Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Magna Grècia

Índex Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia del llatí,, en grec,(Megalê Hellas) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

139 les relacions: Agàtocles de Siracusa, Agrigent, Alexandre I d'Epir, Alfabet grec, Alfabet llatí, Anatòlia, Ancona, Antiga Grècia, Antiga Roma, Art de l'antiga Grècia, Basilicata, Batalla de Cannes, Bríndisi, Brucis, Buxentum, Calàbria, Camarina, Campània, Cartago, Català, Catània, Caulònia, Càpua, Cleònim d'Esparta, Crotona, Cumes, Dècada del 510 aC, Dècada del 540 aC, Dècada del 680 aC, Dècada del 700 aC, Dècada del 710 aC, Dècada del 720 aC, Dionís el Jove, Dionís el Vell, Edat mitjana, Enotris, Esparta, Esquilàkion, Estrabó, Etruscs, Filosofia grega, França, Gela, Giardini-Naxos, Golf de Tàrent, Grec, Grec antic, Grecs, Griko salentino, Guerra del Peloponès, ..., Guerres Mèdiques, Guerres pírriques, Heraclea Minoa, Heracleia de Lucània, Iapigis, Ibídem, Imperi Bizantí, Imperi Romà, Ischia, Kasmene, Laüs, Laos, Leontins, Lipari, Llatí, Locres Epizefiris, Longobards, Lucans, Malària, Mandúria, Mar Negra, Mar Tirrena, Marsella, Medma, Messapis, Messina, Messina (desambiguació), Metapont, Milas, Milazzo, Mitologia grega, Naxos, Naxos (Sicília), Nàpols, Neàpolis, Normands, Paestum, Palazzolo Acreide, Pandòsia (Lucània), Península Itàlica, Petèlia, Peuquetis, Pirros, Pitàgores, Polis, Pulla, Reggio de Calàbria, Regne de l'Epir, República Romana, Roma, Sagras, Salento, Síbaris, Segle VII aC, Segle XII, Segona Guerra Púnica, Sicília, Siracusa, Siris, Skidros, Squillace, Tàrent, Temesa, Terina, Traens, Turis, Vèlia, Vibo Valentia, 192 aC, 193 aC, 194 aC, 209 aC, 216 aC, 272 aC, 274 aC, 278 aC, 281 aC, 282 aC, 289 aC, 303 aC, 338 aC, 387 aC, 389 aC, 390 aC, 393 aC, 432 aC, 443 aC, 471 aC, 473 aC. Ampliar l'índex (89 més) »

Agàtocles de Siracusa

Agàtocles (Agathocles) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.

Nou!!: Magna Grècia і Agàtocles de Siracusa · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu Akragas.

Nou!!: Magna Grècia і Agrigent · Veure més »

Alexandre I d'Epir

Alexandre I d'Epir fou rei d'Epir, fill de Neoptòlem I d'Epir i germà d'Olímpies la mare d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Magna Grècia і Alexandre I d'Epir · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Magna Grècia і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Magna Grècia і Alfabet llatí · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Magna Grècia і Anatòlia · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Magna Grècia і Ancona · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Magna Grècia і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Magna Grècia і Antiga Roma · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Magna Grècia і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Basilicata

La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Magna Grècia і Basilicata · Veure més »

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes fou un enfrontament militar entre romans i cartaginesos prop de la ciutat de Cannes (del llatí Cannae que vol dir canyes) a la Pulla i forma part de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Magna Grècia і Batalla de Cannes · Veure més »

Bríndisi

Bríndisi és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de Pulla, amb més de cent mil habitants.

Nou!!: Magna Grècia і Bríndisi · Veure més »

Brucis

Els brucis (en grec Βρέττιοι, en llatí bruttii) foren un antic poble del sud d'Itàlia entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir l'actual Calàbria.

Nou!!: Magna Grècia і Brucis · Veure més »

Buxentum

Buxentum (grec Pixunte/Pixous) fou una ciutat de la costa oest de Lucània, al golf avui dia anomenat com Golfo di Policastro i antigament Laus sinus.

Nou!!: Magna Grècia і Buxentum · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Magna Grècia і Calàbria · Veure més »

Camarina

Camarina (grec Καμὰρινα) fou una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km a l'est de Gela.

Nou!!: Magna Grècia і Camarina · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Magna Grècia і Campània · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Magna Grècia і Cartago · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Magna Grècia і Català · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Magna Grècia і Catània · Veure més »

Caulònia

Caulònia (grec Kaulònia, llatí Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruttium entre Locri i el golf de Scyllacium.

Nou!!: Magna Grècia і Caulònia · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Magna Grècia і Càpua · Veure més »

Cleònim d'Esparta

Cleònim (Cleonymus) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Fou exclòs del tron a la mort del seu pare (309 aC) a causa del seu caràcter violent.

Nou!!: Magna Grècia і Cleònim d'Esparta · Veure més »

Crotona

Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.

Nou!!: Magna Grècia і Crotona · Veure més »

Cumes

Cumes (llatí Cumae) fou una ciutat de la costa de Campània uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Nou!!: Magna Grècia і Cumes · Veure més »

Dècada del 510 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і Dècada del 510 aC · Veure més »

Dècada del 540 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і Dècada del 540 aC · Veure més »

Dècada del 680 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і Dècada del 680 aC · Veure més »

Dècada del 700 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і Dècada del 700 aC · Veure més »

Dècada del 710 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і Dècada del 710 aC · Veure més »

Dècada del 720 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і Dècada del 720 aC · Veure més »

Dionís el Jove

Dionís el Jove o Dionisi el Jove (Dionysius, Διονύσιος, vers 396 aC-vers 342 aC) fou tirà de Siracusa, fill de Dionís el Vell.

Nou!!: Magna Grècia і Dionís el Jove · Veure més »

Dionís el Vell

Dionís el Vell o Dionisi el Vell (Dyonisius, Διονύσιος vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa.

Nou!!: Magna Grècia і Dionís el Vell · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Magna Grècia і Edat mitjana · Veure més »

Enotris

Els enotris foren els primers habitants del Bruttium, segons el nom donat pels autors clàssics grecs, que els fan d'origen pelàsgic.

Nou!!: Magna Grècia і Enotris · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Magna Grècia і Esparta · Veure més »

Esquilàkion

Esquilàkion (Scylacium o Scylletium) moderna Squillace, fou una ciutat de la costa est del Bruttium a la badia anomenada Scylleticus Sinus (modern Golf de Squillace).

Nou!!: Magna Grècia і Esquilàkion · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Magna Grècia і Estrabó · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Magna Grècia і Etruscs · Veure més »

Filosofia grega

Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.

Nou!!: Magna Grècia і Filosofia grega · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Magna Grècia і França · Veure més »

Gela

Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.

Nou!!: Magna Grècia і Gela · Veure més »

Giardini-Naxos

Ubicació de Giardini-Naxos dins de la província Giardini-Naxos (sicilià Giaddini) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Messina.

Nou!!: Magna Grècia і Giardini-Naxos · Veure més »

Golf de Tàrent

El golf de Tàrent és un golf del sud d'Itàlia entre la península Salentina i la península de Calàbria.

Nou!!: Magna Grècia і Golf de Tàrent · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Magna Grècia і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Magna Grècia і Grec antic · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і Grecs · Veure més »

Griko salentino

El griko, també escrit grico, és un dialecte del grec, parlat per gent de la regió de la Magna Grècia, regió al sud de la Itàlia i Sicília, i també és conegut com a llengua grecànica.

Nou!!: Magna Grècia і Griko salentino · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Magna Grècia і Guerra del Peloponès · Veure més »

Guerres Mèdiques

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides liderades per Atenes) contra l'imperi Aquemènida, conegut també com a imperi Mèdic, a començaments del segle V aC. Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle VI aC, que va sotmetre a les polis gregues, les quals es van revoltar.

Nou!!: Magna Grècia і Guerres Mèdiques · Veure més »

Guerres pírriques

Les anomenades guerres pírriques (280-275 aC) foren una sèrie de batalles i aliances polítiques que enfrontaren als grecs (específicament el Regne de l'Epir, Macedònia, i les ciutats estat de la Magna Grècia), els romans, els pobles itàlics (primordialment els samnites i els etruscs) i els cartaginesos.

Nou!!: Magna Grècia і Guerres pírriques · Veure més »

Heraclea Minoa

Heracleia Minoa fou una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Halikos (Halycus) entre Agrigent i Selinunt.

Nou!!: Magna Grècia і Heraclea Minoa · Veure més »

Heracleia de Lucània

Heracleia o Heraclea —en grec — fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.

Nou!!: Magna Grècia і Heracleia de Lucània · Veure més »

Iapigis

Els iapigis foren un poble que habitava la part sud d'Itàlia i van donar nom al país (Iapígia).

Nou!!: Magna Grècia і Iapigis · Veure més »

Ibídem

Ibídem (del llatí ibidem; abreviat «ib.» o «ibíd.», sense cursiva) és un cultisme llatí que significa «en el mateix lloc» i s'usa en les citacions o notes d'un text per a citar la referència immediatament anterior.

Nou!!: Magna Grècia і Ibídem · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Magna Grècia і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Magna Grècia і Imperi Romà · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: Magna Grècia і Ischia · Veure més »

Kasmene

Kasmene fou una ciutat de Sicília, fundada com a colònia per Siracusa el 693 aC.

Nou!!: Magna Grècia і Kasmene · Veure més »

Laüs

Laüs (Λᾶος) fou una ciutat de la costa oest de Lucània a la boca del riu del mateix nom que feia de frontera entre Lucània i Bruttium.

Nou!!: Magna Grècia і Laüs · Veure més »

Laos

La República Popular Democràtica de Laos és un estat del sud-est de l'Àsia envoltat per Tailàndia, Birmània, la República Popular de la Xina, el Vietnam i Cambotja.

Nou!!: Magna Grècia і Laos · Veure més »

Leontins

Leontins (Λεοντῖνοι) moderna Lentini, fou una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini.

Nou!!: Magna Grècia і Leontins · Veure més »

Lipari

Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.

Nou!!: Magna Grècia і Lipari · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Magna Grècia і Llatí · Veure més »

Locres Epizefiris

Locres o Locres Epizefiris (en llatí: Locri; en grec, Λοκροί, sovint Locri Epzephirii, Λοκροί Ἐπιζεφύριοι, nom que vol dir «Sota el vent de l'oest»), fou una ciutat de la costa sud-est del Bruttium no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.

Nou!!: Magna Grècia і Locres Epizefiris · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Magna Grècia і Longobards · Veure més »

Lucans

Els lucans foren un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.

Nou!!: Magna Grècia і Lucans · Veure més »

Malària

La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.

Nou!!: Magna Grècia і Malària · Veure més »

Mandúria

Mandúria (Manduria, Μανδύριον) fou una antiga ciutat de l'antiga Calàbria (després Pulla) al territori dels sallentins, a menys de 40 km de Tàrent.

Nou!!: Magna Grècia і Mandúria · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Magna Grècia і Mar Negra · Veure més »

Mar Tirrena

El mar TirrèLa mar Tirrena, o el mar Tirrè (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Magna Grècia і Mar Tirrena · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Magna Grècia і Marsella · Veure més »

Medma

Medma o Mesma (Μέδμη o Μέδμα o Μέσμα) fou una ciutat grega del sud d'Itàlia a la península de Bruttium, entre Hipponion i la desembocadura del Metaure.

Nou!!: Magna Grècia і Medma · Veure més »

Messapis

Els messapis — en llatí, en grec, (Messápioi)— constituïen una branca dels iapigis i eren el mateix poble que els romans anomenaven "calabri".

Nou!!: Magna Grècia і Messapis · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia coneguda com la "porta de Sicília", ja que és la més propera a la península, de la qual la separa l'estret de Messina, de només 3 km d'amplària.

Nou!!: Magna Grècia і Messina · Veure més »

Messina (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Magna Grècia і Messina (desambiguació) · Veure més »

Metapont

Temple. Matapont o Metapontum o Metapontoium (Μεταπόντιον), de nom grec Metapontion pel qual no és coneguda, fou una ciutat de la Magna Grècia al golf de Tàrent, entre els rius Bradanus i Casuentus, a uns 20 km d'Heraclea i 40 de Tàrent.

Nou!!: Magna Grècia і Metapont · Veure més »

Milas

Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.

Nou!!: Magna Grècia і Milas · Veure més »

Milazzo

Ubicació de Milazzo dins de la província Milazzo (sicilià Milazzu) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana.

Nou!!: Magna Grècia і Milazzo · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Magna Grècia і Mitologia grega · Veure més »

Naxos

;Art.

Nou!!: Magna Grècia і Naxos · Veure més »

Naxos (Sicília)

Naxos (llatí Naxus) fou una antiga ciutat de Sicília a la costa est de l'illa entre Catana i Messana.

Nou!!: Magna Grècia і Naxos (Sicília) · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Magna Grècia і Nàpols · Veure més »

Neàpolis

* Neàpolis de Campània, actual Nàpols.

Nou!!: Magna Grècia і Neàpolis · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del segle X a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen víking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Magna Grècia і Normands · Veure més »

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres''. Paestum, o Pèstum, fou una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Nou!!: Magna Grècia і Paestum · Veure més »

Palazzolo Acreide

Ubicació de Palazzolo Acreide dins de la província Palazzolo Acreide (sicilià Palazzolu Acrèidi) és un municipi italià, dins de la província de Siracusa.

Nou!!: Magna Grècia і Palazzolo Acreide · Veure més »

Pandòsia (Lucània)

Pandòsia fou una ciutat de Lucània prop d'Heraclea.

Nou!!: Magna Grècia і Pandòsia (Lucània) · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Magna Grècia і Península Itàlica · Veure més »

Petèlia

Petèlia o Petília (llatí Petelia o Petilia) fou una antiga ciutat del Bruttium a uns 20 km al nord de Crotona i uns 5 km de la costa.

Nou!!: Magna Grècia і Petèlia · Veure més »

Peuquetis

Els peuquetis —en llatí Peucetii, en grec Πευκέτιοι (Peuketioi)— foren un poble del sud d'Itàlia, a la part sud de la Pulla.

Nou!!: Magna Grècia і Peuquetis · Veure més »

Pirros

Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.

Nou!!: Magna Grècia і Pirros · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores de Samos o senzillament Pitàgores (en grec) (finals del segle VI aC.) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Magna Grècia і Pitàgores · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis és la ciutat-estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Magna Grècia і Polis · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Magna Grècia і Pulla · Veure més »

Reggio de Calàbria

Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.

Nou!!: Magna Grècia і Reggio de Calàbria · Veure més »

Regne de l'Epir

Regnes de l'Epir Epir fou un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.

Nou!!: Magna Grècia і Regne de l'Epir · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Magna Grècia і República Romana · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Magna Grècia і Roma · Veure més »

Sagras

Sagras fou un riu del Bruttium que desaiguava al golf de Locres (Locrensis sinus) sota Caulònia.

Nou!!: Magna Grècia і Sagras · Veure més »

Salento

Salento Salento és l'extremitat sud-est de la regió italiana de Pulla.

Nou!!: Magna Grècia і Salento · Veure més »

Síbaris

550-510 aC). Síbaris (Sybaris, Σύβαρις) fou una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Crathis i Sybaris (o riu Síbaris).

Nou!!: Magna Grècia і Síbaris · Veure més »

Segle VII aC

El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.

Nou!!: Magna Grècia і Segle VII aC · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Magna Grècia і Segle XII · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Magna Grècia і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Magna Grècia і Sicília · Veure més »

Siracusa

Ubicació de Siracusa dins la província Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Magna Grècia і Siracusa · Veure més »

Siris

Siris (Σῖρις) fou una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent (modern riu Sinno o Senio).

Nou!!: Magna Grècia і Siris · Veure més »

Skidros

Skidros (Scidrus, Σκίδρος) fou una antiga ciutat grega a la costa de Lucània entre Pyxos (Buxentum) i Laüs.

Nou!!: Magna Grècia і Skidros · Veure més »

Squillace

Squillace és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, província de Catanzaro situada a uns 5 km de la costa.

Nou!!: Magna Grècia і Squillace · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Magna Grècia і Tàrent · Veure més »

Temesa

Temesa o Tempsa fou una ciutat romana de la costa oest del Bruttium a Itàlia.

Nou!!: Magna Grècia і Temesa · Veure més »

Terina

Terina (també Tereina) fou una ciutat a l'oest de la costa de la península del Brutium, al golf anomenat Terinaeus Sinos (avui Golf de Santa Eufèmia) a la riba d'un riu no identificat anomenat Ocinarus.

Nou!!: Magna Grècia і Terina · Veure més »

Traens

El Traens o Traïs o Traeis fou un riu del Brutium on es va lliurar una gran batalla entre Sibaris i Crotona en la qual els primers foren derrotats i la seva ciutat destruïda el 510 aC.

Nou!!: Magna Grècia і Traens · Veure més »

Turis

Turis o Thourioi (llatí Thurium, grec Θούριοι) fou una ciutat de la Magna Grècia al golf de Tàrent, prop de Síbaris, a la qual es pot dir que va substituir.

Nou!!: Magna Grècia і Turis · Veure més »

Vèlia

Vèlia (grec: Elea o Hyele, llatí: Velia) fou una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos.

Nou!!: Magna Grècia і Vèlia · Veure més »

Vibo Valentia

Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.

Nou!!: Magna Grècia і Vibo Valentia · Veure més »

192 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 192 aC · Veure més »

193 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 193 aC · Veure més »

194 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 194 aC · Veure més »

209 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 209 aC · Veure més »

216 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 216 aC · Veure més »

272 aC

L'any 272 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Magna Grècia і 272 aC · Veure més »

274 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 274 aC · Veure més »

278 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 278 aC · Veure més »

281 aC

L'any 281 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Magna Grècia і 281 aC · Veure més »

282 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 282 aC · Veure més »

289 aC

L'any 289 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Magna Grècia і 289 aC · Veure més »

303 aC

L'any 303 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Magna Grècia і 303 aC · Veure més »

338 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 338 aC · Veure més »

387 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 387 aC · Veure més »

389 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 389 aC · Veure més »

390 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 390 aC · Veure més »

393 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 393 aC · Veure més »

432 aC

L'any 432 aC era conegut com a 322 ab urbe condita al calendari romà.

Nou!!: Magna Grècia і 432 aC · Veure més »

443 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 443 aC · Veure més »

471 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 471 aC · Veure més »

473 aC

Sense descripció.

Nou!!: Magna Grècia і 473 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Grècia Magna, Magna Grecia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »