la varietat de català parlada tradicionalment a la ciutat de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Parlar tradicional de Palma · Veure més »
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Nou!!: Mallorquí і Participi · Veure més »
Perífrasi verbal
Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat).
Nou!!: Mallorquí і Perífrasi verbal · Veure més »
Pollença
Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.
Nou!!: Mallorquí і Pollença · Veure més »
Pollencí (parlar)
El pollencí o parlar de Pollença és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Mallorquí і Pollencí (parlar) · Veure més »
Porreres
Porreres és una vila i municipi de Mallorca situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca del Pla de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Porreres · Veure més »
Pronom feble
Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.
Nou!!: Mallorquí і Pronom feble · Veure més »
Puigpunyent
Puigpunyent és una vila i municipi situat al vessant oriental de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Puigpunyent · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Mallorquí і Ramon Llull · Veure més »
Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols escrites segurament entre 1492 i 1497, fetes “a juy” del valencià Bernat Fenollar (ca. 1438-ca. 1500), del barceloní Jeroni Pau (?-1497?) i d'«altres hòmens diserts catalans e valentians, e prestantíssims trobadors», foren copiades i aplegades pel barceloní Pere Miquel Carbonell (1434-1517).
Nou!!: Mallorquí і Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Mallorquí і Regne de València · Veure més »
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Mallorquí і Repoblament de Mallorca · Veure més »
Rotacisme
El rotacisme (paraula creada a partir del grec antic ῥῶ rhô) és un fenomen fonètic consistent a canviar un so per una R, per motius d'evolució lingüística o de pronunciació local.
Nou!!: Mallorquí і Rotacisme · Veure més »
Sa Pobla
Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Sa Pobla · Veure més »
Sant Joan (Mallorca)
Sant Joan és una vila i municipi del centre de Mallorca, fundada l'any 1300.
Nou!!: Mallorquí і Sant Joan (Mallorca) · Veure més »
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Llorenç del Cardassar (col·loquialment Sant Llorenç des Cardassar), antigament Bellver o Sant Llorenç de Bellver, és una vila i municipi de la comarca del Llevant de l'illa de Mallorca que confronta amb els municipis de Manacor, Petra, Artà i Son Servera.
Nou!!: Mallorquí і Sant Llorenç des Cardassar · Veure més »
Santa Margalida
Santa Margalida és una vila i municipi de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Santa Margalida · Veure més »
Santanyí
Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa.
Nou!!: Mallorquí і Santanyí · Veure més »
Sóller
Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Mallorquí і Sóller · Veure més »
Ses Salines
Salines de sa Vall ''Talaia Joana'' Les Salines (col·loquialment ses Salines), antigament les Salines de Santanyí, és una vila i municipi mallorquí pertanyent a la comarca del Migjorn, fronterer de Campos i Santanyí.
Nou!!: Mallorquí і Ses Salines · Veure més »
Sineu
Sineu (pronunciat) és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa.
Nou!!: Mallorquí і Sineu · Veure més »
Sineuer (parlar)
El sineuer és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català, i que es parla a la vila de Sineu.
Nou!!: Mallorquí і Sineuer (parlar) · Veure més »
Sociolecte
En lingüística, un sociolecte és la parla d'un grup social, d'una classe social, o de tota mena de categoria que es distingeix de les altres mitjançant certs elements en el seu codi lingüístic, que permeten així la seva identificació.
Nou!!: Mallorquí і Sociolecte · Veure més »
Solleric (parlar)
El solleric és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Mallorquí і Solleric (parlar) · Veure més »
Topònims balears preromans
La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).
Nou!!: Mallorquí і Topònims balears preromans · Veure més »
Triangle vocàlic
El triangle vocàlic és un gràfic que representa les vocals de la majoria de llengües en una forma que sembla un triangle o un trapezi (10% dels idiomes).
Nou!!: Mallorquí і Triangle vocàlic · Veure més »
Universitat de les Illes Balears
La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.
Nou!!: Mallorquí і Universitat de les Illes Balears · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Mallorquí і Valencià · Veure més »
Valldemossa
Valldemossa és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma.
Nou!!: Mallorquí і Valldemossa · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Mallorquí і Verb · Veure més »
Verb incoatiu
Els verbs incoatius són un nombrós grup de verbs del grup III que, en la conjugació dels seus presents d'indicatiu i de subjuntiu, adjunten a l'arrel un element de naturalesa discutida (encara que majoritàriament es considera un tipus de morfema), que s'anomena habitualment increment.
Nou!!: Mallorquí і Verb incoatiu · Veure més »
Verb transitiu
Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.
Nou!!: Mallorquí і Verb transitiu · Veure més »
Vilafranca de Bonany
Vilafranca de Bonany és una vila i municipi del Pla de Mallorca que limita amb Felanitx, Porreres, Sant Joan, Petra i Manacor.
Nou!!: Mallorquí і Vilafranca de Bonany · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Mallorquí і Vocal neutra · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Mallorquí і 1229 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Mallorquí і 1450 · Veure més »
1557
;Països Catalans.
Nou!!: Mallorquí і 1557 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Mallorquí і 1842 · Veure més »
