Taula de continguts
35 les relacions: Alexandre de Mèdici, Cardenal, Clarice Orsini, Cosme I de Mèdici, Ducat de Florència, Florència, Galleria degli Uffizi, Giovanni dalle Bande Nere, Giovanni Salviati, Jesús de Natzaret, Julià de Mèdici (1479-1516), Lleó X, Llorenç el Magnífic, Lucrècia Tornabuoni, Mare de Déu, Maria Salviati, Mèdici, Mecenatge, Papa Lleó XI, Pere I de Mèdici, Pere II de Mèdici, República de Florència, 10 de setembre, 1470, 1486, 1490, 1492, 1498, 1499, 1510, 1543, 1552, 1568, 1571, 4 d'agost.
- Morts el 1553
- Naixements del 1470
Alexandre de Mèdici
Alexandre de Mèdici, anomenat el Moro, (Florència, República de Florència 1510 - íd., Ducat de Florència 1537) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir duc d'Urbino entre 1519 i 1527, senyor de Florència en dues ocasions entre 1523-1527 i entre 1530-1532, i finalment duc de Florència entre 1532 i 1537.
Veure Lucrècia de Mèdici і Alexandre de Mèdici
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Lucrècia de Mèdici і Cardenal
Clarice Orsini
Clarice Orsini (Roma, Estats Pontificis, ~1450 – Florència, República de Florència, 30 de juliol de 1488) fou una noble italiana que va esdevenir esposa de Llorenç el Magnífic.
Veure Lucrècia de Mèdici і Clarice Orsini
Cosme I de Mèdici
Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.
Veure Lucrècia de Mèdici і Cosme I de Mèdici
Ducat de Florència
El Ducat de Florència (en italià: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la península italiana, al voltant de la ciutat de Florència, que existí entre 1532 i 1569.
Veure Lucrècia de Mèdici і Ducat de Florència
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Lucrècia de Mèdici і Florència
Galleria degli Uffizi
La Galleria degli Uffizi des de la ''Piazza della Signoria''. Es pot veure la forma característica del palau, que sembla una U. La Galleria degli Uffizi, amb el Palazzo Vecchio al fons La Galleria degli Uffizi és un important museu d'art situat al centre històric de Florència, a Itàlia.
Veure Lucrècia de Mèdici і Galleria degli Uffizi
Giovanni dalle Bande Nere
Giovanni dalle Bande Nere, també conegut amb el seu nom de naixement Joan de Mèdici, (Forlì, Estats Pontificis 1498 - Màntua, Ducat de Màntua 1526) fou un condottiero italià del Renaixement pertanyent a la família Mèdici.
Veure Lucrècia de Mèdici і Giovanni dalle Bande Nere
Giovanni Salviati
Giovanni Salviati (Florència, 24 de març de 1490 -28 d'octubre de 1553, Ravenna) va ser un cardenal italià.
Veure Lucrècia de Mèdici і Giovanni Salviati
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Lucrècia de Mèdici і Jesús de Natzaret
Julià de Mèdici (1479-1516)
Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.
Veure Lucrècia de Mèdici і Julià de Mèdici (1479-1516)
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Veure Lucrècia de Mèdici і Lleó X
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Veure Lucrècia de Mèdici і Llorenç el Magnífic
Lucrècia Tornabuoni
Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 22 de juny de 1425-íd. 25 de març de1482) fou una poeta i noble italiana i una influent assessora política durant el.
Veure Lucrècia de Mèdici і Lucrècia Tornabuoni
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Veure Lucrècia de Mèdici і Mare de Déu
Maria Salviati
Maria Salviati (Florència, República de Florència, 17 de juliol de 1499 — 12 de desembre de 1543) fou una noble italiana filla de Jacopo Salviati i Lucrècia de Mèdici.
Veure Lucrècia de Mèdici і Maria Salviati
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Lucrècia de Mèdici і Mèdici
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació.
Veure Lucrècia de Mèdici і Mecenatge
Papa Lleó XI
Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa.
Veure Lucrècia de Mèdici і Papa Lleó XI
Pere I de Mèdici
Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 — íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.
Veure Lucrècia de Mèdici і Pere I de Mèdici
Pere II de Mèdici
Pere II de Mèdici —Piero de Médici —, anomenat també Pere l'Infortunat (Florència, República de Florència, 15 de febrer de 1471 - riu Garigliano, 28 de desembre de 1503) fou membre de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1492 i 1494.
Veure Lucrècia de Mèdici і Pere II de Mèdici
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Veure Lucrècia de Mèdici і República de Florència
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Lucrècia de Mèdici і 10 de setembre
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Veure Lucrècia de Mèdici і 1470
1486
Països Catalans.
Veure Lucrècia de Mèdici і 1486
1490
Països Catalans.
Veure Lucrècia de Mèdici і 1490
1492
;Països Catalans.
Veure Lucrècia de Mèdici і 1492
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Lucrècia de Mèdici і 1498
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Lucrècia de Mèdici і 1499
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Lucrècia de Mèdici і 1510
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Lucrècia de Mèdici і 1543
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Lucrècia de Mèdici і 1552
1568
;Països Catalans.
Veure Lucrècia de Mèdici і 1568
1571
;Països Catalans.
Veure Lucrècia de Mèdici і 1571
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Lucrècia de Mèdici і 4 d'agost
Vegeu també
Morts el 1553
- Achille Marozzo
- Carles III de Savoia
- Cristóbal de Morales
- Eduard VI d'Anglaterra
- Erasmus Reinhold
- François Rabelais
- Giorgio Andreoli
- Giovanni Bernardi
- Giovanni Domenico de Cupis
- Giovanni Salviati
- Girolamo Fracastoro
- Hernán Núñez de Toledo
- Jakob Sturm
- Jan Mostaert
- John Dudley
- Juan de Homedes y Coscón
- Lucas Cranach el Vell
- Lucrècia de Mèdici
- Mateu Fletxa el Vell
- Miquel Servet
- Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga
- Pedro de Valdivia
- Sinan Paixà (almirall)
- Wolf Huber
- Wolfgang Dachstein
- Şehzade Mustafà
Naixements del 1470
- Agostino Giustiniani
- Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
- Antoine de Févin
- Carles VIII de França
- Eduard V d'Anglaterra
- Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona
- Francesco Armellini de' Medici
- Francesco Bissolo
- Gabriel Alonso de Herrera
- Guillaume de Marcillat
- Hongzhi
- Isabel d'Aragó i de Castella
- Isabel de Nàpols
- Jan de Stobnica
- João de Castilho
- Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
- Juan Díaz de Solís
- Lucrècia de Mèdici
- Miquel Corella
- Pedro Fernández de Córdoba y Pacheco
- Pedro Mascarenhas
- Pietro Bembo
- Tang Yin
- Wen Zhengming
També conegut com Lucrècia de Lorenzo de Mèdici, Lucrècia de Mèdici (1470-1553).