Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Armistici de Mudros, Índia, Àrabs, Bagdad, Bàssora, Brigada, Faisal I, Gran Bretanya, Grècia, Haiximita, Hijaz, Imperi Otomà, Iraq, Kirkuk, Kurdistan, Kurds, Mustafa Kemal Atatürk, Palestina, Qadiriyya, Qüestió de Mossul, Regne del Kurdistan, Regne Unit, Royal Air Force, Sufisme, Sulaimaniya, Tariqa, Tractat de Sèvres, Transjordània, Vilayat de Mossul, Xeic, 14 de setembre, 1878, 1922, 1923, 1932, 1956, 20 de desembre, 9 d'octubre.
Armistici de Mudros
Larmistici de Mudros es va signar entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Armistici de Mudros · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Índia · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Àrabs · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Bagdad · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Bàssora · Veure més »
Brigada
La brigada és una unitat militar dels exèrcits de terra que sol agrupar dos o més regiments o batallons, i normalment és comandada per un general de brigada o pels països a major general.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Brigada · Veure més »
Faisal I
Fàysal ibn al-Hussayn ibn Alí al-Haiximí, conegut com a Fàysal I o Faisal I (Taïf, 20 de maig de 1883 - Suïssa, 8 de setembre de 1933) fou rei de la Gran Síria i després rei d'Iraq (1921-1933) de la dinastia haiximita, fill (tercer) del xerif haiximita de la Meca i després rei de Hijaz Hussein ibn Ali.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Faisal I · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Gran Bretanya · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Grècia · Veure més »
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Haiximita · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Hijaz · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Imperi Otomà · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Iraq · Veure més »
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Kirkuk · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Kurdistan · Veure més »
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Kurds · Veure més »
Mustafa Kemal Atatürk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Mustafa Kemal Atatürk · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Palestina · Veure més »
Qadiriyya
Els qadiriyya o la tariqa qadirita són una important tariqa o confraria sufí que pren el nom del seu fundador, Abd-al-Qàdir al-Jilaní (mort el 1166), cap d'una madrassa hanbalita a Bagdad.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Qadiriyya · Veure més »
Qüestió de Mossul
La qüestió de Mossul fou un conflicte que va enfrontar entre 1922 i 1926 a Turquia i la Gran Bretanya i l'Iraq per la sobirania del Vilayat de Mossul.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Qüestió de Mossul · Veure més »
Regne del Kurdistan
El Regne de Kurdistan es refereix generalment a una monarquia formada el 1922 al nord de l'Iraq, al vilayat de Mossul, després Kurdistan Iraquià.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Regne del Kurdistan · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Regne Unit · Veure més »
Royal Air Force
La Royal Air Force (RAF) (en català: Reial Força Aèria) és la branca aèria de les forces armades britàniques.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Royal Air Force · Veure més »
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Sufisme · Veure més »
Sulaimaniya
Sulaimaniya Vista de Sulaimaniya Sulaimaniya és una ciutat del Kurdistan, a l'Iraq.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Sulaimaniya · Veure més »
Tariqa
Dervixos dansaires de l'orde Mevlevi Monastir, Tunísia Una tariqa (plural, ‘camí’, ‘mètode’) és una germandat o confraria sufí.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Tariqa · Veure més »
Tractat de Sèvres
Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Tractat de Sèvres · Veure més »
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Transjordània · Veure més »
Vilayat de Mossul
El vilayat de Mossul (o vilayet de Mossul) fou una província de l'Imperi Otomà que va existir del 1879 al 1925, els darrers set anys sota administració britànica.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Vilayat de Mossul · Veure més »
Xeic
Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.
Nou!!: Mahmud Barzanji і Xeic · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mahmud Barzanji і 14 de setembre · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Mahmud Barzanji і 1878 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Mahmud Barzanji і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Mahmud Barzanji і 1923 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Mahmud Barzanji і 1932 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Mahmud Barzanji і 1956 · Veure més »
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mahmud Barzanji і 20 de desembre · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mahmud Barzanji і 9 d'octubre · Veure més »
