Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Magúncia

Índex Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

48 les relacions: Administració provincial romana, Alans, Alemany, Alemanya, Arquebisbat de Magúncia, Arquitectura barroca, Arquitectura romànica, Batalla de Mogontiacum, Bernhard Scholz, Castellà, Català, Catedral de Magúncia, Celtes, Claudi Ptolemeu, França, Francès, Francs, Georg Vierling, Georg Viktor Weber, Germània Superior, Godigisel, Grec antic, Hessen, Impremta, Johannes Gutenberg, Llatí, Mestre de capella, Mogontiacum, Príncep elector, Raúl de Zähringen, Renània, Renània-Palatinat, Rin, Robert Sondheimer, Sacre Imperi Romanogermànic, Segona Guerra Mundial, Sufix -acum, Tàcit, Teatre romà de Magúncia, Vàndals, Wiesbaden, Wilhelm Ganz, ZDF, 1477, 1838, 1852, 1911, 406.

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Magúncia і Administració provincial romana · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Magúncia і Alans · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Magúncia і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Magúncia і Alemanya · Veure més »

Arquebisbat de Magúncia

LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.

Nou!!: Magúncia і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »

Arquitectura barroca

Stift Melk, Wachau, Àustria L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins a dos terços del segle XVIII.

Nou!!: Magúncia і Arquitectura barroca · Veure més »

Arquitectura romànica

Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Magúncia і Arquitectura romànica · Veure més »

Batalla de Mogontiacum

La Batalla de Mainz o de Magúncia va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.

Nou!!: Magúncia і Batalla de Mogontiacum · Veure més »

Bernhard Scholz

Bernhard Scholz (Magúncia, avui Mainz, 30 de març de 1835 – Renània-Palatinat, 26 de desembre de 1916) fou un compositor alemany.

Nou!!: Magúncia і Bernhard Scholz · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Magúncia і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Magúncia і Català · Veure més »

Catedral de Magúncia

Vista parcial de la Catedral La Catedral de Magúncia és una catedral alçada imponent en la planúria renana i determina la imatge de la ciutat des de fa més de mil anys.

Nou!!: Magúncia і Catedral de Magúncia · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Magúncia і Celtes · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Magúncia і Claudi Ptolemeu · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Magúncia і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Magúncia і Francès · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Magúncia і Francs · Veure més »

Georg Vierling

Georg Vierling (Frankenthal, Renània-Palatinat, 5 de setembre de 1820 - Wiesbaden, Frankfurt del Main, 1 de juny de 1901) fou un compositor alemany.

Nou!!: Magúncia і Georg Vierling · Veure més »

Georg Viktor Weber

Georg Viktor Weber (Ober-Erlenbach, 25 de febrer de 1838 - 1911) fou un compositor alemany.

Nou!!: Magúncia і Georg Viktor Weber · Veure més »

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Nou!!: Magúncia і Germània Superior · Veure més »

Godigisel

Godigisel (359-406) fou rei dels vàndals asdings que vivien a Germània a la regió del riu Oder.

Nou!!: Magúncia і Godigisel · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Magúncia і Grec antic · Veure més »

Hessen

Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.

Nou!!: Magúncia і Hessen · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d’impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: Magúncia і Impremta · Veure més »

Johannes Gutenberg

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (Magúncia, vora 1398 - Magúncia, 3 de febrer de 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450.

Nou!!: Magúncia і Johannes Gutenberg · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Magúncia і Llatí · Veure més »

Mestre de capella

El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.

Nou!!: Magúncia і Mestre de capella · Veure més »

Mogontiacum

''Mongociacum'' i el ''llimis'' al segle II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.

Nou!!: Magúncia і Mogontiacum · Veure més »

Príncep elector

Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.

Nou!!: Magúncia і Príncep elector · Veure més »

Raúl de Zähringen

Raúl de Zähringen (nascut el 1135 - mort a Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.

Nou!!: Magúncia і Raúl de Zähringen · Veure més »

Renània

Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats de Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.

Nou!!: Magúncia і Renània · Veure més »

Renània-Palatinat

Renània-Palatinat (en alemany: Rheinland-Pfalz) és un dels 16 Bundesländer d'Alemanya.

Nou!!: Magúncia і Renània-Palatinat · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Magúncia і Rin · Veure més »

Robert Sondheimer

Robert Sondheimer (Magúncia, 1881 - 1956,...?) fou un compositor i crític musical alemany.

Nou!!: Magúncia і Robert Sondheimer · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Magúncia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Magúncia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Nou!!: Magúncia і Sufix -acum · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Magúncia і Tàcit · Veure més »

Teatre romà de Magúncia

El teatre romà de Magúncia (en llatí Mogontiacum) va ser un dels més grans teatres del món romà al nord dels Alps.

Nou!!: Magúncia і Teatre romà de Magúncia · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Magúncia і Vàndals · Veure més »

Wiesbaden

Wiesbaden és una ciutat del centre d'Alemanya.

Nou!!: Magúncia і Wiesbaden · Veure més »

Wilhelm Ganz

Wilhelm Ganz (Magúncia, Alemanya, 6 de novembre de 1833 - Londres, Anglaterra, 12 de setembre de 1914) fou un pianista i organista alemany.

Nou!!: Magúncia і Wilhelm Ganz · Veure més »

ZDF

Seu central de la '''ZDF''' a la ciutat de Mainz La ZDF (acrònim de Zweites Deutsches Fernsehen, en català, Segona televisió alemanya), és un canal de televisió públic alemany amb seu a Magúncia.

Nou!!: Magúncia і ZDF · Veure més »

1477

Sense descripció.

Nou!!: Magúncia і 1477 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Magúncia і 1838 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Magúncia і 1852 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Magúncia і 1911 · Veure més »

406

Sense descripció.

Nou!!: Magúncia і 406 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Magomtiacum, Magontiacum, Mainz.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »