Taula de continguts
4 les relacions: Aristòtil, Fal·làcia, Lògica, Lògica formal.
- Lògica
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Lògica informal і Aristòtil
Fal·làcia
Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.
Veure Lògica informal і Fal·làcia
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Lògica informal і Lògica
Lògica formal
La lògica formal és la part de la lògica que, a diferència de la lògica informal, es dedica a l'estudi de la inferència mitjançant la construcció de llenguatges formals, sistemes deductius i semàntiques formals.
Veure Lògica informal і Lògica formal
Vegeu també
Lògica
- Autoreferència
- Colorless green ideas sleep furiously
- Contraexemple
- Dicotomia
- El que la tortuga va dir a Aquil·les
- Extensió de significat
- Forma canònica (àlgebra de Boole)
- Inferència
- Lògica
- Lògica binària
- Lògica clàssica
- Lògica informal
- Lògica matemàtica
- Lògica modal
- Lògica tradicional
- Neutralitat
- Norma no escrita
- Paradoxa de Teseu
- Paralipsi
- Principi d'identitat
- Programació lògica
- Psicologia del pensament
- Quantificador (lògica)
- Raonament deductiu
- Raonament inductiu
- Rellevància
- Vaixesika