Accés més ràpid que el navegador!
111 les relacions: Agàtocles de Siracusa, Agrigent, Alfabet grec, Alfabet llatí, Anatòlia, Anaxilau de Règion, Ancona, Antiga Grècia, Antiga Roma, Art de l'antiga Grècia, Basilicata, Batalla de Cannes, Bríndisi, Brutis, Buxentum, Calàbria, Camarina, Campània, Català, Catània, Caulònia, Càpua, Càsmena, Cleònim d'Esparta, Crotona, Cumes, Dionisi el Jove, Dionisi el Vell, Edat mitjana, Enotris, Escidros, Escil·lècion, Esparta, Estrabó, Etruscs, Filosofia grega, Gallipoli (ciutat d'Itàlia), Gela, Giardini-Naxos, Gioia Tauro, Golf de Tàrent, Grea, Grec, Grecs, Griko salentino, Guerra del Peloponnès, Guerres mèdiques, Guerres pírriques, Heraclea de Lucània, Heraclea Minoa, ..., Iapigis, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Ischia, Italiotes, Laüs, Leontins, Lipari, Locres Epizefiris, Longobards, Lucans, Malària, Mandúria, Mar Negra, Mar Tirrena, Marcellina, Massàlia, Mègara Hiblea, Mícit, Medma, Messapis, Messina, Metapont, Metaurum, Milas, Milazzo, Mitologia grega, Naxos (Sicília), Nàpols, Noms dels grecs, Normands, Paestum, Palazzolo Acreide, Pandòsia (Lucània), Púnics, Península Itàlica, Petèlia, Peucecis, Pirros, Pitàgores, Polis, Pulla, Reggio de Calàbria, Regne de l'Epir, República Romana, Roma, Rosarno, Sagras, Salento, Síbaris, Segona Guerra Púnica, Sicília, Siracusa, Siris, Squillace, Tàrent, Tèmesa, Terina, Traens, Vèlia, Vibo Valentia. Ampliar l'índex (61 més) »
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Nou!!: Magna Grècia і Agàtocles de Siracusa · Veure més »
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Nou!!: Magna Grècia і Agrigent · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Magna Grècia і Alfabet grec · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Magna Grècia і Alfabet llatí · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Magna Grècia і Anatòlia · Veure més »
Anaxilau de Règion
Anaxilau (en Ἀναξίλαος, en Anaxilaus) fou tirà de Règion del 494 aC al 476 aC.
Nou!!: Magna Grècia і Anaxilau de Règion · Veure més »
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Nou!!: Magna Grècia і Ancona · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Magna Grècia і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Magna Grècia і Antiga Roma · Veure més »
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Nou!!: Magna Grècia і Art de l'antiga Grècia · Veure més »
Basilicata
La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Magna Grècia і Basilicata · Veure més »
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Nou!!: Magna Grècia і Batalla de Cannes · Veure més »
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Magna Grècia і Bríndisi · Veure més »
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Nou!!: Magna Grècia і Brutis · Veure més »
Buxentum
Buxèntum (en Buxentum), anomenada també pel seu nom grec Pixunt (Pyxûs), era una ciutat de la costa oest de Lucània, situada al golf de Policastro (antigament anomenat golf de Laos).
Nou!!: Magna Grècia і Buxentum · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Magna Grècia і Calàbria · Veure més »
Camarina
Camarina (en grec antic Καμὰρινα) era una famosa ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km a l'est de Gela.
Nou!!: Magna Grècia і Camarina · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Magna Grècia і Campània · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Magna Grècia і Català · Veure més »
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Nou!!: Magna Grècia і Catània · Veure més »
Caulònia
Caulònia (Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruti situada entre Locres i el golf d'Escilaceu, a la costa italiana de la mar Jònica.
Nou!!: Magna Grècia і Caulònia · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Magna Grècia і Càpua · Veure més »
Càsmena
Càsmena (en Casmenae) era una ciutat de Sicília, fundada com a colònia de Siracusa l'any, segons diu Tucídides.
Nou!!: Magna Grècia і Càsmena · Veure més »
Cleònim d'Esparta
Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.
Nou!!: Magna Grècia і Cleònim d'Esparta · Veure més »
Crotona
Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.
Nou!!: Magna Grècia і Crotona · Veure més »
Cumes
Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.
Nou!!: Magna Grècia і Cumes · Veure més »
Dionisi el Jove
Dionisi el Jove (Dionysius; vers 396 aC- 342 aC) fou un tirà de Siracusa (367-356 aC i 347-344 aC), fill de Dionisi el Vell.
Nou!!: Magna Grècia і Dionisi el Jove · Veure més »
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Nou!!: Magna Grècia і Dionisi el Vell · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Magna Grècia і Edat mitjana · Veure més »
Enotris
Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.
Nou!!: Magna Grècia і Enotris · Veure més »
Escidros
Escidros (Scidrus) era una antiga ciutat grega a la costa de Lucània entre Pixunt i Laos.
Nou!!: Magna Grècia і Escidros · Veure més »
Escil·lècion
Escil·lècion (Scylletium), Escilaceu o Escilacèum (Scy(l)lacēum) o Escolàcium (Scolacium), va ser una ciutat de la costa est del Brútium, al golf homònim.
Nou!!: Magna Grècia і Escil·lècion · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Magna Grècia і Esparta · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Magna Grècia і Estrabó · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Magna Grècia і Etruscs · Veure més »
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Nou!!: Magna Grècia і Filosofia grega · Veure més »
Gallipoli (ciutat d'Itàlia)
Gallipoli (pronunciat Gal·lípoli) és un municipi de la província de Lecce (regió de la Pulla italià).
Nou!!: Magna Grècia і Gallipoli (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Gela
Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.
Nou!!: Magna Grècia і Gela · Veure més »
Giardini-Naxos
Ubicació de Giardini-Naxos dins de la província Giardini-Naxos (sicilià Giaddini) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Messina.
Nou!!: Magna Grècia і Giardini-Naxos · Veure més »
Gioia Tauro
Gioia Tauro és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 80 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 35 km al nord-est de Reggio de Calàbria, a la costa de la mar Tirrena.
Nou!!: Magna Grècia і Gioia Tauro · Veure més »
Golf de Tàrent
El golf de Tàrent (en llatí Tarentinus sinus, en grec antic Ταραντῖνος κόλπος, en italià Golfo di Taranto) és un golf de la mar Jònica situat al sud d'Itàlia, entre la península Salentina i la península de Messàpia o Calàbria.
Nou!!: Magna Grècia і Golf de Tàrent · Veure més »
Grea
Grea (en grec, Γραία) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.
Nou!!: Magna Grècia і Grea · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Magna Grècia і Grec · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Magna Grècia і Grecs · Veure més »
Griko salentino
El griko, també escrit grico, és un dialecte del grec, parlat per gent de la regió de la Magna Grècia, regió al sud de la Itàlia i Sicília, i també és conegut com a llengua grecànica.
Nou!!: Magna Grècia і Griko salentino · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Magna Grècia і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Magna Grècia і Guerres mèdiques · Veure més »
Guerres pírriques
Les anomenades guerres pírriques (280-275 aC) foren una sèrie de batalles i aliances polítiques que enfrontaren als grecs (específicament el Regne de l'Epir, Macedònia, i les ciutats estat de la Magna Grècia), els romans, els pobles itàlics (primordialment els samnites i els etruscs) i els cartaginesos.
Nou!!: Magna Grècia і Guerres pírriques · Veure més »
Heraclea de Lucània
Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.
Nou!!: Magna Grècia і Heraclea de Lucània · Veure més »
Heraclea Minoa
Heraclea Minoa (en Ἡράκλεια Μίνῳα) era una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Hàlic, entre Acragant i Selinunt.
Nou!!: Magna Grècia і Heraclea Minoa · Veure més »
Iapigis
Els iapigis (en llatí Ĭāpyges, en grec antic Ἰάπυγες) eren un poble probablement d'origen il·liri, que habitava la part sud d'Itàlia i van donar nom al país (Iapígia).
Nou!!: Magna Grècia і Iapigis · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Magna Grècia і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Magna Grècia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Nou!!: Magna Grècia і Ischia · Veure més »
Italiotes
Els italiotes (en grec antic Ὶταλιῶται, Italiōtai) van ser un poble preromà grecoparlant que vivia a la península Itàlica.
Nou!!: Magna Grècia і Italiotes · Veure més »
Laüs
Laüs (en grec antic Λᾶος) era una ciutat de la costa oest de Lucània a la boca del riu del mateix nom que feia de frontera entre Lucània i Bruttium.
Nou!!: Magna Grècia і Laüs · Veure més »
Leontins
Leontins (en llatí Leontini, en grec antic Λεοντῖνοι) actualment Lentini, era una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini.
Nou!!: Magna Grècia і Leontins · Veure més »
Lipari
Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.
Nou!!: Magna Grècia і Lipari · Veure més »
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Nou!!: Magna Grècia і Locres Epizefiris · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Magna Grècia і Longobards · Veure més »
Lucans
Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.
Nou!!: Magna Grècia і Lucans · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Magna Grècia і Malària · Veure més »
Mandúria
Mandúria (Manduria, Μανδύριον) va ser una ciutat de l'antiga Calàbria (després Pulla) al territori dels sal·lentins, a menys de 40 km de Tàrent.
Nou!!: Magna Grècia і Mandúria · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Magna Grècia і Mar Negra · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: Magna Grècia і Mar Tirrena · Veure més »
Marcellina
Marcellina és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 30 km al nord-est de Roma.
Nou!!: Magna Grècia і Marcellina · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Magna Grècia і Massàlia · Veure més »
Mègara Hiblea
Mègara Hiblea (Megara Hyblaea) era una ciutat de Sicília a la costa oriental de l'illa entre Siracusa i Catana.
Nou!!: Magna Grècia і Mègara Hiblea · Veure més »
Mícit
Mícit (Micythus), fill de Queros, fou un esclau al servei del tirà Anaxilau de Règion que es va anar guanyant la confiança del seu amo i a la mort d'aquest, l'any 476 aC, el va deixar com a regent dels seus fills fins que arribessin a la majoria d'edat.
Nou!!: Magna Grècia і Mícit · Veure més »
Medma
Medma o Mesma (en grec antic Μέδμη o Μέδμα o Μέσμα) era una ciutat grega del sud d'Itàlia o Magna Grècia, a la península de Bruttium, entre Hipponion i la desembocadura del Metaure.
Nou!!: Magna Grècia і Medma · Veure més »
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura. Els grecs anomenaven el seu país Messàpia.
Nou!!: Magna Grècia і Messapis · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: Magna Grècia і Messina · Veure més »
Metapont
Temple. Metapont (Metapontum de manera més generalitzada, o de vegades Metapontium) era una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, entre els rius Bradanus i Casuentus, a uns 20 km d'Heraclea i 40 de Tàrent.
Nou!!: Magna Grècia і Metapont · Veure més »
Metaurum
Metaurum (en grec antic Μέταυρος) era una ciutat de la costa oest del Bruttium a la desembocadura del riu Metaurus.
Nou!!: Magna Grècia і Metaurum · Veure més »
Milas
Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.
Nou!!: Magna Grècia і Milas · Veure més »
Milazzo
Ubicació de Milazzo dins de la província Milazzo (sicilià Milazzu) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Messina.
Nou!!: Magna Grècia і Milazzo · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Magna Grècia і Mitologia grega · Veure més »
Naxos (Sicília)
Naxos (en llatí Naxus, en grec antic Νάξος) era una antiga ciutat de Sicília a la costa est de l'illa entre Catana i Messana.
Nou!!: Magna Grècia і Naxos (Sicília) · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Magna Grècia і Nàpols · Veure més »
Noms dels grecs
doris de Grea. Avui en dia, els grecs s'autoanomenen «hel·lens» (Έλληνες / Hellênes).
Nou!!: Magna Grècia і Noms dels grecs · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Magna Grècia і Normands · Veure més »
Paestum
Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.
Nou!!: Magna Grècia і Paestum · Veure més »
Palazzolo Acreide
Ubicació de Palazzolo Acreide dins de la província Palazzolo Acreide (sicilià Palazzolu Acrèidi) és un municipi italià, dins de la província de Siracusa.
Nou!!: Magna Grècia і Palazzolo Acreide · Veure més »
Pandòsia (Lucània)
Pandòsia (Pandosia) era una ciutat de Lucània prop d'Heraclea.
Nou!!: Magna Grècia і Pandòsia (Lucània) · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Magna Grècia і Púnics · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Magna Grècia і Península Itàlica · Veure més »
Petèlia
Petèlia o Petília (Petelia o Petilia Πετηλία) va ser una antiga ciutat del Bruttium a uns 20 km al nord de Crotona i uns 5 km de la costa.
Nou!!: Magna Grècia і Petèlia · Veure més »
Peucecis
Dones dansaires en la decoració d'una tomba dels peucets, a la necròpolis de ''Ruvo di Puglia''. Els peucecis (en Peucetii) foren un poble del sud d'Itàlia.
Nou!!: Magna Grècia і Peucecis · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: Magna Grècia і Pirros · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Magna Grècia і Pitàgores · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Magna Grècia і Polis · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Magna Grècia і Pulla · Veure més »
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Nou!!: Magna Grècia і Reggio de Calàbria · Veure més »
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Nou!!: Magna Grècia і Regne de l'Epir · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Magna Grècia і República Romana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Magna Grècia і Roma · Veure més »
Rosarno
Rosarno és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 70 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 50 km al nord-est de Reggio de Calàbria.
Nou!!: Magna Grècia і Rosarno · Veure més »
Sagras
Sagras (en llatí Sagras, en grec antic Σάγρας) era un riu del Bruttium que desaiguava al golf de Locres (Locrensis sinus) sota Caulònia.
Nou!!: Magna Grècia і Sagras · Veure més »
Salento
Salento (Salentino: Salentu, Salentino Griko: Σαλέντο) és l'extremitat sud-est de la regió italiana de la Pulla.
Nou!!: Magna Grècia і Salento · Veure més »
Síbaris
550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.
Nou!!: Magna Grècia і Síbaris · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Magna Grècia і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Magna Grècia і Sicília · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Magna Grècia і Siracusa · Veure més »
Siris
Siris (en grec antic Σῖρις) era una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent, riu que actualment s'anomena Sinni.
Nou!!: Magna Grècia і Siris · Veure més »
Squillace
Squillace és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, província de Catanzaro situada a uns 5 km de la costa.
Nou!!: Magna Grècia і Squillace · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Magna Grècia і Tàrent · Veure més »
Tèmesa
Tèmesa o Tempsa (Τεμέση o Τέμψα) era una antiga ciutat de la costa oest del Bruti, a Itàlia.
Nou!!: Magna Grècia і Tèmesa · Veure més »
Terina
Terina (Τερίνα, però també Τέρεινα) era una ciutat a l'oest de la costa de la península del Bruti, situada al golf de Santa Eufèmia, a la riba d'un riu no identificat anomenat Ocinarus.
Nou!!: Magna Grècia і Terina · Veure més »
Traens
El Traens o Traïs (en grec antic Τράεις o Τράενς) era un riu del Brutium on es va lliurar una gran batalla entre Síbaris i Crotona.
Nou!!: Magna Grècia і Traens · Veure més »
Vèlia
Vèlia o Èlea (Velia, en Ἐλέα o Ὑέλη; gentilici: Veliensis, en Ἐλεάτης o Ὑελήτης, en català elèata o velienc) era una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos.
Nou!!: Magna Grècia і Vèlia · Veure més »
Vibo Valentia
Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.
Nou!!: Magna Grècia і Vibo Valentia · Veure més »
