Accés més ràpid que el navegador!
51 les relacions: Alemany, Anglès, Anvers, Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les, Arxidiòcesi, Bèlgica, Beguinatges flamencs, Beguines, Belforts de Bèlgica i França, Bisbat de Lieja, Bonobo, Carles I de Borgonya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catedral de Mechelen, Dijle, Disset Províncies, Ducat de Borgonya, Egide Walschaerts, Enginyer, Fúria espanyola (Mechelen), Felip I de Castella, Felip II de Borgonya, Felip III de Borgonya, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Ferran el Catòlic, Flandes, Francès, Guillem I dels Països Baixos, Joana I de Castella, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís I de Flandes, Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia), Margarida III de Flandes, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Maria de Borgonya, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, NMBS/SNCB, Països Baixos, Philippe Couplet, Philippe de Monte, Província d'Anvers, Rembert Dodoens, Senyoria de Mechelen, Senyoriu, Tractat d'Utrecht, 1008, 1473, 1504, 1572, 1795, ..., 1835. Ampliar l'índex (1 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Malines і Alemany · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Malines і Anglès · Veure més »
Anvers
Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.
Nou!!: Malines і Anvers · Veure més »
Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les
cocatedral de Sants Miquel i Gudula a Brussel·les. Larquebisbat de Mechelen-Brussel·les (neerlandès: Aartsbisdom Mechelen-Brussel; francès: Archidiocèse de Malines-Bruxelles; llatí: Archidioecesis Mechliniensis-Bruxellensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Bèlgica.
Nou!!: Malines і Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les · Veure més »
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Nou!!: Malines і Arxidiòcesi · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Malines і Bèlgica · Veure més »
Beguinatges flamencs
Un beguinatge és un conjunt de petits edificis habitats per beguines, que van ser diverses germandats establertes de l'Església Catòlica Romana, fundada al als Països Baixos, de les dones religioses que tracten de servir Déu sense retirar-se del món.
Nou!!: Malines і Beguinatges flamencs · Veure més »
Beguines
Beguina Les beguines (o rescluses en català antic) eren les dones que van protagonitzar un moviment social i religiós sorgit a les darreries del a tot Europa.
Nou!!: Malines і Beguines · Veure més »
Belforts de Bèlgica i França
Un belfort (en neerlandès) o beffroi (en francès) és una torre cívica o campanar, típica dels comtats de Flandes i d'Hainaut.
Nou!!: Malines і Belforts de Bèlgica i França · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: Malines і Bisbat de Lieja · Veure més »
Bonobo
El bonobo (Pan paniscus) és un ximpanzé conegut també com a ximpanzé pigmeu; és una de les dues espècies que componen el gènere dels ximpanzés Pan.
Nou!!: Malines і Bonobo · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Malines і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Malines і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catedral de Mechelen
La catedral des de la plaça major La catedral de Mechelen és un edifici religiós a Mechelen, Bèlgica.
Nou!!: Malines і Catedral de Mechelen · Veure més »
Dijle
El Dijle (en Való Thîle, en francès Dyle) és un afluent del Rupel que neix a Houtain-le-Val, un municipi de la província de Brabant Való a Bèlgica.
Nou!!: Malines і Dijle · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Malines і Disset Províncies · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Malines і Ducat de Borgonya · Veure més »
Egide Walschaerts
Egide Walschaerts (1820-1901) va ser un enginyer ferroviari belga.
Nou!!: Malines і Egide Walschaerts · Veure més »
Enginyer
Un enginyer o enginyera és una persona professional de l'enginyeria i que per tant es dedica a aplicar conjuntament el coneixement científic, la tecnologia i l'enginy en un context social i ambiental específic real i amb uns recursos determinats.
Nou!!: Malines і Enginyer · Veure més »
Fúria espanyola (Mechelen)
La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat de Mechelen per tropes espanyoles el 2 al 5 d'octubre del 1572 durant la Guerra dels Vuitanta Anys.
Nou!!: Malines і Fúria espanyola (Mechelen) · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Malines і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Malines і Felip II de Borgonya · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Malines і Felip III de Borgonya · Veure més »
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Nou!!: Malines і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Malines і Ferran el Catòlic · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Malines і Flandes · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Malines і Francès · Veure més »
Guillem I dels Països Baixos
Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).
Nou!!: Malines і Guillem I dels Països Baixos · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Malines і Joana I de Castella · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Malines і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lluís I de Flandes
Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.
Nou!!: Malines і Lluís I de Flandes · Veure més »
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Nou!!: Malines і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia) · Veure més »
Margarida III de Flandes
Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).
Nou!!: Malines і Margarida III de Flandes · Veure més »
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Nou!!: Malines і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Malines і Maria de Borgonya · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Malines і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
NMBS/SNCB
Refugi amb el logotip de la NMBS a FlémalleLa Societat Nacional dels Ferrocarrils Belgues, NMBS (Nationale Maatschappij der Belgische Spoorwegen) o SNCB (Société Nationale des Chemins de fer Belges) és la companyia nacional de transport ferroviari de Bèlgica.
Nou!!: Malines і NMBS/SNCB · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Malines і Països Baixos · Veure més »
Philippe Couplet
Philippe Couplet Philippe Couplet, també conegut com a Philip Couplet o Philippus Couplet (Malines - Països Baixos - 1623 - Goa 1693) jesuïta flamenc, missioner a la Xina de la Dinastia Qing durant el regnat dels emperadors Shunzhi i Kangxi.
Nou!!: Malines і Philippe Couplet · Veure més »
Philippe de Monte
Philippe de Monte, també conegut com a Philippus de Monte o Filippo di Monte (Mechelen, Flandes, ara Bèlgica, 1521 - Praga, Bohèmia, ara República Txeca, 4 de juliol de 1603) fou un compositor madrigalista belga.
Nou!!: Malines і Philippe de Monte · Veure més »
Província d'Anvers
Anvers (en neerlandès Antwerpen) és una de les províncies de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Nou!!: Malines і Província d'Anvers · Veure més »
Rembert Dodoens
Rembert Dodoens (Mechelen, 29 de juny de 1517 – 10 de març de 1585) va ser un metge i botànic brabançó.
Nou!!: Malines і Rembert Dodoens · Veure més »
Senyoria de Mechelen
'''Senyoria de Mechelen''' (n°3 al mapa) Fins al 1795, la Senyoria de Mechelen era un petit estat independent compost de la ciutat de Mechelen i uns pobles veïns.
Nou!!: Malines і Senyoria de Mechelen · Veure més »
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Nou!!: Malines і Senyoriu · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Malines і Tractat d'Utrecht · Veure més »
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Malines і 1008 · Veure més »
1473
;Països Catalans.
Nou!!: Malines і 1473 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Malines і 1504 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Malines і 1572 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Malines і 1795 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Malines і 1835 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Malinas, Mechelaar, Mechelen, Mechelse.
