Accés més ràpid que el navegador!
11 les relacions: Apol·lo, Brutis, Crotona, Enotris, Estadi (mesura), Filoctetes, Grec antic, Hèracles, Licòfron, Llatí, Pseudo-Aristòtil.
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Macal·la і Apol·lo · Veure més »
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Nou!!: Macal·la і Brutis · Veure més »
Crotona
Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.
Nou!!: Macal·la і Crotona · Veure més »
Enotris
Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.
Nou!!: Macal·la і Enotris · Veure més »
Estadi (mesura)
Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.
Nou!!: Macal·la і Estadi (mesura) · Veure més »
Filoctetes
Representació de Filoctetes en un gerro (Museu del Louvre). Filoctetes (en grec antic Φιλοκτήτης) va ser un heroi grec, fill de Peant i de Demonassa (o de Metone).
Nou!!: Macal·la і Filoctetes · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Macal·la і Grec antic · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Macal·la і Hèracles · Veure més »
Licòfron
Licòfron, fill de Socles, fou un poeta i gramàtic de l'escola alexandrina nascut a Calcis d'Eubea.
Nou!!: Macal·la і Licòfron · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Macal·la і Llatí · Veure més »
Pseudo-Aristòtil
Pseudo-Aristòtil és la denominació que s'ha donat als autors d'obres que intentaren fer-se passar per escrits d'Aristòtil, sense ser-ho, o que se li atribuïren en algun determinat moment a ell i després es comprovà que tal atribució era errònia.
Nou!!: Macal·la і Pseudo-Aristòtil · Veure més »
