Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Luis de Góngora y Argote

Índex Luis de Góngora y Argote

Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627) fou un poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres artistes.

Taula de continguts

  1. 59 les relacions: Accident vascular cerebral, Acis, Andalusia, Arcàdia, Barroc, Castella, Còrdova, Ciclop, Conceptisme, Corranda, Culteranisme, Cultisme, Dámaso Alonso, Diego Velázquez, Emblema, Exegesi, Felip III de Castella, Francisco de Quevedo, Galatea (Acis), Galícia, Garcilaso de la Vega, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generació del 27, Hipèrbole, Ignacio de Luzán Claramunt de Suelves y Gurrea, José García de Salcedo Coronel, Juan de Jáuregui y Aguilar, Juan de Mena, Juana Inés de la Cruz, Literatura castellana, Literatura espanyola del Barroc, Lope de Vega, Marcelino Menéndez Pelayo, Metàfora, Navarra, Ottava rima, Ovidi, Paròdia, Parnassianisme, Paronomàsia, Perífrasi, Pirateria marítima, Polifem (fill de Posidó), Prebenda, Rafael Alberti Merello, Retòrica, Romanç (poesia), Salamanca, Sàtira, Segle d'or espanyol, ... Ampliar l'índex (9 més) »

  2. Escriptors del Barroc
  3. Morts el 1627
  4. Naixements del 1561

Accident vascular cerebral

Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.

Veure Luis de Góngora y Argote і Accident vascular cerebral

Acis

Segons Les metamorfosis d'Ovidi, Acis (en grec antic Ἄκις) era el déu del riu Acis, a tocar de l'Etna.

Veure Luis de Góngora y Argote і Acis

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Veure Luis de Góngora y Argote і Andalusia

Arcàdia

Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.

Veure Luis de Góngora y Argote і Arcàdia

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Veure Luis de Góngora y Argote і Barroc

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Veure Luis de Góngora y Argote і Castella

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Veure Luis de Góngora y Argote і Còrdova

Ciclop

Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Veure Luis de Góngora y Argote і Ciclop

Conceptisme

El conceptisme és un corrent del barroc literari (especialment l'espanyol) caracteritzat per la complicació del contingut de les poesies, amb referències a la mitologia grecollatina, jocs de paraules i d'enginy, metàfores complexes i neologismes que busquen impactar el lector per l'associació de termes en un principi allunyats.

Veure Luis de Góngora y Argote і Conceptisme

Corranda

Una corranda (Catalunya, Rosselló inclòs) o corranta, ball de córrer (Vallespir), correnta (Andorra i Rosselló), correnda (Rosselló), remenadilla (Rosselló), cantarella, (Empordà i Rosselló), cobla (català occidental i País Valencià) o follia, és una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs.

Veure Luis de Góngora y Argote і Corranda

Culteranisme

El culteranisme també anomenat gongorisme és un dels corrents principals de la literatura barroca en castellà, derivat del conceptisme.

Veure Luis de Góngora y Argote і Culteranisme

Cultisme

Un cultisme, mot culte o mot savi és un mot manllevat i adaptat d'una llengua morta sense seguir la cronologia de l'evolució lingüística.

Veure Luis de Góngora y Argote і Cultisme

Dámaso Alonso

Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrid, 3 d'octubre de 1898 – 25 de gener de 1990) fou un literat i filòleg espanyol, Premi Miguel de Cervantes de 1978.

Veure Luis de Góngora y Argote і Dámaso Alonso

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Veure Luis de Góngora y Argote і Diego Velázquez

Emblema

Cosa inusual, aquests àngels porten l'emblema del rei Ricard II d'Anglaterra, que va encarregar aquesta obra, el díptic de Wilton, al voltant del 1400 Un emblema és una imatge pictòrica, sigui abstracta o figurativa, que representa un concepte --una veritat o una al·legoria--, una persona, com un rei o un sant, o una entitat (pública o privada: un parlament, un partit polític, un institut de recerca...).

Veure Luis de Góngora y Argote і Emblema

Exegesi

Lexegesi és una disciplina teològica que estudia objectivament la Bíblia i altres llibres sagrats com l'Alcorà (on aquesta disciplina s'anomena tafsir).

Veure Luis de Góngora y Argote і Exegesi

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Veure Luis de Góngora y Argote і Felip III de Castella

Francisco de Quevedo

Francisco Gómez de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista del barroc espanyol, i membre de la noblesa, de l'època del Siglo de Oro.

Veure Luis de Góngora y Argote і Francisco de Quevedo

Galatea (Acis)

''El triomf de Galatea'', de Raffaello Sanzio. A la mitologia grega, Galatea p. 69 (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una nereida de Sicília estimada pel ciclop Polifem.

Veure Luis de Góngora y Argote і Galatea (Acis)

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Luis de Góngora y Argote і Galícia

Garcilaso de la Vega

Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536) fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana.

Veure Luis de Góngora y Argote і Garcilaso de la Vega

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Veure Luis de Góngora y Argote і Gaspar de Guzmán y Pimentel

Generació del 27

Es denomina Generació del 27 un conjunt d'autors barons (a les dones artistes d'aquesta generació se les coneix com Las Sinsombrero), que va sorgir en el panorama cultural espanyol al voltant de l'any 1927, http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/HISTORIA_LITERATURA/GENERACION27/generacion27_1.htm l'any en què es celebrava el tercer centenari de la mort del poeta barroc Luis de Góngora.

Veure Luis de Góngora y Argote і Generació del 27

Hipèrbole

La hipèrbole és un recurs retòric que consisteix a augmentar o disminuir una qualitat sobre quelcom, fent una exageració.

Veure Luis de Góngora y Argote і Hipèrbole

Ignacio de Luzán Claramunt de Suelves y Gurrea

Ignacio de Luzán Claramunt de Suelves y Gurrea (Saragossa, 28 de març de 1702 - Madrid, 19 de maig de 1754) va ser un escriptor i crític aragonès, principal teoritzador de les idees del neoclassicisme a Espanya.

Veure Luis de Góngora y Argote і Ignacio de Luzán Claramunt de Suelves y Gurrea

José García de Salcedo Coronel

José García de Salcedo Coronel (Sevilla ?, 1592 - Madrid, 1651) va ser un militar i escriptor espanyol.

Veure Luis de Góngora y Argote і José García de Salcedo Coronel

Juan de Jáuregui y Aguilar

Suposat retrat de Miguel de Cervantes Saavedra, atribuït a Juan de Jáuregui, Reial Acadèmia Espanyola. Juan de Jáuregui y Aguilar (Sevilla, 24 de novembre de 1583 - Madrid, 11 de gener de 1641) va ser un poeta, erudit, pintor i teòric literari espanyol del segle d'or espanyol.

Veure Luis de Góngora y Argote і Juan de Jáuregui y Aguilar

Juan de Mena

és un autor del prerenaixement espanyol, autor del Laberinto de Fortuna.

Veure Luis de Góngora y Argote і Juan de Mena

Juana Inés de la Cruz

Juana Inés de Asbaje y Ramírez de Santillana, més coneguda a Mèxic com a sor Juana Inés de la Cruz (San Miguel Nepantla (Mèxic), 12 de novembre de 1651? –Ciutat de Mèxic, 17 d'abril de 1695) va ser una escriptora de poesia i teatre en castellà.

Veure Luis de Góngora y Argote і Juana Inés de la Cruz

Literatura castellana

Miguel de Cervantes i la seva obra ''El Quixot'' són màxims exponents d'aquesta literatura. En aquesta novel·la, l'autor va consolidar la forma de literatura que la novel·la picaresca havia establert a Espanya a una narrativa de ficció que va servir de plantilla a molts novel·listes al llarg de la història de la literatura castellana.J.A.

Veure Luis de Góngora y Argote і Literatura castellana

Literatura espanyola del Barroc

Velázquez (1622). La literatura espanyola del Barroc és un període de creació literària que comprèn aproximadament des de les obres inicials de Góngora i Lope de Vega, a la dècada de 1580, fins ben entrat el.

Veure Luis de Góngora y Argote і Literatura espanyola del Barroc

Lope de Vega

Lope de Vega Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana.

Veure Luis de Góngora y Argote і Lope de Vega

Marcelino Menéndez Pelayo

Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia.

Veure Luis de Góngora y Argote і Marcelino Menéndez Pelayo

Metàfora

La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.

Veure Luis de Góngora y Argote і Metàfora

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Veure Luis de Góngora y Argote і Navarra

Ottava rima

Una ottava rima o octava reial és una de les estrofes més utilitzades al llarg de la Història de la Literatura Universal.

Veure Luis de Góngora y Argote і Ottava rima

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Luis de Góngora y Argote і Ovidi

Paròdia

normes viquipedistes Una paròdia és una imitació burlesca d'una altra obra, de la qual respecta els trets fonamentals perquè els receptors la puguin reconèixer.

Veure Luis de Góngora y Argote і Paròdia

Parnassianisme

El parnassianisme és un moviment literari francès de la segona meitat del (ca. 1860) creat com a reacció contra el romanticisme de Victor Hugo, el subjectivisme i el socialisme artístic.

Veure Luis de Góngora y Argote і Parnassianisme

Paronomàsia

La paronomàsia (del llatí paronomasia, del grec clàssic παρονομασία) és una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança només formal (un fonema o síl·laba), o en l'ús del mateix mot en dos sentits diferents.

Veure Luis de Góngora y Argote і Paronomàsia

Perífrasi

La perífrasi és una figura de retòrica amb la qual el significat d'una paraula o d'una frase ve expressat mitjançant la descripció de la seva relació amb uns altres elements: així s'obté una sèrie diversa de paraules o de frases, en general més llarga.

Veure Luis de Góngora y Argote і Perífrasi

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Veure Luis de Góngora y Argote і Pirateria marítima

Polifem (fill de Posidó)

A la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημο&#962) era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis.

Veure Luis de Góngora y Argote і Polifem (fill de Posidó)

Prebenda

Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.

Veure Luis de Góngora y Argote і Prebenda

Rafael Alberti Merello

Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa María, Cadis, 16 de desembre de 1902 - 28 d'octubre de 1999) fou un poeta espanyol.

Veure Luis de Góngora y Argote і Rafael Alberti Merello

Retòrica

La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Veure Luis de Góngora y Argote і Retòrica

Romanç (poesia)

El romanç és un tipus de composició poètica.

Veure Luis de Góngora y Argote і Romanç (poesia)

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Veure Luis de Góngora y Argote і Salamanca

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Veure Luis de Góngora y Argote і Sàtira

Segle d'or espanyol

L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.

Veure Luis de Góngora y Argote і Segle d'or espanyol

Silva (poesia)

Pàgina inicial de ''Las Soledades'' (l. I, pág. 193) en el Manuscrito Chacón, poema compost en silves. La silva és una estrofa composta per versos hendecasíl·labs (11 síl·labes) i heptasíl·labs (7 síl·labes), de rima irregular.

Veure Luis de Góngora y Argote і Silva (poesia)

Simbolisme

344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.

Veure Luis de Góngora y Argote і Simbolisme

Sonet

El sonet és un tipus d'estrofa poètica d'origen italià composta per catorze versos amb un nombre de síl·labes variable (les versions italiana i castellana són d'onze síl·labes per vers).

Veure Luis de Góngora y Argote і Sonet

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Luis de Góngora y Argote і 11 de juliol

1561

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Luis de Góngora y Argote і 1561

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Luis de Góngora y Argote і 1610

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Veure Luis de Góngora y Argote і 1626

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Luis de Góngora y Argote і 1627

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Luis de Góngora y Argote і 23 de maig

Vegeu també

Escriptors del Barroc

Morts el 1627

Naixements del 1561

També conegut com Luis de Góngora.

, Silva (poesia), Simbolisme, Sonet, 11 de juliol, 1561, 1610, 1626, 1627, 23 de maig.