Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Lògica aristotèlica

Índex Lògica aristotèlica

Aristòtil segons un manuscrit de la seva ''Historia naturalis'' (1457) La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia, 384 aC - Calcis, Eubea, Grècia, 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies.

Taula de continguts

  1. 8 les relacions: Abstracció, Aristòtil, Òrganon, Concepte, Cullerot, Lògica, Raonament, Sil·logisme.

Abstracció

* Abstracció (filosofia), acte mental en què s'aïlla conceptualment un objecte o una propietat d'un objecte.

Veure Lògica aristotèlica і Abstracció

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Lògica aristotèlica і Aristòtil

Òrganon

Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.

Veure Lògica aristotèlica і Òrganon

Concepte

Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.

Veure Lògica aristotèlica і Concepte

Cullerot

* Ànec cullerot, una espècie d'ànec.

Veure Lògica aristotèlica і Cullerot

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Veure Lògica aristotèlica і Lògica

Raonament

El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.

Veure Lògica aristotèlica і Raonament

Sil·logisme

Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).

Veure Lògica aristotèlica і Sil·logisme