Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Aritmètica, Autòmat amb pila, Autòmat finit, Àlgebra de Boole, Circuit booleà, Circuit digital, Codificador, Controlador lògic programable, Descodificador, Descodificador binari, Equivalència lògica, Funció booleana, Lògica, Lògica cablejada, Lògica combinacional, Matriu de portes programable in situ, Màquina de Turing, Memòria d'ordinador, Multiplexor i demultiplexor, Ordinador, Porta lògica, Senyal digital, Sistema digital, Sistema digital seqüencial, Sumador, Taula de veritat, Teoria d'autòmats, Unitat aritmeticològica.
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Lògica combinacional і Aritmètica · Veure més »
Autòmat amb pila
Un autòmat amb pila és un tipus d'autòmat que utilitza una pila.
Nou!!: Lògica combinacional і Autòmat amb pila · Veure més »
Autòmat finit
Esquema lògic d'un autòmat finit Un autòmat finit (AF) o màquina d'estats finits (FSM de l'anglès Finite State Machine) és un model matemàtic d'un sistema compost per estats, transicions i accions.
Nou!!: Lògica combinacional і Autòmat finit · Veure més »
Àlgebra de Boole
Làlgebra de Boole també anomenada àlgebra booleana, en matemàtica, electrònica digital i informàtica és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques.
Nou!!: Lògica combinacional і Àlgebra de Boole · Veure més »
Circuit booleà
En teoria de la complexitat, un circuit booleà és un model matemàtic d'un circuit digital.
Nou!!: Lògica combinacional і Circuit booleà · Veure més »
Circuit digital
Els circuits digitals són circuits elèctrics basats en agrupacions de portes lògiques bàsiques i un nombre discret de nivells de voltatge.
Nou!!: Lògica combinacional і Circuit digital · Veure més »
Codificador
Un codificador és un aparell, circuit, transductor, programari, algorisme o persona que converteix informació d'un format (o codi) a un altre, amb un propòsit d'estandardització, guany de velocitat, secretisme, seguretat o compressió.
Nou!!: Lògica combinacional і Codificador · Veure més »
Controlador lògic programable
Siemens. Un controlador lògic programable, autòmat programable o PLC, de l'anglès programmable logic controller, és un tipus d'ordinador capaç de funcionar a temps real en un medi industrial per dur a terme processos automàtics seqüencials.
Nou!!: Lògica combinacional і Controlador lògic programable · Veure més »
Descodificador
Un descodificador (en anglès, set-top box) és un ordinador que processa informació digital.
Nou!!: Lògica combinacional і Descodificador · Veure més »
Descodificador binari
Un descodificador és un dispositiu que fa la funció contrària al codificador, desfà la codificació permetent que la informació original siga recuperada.
Nou!!: Lògica combinacional і Descodificador binari · Veure més »
Equivalència lògica
En lògica i matemàtiques, enunciats p i q es diu que són lògicament equivalents si són demostrables entre si sota un conjunt d’axiomes, o tenen el mateix valor de veritat en tots els models.
Nou!!: Lògica combinacional і Equivalència lògica · Veure més »
Funció booleana
Es denomina funció lògica o booleana aquella funció matemàtica les variables de la qual són binàries i el resultat es calcula aplicant-los els operadors de l'àlgebra de Boole: les portes lògiques, porta O (OR), suma lògica (+), porta I (AND), producte lògic (·) o negació (NOT).
Nou!!: Lògica combinacional і Funció booleana · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Lògica combinacional і Lògica · Veure més »
Lògica cablejada
relés electromecànics i relés temporitzats electrònics. La lògica cablejada o lògica de contactes és una forma de realitzar controls, en què el tractament de dades (botoneria, caps de cursa, sensors, pressòstats, etc.), s'efectua en conjunt amb contactors o relés auxiliars, sovint associats a temporitzadors i comptadors.
Nou!!: Lògica combinacional і Lògica cablejada · Veure més »
Lògica combinacional
En teoria d'autòmats, lògica combinacional (també anomenada lògica independent del temps) o lògica combinatòria ) és un tipus de lògica digital que s’implementa mitjançant circuits booleans, on la sortida és només una funció pura de l'entrada actual. Això contrasta amb la lògica seqüencial, en què la sortida no només depèn de l'entrada actual, sinó també de la història de l'entrada. En altres paraules, la lògica seqüencial té memòria mentre que la lògica combinacional no. És tot sistema digital en què les seves sortides són funció exclusiva del valor de les seves entrades en un moment donat, sense que intervinguin en cap cas estats anteriors de les entrades o de les sortides. Les funcions són booleanes (or, and, nan, xor), en què cada funció es pot representar en una taula de la veritat. Per tant, no tenen memòria ni realimentació.
Nou!!: Lògica combinacional і Lògica combinacional · Veure més »
Matriu de portes programable in situ
Una FPGA d'Altera. Una Spartan de Xilinx. Una matriu de portes programable in situ (FPGA, sigles angleses de Field-Programmable Gate Array) és un dispositiu semiconductor que conté blocs de lògica la interconnexió i funcionalitat dels quals pot ser configurada 'in situ' mitjançant un llenguatge de programació especialitzat.
Nou!!: Lògica combinacional і Matriu de portes programable in situ · Veure més »
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Nou!!: Lògica combinacional і Màquina de Turing · Veure més »
Memòria d'ordinador
Diferents mòduls de memòria d'accés aleatori La memòria és l'espai d'entrada / sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador o en dispositius electrònics en general.
Nou!!: Lògica combinacional і Memòria d'ordinador · Veure més »
Multiplexor i demultiplexor
En electrònica, un multiplexor (o MUX, també anomenat multiplexador), també conegut com a selector de dades, és un dispositiu que selecciona entre diversos senyals d'entrada analògics o digitals i reenvia l'entrada seleccionada a una única línia de sortida.
Nou!!: Lògica combinacional і Multiplexor i demultiplexor · Veure més »
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Nou!!: Lògica combinacional і Ordinador · Veure més »
Porta lògica
Porta lògica I (AND) utilitzant un relé. Una porta lògica és un component electrònic que es pot utilitzar per conduir l'electricitat basada en una regla.
Nou!!: Lògica combinacional і Porta lògica · Veure més »
Senyal digital
El senyal digital és un tipus de senyal generat per alguna mena de fenomen electromagnètic, en el qual cada signe que codifica el contingut del senyal pot ser analitzat en termes d'algunes magnituds que representen valors discrets, en lloc de valors dins d'un cert rang.
Nou!!: Lògica combinacional і Senyal digital · Veure més »
Sistema digital
Rellotge digital. Un Sistema Digital és qualsevol dispositiu destinat a la generació, transmissió, processament o emmagatzemament de senyals digitals.
Nou!!: Lògica combinacional і Sistema digital · Veure més »
Sistema digital seqüencial
Els sistemes digitals seqüencials o circuits seqüencials són aquells en què les seves sortides depenen d'estats previs a més de l'estat de les seves entrades en un moment donat, diferenciant-se així dels sistemes combinacionals en què les seves sortides són funció exclusiva del valor de les seves entrades en un moment donat.
Nou!!: Lògica combinacional і Sistema digital seqüencial · Veure més »
Sumador
En electrònica digital, un sumador és un circuit lògic que calcula l'operació suma.
Nou!!: Lògica combinacional і Sumador · Veure més »
Taula de veritat
La taula de valors de veritat, també coneguda com a taula de veritat, és una eina desenvolupada per Charles Peirce en la dècada del 1880, sent no obstant això més popular el format que Ludwig Wittgenstein va desenvolupar en el seu Tractatus logico-philosophicus, publicat en 1921.
Nou!!: Lògica combinacional і Taula de veritat · Veure més »
Teoria d'autòmats
La teoria d'autòmats és una branca de les ciències de la computació que estudia les màquines abstractes i els problemes que aquestes són capaços de resoldre.
Nou!!: Lògica combinacional і Teoria d'autòmats · Veure més »
Unitat aritmeticològica
Un típic símbol esquemàtic per una ALU: A i B són operands; R és la sortida; F és l'entrada de la unitat de control; D és un estat de la sortida La Unitat Aritmètica Lògica (UAL), o arithmetic logic unit (ALU), és un circuit digital que calcula operacions aritmètiques (com addició, subtracció, etc.) i operacions lògiques (com OR, NOT, XOR, etc.), entre dos nombres.
Nou!!: Lògica combinacional і Unitat aritmeticològica · Veure més »
