Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Anna Wilson Patterson, Armagh, Belfast, Ciutat planificada, Colonització de l'Ulster, Compositor, Comtat d'Armagh, Comtat de Tyrone, Conflicte nord-irlandès, Craigavon, Districte de Craigavon, Dungannon, Etimologia, Gaèlic irlandès, Hurling, Irlanda del Nord, Neagh, Portadown, Províncies d'Irlanda, Rebel·lió irlandesa de 1641, Revolució Industrial, Townland, Ulster.
Anna Wilson Patterson
Anna Wilson Patterson (Lurgan, Irlanda, 27 d'octubre de 1868 - 16 de gener de 1934 a Cork) fou una compositora i organista irlandesa.
Nou!!: Lurgan і Anna Wilson Patterson · Veure més »
Armagh
Armagh és una ciutat d'Irlanda del Nord, capital de l'antic Comtat d'Armagh i del Districte d'Armagh.
Nou!!: Lurgan і Armagh · Veure més »
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Nou!!: Lurgan і Belfast · Veure més »
Ciutat planificada
Una ciutat planificada, ciutat de nova planta o localitat planificada és una ciutat creada en un terreny prèviament no urbanitzat, amb un propòsit determinat i d'acord amb un pla urbanístic global.
Nou!!: Lurgan і Ciutat planificada · Veure més »
Colonització de l'Ulster
La colonització de l'Ulster (en irlandès: Plandáil Uladh, en anglès: Plantation of Ulster, en escocès de l'Ulster: Plantin o Ulstèr) va ser la colonització organitzada de l'Ulster, una província d'Irlanda, per part d'anglesos i escocesos durant el regnat del Jaume I d'Anglaterra.
Nou!!: Lurgan і Colonització de l'Ulster · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: Lurgan і Compositor · Veure més »
Comtat d'Armagh
Les Baronies del comtat d'Armagh (1900) El comtat d'Armagh (gaèlic Ard Mhacha, dard "alt" i Mhacha, nom d'una divinitat cèltica) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lurgan і Comtat d'Armagh · Veure més »
Comtat de Tyrone
El comtat de Tyrone (gaèlic Tír Eoghain) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Lurgan і Comtat de Tyrone · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Lurgan і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Craigavon
Craigavon (en gaèlic irlandès Creag Abhann) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat d'Armagh, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Lurgan і Craigavon · Veure més »
Districte de Craigavon
El districte de Craigavon és un districte que pren part dels comtats d'Armagh, Down i Antrim, a Irlanda del Nord.
Nou!!: Lurgan і Districte de Craigavon · Veure més »
Dungannon
Dungannon (en gaèlic irlandès Dún Geanainn, que vol dir fortalesa de Geanainn; en escocès d'Ulster Rathgannon) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Tyrone, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Lurgan і Dungannon · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: Lurgan і Etimologia · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Lurgan і Gaèlic irlandès · Veure més »
Hurling
El hurling (en irlandès, iomáint o iománaíocht) és un esport d'equip d'origen celta.
Nou!!: Lurgan і Hurling · Veure més »
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Lurgan і Irlanda del Nord · Veure més »
Neagh
El llac Neagh (anglès: Lough Neagh; en gaèlic irlandès: Loch nEathach) d'Irlanda del Nord és el llac més gran de l'illa d'Irlanda, amb una àrea de 388 kilòmetres quadrats.
Nou!!: Lurgan і Neagh · Veure més »
Portadown
Portadown (en gaèlic irlandès Port an Dúnáin, que vol dir "port de la petita fortalesa", en escocès d'Ulster Portadoun o Portadoon) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat d'Armagh, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Lurgan і Portadown · Veure més »
Províncies d'Irlanda
Munster 3. Connacht 4. Ulster Durant l'últim període celta i els primers temps històrics, Irlanda va ser dividida en províncies, substituint el sistema anterior, basat en els Tuatha.
Nou!!: Lurgan і Províncies d'Irlanda · Veure més »
Rebel·lió irlandesa de 1641
La Rebel·lió irlandesa de 1641 (gaèlic irlandès Éirí Amach 1641) va començar com un intent de cop d'estat per l'aristocràcia catòlica que poblava l'illa d'Irlanda, però es va convertir en un conjunt d'actes de violència entre els natius del país i els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia, la qual cosa va donar al lloc al començament del conflicte conegut com les Guerres Confederades.
Nou!!: Lurgan і Rebel·lió irlandesa de 1641 · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Lurgan і Revolució Industrial · Veure més »
Townland
Un rètol de carretera al Comtat d'Antrim assenyalant que la part de la carretera passa pel townland de Teeshan Un assenyalador de fronteres entre townlands Townland o bally (gaèlic irlandès baile fearainn) és una divisió geogràfica territorial menor usada a Irlanda.
Nou!!: Lurgan і Townland · Veure més »
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Nou!!: Lurgan і Ulster · Veure més »
