Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Lípid amfipàtic

Índex Lípid amfipàtic

Propietat amfipàtica Un lípid amfipàtic o anfifílic és una molècula de naturalesa lipídica que consta d'una part polar i una apolar.

67 les relacions: Acetil-CoA, Aigua, Aminoalcohol, Antigen, Apoptosi, Àcid gras insaturat, Àcid gras saturat, Àcid siàlic, Bilis, Cèl·lula, Ceramida, Cerebròsid, Ciclopentanoperhidrofenantrè, Citosol, Colesterol, Colina, Efecte hidròfob, Electronegativitat, Enllaç covalent, Enllaç glicosídic, Enllaç iònic, Enllaç peptídic, Enllaç per pont d'hidrogen, Enzim, Esfingolípid, Esfingomielina, Esfingosina, Esqualè, Esteroide, Etanolamina, Eucariotes, Forces de van der Waals, Fosfatidilserina, Fosfodièster, Fosfolípid, Fucosa, Galactosa, Gangliòsid, Glòbul vermell, Glúcid, Glicerol, Glicocàlix, Glicolípid, Glicoproteïna, Glucosa, Hidrofília (química), Hidrofòbia, Lípid, Lipasa, Membrana plasmàtica, ..., Micel·la, Microscopi, Molècula, Molècula amfipàtica, Neurona, Oligosacàrid, Potencial de membrana, Potencial elèctric, Proteïna, Proteoglicà, Saponificació, Saturació (química), Segon, Serina, Teixit adipós, Triacilglicerol, Vitamina D. Ampliar l'índex (17 més) »

Acetil-CoA

Lacetil-CoA o acetilcoenzim A (CoAS~COCH₃), és una biomolècula que té una elevada importància biològica, ja que intervé com a agent acceptador i transferidor de grups acil en nombroses reaccions metabòliques.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Acetil-CoA · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Aigua · Veure més »

Aminoalcohol

Els aminoalcohols són uns compostos orgànics que són tant una amina primària com un alcohol primari, a causa del grup funcional amino i al grup funcional hidroxil.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Aminoalcohol · Veure més »

Antigen

miniatura Un antigen és una molècula reconeguda com a estranya per l'organisme, capaç d'induir en aquest una resposta immunitària i la producció d'anticossos.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Antigen · Veure més »

Apoptosi

Apoptosi, mort cel·lular apoptòtica o mort cel·lular programada L'apoptosi és una forma de mort cel·lular programada (MCP) en els organismes pluricel·lulars.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Apoptosi · Veure més »

Àcid gras insaturat

L'oli d'oliva és un àcid gras insaturat de 18 carbonis i un sol (és monoinsaturat, doncs) doble enllaç al mig, que és a la posició 9 pel final, és a dir, que és un Omega-9 Les nous tenen un greix monoinsaturat (el mateix que l'oli d'oliva) barrejat amb altres poliinsaturats, els àcids linoleic i alfalinoleic, que són Omega-3 i Omega-6 Els àcids grassos insaturats són aquells àcids grassos, de molècules linears, als quals hi ha almenys un doble enllaç a la seva cadena de carbonis.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Àcid gras insaturat · Veure més »

Àcid gras saturat

Els greixos de la mantega estan formats per àcids grassos saturats Els àcids grassos saturats són aquells àcids grassos als quals tots els enllaços de la seva cadena de carbonis, que és lineal, són simples.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Àcid gras saturat · Veure més »

Àcid siàlic

''Àcid siàlic'' Un àcid siàlic (del grec τὸ σίαλον (to sialon) 'la saliva') és un terme genèric per a derivats de l'àcid neuramínic, un sucre (monosacàrid) amb onze àtoms de carboni.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Àcid siàlic · Veure més »

Bilis

La bilis, popularment el o la fel, és una substància líquida alcalina groguenca (pH en humans ~7.6-8.6) produïda pel fetge de molts vertebrats.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Bilis · Veure més »

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Cèl·lula · Veure més »

Ceramida

amida. Les ceramides (del llatí cēra 'cera' + amida) són un tipus d’esfingolípid que constitueix l’estructura bàsica de tots els esfingolípids complexos, com ara bé els glicoesfingolípids i els fosfoesfingolípids.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Ceramida · Veure més »

Cerebròsid

Els cerebròsids són glicoesfingolípids, importants components del múscul i de la membrana cel·lular nerviosa, molècules del sistema nerviós central i perifèric, que pertanyen a la beina de mielina dels nervis.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Cerebròsid · Veure més »

Ciclopentanoperhidrofenantrè

El ciclopentanoperhidrofenantrè (també anomenat ciclopentanoperhidrofenantrem, esterà o gonà) és un hidrocarbur policíclic que pot considerar-se un producte de la saturació del fenantrè associat a un anell de ciclopentà.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Ciclopentanoperhidrofenantrè · Veure més »

Citosol

El citosol, també anomenat hialoplasma, és el medi aquós del citoplasma en què es troben immersos els orgànuls cel·lulars.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Citosol · Veure més »

Colesterol

Representació espacial del '''colesterol'''. omega-3. El colesterol és un lípid amb una estructura bastant diferent de la dels fosfolípids.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Colesterol · Veure més »

Colina

La colina és un nutrient essencial soluble en aigua.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Colina · Veure més »

Efecte hidròfob

Una gota d'aigua adopta una forma esfèrica per minimitzar el contacte amb la fulla hidròfoba. L'efecte hidròfob està basat fonamentalment en la tendència de les molècules d'aigua (polars) per excloure molècules no polars, la qual cosa porta a la separació de l'aigua i les substàncies no polars.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Efecte hidròfob · Veure més »

Electronegativitat

Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Electronegativitat · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Enllaç covalent · Veure més »

Enllaç glicosídic

L'enllaç O-glicosídic és l'enllaç covalent que uneix dos monosacàrids a fi de formar glicòsids, disacàrids o polisacàrids.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Enllaç glicosídic · Veure més »

Enllaç iònic

Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Enllaç iònic · Veure més »

Enllaç peptídic

Reacció de deshidratació, durant la qual es forma una amida. Un enllaç peptídic és un enllaç covalent que es forma entre dues molècules quan el grup carboxil d'una molècula reacciona amb el grup amino de l'altra, alliberant una molècula d'aigua (H₂O).

Nou!!: Lípid amfipàtic і Enllaç peptídic · Veure més »

Enllaç per pont d'hidrogen

Enllaç per pont d'hidrogen entre molècules d'aigua simbolitzat amb línies discontínues Un enllaç per pont d'hidrogen és una forma d'associació entre un àtom electronegatiu i un àtom d'hidrogen enllaçat amb enllaç covalent a un segon àtom relativament electronegatiu.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Enllaç per pont d'hidrogen · Veure més »

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Enzim · Veure més »

Esfingolípid

Els esfingolípids (SLs) són una classe de lípids derivats de l'amino-alcohol esfingosina.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Esfingolípid · Veure més »

Esfingomielina

EsfingomielinaNegre:EsfingosinaVermell:FosfocolinaBlau:Àcid gras L'esfingomielina (en anglès: Sphingomyelin, SPH), és un tipus d'esfingolípid present en la membrana cel·lular dels animals, especialment en la beina de la mielina membranosa que envolta alguns axons de les cèl·lules nervioses.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Esfingomielina · Veure més »

Esfingosina

L'esfingosina (2-amino-4-octadesè-1,3-diol) és un aminoalcohol insaturat de divuit carbonis.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Esfingosina · Veure més »

Esqualè

L'esqualè o esqualé és un lípid orgànic produït per tots els animals i plantes, inclosos els humans, i que és present, entre altres teixits, al fluix vaginal de la dona.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Esqualè · Veure més »

Esteroide

url.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Esteroide · Veure més »

Etanolamina

L'etanolamina, també dita 2-aminoetanol o monoetanolamina (sovint abreujada com ETA o MEA), és un compost orgànic que a la vegada és una amina primària i un alcohol primari (degut a un grup hidroxil).

Nou!!: Lípid amfipàtic і Etanolamina · Veure més »

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Eucariotes · Veure més »

Forces de van der Waals

Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Forces de van der Waals · Veure més »

Fosfatidilserina

Estructura La fosfatidilserina, en anglès:Phosphatidylserine (abreujat com Ptd-L-Ser o PS) és un component dels fosfolípids, normalment està emmagatzemat en el folíol interior (el costat citosòlic) de les membranes cel·lulars per un enzim anomenat flipasa.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Fosfatidilserina · Veure més »

Fosfodièster

Diagrama dels enllaços fosfodièster (PO₄3−) entre tres nucleòtids. L'extrem 5', té un carboni 5' unit al fosfat, mentre que l'extrem oposat, el 3', té el carboni 3' unit a un grup hidroxil. Un enllaç fosfodièster és un tipus d'enllaç covalent que es produeix entre un grup hidroxil (–OH) en el carboni 3' i un grup fosfat (H₃PO₄) en el carboni 5' del nucleòtid entrant, formant-se així un doble enllaç èster.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Fosfodièster · Veure més »

Fosfolípid

polar (P) i una cua no polar (I per a apolar). El lípid que es mostra és un fosfolípid de dues cues. La imatge de l'esquerra representa una versió augmentada de la imatge més esquemàtica de la dreta, que serà utilitzada des d'ara per a representar als lípids amb una, dos o tres cadenes. Un fosfolípid és un tipus de lípid iònic, compost per l'esterificació de glicerol, amb dos àcids grassos (1,2-diacilglicerol) i un grup fosfat.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Fosfolípid · Veure més »

Fucosa

La fucosa (Fuc) és un dels vuit glúcids monosacàrids essencials per al correcte funcionament de molts organismes vius entre ells els éssers humans.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Fucosa · Veure més »

Galactosa

La galactosa és un monosacàrid format per una estructura de sis àtoms de carboni (hexosa).

Nou!!: Lípid amfipàtic і Galactosa · Veure més »

Gangliòsid

Estructura de gangliòsid GM1 El gangliòsid és una molècula formada per un glicoesfingolípid (una ceramida amb un oligosacàrid) amb un o més àcids siàlics (àcid n-acetilneuramínic, coneguts com a NANA) unit a la cadena de sucre.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Gangliòsid · Veure més »

Glòbul vermell

Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Glòbul vermell · Veure més »

Glúcid

El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).

Nou!!: Lípid amfipàtic і Glúcid · Veure més »

Glicerol

El glicerol és un compost orgànic també anomenat glicerina.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Glicerol · Veure més »

Glicocàlix

El glicocàlix o glucocàlix (paraula derivada del grec capa calyx de sucre glyko) és un terme genèric per a referir-se al material polimèric extracel·lular, compost de glicoproteïnes i glicolípids, produït per alguns bacteris i per altres cèl·lules com, per exemple, moltes cèl·lules epitelials.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Glicocàlix · Veure més »

Glicolípid

Estructura química dels glicolípids Els glicolípids, glucolípids o glicoesfingolípids són esfingolípids compostos per una ceramida (esfingosina + àcid gras) i un glúcid de cadena curta; manquen de grup fosfat.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Glicolípid · Veure més »

Glicoproteïna

dataaccés.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Glicoproteïna · Veure més »

Glucosa

La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Glucosa · Veure més »

Hidrofília (química)

La hidrofília, del grec (hydros) "aigua" i φιλια (fília) "amic de"; és una propietat física d'una molècula que transitòriament enllaça amb l'aigua (H₂O) mitjançant l'enllaç d'hidrogen.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Hidrofília (química) · Veure més »

Hidrofòbia

una gota de rosada en una cutícula (d'una planta) que resulta hidròfoba Una substància és hidròfoba (del grec υδρο, hydro.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Hidrofòbia · Veure més »

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Lípid · Veure més »

Lipasa

Un lipasa és un tipus d'enzim acil-ester-hidrolasa ubic que catalitza la hidròlisi dels triacilglicerols en àcids grassos i glicerol.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Lipasa · Veure més »

Membrana plasmàtica

Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Membrana plasmàtica · Veure més »

Micel·la

Esquema d'una '''micel·la''' formada per fosfolípids en solució aquosa. Una micel·la (del llatí mica: “molla”) és un conglomerat de molècules que formen una monocapa biològica quan es troba en fase col·loide i que té certes propietats tensioactives i/o anfifíliques.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Micel·la · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Microscopi · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Lípid amfipàtic і Molècula · Veure més »

Molècula amfipàtica

Els fosfolípids tenen un comportament amfipàtic. Una molècula amfipàtica o amfifílica és aquella molècula que en la seva estructura molecular té un extrem hidròfil -que és soluble en aigua- i un altre d'hidròfob -que rebutja l'aigua.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Molècula amfipàtica · Veure més »

Neurona

Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Neurona · Veure més »

Oligosacàrid

La rafinosa n.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Oligosacàrid · Veure més »

Potencial de membrana

ions en costats oposats d'una membrana plasmàtica condueix a un voltatge anomenat el potencial de membrana. Els valors típics de potencial de membrana oscil·len entre -40 mV i -80 mV. Molts ions tenen un gradient de concentració a través de la membrana, incloent-hi el potassi (K+), que es troba en alta concentració a dins de la membrana i en baixa a fora. Els ions de sodi (Na+) i de clorur (Cl–) es troben en altes concentracions a la regió extracel·lular, i en baixes concentracions a les regions intracel·lulars. Aquests gradients de concentració proveeixen l'energia potencial per a conduir la formació del potencial de membrana. Aquest voltatge s'estableix quan la membrana té permeabilitat a un o més ions. En el cas més simple, il·lustrat aquí, si la membrana és selectivament permeable al potassi, aquests ions carregats positivament poden difondre el gradient de concentració cap a fora de la cèl·lula, deixant enrere càrregues negatives no compensades. Aquesta separació de càrregues és el que causa el potencial de membrana. Nota que les masses de solucions de cada cantó de la membrana són electroneutrals. De la mateixa manera, el sistema com un tot és electroneutral. Les càrregues positives "no compensades" de fora de la cèl·lula, i les càrregues negatives no compensades de dins de la cèl·lula, físicament s'alineen sobre la superfície de la membrana i s'atreuen mútuament a través de la membrana. Així, el potencial de membrana només es localitza físicament immediatament al costat de la membrana. La separació d'aquestes càrregues a través de la membrana és la base del voltatge de membrana. Nota també que aquest diagrama només és una aproximació de les contribucions iòniques al potencial de membrana. D'altres ions incloent-hi el sodi, el clorur, el calci i d'altres juguen un rol més petit, encara que arribin a tenir forts gradients de concentració, perquè tenen una permeabilitat menor que pas el potassi. Clau: Pentàgons blaus - ions de sodi; Quadrats liles - ions de potassi; Cercles grocs - Ions de Clorur; Rectangles taronges - anions (aquests sorgeixen de la varietat de fonts incloent-hi proteïnes). Les grans estructures liles amb una fletxa representen un canal de potassi transmembrànic i la direcció del moviment de potassi net. El potencial de membrana és el voltatge de la diferència de potencial elèctric d'una cara a l'altra de la membrana plasmàtica d'una cèl·lula.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Potencial de membrana · Veure més »

Potencial elèctric

El potencial elèctric és una de les mesures que defineixen l'estat elèctric d'un punt de l'espai.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Potencial elèctric · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Proteïna · Veure més »

Proteoglicà

Els proteoglicans representen una classe especial de glicoproteïna que són altament glicosilades.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Proteoglicà · Veure més »

Saponificació

Saponificació d'un lípid. La saponificació és una reacció química entre un àcid gras (o un lípid saponificable, portador de residus d'àcids grassos) i una base o àlcali, on s'obté com a principal producte la sal d'aquest àcid, de l'esmentada base més el nombre de molècules d'aigua (H₂O) que corresponguin amb el nombre d'àcids grassos o lípids saponificables.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Saponificació · Veure més »

Saturació (química)

Saturació en química, (del llatí saturare,que significa 'omplir') té diversos significats, tots ells basats a arribar a una capacitat màxima.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Saturació (química) · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Segon · Veure més »

Serina

La serina (abreujada Ser o S) és un compost orgànic de fórmula simplificada HO2CCH(NH2)CH2OH.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Serina · Veure més »

Teixit adipós

Imatge en microscòpia de camp clar d'una secció de teixit adipós El teixit adipós és un conjunt heterogeni de teixits connectius propi dels animals vertebrats, compost majoritàriament per adipòcits.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Teixit adipós · Veure més »

Triacilglicerol

Un triacilglicerol format per glicerol més àcid palmític, àcid oleic i àcid alfa-linoleic. Els triacilglicerols o triglicèrids són acilglicerols, un tipus de lípids formats per una molècula de glicerol, esterificada en els seus tres grups hidroxil, amb tres àcids grassos saturats o insaturats.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Triacilglicerol · Veure més »

Vitamina D

Colecalciferol (D₃) La vitamina D, també coneguda com a calciferol, és un heterolípid insaponificable del grup dels esteroides.

Nou!!: Lípid amfipàtic і Vitamina D · Veure més »

Redirigeix aquí:

Lípids amfipàtics.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »