Taula de continguts
27 les relacions: Beda, Birtha, Caerleon, Coira, Cornualla, Deira (regne anglosaxó), Diòcesi, Dioclecià, Duplicació de personalitat hagiogràfica, Escòcia, Església Catòlica Romana, Gal·les, Gran Bretanya, Grisons, Jofre de Monmouth, Londres, Monarca, Osroene, Regne d'Alba, Sant, Segle II, Suïssa, York, 156, 175, 179, 3 de desembre.
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Veure Luci de Britània і Beda
Birtha
Birtha (en llatí Birtha, en grec antic Βίρθα) era una antiga fortalesa al riu Tigris, al sud de Mesopotàmia, que es deia que va ser construïda per Alexandre el Gran.
Veure Luci de Britània і Birtha
Caerleon
Caerleon (Caerllion en gal·lès) és una vila situada a la vora del riu Usk prop de la ciutat de Newport (sud de Gal·les).
Veure Luci de Britània і Caerleon
Coira
Coira (alemany Chur, italià Coira, romanx Cuira o Cuera, francès Coire) és una ciutat suïssa, capital del cantó dels Grisons.
Veure Luci de Britània і Coira
Cornualla
Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima.
Veure Luci de Britània і Cornualla
Deira (regne anglosaxó)
Deira fou un regne anglosaxó que va existir entre els segles VI i VII i va estar situat al nord-est del que avui dia és Anglaterra.
Veure Luci de Britània і Deira (regne anglosaxó)
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Luci de Britània і Diòcesi
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Luci de Britània і Dioclecià
Duplicació de personalitat hagiogràfica
Santa Eulàlia de Barcelona, un dels casos més coneguts de duplicació hagiogràfica. La duplicació o desdoblament d'una personalitat, en l'àmbit de l'hagiografia va ser un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat d'una persona real, venerada per l'Església com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s'adaptaven llegendes i tradicions locals.
Veure Luci de Britània і Duplicació de personalitat hagiogràfica
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Luci de Britània і Escòcia
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Luci de Britània і Església Catòlica Romana
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Veure Luci de Britània і Gal·les
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Luci de Britània і Gran Bretanya
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Veure Luci de Britània і Grisons
Jofre de Monmouth
Jofre o Geoffrey de Monmouth (en llatí: Galfridus Monemutensis, Galfridus Arturus, Galfridus Artur, en gal·lès: Gruffudd ap Arthur, Sieffre o Fynwy) (c. 1100 - c. 1155) va ser un clergue britànic i una de les figures principals en el desenvolupament de la història britànica i la popularitat dels contes del rei Artús.
Veure Luci de Britània і Jofre de Monmouth
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Luci de Britània і Londres
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Luci de Britània і Monarca
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Veure Luci de Britània і Osroene
Regne d'Alba
El Regne d'Alba (gaèlic: Rìoghachd na h-Alba) fa referència al regne d'Escòcia entre la mort de Domnall II en 900, i la defunció d'Alexandre III en 1286, fet que va dur indirectament a les Guerres per la Independència escocesa.
Veure Luci de Britània і Regne d'Alba
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Luci de Britània і Sant
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Luci de Britània і Segle II
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Luci de Britània і Suïssa
York
York és una històrica ciutat fortalesa del nord de Yorkshire, Anglaterra, amb 198.000 habitants.
Veure Luci de Britània і York
156
El 156 (CLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Luci de Britània і 156
175
El 175 (CLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Luci de Britània і 175
179
El 179 (CLXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Luci de Britània і 179
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Luci de Britània і 3 de desembre