67 les relacions: Abu Kalidjar Garshasp II, Ak Sunkur I, Al-Mústarxid (abbàssida), Alamut, Alta Mesopotàmia, Ani, Anushirwan ibn Khalid, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Armènia, Azerbaidjan, Àhmad Sanjar, Bagdad, Daud I ibn Mahmud, David IV de Geòrgia, Dubays ibn Sàdaqa, Emirat de Tbilissi, Gandja, Geòrgia, Ghulam, Gran Khorasan, Hamadan, Hilla, Ilghazi I, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Seljúcida, Iraq, Jibal, Kakhètia, Kurdistan, Kutaissi, Mar Càspia, Maragha, Mazyàdides, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Ortúkides, Pèrsia, Qawurd, Qazvín, Rayy, Síria, Seljúcides de Kirman, Sper, Sultà, Tabriz, Tbilissi, Trialètia, Xaddàdides, Xirvan, Xirvanxah, 10 de setembre, ..., 1104, 1118, 1119, 1120, 1121, 1122, 1123, 1124, 1126, 1127, 1128, 1130, 1131, 1132, 1134, 12 d'agost, 18 d'abril. Ampliar l'índex (17 més) »
Abu Kalidjar Garshasp II
Abu Kalidjar Garshasp II Ala al-Dawla Azud al-Din ibn Ali ibn Abi Mansur Faramarz ibn Ala al Dawla Muhammad (mort 1051/1052), conegut també com a Garshasp ibn Ali (Garxasp ibn Alí) fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylamita) governant com a cap de família a Yadz i Abarkuh; abans havien estat caps de família el seu pare Abu Mansur Faramarz (a Isfahan del 1041/1042 al 1051, a Yadz fins vers el 1065) i el seu avi Ali ben Faramarz (1065-1095).
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Abu Kalidjar Garshasp II · Veure més »
Ak Sunkur I
Aq-Súnqur I o Aq-Súnqur al-Ahmadilí fou un esclau turc d'Ahmadil ibn Ibrahim ibn Wahsudhan ar-Rawwadí al-Kurdí, fundador de la dinastia dels ahmadílides de Maragha, a qui va succeir quan fou assassinat entre 1114 i 1116.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Ak Sunkur I · Veure més »
Al-Mústarxid (abbàssida)
Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Alamut · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Ani · Veure més »
Anushirwan ibn Khalid
Abu-Nasr Anuixirwan ibn Khàlid ibn Muhàmmad al-Kaixaní Xàraf-ad-Din (Rayy 1066/1067- Bagdad entre 1137 i 1139) fou un alt oficial i visir al servei dels seljúcides.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Anushirwan ibn Khalid · Veure més »
Aq-Súnqur al-Bursuqí
Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Armènia · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Bagdad · Veure més »
Daud I ibn Mahmud
Dawud, Davud o Daud I ibn Mahmud fou un sultà seljúcida, fill de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Daud I ibn Mahmud · Veure més »
David IV de Geòrgia
David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і David IV de Geòrgia · Veure més »
Dubays ibn Sàdaqa
Abu-l-Aazz Dubays (II) ibn Sàdaqa Nur-ad-Dawla fou emir mazyàdida d'al-Hilla, fill de Sàdaqa ibn Mansur.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Dubays ibn Sàdaqa · Veure més »
Emirat de Tbilissi
Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Emirat de Tbilissi · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Gandja · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Geòrgia · Veure més »
Ghulam
Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Ghulam · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Gran Khorasan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Hamadan · Veure més »
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Hilla · Veure més »
Ilghazi I
Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Ilghazi I · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Iraq · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Jibal · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Kakhètia · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Kurdistan · Veure més »
Kutaissi
Kutaissi (ქუთაისი, pronunciat) és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Kutaissi · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Mar Càspia · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Maragha · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Mazyàdides · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Ortúkides · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Pèrsia · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Qawurd · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Qazvín · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Rayy · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Síria · Veure més »
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Seljúcides de Kirman · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Sper · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Sultà · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Tabriz · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Tbilissi · Veure més »
Trialètia
Trialètia (georgià: თრიალეთი, Triàleti) o Trialet fou una regió de Geòrgia, al sud-oest de Tbilissi i nord-est del Samtskhé.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Trialètia · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Xaddàdides · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Xirvan · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Xirvanxah · Veure més »
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 10 de setembre · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1104 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1118 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1119 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1120 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1121 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1122 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1123 · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1124 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1126 · Veure més »
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1127 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1128 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1130 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1131 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1132 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1134 · Veure més »
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 12 d'agost · Veure més »
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 18 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mahmud II ibn Muhammad ibn Malik Shah, Mahmud ibn Muhammad ibn Malik Shah.