Accés més ràpid que el navegador!
181 les relacions: Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Agricultura, Al-Àndalus, Alfons el Cast, Alta Cerdanya, Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Aquitània, Arbre fruiter, Ardó, Arxidiòcesi de València, Asnar I Galí, Baixa Cerdanya, Batalla de Tolosa (721), Bé cultural d'interès nacional, Beat, Bellver de Cerdanya, Berga, Bernat Guillem I de Cerdanya, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Lleida, Blat, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Capcir, Carles Martell, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Carlit, Caseriu, Castell de Bar, Castell de Llívia, Català, Catalunya del Nord, Càldegues, Cerdanya, Cereja, Claudi Ptolemeu, Coll de la Perxa, Coll del Pimorent, Comarca, Comerç, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Concilis de Toledo, Conferència de Ceret, Conflent, Corregiment, Creu de Toret, Donasà, ..., Dorres, Enclavament, Escola Catalana de la Festa, Estavar, Eudes I d'Aquitània, Europa, Farmàcia, Farmàcia Esteve de Llívia, Farratge, Fenolleda, Ferran el Catòlic, Festival de música de Llívia, Font-romeu, Odelló i Vià, França, Frontera entre França i Espanya, Galí I Asnar, Goltregoda de Cerdanya, Gorguja, Guerra Civil catalana, Guerres Púniques, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Guillem de Llívia, Guillem I de Cerdanya, Guillem II de Cerdanya, Herbassar, Hoteleria, Insaculació, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Joan el Sense Fe, Josep Vinyet i Estebanell, Juli Cèsar, Just d'Urgell, La Guingueta d'Ix, La Seu d'Urgell, Lleida, Llista de topònims de Llívia, Llop I de Pallars, Lluís Cutchet i Font, Lluís XI de França, Mare de Déu dels Àngels de Llívia, Mas, Miquel de Salbà i de Vallgornera, Miró II de Cerdanya, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Municipi, Museu, Museu Municipal de Llívia, Narbona, Nunó Sanç, Oliba Cabreta, Orde dels Predicadors, País de Saut, París, Pirineus, Poble (localitat), Poitiers, Puigcerdà, Ramon Berenguer III, Ramon I de Cerdanya, Regadiu, Regió7, Regne de Mallorca, Revolució Francesa, Riu de Querol, Romeu de Llívia, Rosselló, Sallagosa, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Sant Martí del Canigó, Sant Martí dels Castells, Sant Miquel de Cuixà, Santa Llocaia, Santa Maria d'Arles, Santa Maria de Talló, Segle VII, Segle XII, Segre, Serra de Concellabre, Serrat de Baladret, Serrat de Palmanill, Sobirania, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II de Cerdanya, Targasona, Tèxtil, Tet, Torre de Bernat de So, Tractat de Baiona (1462), Tractat de Barcelona (1493), Tractat de Corbeil, Tractat de Llívia, Tractat dels Pirineus, Ur (Cerdanya), Uthman ibn Naissa, Valentí Esparó i Giralt, Vallespir, Vamba, Vegueria, Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs, Visigots, Wamba, 117, 1177, 1178, 1225, 1242, 1261, 1276, 1311, 14, 1528, 1574, 1579, 1660, 1716, 1792, 1812, 1815, 1833, 1859, 1868, 1892, 1920, 1940, 2015, 305, 720, 731. Ampliar l'índex (131 més) »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Llívia і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).
Nou!!: Llívia і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Llívia і Agricultura · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Llívia і Al-Àndalus · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Llívia і Alfons el Cast · Veure més »
Alta Cerdanya
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Llívia і Alta Cerdanya · Veure més »
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Angostrina i Vilanova de les Escaldes (en francès, Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Angostrina i Vilanova de les Escaldes · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Llívia і Aquitània · Veure més »
Arbre fruiter
Cirerers de conreu ecològic, en secà al mes de maig de 2006 Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita.
Nou!!: Llívia і Arbre fruiter · Veure més »
Ardó
Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.
Nou!!: Llívia і Ardó · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: Llívia і Arxidiòcesi de València · Veure més »
Asnar I Galí
Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).
Nou!!: Llívia і Asnar I Galí · Veure més »
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Nou!!: Llívia і Baixa Cerdanya · Veure més »
Batalla de Tolosa (721)
La batalla de Tolosa de 721 va ser una victòria de l'exèrcit franc comandat pel duc Eudes I d'Aquitània, sobre l'exèrcit musulmà del Califat Omeia.
Nou!!: Llívia і Batalla de Tolosa (721) · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Llívia і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Nou!!: Llívia і Beat · Veure més »
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida.
Nou!!: Llívia і Bellver de Cerdanya · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Llívia і Berga · Veure més »
Bernat Guillem I de Cerdanya
Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga (1109 - 1117) fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117).
Nou!!: Llívia і Bernat Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Llívia і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Llívia і Bisbat de Lleida · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Llívia і Blat · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Llívia і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Nou!!: Llívia і Capcir · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Llívia і Carles Martell · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Llívia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Llívia і Carles VIII de França · Veure més »
Carlit
El Pic Carlit, o Pica del Carlit, és una muntanya de 2.921 metres d'altitud del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Llívia і Carlit · Veure més »
Caseriu
Façana d'un caseriu de la població d'Errigoiti, a Biscaia. Un caseriu és una casa de construcció tradicional originària del nord de la península Ibèrica, principalment del País Basc, on s'anomena baserri, que en basc significa casa aïllada.
Nou!!: Llívia і Caseriu · Veure més »
Castell de Bar
Castell de Bar és un monument del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llívia і Castell de Bar · Veure més »
Castell de Llívia
El Castell de Llívia és una obra del municipi de Llívia (Cerdanya) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llívia і Castell de Llívia · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Llívia і Català · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Llívia і Catalunya del Nord · Veure més »
Càldegues
Càldegues (oficialment en francès, Caldégas) és un poble de la comuna de la Guingueta d'Ix, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Llívia і Càldegues · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Llívia і Cerdanya · Veure més »
Cereja
Cereja (antigament ortografiat Sareja) és una entitat de població del municipi de Llívia, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Cereja · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Llívia і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Coll de la Perxa
El Coll de la Perxa, antigament Coll de Jardó, és un pas, a 1.579 m d'altitud, obert al Pla de la Perxa (~1.600 m.), del terme comunal de La Cabanassa, a la comarca del Conflent, a prop del límit amb l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Coll de la Perxa · Veure més »
Coll del Pimorent
El Port o Coll del Pimorent és un coll de muntanya de l'Alta Cerdanya situat a 1.920 metres d'altitud de la comuna de Portè, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Llívia і Coll del Pimorent · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Llívia і Comarca · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Llívia і Comerç · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llívia і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llívia і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtats de Rosselló i Cerdanya
Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.
Nou!!: Llívia і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »
Concilis de Toledo
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.
Nou!!: Llívia і Concilis de Toledo · Veure més »
Conferència de Ceret
La Conferència de Ceret és una reunió posterior del Tractat dels Pirineus per tal d'establir amb precisió els nous límits entre la monarquia hispànica i França que van ser fruit d'aquest tractat.
Nou!!: Llívia і Conferència de Ceret · Veure més »
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Llívia і Conflent · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Llívia і Corregiment · Veure més »
Creu de Toret
La Creu de Toret està situada a 800 m de la sortida de Llívia, al camí d'en Calvera que mena cap a Angostrina, on hi havia un creuer format per 3 grades i una columna de granit, coronada per un capitell quadrangular que feia de suport d'una creu de ferro forjat, de petites dimensions.
Nou!!: Llívia і Creu de Toret · Veure més »
Donasà
El Donasà és una comarca (parçan) d'Occitània i, per extensió, de França a l'Arieja.
Nou!!: Llívia і Donasà · Veure més »
Dorres
Dorres és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Dorres · Veure més »
Enclavament
Enclavament idealitzat. C és un enclavament del B dins del territori d'A. En geografia política, un enclavament és una part d'un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria.
Nou!!: Llívia і Enclavament · Veure més »
Escola Catalana de la Festa
LEscola Catalana de la Festa o Festcat eren quatre escoles d'estiu de cultura popular organitzades a Llívia, Esterri d’Àneu, Torroella de Montgrí i Horta de Sant Joan pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, al marc del conjunt d'activitats i programes formatius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Llívia і Escola Catalana de la Festa · Veure més »
Estavar
Estavar és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Estavar · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Llívia і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Llívia і Europa · Veure més »
Farmàcia
Dispensació de medicaments La farmàcia (del grec φάρμακον /fármakon/, medicament) és la ciència i pràctica de la preparació, conservació, presentació i dispensació de medicaments, també el lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen, però l'espai físic és millor anomenar-lo oficina de farmàcia (antigament anomenat apotecaria)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Llívia і Farmàcia · Veure més »
Farmàcia Esteve de Llívia
La farmàcia Esteve de Llívia és una farmàcia d'origen medieval convertida en museu, probablement la més antiga de les que s'han conservat a Europa.
Nou!!: Llívia і Farmàcia Esteve de Llívia · Veure més »
Farratge
Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.
Nou!!: Llívia і Farratge · Veure més »
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Llívia і Fenolleda · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Llívia і Ferran el Catòlic · Veure més »
Festival de música de Llívia
El Festival de música de Llívia és un festival de música clàssica que se celebra a l'església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia des de 1981.
Nou!!: Llívia і Festival de música de Llívia · Veure més »
Font-romeu, Odelló i Vià
Font-romeu, Odelló i Vià (en francès Font-Romeu-Odeillo-Via) és una comuna catalana, a la comarca de la Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Font-romeu, Odelló i Vià · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Llívia і França · Veure més »
Frontera entre França i Espanya
Portalet d'Aneu. Fita que indica la frontera entre Llívia i Angostrina i Vilanova de les Escaldes. La frontera estatal francoespanyola és la frontera entre l'Estat espanyol i l'Estat francès.
Nou!!: Llívia і Frontera entre França i Espanya · Veure més »
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Nou!!: Llívia і Galí I Asnar · Veure més »
Goltregoda de Cerdanya
Goltregoda de Cerdanya (920 - 963) va ser comtessa de Pallars.
Nou!!: Llívia і Goltregoda de Cerdanya · Veure més »
Gorguja
Gorguja és una entitat de població del municipi de Llívia, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Gorguja · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Llívia і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Llívia і Guerres Púniques · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Llívia і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: Llívia і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Guillem de Llívia
Guillem de Llívia (Comtat de Tolosa?, s. XI - Sant Jaume d'Alf, prop de Llívia, s. XI) és un personatge, potser llegendari, que segons la tradició morí a Sant Jaume d'Alp, prop de Llívia.
Nou!!: Llívia і Guillem de Llívia · Veure més »
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Nou!!: Llívia і Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Guillem II de Cerdanya
Guillem II Jordà de Cerdanya (v 1079 - Trípoli, Líban 1109), comte de Berga (1094-1109) i comte de Cerdanya i de Conflent (1095-1109).
Nou!!: Llívia і Guillem II de Cerdanya · Veure més »
Herbassar
Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).
Nou!!: Llívia і Herbassar · Veure més »
Hoteleria
L'hoteleria o hostaleria són aquelles activitats econòmiques consistents en la prestació de serveis lligats a l'allotjament i l'alimentació esporàdics, molt usualment vinculats al turisme.
Nou!!: Llívia і Hoteleria · Veure més »
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Nou!!: Llívia і Insaculació · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Llívia і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Llívia і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Llívia і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Llívia і Joan el Sense Fe · Veure més »
Josep Vinyet i Estebanell
Josep Vinyet i Estebanell (Tortellà, Garrotxa, febrer de 1920 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 28 d'agost de 2015) fou un activista cultural i escriptor català.
Nou!!: Llívia і Josep Vinyet i Estebanell · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Llívia і Juli Cèsar · Veure més »
Just d'Urgell
Just d'Urgell (lloc disputat, c. 527 — La Seu d'Urgell, 28 de maig de 546) és el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia.
Nou!!: Llívia і Just d'Urgell · Veure més »
La Guingueta d'Ix
La Guingueta d'Ix (en francès Bourg-Madame) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya, a mig camí entre Puigcerdà i Llívia.
Nou!!: Llívia і La Guingueta d'Ix · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Llívia і La Seu d'Urgell · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Llívia і Lleida · Veure més »
Llista de topònims de Llívia
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Llívia, a la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Llista de topònims de Llívia · Veure més »
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Llívia і Llop I de Pallars · Veure més »
Lluís Cutchet i Font
Lluís Cutchet i Font (Llívia, 1815 - Barcelona, 27 de febrer de 1892) fou un periodista i polígraf català.
Nou!!: Llívia і Lluís Cutchet i Font · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Llívia і Lluís XI de França · Veure més »
Mare de Déu dels Àngels de Llívia
L'església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia és una obra del municipi de Llívia (Cerdanya) que s'aixecà els segles i sobre d'una altra d'anterior, aprofitant-ne els materials.
Nou!!: Llívia і Mare de Déu dels Àngels de Llívia · Veure més »
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Nou!!: Llívia і Mas · Veure més »
Miquel de Salbà i de Vallgornera
Miquel de Salbà i de Vallgornera (Barcelona?, c. 1610 – Madrid, 1 de febrer de 1683) fou un noble català, senyor (després marquès) de Vilanant i del castell de Santiga i cavaller de Sant Jaume.
Nou!!: Llívia і Miquel de Salbà i de Vallgornera · Veure més »
Miró II de Cerdanya
Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).
Nou!!: Llívia і Miró II de Cerdanya · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Llívia і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Llívia і Municipi · Veure més »
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Nou!!: Llívia і Museu · Veure més »
Museu Municipal de Llívia
Cordialer barroc Pots de ceràmica vidriada blava El Museu Municipal de Llívia es troba al municipi de Llívia (la Baixa Cerdanya), la peça clau del qual és la Farmàcia Esteve.
Nou!!: Llívia і Museu Municipal de Llívia · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Llívia і Narbona · Veure més »
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Nou!!: Llívia і Nunó Sanç · Veure més »
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Nou!!: Llívia і Oliba Cabreta · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Llívia і Orde dels Predicadors · Veure més »
País de Saut
El País de Saut o Pays de Sault és una petita regió natural de França, situada al departament de l'Aude.
Nou!!: Llívia і País de Saut · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Llívia і París · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Llívia і Pirineus · Veure més »
Poble (localitat)
Un poble al Marroc. Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila.
Nou!!: Llívia і Poble (localitat) · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Llívia і Poitiers · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Llívia і Puigcerdà · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Llívia і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon I de Cerdanya
Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).
Nou!!: Llívia і Ramon I de Cerdanya · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Llívia і Regadiu · Veure més »
Regió7
Regió7 és un diari en llengua catalana publicat a la Catalunya central.
Nou!!: Llívia і Regió7 · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Llívia і Regne de Mallorca · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Llívia і Revolució Francesa · Veure més »
Riu de Querol
El Riu de Querol, també anomenat Aravó aigües avall de la Tor de Querol, és un riu de la Cerdanya afluent del Segre i, per tant, de l'Ebre.
Nou!!: Llívia і Riu de Querol · Veure més »
Romeu de Llívia
Romeu de Llívia (Llívia, Cerdanya, darrer terç del - Carcassona, Aude, 1261) fou un frare de l'Orde de Predicadors.
Nou!!: Llívia і Romeu de Llívia · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Llívia і Rosselló · Veure més »
Sallagosa
Sallagosa és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Sallagosa · Veure més »
Salomó d'Urgell-Cerdanya
Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).
Nou!!: Llívia і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Nou!!: Llívia і Sant Martí del Canigó · Veure més »
Sant Martí dels Castells
Sant Martí dels Castells és una entitat de població del municipi de Bellver de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya, i un antic municipi.
Nou!!: Llívia і Sant Martí dels Castells · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Llívia і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Santa Llocaia
Santa Llocaia (en francès Sainte-Léocadie) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Santa Llocaia · Veure més »
Santa Maria d'Arles
Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).
Nou!!: Llívia і Santa Maria d'Arles · Veure més »
Santa Maria de Talló
L'església de Santa Maria de Talló, es troba a la pedania de Talló, en el terme municipal de Bellver de Cerdanya, a la ribera esquerra del riu Segre dintre de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Santa Maria de Talló · Veure més »
Segle VII
El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.
Nou!!: Llívia і Segle VII · Veure més »
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Nou!!: Llívia і Segle XII · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Llívia і Segre · Veure més »
Serra de Concellabre
La Serra de Concellabre és una serra situada al municipis de Llívia, a la comarca de la Baixa Cerdanya i França, amb una elevació màxima de 1.288 metres.
Nou!!: Llívia і Serra de Concellabre · Veure més »
Serrat de Baladret
El Serrat de Baladret és una muntanya de 1.425 metres que es troba al municipi de Llívia, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Serrat de Baladret · Veure més »
Serrat de Palmanill
El Serrat de Palmanill és una serra situada al límit dels municipis de Llívia i Targasona, a la comarca de la Cerdanya, amb una elevació màxima de 1.571 metres.
Nou!!: Llívia і Serrat de Palmanill · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Llívia і Sobirania · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Llívia і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sunifred II de Cerdanya
Sunifred II de Cerdanya i Besalú (v. 915 - Cuixà, 968) fou comte de Cerdanya i de Conflent (927 - 968) i comte de Besalú (957 - 968).
Nou!!: Llívia і Sunifred II de Cerdanya · Veure més »
Targasona
Targasona (en francès i oficialment Targasonne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Targasona · Veure més »
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Nou!!: Llívia і Tèxtil · Veure més »
Tet
La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.
Nou!!: Llívia і Tet · Veure més »
Torre de Bernat de So
La Torre de Bernat de So és un edifici militar defensiu, probablement del, situat al costat de l'església Nostra Senyora dels Àngels de Llívia.
Nou!!: Llívia і Torre de Bernat de So · Veure més »
Tractat de Baiona (1462)
El Tractat de Baiona va ser signat el 9 de maig de 1462 a la ciutat de Baiona entre el rei de la Corona d'Aragó Joan II el Sense Fe (qui el signà a Saragossa el 21 de maig) i el rei Lluís XI de França (que al seu torn el signà el 15 de juny a Chinon).
Nou!!: Llívia і Tractat de Baiona (1462) · Veure més »
Tractat de Barcelona (1493)
El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.
Nou!!: Llívia і Tractat de Barcelona (1493) · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Llívia і Tractat de Corbeil · Veure més »
Tractat de Llívia
El Tractat de Llívia signat el 12 de novembre de 1660, entre Miquel de Salbà i de Vallgornera, representant de Felip IV, i el bisbe d'Aurenja, en representació de Lluís XIV, és el tractat pel qual es detallaven els 33 pobles (tots els de la vall del riu Querol i els que limitaven amb el Capcir i el Conflent, ja que segons els negociadors francesos, especialment Pierre de Marca, per aquí passava l'antiga línia divisòria dels Pirineus entre la Gàlia i la Hispània romana), els quals passaven a formar part de França.
Nou!!: Llívia і Tractat de Llívia · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Llívia і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Ur (Cerdanya)
Ur és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Llívia і Ur (Cerdanya) · Veure més »
Uthman ibn Naissa
Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.
Nou!!: Llívia і Uthman ibn Naissa · Veure més »
Valentí Esparó i Giralt
Valentí Esparó i Giralt (Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 - Barcelona, 9 de febrer de 1859) fou un industrial català.
Nou!!: Llívia і Valentí Esparó i Giralt · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Llívia і Vallespir · Veure més »
Vamba
Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.
Nou!!: Llívia і Vamba · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Llívia і Vegueria · Veure més »
Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs
Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina (Cimiez, segona meitat del - Girona o Puigcerdà, 305) foren cristians, mort màrtirs durant les persecucions.
Nou!!: Llívia і Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Llívia і Visigots · Veure més »
Wamba
Wamba és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Llívia і Wamba · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Llívia і 117 · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Llívia і 1177 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Llívia і 1178 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Llívia і 1225 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Llívia і 1242 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Llívia і 1261 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Llívia і 1276 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Llívia і 1311 · Veure més »
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Nou!!: Llívia і 14 · Veure més »
1528
;Països Catalans.
Nou!!: Llívia і 1528 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Llívia і 1574 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llívia і 1579 · Veure més »
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llívia і 1660 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Llívia і 1716 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Llívia і 1792 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Llívia і 1812 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Llívia і 1815 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Llívia і 1833 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Llívia і 1859 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Llívia і 1868 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Llívia і 1892 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Llívia і 1920 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Llívia і 1940 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Llívia і 2015 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Llívia і 305 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Llívia і 720 · Veure més »
731
Sense descripció.
Nou!!: Llívia і 731 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Castrum Libiae, Llivienc, Llivienca.
