Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Acrísios, Alèvades, Antíoc III, Antiga Grècia, Aristòtil, Atenes, Baiazet I, Batalla de Cinoscèfales, Batalla de Larisa, Búlgars, Civilització micènica, Crannon, Croat (guerrer), Dictionnaire grec-français, Estrabó, Estrateg, Filip II de Macedònia, Filip V de Macedònia, Francocràcia, Gazi Evrenos, Grècia, Guerra d'independència de Grècia, Guerra del Peloponnès, Hèl·lade (tema), Hegesarat, Hièrocles (geògraf), Homer, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Justinià I, Khayr al-Din Paixà, Lliga Tessàlia, Mehmet IV, Normands, Paixalik, Paleolític, Pelasg, Pelasgiòtida, Peneu (Tessàlia), Perrèbia, Polibi, Protoindoeuropeus, Segona Guerra Macedònica, Tagos, Tema (circumscripció administrativa), Tessalis, Tessàlia, Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC), Turakhan Beg, ..., Unitat perifèrica de Larisa, Yenişehir, 1881, 1897, 1898. Ampliar l'índex (5 més) »
Acrísios
Acrísios o Acrisi (en grec Άκρίσιος, en llatí Ācrĭsĭus) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Acrísios · Veure més »
Alèvades
La dinastia dels alèvades (Ἀλευάδαι) fou la família més noble i poderosa de Tessàlia; Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Alèvades · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Antíoc III · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Antiga Grècia · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Aristòtil · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Atenes · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Baiazet I · Veure més »
Batalla de Cinoscèfales
La batalla de Cinoscèfales (en grec antic Μάχη τῶν Κυνὸς Κεφαλῶν) de l'any 197 aC va ser una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Batalla de Cinoscèfales · Veure més »
Batalla de Larisa
La batalla de Larisa fou una sèrie d'enfrontaments que tingueren lloc a la primavera del 1083 entre l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Batalla de Larisa · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Búlgars · Veure més »
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Civilització micènica · Veure més »
Crannon
Crannon o Cranon (en llatí Crannon, Cranon, en grec antic Κρανών, Κραννών, el nom es troba de les dues maneres en les inscripcions) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larisa i a 100 estadis de Girton, segons Estrabó.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Crannon · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Croat (guerrer) · Veure més »
Dictionnaire grec-français
El Dictionnaire grec-français d'Anatole Bailly, sovint anomenat «el Bailly», és un diccionari grec antic-francès de referència, publicat el 1895 per primer cop.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Dictionnaire grec-français · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Estrabó · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Estrateg · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Filip II de Macedònia · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Filip V de Macedònia · Veure més »
Francocràcia
El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia. La Francocràcia (Φραγκοκρατία, Frankokratía, 'Francocràcia', 'govern dels francs'), també coneguda com a Llatinocràcia (Λατινοκρατία, Latinokratía, 'govern dels llatins') i, pels dominis venecians, Venetocràcia (Βενετοκρατία, Venetokratía o Ενετοκρατία, Enetokratia), fou el període de la història de Grècia després de la Quarta Croada (1204), quan es van establir un nombre d'estats croats principalment francesos i italians al territori del dissolt Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Francocràcia · Veure més »
Gazi Evrenos
Gazi Evrenos, també escrit antigament Ghazi Ewrenos, (? - Karaferya, 1417) fou un guerrer turc fill de l'emir (general) turc Isa Beg.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Gazi Evrenos · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Grècia · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Hèl·lade (tema)
LHèl·lade o Hèl·lada, en grec medieval θέμα Ἑλλάδος, va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud de Grècia, que incloïa parts de la Grècia central, de Tessàlia i (fins al voltant de l'any 800) del Peloponès.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Hèl·lade (tema) · Veure més »
Hegesarat
va ser un noble de Larisa de Tessàlia, descendent d'una antiga i il·lustre família.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Hegesarat · Veure més »
Hièrocles (geògraf)
Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec medieval), fou un escriptor, geògraf i gramàtic romà d'Orient que és conegut únicament per una sola obra titulada ("El company dels viatges") que era un llibre destinat als viatgers que volien anar a les províncies orientals de l'imperi.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Hièrocles (geògraf) · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Homer · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Imperi Selèucida · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Justinià I · Veure més »
Khayr al-Din Paixà
Tunuslu Khayr al-Din Paixà o Kheireddine Pasha (1822 o 1823 - Istanbul 30 de gener de 1890) fou un gran visir tunisià d'origen circassià (abkhaz) que va exercir el càrrec del 1873 al 1877.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Khayr al-Din Paixà · Veure més »
Lliga Tessàlia
La Lliga Tessàlia va ser una confederació de tipus feudal de les ciutats estat i les tribus a la vall de Tessàlia al nord de Grècia, era dirigida per unes poques famílies aristocràtiques de Tessàlia (Aleuada i Scopades).
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Lliga Tessàlia · Veure més »
Mehmet IV
Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Mehmet IV · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Normands · Veure més »
Paixalik
Paixalik era el càrrec o funcions que exercien els paixàs a l'Imperi Otomà i el Marroc.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Paixalik · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Paleolític · Veure més »
Pelasg
Pelasg (Pelasgus), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Pelasg · Veure més »
Pelasgiòtida
La Pelasgiòtida (Πελασγιῶτις) era un districte de Tessàlia habitat pels pelasgiotes o pelasgs, que s'estenia per la vall del riu Tempe, al nord de la ciutat de Feres.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Pelasgiòtida · Veure més »
Peneu (Tessàlia)
El Peneu (en Πηνειός, pronunciat Piniós en grec modern i Pēneiós en grec clàssic) és un riu de la regió grega de Tessàlia.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Peneu (Tessàlia) · Veure més »
Perrèbia
La Perrèbia (Perrhaebia, Περραιβία) era una comarca de Tessàlia a la frontera amb Macedònia, al sud del mont Olimp i ocupant la vall del Peneu.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Perrèbia · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Polibi · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Protoindoeuropeus · Veure més »
Segona Guerra Macedònica
La Segona Guerra macedònica (200 aC-197 aC) es va lliurar entre el Regne de Macedònia, liderat per Filip V de Macedònia i la República de Roma, aliada amb Rodes i Pèrgam.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Segona Guerra Macedònica · Veure més »
Tagos
Tagós (en grec antic ταγός) era el nom que designava el cap o comandant de Tessàlia, i més particularment al principal magistrat que exercia l'hegemonia a la regió i als magistrats de cada una de les ciutats durant diversos períodes de la història.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Tagos · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tessalis
Els tessalis (en grec antic Θεσσαλοί, Thessaloi) van ser els pobladors de la terra grega clàssica anomenada Tessàlia.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Tessalis · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Tessàlia · Veure més »
Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)
Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. L. n Flamininus; vers 230 aC-174 aC) va ser un general i magistrat romà.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC) · Veure més »
Turakhan Beg
Turakhan Beg (? - 1456) fou un general otomà, conqueridor i governador de Tessàlia.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Turakhan Beg · Veure més »
Unitat perifèrica de Larisa
La unitat perifèrica de Larisa (en grec: Νομός Λάρισας) és una unitat perifèrica de Grècia.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Unitat perifèrica de Larisa · Veure més »
Yenişehir
Yenişehir és una ciutat de Turquia i districte de la província de Bursa, en una plana regada pel Gök Su, afluent del Sangari, amb 31.203 habitants habitants al cens del 2011.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і Yenişehir · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і 1881 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і 1897 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Larisa (Tessàlia) і 1898 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Larisa de Tessàlia, Larissa (Tessàlia), Larissa de Tessàlia, Làrissa, Làrissa (Tessàlia).
