Accés més ràpid que el navegador!
154 les relacions: Alan Turing, Alemany, Alfred North Whitehead, Alfred Tarski, Algorisme, Anàlisi d'algorismes, Antiga Grècia, Apodíctic, Argument, Argumentació, Aristòtil, Aritmètica, Augustin Louis Cauchy, Automàtica, Axioma, Axioma de l'elecció, Òrganon, Bertrand Russell, Cambridge University Press, Carl Friedrich Gauß, Causalitat, Càlcul infinitesimal, Ciència formal, Ciències de la computació, Circuit elèctric, Ciutat intel·ligent, Clarence Irving Lewis, Classificació, Codi binari, Commutador elèctric, Complexitat computacional, Comportament, Connectiva lògica, Conseqüència, Contingència, David Hilbert, Declaració (lògica), Demostració, Dialèctica, Diodor Cronos, Domòtica, Dret, Edat mitjana, Entscheidungsproblem, Escola de Mègara, Escolàstica, Espai complet, Estoïcisme, Fal·làcia, Filosofia, ..., Filosofia analítica, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Georg Cantor, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, George Boole, Gilles Deleuze, Giuseppe Peano, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Graf (matemàtiques), Gramàtica, Grec antic, Guillem d'Occam, Hipòtesi del continu, Idioma, Immanuel Kant, Inferència, Infinit, Informàtica, Intel·ligència artificial, Intuïcionisme, Isaac Newton, Karl Weierstrass, Kurt Gödel, Lògica clàssica, Lògica de predicats, Lògica de primer ordre, Lògica de segon ordre, Lògica difusa, Lògica epistèmica, Lògica filosòfica, Lògica formal, Lògica informal, Lògica lliure, Lògica matemàtica, Lògica modal, Lògica proposicional, Lògica quàntica, Lògica temporal, Lingüística computacional, Logicisme, Logos, Matemàtiques, NBG, Necessitat, Nombre natural, P versus NP, Paradoxa, Paradoxa de Russell, Plató, Porta lògica, Primers analítics, Principi del tercer exclòs, Principia Mathematica (Russell-Whitehead), Probabilitat, Programació d'ordinadors, Programació lògica, Proposició (lògica), Quantificador (lògica), Raó, Raonament, Raonament deductiu, Raonament inductiu, Retòrica, Saul Aaron Kripke, Sil·logisme, Sistema, Sistema formal, Sistema solar, Stewart Shapiro, Taula de veritat, Tautologia (lògica), Teorema, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teoria de conjunts, Teoria de la computabilitat, Teoria de models, Terra, Tesi de Church-Turing, Trívium, Wilhelm Ackermann, Willard van Orman Quine, ZFC, 1646, 1716, 1777, 1789, 1815, 1826, 1831, 1848, 1857, 1858, 1861, 1864, 1866, 1897, 1916, 1925, 1932, 1947, 2 de novembre, 8 de desembre. Ampliar l'índex (104 més) »
Alan Turing
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.
Nou!!: Lògica і Alan Turing · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Lògica і Alemany · Veure més »
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Nou!!: Lògica і Alfred North Whitehead · Veure més »
Alfred Tarski
va ser un filòsof polonès especialitzat en lògica i un matemàtic destacat.
Nou!!: Lògica і Alfred Tarski · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Lògica і Algorisme · Veure més »
Anàlisi d'algorismes
L'anàlisi d'algorismes és una part important de la teoria de complexitat computacional més àmplia, que proveeix estimacions teòriques per als recursos que necessita qualsevol algorisme que resolgui un problema computacional donat.
Nou!!: Lògica і Anàlisi d'algorismes · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Lògica і Antiga Grècia · Veure més »
Apodíctic
Apodíctic (en grec antic, ἀποδεικτικός, 'demostrable') és en filosofia allò que es demostrable, que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta.
Nou!!: Lògica і Apodíctic · Veure més »
Argument
La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.
Nou!!: Lògica і Argument · Veure més »
Argumentació
Una argumentació és un conjunt ordenat de premisses relacionades a través de la lògica i regles d'inferència i procedimentals per a assolir i defendre conclusions o una tesi.
Nou!!: Lògica і Argumentació · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Lògica і Aristòtil · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Lògica і Aritmètica · Veure més »
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Nou!!: Lògica і Augustin Louis Cauchy · Veure més »
Automàtica
* Arma automàtica, tipus d'arma de foc que dispara contínuament mentre es mantingui premut el gallet.
Nou!!: Lògica і Automàtica · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Lògica і Axioma · Veure més »
Axioma de l'elecció
L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.
Nou!!: Lògica і Axioma de l'elecció · Veure més »
Òrganon
Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.
Nou!!: Lògica і Òrganon · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Lògica і Bertrand Russell · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Lògica і Cambridge University Press · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Lògica і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Nou!!: Lògica і Causalitat · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Lògica і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Ciència formal
Una ciència formal és una disciplina teòrica l'objecte de la qual no té contingut empíric, sinó que desenvolupa i estudia sistemes formals.
Nou!!: Lògica і Ciència formal · Veure més »
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Nou!!: Lògica і Ciències de la computació · Veure més »
Circuit elèctric
Un circuit elèctric Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics (commutadors, condensadors, bateries, resistències, inductors, transistor, díodes, etc.) interconnectats per tal de formar un recorregut per on pot circular un corrent elèctric.
Nou!!: Lògica і Circuit elèctric · Veure més »
Ciutat intel·ligent
miniatura Edificis Cyberport a Hong Kong Una ciutat intel·ligent és un ciutat dotada d'una organització basada en les tecnologies de la societat de la informació i la comunicació, enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants.
Nou!!: Lògica і Ciutat intel·ligent · Veure més »
Clarence Irving Lewis
, usualment esmentat com a C. I. Lewis, va ser un filòsof i catedràtic estatunidenc, fundador del pragmatisme conceptual.
Nou!!: Lògica і Clarence Irving Lewis · Veure més »
Classificació
Una classificació és la determinació d'una categoria d'entre un conjunt finit de categories establertes per a un objecte o concepte.
Nou!!: Lògica і Classificació · Veure més »
Codi binari
El codi binari és el sistema de codificació emprat per a la representació de textos, o processadors d'instruccions de computadora, utilitzant el sistema binari (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1").
Nou!!: Lògica і Codi binari · Veure més »
Commutador elèctric
Un aparell de comandament (en anglès: switch) és un operador elèctric que té la funció de governar o controlar circuits elèctrics; o bé obrir-los o bé tancar-los.
Nou!!: Lògica і Commutador elèctric · Veure més »
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Nou!!: Lògica і Complexitat computacional · Veure més »
Comportament
Un comportament o conducta és una acció o reacció d'un subjecte davant l'entorn; el conjunt d'activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient.
Nou!!: Lògica і Comportament · Veure més »
Connectiva lògica
En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.
Nou!!: Lògica і Connectiva lògica · Veure més »
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Nou!!: Lògica і Conseqüència · Veure més »
Contingència
La contingència en filosofia indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.
Nou!!: Lògica і Contingència · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Lògica і David Hilbert · Veure més »
Declaració (lògica)
En lògica, una declaració és (a) una oració declarativa significativa que pot ser vertadera o falsa, o (b) el que és afirmat o fet per l'ús d'una oració declarativa.
Nou!!: Lògica і Declaració (lògica) · Veure més »
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Nou!!: Lògica і Demostració · Veure més »
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Nou!!: Lògica і Dialèctica · Veure més »
Diodor Cronos
Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus, Διόδωρος) fou un filòsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Sòter, del qual es diu que va ser qui li va posar el sobrenom de "Cronos".
Nou!!: Lògica і Diodor Cronos · Veure més »
Domòtica
La domòtica és la branca de l'arquitectura i l'enginyeria que s'ocupa d'habitatges i edificis automàtics amb la finalitat de millorar-ne la gestió energètica i la qualitat de vida dels seus habitants.
Nou!!: Lògica і Domòtica · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Lògica і Dret · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Lògica і Edat mitjana · Veure més »
Entscheidungsproblem
El Entscheidungsproblem (en català: problema de decisió) fou el repte en lògica simbòlica de trobar un algorisme que decidís si una fórmula de càlcul de primer ordre és un teorema.
Nou!!: Lògica і Entscheidungsproblem · Veure més »
Escola de Mègara
Lescola de Mègara (o escola megàrica) va ser una escola de pensament filosòfic socràtic fundada a Mègara per Euclides de Mègara en el i que va perdurar fins a l'any 300 aC aproximadament.
Nou!!: Lògica і Escola de Mègara · Veure més »
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Lògica і Escolàstica · Veure més »
Espai complet
Dins l'entorn de l'anàlisi matemàtica un espai mètric (X, d) es diu que és complet si tota successió de Cauchy convergeix, és a dir, hi ha un element de l'espai que és el límit de la successió.
Nou!!: Lògica і Espai complet · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Lògica і Estoïcisme · Veure més »
Fal·làcia
Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.
Nou!!: Lògica і Fal·làcia · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Lògica і Filosofia · Veure més »
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Nou!!: Lògica і Filosofia analítica · Veure més »
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Nou!!: Lògica і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Nou!!: Lògica і Georg Cantor · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Lògica і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Nou!!: Lògica і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »
George Boole
George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.
Nou!!: Lògica і George Boole · Veure més »
Gilles Deleuze
fou un filòsof francès, un dels més importants i influents de la segona meitat del.
Nou!!: Lògica і Gilles Deleuze · Veure més »
Giuseppe Peano
Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858 – 20 d'abril, 1932) va ser un matemàtic i filòsof italià, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts.
Nou!!: Lògica і Giuseppe Peano · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Lògica і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Nou!!: Lògica і Gottlob Frege · Veure més »
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Nou!!: Lògica і Graf (matemàtiques) · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Lògica і Gramàtica · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Lògica і Grec antic · Veure més »
Guillem d'Occam
fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.
Nou!!: Lògica і Guillem d'Occam · Veure més »
Hipòtesi del continu
En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).
Nou!!: Lògica і Hipòtesi del continu · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Lògica і Idioma · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Lògica і Immanuel Kant · Veure més »
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Nou!!: Lògica і Inferència · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Lògica і Infinit · Veure més »
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Nou!!: Lògica і Informàtica · Veure més »
Intel·ligència artificial
Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Nou!!: Lògica і Intel·ligència artificial · Veure més »
Intuïcionisme
Lintuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes.
Nou!!: Lògica і Intuïcionisme · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Lògica і Isaac Newton · Veure més »
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Nou!!: Lògica і Karl Weierstrass · Veure més »
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Nou!!: Lògica і Kurt Gödel · Veure més »
Lògica clàssica
La lògica clàssica o lògica estàndard és la classe de lògica intensament estudiada i més àmpliament utilitzada.
Nou!!: Lògica і Lògica clàssica · Veure més »
Lògica de predicats
La lògica de predicats consisteix a fer derivacions amb les regles bàsiques i amb regles derivades i a més suposa un domini previ de la lògica proposicional o d'enunciats, així que abans de provar aquest lògica heu d'anar a practicar la lògica d'enunciats primer.
Nou!!: Lògica і Lògica de predicats · Veure més »
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Nou!!: Lògica і Lògica de primer ordre · Veure més »
Lògica de segon ordre
Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.
Nou!!: Lògica і Lògica de segon ordre · Veure més »
Lògica difusa
La lògica difusa, lògica heurística, lògica borrosa (en anglès fuzzy) es basa, com a posició diferencial, en allò relatiu respecte al que s'ha observat.
Nou!!: Lògica і Lògica difusa · Veure més »
Lògica epistèmica
La lògica epistèmica és un camp de la lògica modal que s'ocupa del raonament sobre el coneixement.
Nou!!: Lògica і Lògica epistèmica · Veure més »
Lògica filosòfica
La lògica filosòfica fa referència a aquelles àrees de la filosofia en què s'han utilitzat mètodes de lògica amb el propòsit de resoldre o avançar en la discussió de problemes filosòfics.
Nou!!: Lògica і Lògica filosòfica · Veure més »
Lògica formal
La lògica formal és la part de la lògica que, a diferència de la lògica informal, es dedica a l'estudi de la inferència mitjançant la construcció de llenguatges formals, sistemes deductius i semàntiques formals.
Nou!!: Lògica і Lògica formal · Veure més »
Lògica informal
La lògica informal, o lògica no formal, és l'estudi dels arguments, tal com es presenten en la vida diària, en oposició a l'estudi dels arguments en una forma tècnica o artificial, que correspon a la lògica formal.
Nou!!: Lògica і Lògica informal · Veure més »
Lògica lliure
La lògica lliure (de l'anglès Free logic) és un sistema lògic sense pressupòsits existencials.
Nou!!: Lògica і Lògica lliure · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Lògica і Lògica matemàtica · Veure més »
Lògica modal
La lògica modal és un sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals.
Nou!!: Lògica і Lògica modal · Veure més »
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Nou!!: Lògica і Lògica proposicional · Veure més »
Lògica quàntica
Exemple de portes lògiques quàntiques. En l'estudi matemàtic de la lògica i l'anàlisi física dels fonaments quàntics, la lògica quàntica és un conjunt de regles per a la manipulació de proposicions inspirades en l'estructura de la teoria quàntica.
Nou!!: Lògica і Lògica quàntica · Veure més »
Lògica temporal
La lògica temporal és un tipus de lògica modal usada per a descriure un sistema de regles i simbolismes per a la representació i el raonament sobre proposicions en les quals té presència el factor temps.
Nou!!: Lògica і Lògica temporal · Veure més »
Lingüística computacional
La lingüística computacional és un camp multidisciplinari de la lingüística i la informàtica que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà.
Nou!!: Lògica і Lingüística computacional · Veure més »
Logicisme
El logicisme en la filosofia de la matemàtica, és la doctrina que sosté que la matemàtica és, en algun sentit, reductible a la lògica.
Nou!!: Lògica і Logicisme · Veure més »
Logos
Logos (en grec antic λóγος) significa 'estudi', 'argumentació', 'tractat' o 'discurs'.
Nou!!: Lògica і Logos · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Lògica і Matemàtiques · Veure més »
NBG
* Teoria de conjunts NBG (dels noms dels seus creadors: von Neumann, Bernays i Gödel), conjunt d'axiomes de la Teoria de conjunts.
Nou!!: Lògica і NBG · Veure més »
Necessitat
La necessitat és el sentiment de manca que experimenta un organisme i que activa el seu desig d'obtenir allò que li falta.
Nou!!: Lògica і Necessitat · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Lògica і Nombre natural · Veure més »
P versus NP
Diagrama de classes de complexitat suposant que '''P''' ≠ '''NP'''. Si '''P'''.
Nou!!: Lògica і P versus NP · Veure més »
Paradoxa
Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.
Nou!!: Lògica і Paradoxa · Veure més »
Paradoxa de Russell
La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.
Nou!!: Lògica і Paradoxa de Russell · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Lògica і Plató · Veure més »
Porta lògica
Porta lògica I (AND) utilitzant un relé. Una porta lògica és un component electrònic que es pot utilitzar per conduir l'electricitat basada en una regla.
Nou!!: Lògica і Porta lògica · Veure més »
Primers analítics
Primers analítics (en grec antic Ἀναλυτικῶν προτέρων, en llatí Analytica priora, abreujat An. Pr) és un text del filòsof grec Aristòtil d'Estagira. Consta de dos llibres (I: 71a - 89b, II: 90a - 100b) i no hi ha dubtes sobre l'autenticitat de l'obra.
Nou!!: Lògica і Primers analítics · Veure més »
Principi del tercer exclòs
El principi del tercer exclòs o nefast, proposat i formalitzat per Aristòtil, enunciat en llatí principium tertium exclusum (o també conegut com a tertium non datur o una tercera (cosa) no es dona), és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disjunció d'una proposició i la seva negació és sempre vertadera.
Nou!!: Lògica і Principi del tercer exclòs · Veure més »
Principia Mathematica (Russell-Whitehead)
Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913.
Nou!!: Lògica і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) · Veure més »
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Nou!!: Lògica і Probabilitat · Veure més »
Programació d'ordinadors
La programació d'ordinadors o programació informàtica (sovint abreujat programació o codificació) és el procés d'escriure, provar, depurar/solucionar problemes, i mantenir el codi font de programes.
Nou!!: Lògica і Programació d'ordinadors · Veure més »
Programació lògica
La programació lògica consisteix en l'aplicació del corpus de coneixement sobre lògica per al disseny de llenguatges de programació; no ha de confondre's amb la disciplina de la lògica computacional.
Nou!!: Lògica і Programació lògica · Veure més »
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Nou!!: Lògica і Proposició (lògica) · Veure més »
Quantificador (lògica)
A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.
Nou!!: Lògica і Quantificador (lògica) · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Lògica і Raó · Veure més »
Raonament
El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.
Nou!!: Lògica і Raonament · Veure més »
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Nou!!: Lògica і Raonament deductiu · Veure més »
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Nou!!: Lògica і Raonament inductiu · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Lògica і Retòrica · Veure més »
Saul Aaron Kripke
va ser un filòsof i lògic estatunidenc, a banda de professor emèrit de la Universitat de Princeton.
Nou!!: Lògica і Saul Aaron Kripke · Veure més »
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Nou!!: Lògica і Sil·logisme · Veure més »
Sistema
Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes.
Nou!!: Lògica і Sistema · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Lògica і Sistema formal · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Lògica і Sistema solar · Veure més »
Stewart Shapiro
Stewart D. Shapiro és un catedràtic de Filosofia de la Universitat Estatal d'Ohio i professor visitant regular a la Universitat de Saint Andrews a Escòcia.
Nou!!: Lògica і Stewart Shapiro · Veure més »
Taula de veritat
La taula de valors de veritat, també coneguda com a taula de veritat, és una eina desenvolupada per Charles Peirce en la dècada del 1880, sent no obstant això més popular el format que Ludwig Wittgenstein va desenvolupar en el seu Tractatus logico-philosophicus, publicat en 1921.
Nou!!: Lògica і Taula de veritat · Veure més »
Tautologia (lògica)
La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.
Nou!!: Lògica і Tautologia (lògica) · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Lògica і Teorema · Veure més »
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Nou!!: Lògica і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Lògica і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de la computabilitat
La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.
Nou!!: Lògica і Teoria de la computabilitat · Veure més »
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Nou!!: Lògica і Teoria de models · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Lògica і Terra · Veure més »
Tesi de Church-Turing
La Tesi de Church-Turing, simplificant, es pot enunciar així: "Tot algorisme o procediment efectiu és Turing-computable".
Nou!!: Lògica і Tesi de Church-Turing · Veure més »
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Nou!!: Lògica і Trívium · Veure més »
Wilhelm Ackermann
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Lògica і Wilhelm Ackermann · Veure més »
Willard van Orman Quine
, filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.
Nou!!: Lògica і Willard van Orman Quine · Veure més »
ZFC
La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.
Nou!!: Lògica і ZFC · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1646 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1716 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Lògica і 1777 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Lògica і 1789 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Lògica і 1815 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1826 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lògica і 1831 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1848 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Lògica і 1858 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Lògica і 1861 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1864 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1866 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Lògica і 1897 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1916 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Lògica і 1925 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1932 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Lògica і 1947 · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lògica і 2 de novembre · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lògica і 8 de desembre · Veure més »
