Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Lluís el Pietós

Índex Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

202 les relacions: Abadia de Prüm, Agobard de Lió, Al-Àndalus, Alou, Alps, Alsàcia, Alvèrnia, Angulema, Aquisgrà, Aquitània, Attigny, Austràsia, Auxois, Avallon, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Barcelona, Bartomeu de Narbona, Basilea, Batalla de Roncesvalls, Baviera, Berà I, Berenguer de Tolosa, Bernat d'Itàlia, Bernat de Septimània, Besiers, Biblioteca Nacional de França, Blois, Borgonya, Bourges, Bretanya, Candelera, Carcassona, Carlat, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Jove, Carles Martell, Cassinogilum, Còrsega, Chalon-sur-Saône, Cluny, Colmar, Compiègne, Comtat d'Autun, Comtat d'Herbauges, Comtat de Carcí, Comtat de Mâcon, Comtat de Mémontois, Comtat del Llemosí, Comtat del Rosselló, ..., Conquesta de Barxiluna, Crémieu, Dieta de Nimega, Dieta de Worms, Divisio Regnorum, Doué, Elna, Ermengarda d'Hesbaye, Esteve IV, Estrasburg, Fontaines, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francs, Frankfurt del Main, Frísia, Gascunya, Gaucelm, Gòtia, Gerberga (filla de Guillem el Sant), Guerí de Provença, Guillem I de Tolosa, Guillemó, Hildegarda, Hispània, Hug de Tours, Imperi Carolingi, Imperi Carolingi a les Illes Balears, Ingelheim, Itàlia, Judit de Baviera, L'Astrònom, Langres, Le Mans, Lionès, Llemotges, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Tolosa, Llista de reis germànics, Llombardia, Lluís el Germànic, Loira, Lotari I, Magúncia, Maine (França), Marca (territori), Marca Hispànica, Marca llemosina, Matfrid d'Orleans, Metz, Missi dominici, Mosa, Nadal, Nèustria, Nebridi de Narbona, Nevers, Nimega, Nimes, Odó d'Orleans, Oise, Orleans, Paderborn, Pamplona, Papa Esteve III, Papa Gregori IV, Papa Pasqual I, Pasqua (festivitat), Pipí d'Héristal, Pipí d'Itàlia, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Poitiers, Província de Trento, Provença, Quierzy, Regne d'Aquitània, Regne Franc, Rei d'Itàlia, Reims, Revolta d'Aissó, Roergue, Roma, Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Saona, Saragossa, Sena, Septimània, Soissons, Somme, Suàbia, Thionville, Tolosa de Llenguadoc, Tortona, Tractat de Verdun, Trèveris, Turena, Urgell, Vala de Corbie, Vescomtat de Vallespir, Vita Hludovici, Waifré, Worms, 1 d'octubre, 1 de febrer, 1 de març, 13 de desembre, 16 d'abril, 2 de febrer, 20 de juny, 22 de febrer, 26 de febrer, 27 de novembre, 28 de desembre, 28 de gener, 29 de novembre, 30 de maig, 4 d'octubre, 7 d'abril, 778, 781, 794, 800, 801, 804, 806, 808, 809, 813, 814, 816, 817, 819, 820, 822, 823, 825, 831, 832, 833, 834, 835, 836, 837, 838, 840, 843, 844, 845, 853. Ampliar l'índex (152 més) »

Abadia de Prüm

Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.

Nou!!: Lluís el Pietós і Abadia de Prüm · Veure més »

Agobard de Lió

Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.

Nou!!: Lluís el Pietós і Agobard de Lió · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Lluís el Pietós і Al-Àndalus · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Lluís el Pietós і Alou · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Lluís el Pietós і Alps · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís el Pietós і Alsàcia · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Lluís el Pietós і Alvèrnia · Veure més »

Angulema

Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Nou!!: Lluís el Pietós і Angulema · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Lluís el Pietós і Aquisgrà · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Lluís el Pietós і Aquitània · Veure més »

Attigny

* Attigny (Ardenes), municipi francès al departament de les Ardenes i a la regió de Xampanya-Ardenes.

Nou!!: Lluís el Pietós і Attigny · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Lluís el Pietós і Austràsia · Veure més »

Auxois

L' Auxois (o), amb la capital a Sèmur, és una regió natural de França correspon a una depressió entre la Langres-Châtillonnais i el massís muntanyós de Morvan, al sud del districte de Montbard, al departament de Costa d'Or.

Nou!!: Lluís el Pietós і Auxois · Veure més »

Avallon

Avallon és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Lluís el Pietós і Avallon · Veure més »

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.

Nou!!: Lluís el Pietós і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Lluís el Pietós і Barcelona · Veure més »

Bartomeu de Narbona

Bartomeu fou arquebisbe de Narbona.

Nou!!: Lluís el Pietós і Bartomeu de Narbona · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Lluís el Pietós і Basilea · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Lluís el Pietós і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Lluís el Pietós і Baviera · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Lluís el Pietós і Berà I · Veure més »

Berenguer de Tolosa

Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Nou!!: Lluís el Pietós і Berenguer de Tolosa · Veure més »

Bernat d'Itàlia

Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).

Nou!!: Lluís el Pietós і Bernat d'Itàlia · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Lluís el Pietós і Bernat de Septimània · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Lluís el Pietós і Besiers · Veure més »

Biblioteca Nacional de França

La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.

Nou!!: Lluís el Pietós і Biblioteca Nacional de França · Veure més »

Blois

Blois o Bles és una comuna francesa al departament de Loir i Cher i a la regió del Centre-Vall del Loira.

Nou!!: Lluís el Pietós і Blois · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Lluís el Pietós і Borgonya · Veure més »

Bourges

Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Lluís el Pietós і Bourges · Veure més »

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Lluís el Pietós і Bretanya · Veure més »

Candelera

La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva.

Nou!!: Lluís el Pietós і Candelera · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Lluís el Pietós і Carcassona · Veure més »

Carlat

Carlat és un municipi francès, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Lluís el Pietós і Carlat · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Lluís el Pietós і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Lluís el Pietós і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Jove

Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).

Nou!!: Lluís el Pietós і Carles el Jove · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Lluís el Pietós і Carles Martell · Veure més »

Cassinogilum

Cassinogilum fou un castell carolingi de Carlemany i Lluís el Pietós.

Nou!!: Lluís el Pietós і Cassinogilum · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Lluís el Pietós і Còrsega · Veure més »

Chalon-sur-Saône

Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Lluís el Pietós і Chalon-sur-Saône · Veure més »

Cluny

* Cluny (Saona i Loira), municipi francès del departament de Saona i Loira.

Nou!!: Lluís el Pietós і Cluny · Veure més »

Colmar

Colmar (alsacià Colmer) és un municipi actualment francès, capital del departament de l'Alt Rin a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís el Pietós і Colmar · Veure més »

Compiègne

Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís el Pietós і Compiègne · Veure més »

Comtat d'Autun

El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.

Nou!!: Lluís el Pietós і Comtat d'Autun · Veure més »

Comtat d'Herbauges

El comtat d'Herbauges fou una jurisdicció feudal de França formada per les senyories del baix Poitou creada per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.

Nou!!: Lluís el Pietós і Comtat d'Herbauges · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: Lluís el Pietós і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Mâcon

Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.

Nou!!: Lluís el Pietós і Comtat de Mâcon · Veure més »

Comtat de Mémontois

El comtat de Memontois (apareix també com Mémontois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, un dels pagus del país situat entre l'Auxois a l'ooest, Duesmois al nord, Dijon i Oscheret a l'est i Beaune al sud.

Nou!!: Lluís el Pietós і Comtat de Mémontois · Veure més »

Comtat del Llemosí

El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.

Nou!!: Lluís el Pietós і Comtat del Llemosí · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Lluís el Pietós і Comtat del Rosselló · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Nou!!: Lluís el Pietós і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Crémieu

Crémieu és un municipi francès situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Lluís el Pietós і Crémieu · Veure més »

Dieta de Nimega

La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.

Nou!!: Lluís el Pietós і Dieta de Nimega · Veure més »

Dieta de Worms

Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Lluís el Pietós і Dieta de Worms · Veure més »

Divisio Regnorum

Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Lluís el Pietós і Divisio Regnorum · Veure més »

Doué

* Doué-la-Fontaine, comuna de Maine et Loire.

Nou!!: Lluís el Pietós і Doué · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Lluís el Pietós і Elna · Veure més »

Ermengarda d'Hesbaye

Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.

Nou!!: Lluís el Pietós і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »

Esteve IV

Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.

Nou!!: Lluís el Pietós і Esteve IV · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.

Nou!!: Lluís el Pietós і Estrasburg · Veure més »

Fontaines

* Fontaines (Saona i Loira), municipi al departament de Saona i Loira (regió de Borgonya - Franc Comtat, França).

Nou!!: Lluís el Pietós і Fontaines · Veure més »

França Mitjana

Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Nou!!: Lluís el Pietós і França Mitjana · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Lluís el Pietós і França Occidental · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Lluís el Pietós і França Oriental · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Lluís el Pietós і Francs · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Lluís el Pietós і Frankfurt del Main · Veure més »

Frísia

Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.

Nou!!: Lluís el Pietós і Frísia · Veure més »

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Lluís el Pietós і Gascunya · Veure més »

Gaucelm

Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).

Nou!!: Lluís el Pietós і Gaucelm · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Lluís el Pietós і Gòtia · Veure més »

Gerberga (filla de Guillem el Sant)

Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant neta de Carloman I, rei dels francs.

Nou!!: Lluís el Pietós і Gerberga (filla de Guillem el Sant) · Veure més »

Guerí de Provença

Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.

Nou!!: Lluís el Pietós і Guerí de Provença · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Lluís el Pietós і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guillemó

Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).

Nou!!: Lluís el Pietós і Guillemó · Veure més »

Hildegarda

Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.

Nou!!: Lluís el Pietós і Hildegarda · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Lluís el Pietós і Hispània · Veure més »

Hug de Tours

Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.

Nou!!: Lluís el Pietós і Hug de Tours · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Lluís el Pietós і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Carolingi a les Illes Balears

La influència de l'Imperi Carolingi a les Illes Balears es troba testimoniada a diversos textos i cronicons francs.

Nou!!: Lluís el Pietós і Imperi Carolingi a les Illes Balears · Veure més »

Ingelheim

Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.

Nou!!: Lluís el Pietós і Ingelheim · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Lluís el Pietós і Itàlia · Veure més »

Judit de Baviera

Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Nou!!: Lluís el Pietós і Judit de Baviera · Veure més »

L'Astrònom

L'Astrònom o Astronomus (a vegades també l'Astrònom del Llemosí) és el nom amb què és conegut l'autor anònim de la important obra Vita Hludovici, una biografia de l'emperador Lluís el Pietós, al segle IX.

Nou!!: Lluís el Pietós і L'Astrònom · Veure més »

Langres

Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís el Pietós і Langres · Veure més »

Le Mans

Le Mans és un municipi francès situat al departament de Sarthe i a la regió de País del Loira.

Nou!!: Lluís el Pietós і Le Mans · Veure més »

Lionès

El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.

Nou!!: Lluís el Pietós і Lionès · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.

Nou!!: Lluís el Pietós і Llemotges · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Lluís el Pietós і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Lluís el Pietós і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Tolosa

Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.

Nou!!: Lluís el Pietós і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Lluís el Pietós і Llista de reis germànics · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Lluís el Pietós і Llombardia · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Lluís el Pietós і Lluís el Germànic · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Lluís el Pietós і Loira · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Lluís el Pietós і Lotari I · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Lluís el Pietós і Magúncia · Veure més »

Maine (França)

El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.

Nou!!: Lluís el Pietós і Maine (França) · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Lluís el Pietós і Marca (territori) · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Lluís el Pietós і Marca Hispànica · Veure més »

Marca llemosina

Un dels primers escuts de la Marca és el de la casa dels Lusignan. La Marca llemosina (en occità: la Marcha, en francès la Marche) és un territori històric d'Occitània, al nord, en una zona de llengua occitana que és veïna de la zona de llengua d'oïl.

Nou!!: Lluís el Pietós і Marca llemosina · Veure més »

Matfrid d'Orleans

Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.

Nou!!: Lluís el Pietós і Matfrid d'Orleans · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.

Nou!!: Lluís el Pietós і Metz · Veure més »

Missi dominici

Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.

Nou!!: Lluís el Pietós і Missi dominici · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Lluís el Pietós і Mosa · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Lluís el Pietós і Nadal · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Lluís el Pietós і Nèustria · Veure més »

Nebridi de Narbona

Nebridi (Nebridius, també esmentat com Imphridius o Nimphridius) fou bisbe metropolità de Narbona.

Nou!!: Lluís el Pietós і Nebridi de Narbona · Veure més »

Nevers

Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Nou!!: Lluís el Pietós і Nevers · Veure més »

Nimega

Nimega (en neerlandès i oficialment: Nijmegen; en nimeguès: Nimwèège; en Nimègue) és la ciutat més gran de la regió de Gelderland, als Països Baixos.

Nou!!: Lluís el Pietós і Nimega · Veure més »

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Lluís el Pietós і Nimes · Veure més »

Odó d'Orleans

Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.

Nou!!: Lluís el Pietós і Odó d'Orleans · Veure més »

Oise

L'Oise pronunciat és un departament francès situat a la regió dels Alts de França amb el codi de departament 60.

Nou!!: Lluís el Pietós і Oise · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Lluís el Pietós і Orleans · Veure més »

Paderborn

Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que, després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal.

Nou!!: Lluís el Pietós і Paderborn · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Lluís el Pietós і Pamplona · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Lluís el Pietós і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Gregori IV

Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.

Nou!!: Lluís el Pietós і Papa Gregori IV · Veure més »

Papa Pasqual I

Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Nou!!: Lluís el Pietós і Papa Pasqual I · Veure més »

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Nou!!: Lluís el Pietós і Pasqua (festivitat) · Veure més »

Pipí d'Héristal

Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.

Nou!!: Lluís el Pietós і Pipí d'Héristal · Veure més »

Pipí d'Itàlia

Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.

Nou!!: Lluís el Pietós і Pipí d'Itàlia · Veure més »

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Nou!!: Lluís el Pietós і Pipí I d'Aquitània · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Lluís el Pietós і Pipí I el Breu · Veure més »

Poitiers

Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.

Nou!!: Lluís el Pietós і Poitiers · Veure més »

Província de Trento

La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.

Nou!!: Lluís el Pietós і Província de Trento · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Lluís el Pietós і Provença · Veure més »

Quierzy

Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.

Nou!!: Lluís el Pietós і Quierzy · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Lluís el Pietós і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Lluís el Pietós і Regne Franc · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Lluís el Pietós і Rei d'Itàlia · Veure més »

Reims

Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís el Pietós і Reims · Veure més »

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Nou!!: Lluís el Pietós і Revolta d'Aissó · Veure més »

Roergue

Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.

Nou!!: Lluís el Pietós і Roergue · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Lluís el Pietós і Roma · Veure més »

Sacre emperador romanogermànic

Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Lluís el Pietós і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Lluís el Pietós і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saona

El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.

Nou!!: Lluís el Pietós і Saona · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Lluís el Pietós і Saragossa · Veure més »

Sena

El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.

Nou!!: Lluís el Pietós і Sena · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Lluís el Pietós і Septimània · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís el Pietós і Soissons · Veure més »

Somme

El Somme (80) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís el Pietós і Somme · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Lluís el Pietós і Suàbia · Veure més »

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís el Pietós і Thionville · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Lluís el Pietós і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tortona

Tortona és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.

Nou!!: Lluís el Pietós і Tortona · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Lluís el Pietós і Tractat de Verdun · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Lluís el Pietós і Trèveris · Veure més »

Turena

La Turena o Torena (Touraine) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.

Nou!!: Lluís el Pietós і Turena · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Lluís el Pietós і Urgell · Veure més »

Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

Nou!!: Lluís el Pietós і Vala de Corbie · Veure més »

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Nou!!: Lluís el Pietós і Vescomtat de Vallespir · Veure més »

Vita Hludovici

La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.

Nou!!: Lluís el Pietós і Vita Hludovici · Veure més »

Waifré

Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.

Nou!!: Lluís el Pietós і Waifré · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Lluís el Pietós і Worms · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 1 d'octubre · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 1 de febrer · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 1 de març · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 13 de desembre · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 16 d'abril · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 2 de febrer · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 20 de juny · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 22 de febrer · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 26 de febrer · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 27 de novembre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 28 de desembre · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 28 de gener · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 29 de novembre · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 30 de maig · Veure més »

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 4 d'octubre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Pietós і 7 d'abril · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Lluís el Pietós і 778 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 781 · Veure més »

794

El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 794 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 801 · Veure més »

804

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 804 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 806 · Veure més »

808

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 808 · Veure més »

809

El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 809 · Veure més »

813

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 813 · Veure més »

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 814 · Veure més »

816

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 816 · Veure més »

817

; Països Catalans.

Nou!!: Lluís el Pietós і 817 · Veure més »

819

El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 819 · Veure més »

820

El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Lluís el Pietós і 820 · Veure més »

822

El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Lluís el Pietós і 822 · Veure més »

823

El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 823 · Veure més »

825

El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 825 · Veure més »

831

El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 831 · Veure més »

832

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 832 · Veure més »

833

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 833 · Veure més »

834

El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 834 · Veure més »

835

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 835 · Veure més »

836

El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 836 · Veure més »

837

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 837 · Veure més »

838

El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 838 · Veure més »

840

El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Pietós і 840 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 843 · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 844 · Veure més »

845

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 845 · Veure més »

853

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Pietós і 853 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Lluís I de França, Lluís I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís I el Piadós, Lluís I el Piatós, Lluís I el Pietós, Lluís el Benigne, Lluís el Piadós, Ludovico Pio, Ludovicus Pius.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »