Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: Acció Catalana, Acció Catalana Republicana, Acció Republicana de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Alfons XIII d'Espanya, Alfredo de Zavala y Lafora, Antoni Rubió i Lluch, Antonio Goicoechea Cosculluela, Ateneu Barcelonès, Banc d'Espanya, Barcelona, Català, Congrés dels Diputats, Dictadura de Primo de Rivera, Diputat, Edat mitjana de Catalunya, Escola de Bibliotecàries, Escola del Bosc, Escola del Mar (Barcelona), Escriptor, Estatut d'autonomia, Eugeni d'Ors i Rovira, Ferran Valls i Taberner, França, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Gabino Bugallal Araújo, Generalitat de Catalunya, Gestapo, Guerau de Liost, Hel·lenisme, Henri Philippe Pétain, Institut d'Estudis Catalans, Jocs Florals, Jordi Mata i Viadiu, José Giral Pereira, Junta d'Auxili als Republicans Espanyols, La Publicitat, Legió d'Honor, Llatinisme, Lliga Regionalista, Londres, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Azaña Díaz, Mèxic, Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya, Ministeri d'Hisenda d'Espanya, Niceto Alcalá-Zamora, Notari, Nova York, ..., Or, Palestra, París, Polític, Premi Concepció Rabell, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Rosa Sensat i Vilà, Segona República Espanyola, Tolosa de Llenguadoc, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universitat de Barcelona, 11 de juliol, 14 d'abril, 16 de desembre, 17 d'abril, 1888, 1904, 1917, 1922, 1923, 1926, 1929, 1930, 1931, 1933, 1934, 1936, 1938, 1939, 1943, 1945, 1946, 1961, 2 de febrer, 20 de gener, 24 de desembre, 28 de febrer, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (38 més) »
Acció Catalana
Acció Catalana fou un partit polític catalanista creat arran d'una escissió de les joventuts de la Lliga Regionalista.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Acció Catalana · Veure més »
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Acció Catalana Republicana · Veure més »
Acció Republicana de Catalunya
Acció Republicana de Catalunya (ARC) fou un partit polític català de vida molt curta.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Acció Republicana de Catalunya · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »
Alfredo de Zavala y Lafora
Alfredo de Zavala y Lafora (Madrid, 1893 - 1995) fou un advocat de l'Estat i polític espanyol, ministre i governador del Banc d'Espanya durant la Segona República Espanyola.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Alfredo de Zavala y Lafora · Veure més »
Antoni Rubió i Lluch
Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 24 de juliol de 1856 - Barcelona, 9 de juny de 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors i d'Elisea Lluch i Garriga, germana del cardenal Joaquim Lluch i Garriga.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Antoni Rubió i Lluch · Veure més »
Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Antonio Goicoechea Cosculluela · Veure més »
Ateneu Barcelonès
LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Ateneu Barcelonès · Veure més »
Banc d'Espanya
Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Banc d'Espanya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Barcelona · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Català · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Congrés dels Diputats · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Diputat · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Escola de Bibliotecàries
L'Escola Superior de Bibliotecàries va ser una institució d'ensenyament superior, creada el 1915 per a la formació del personal bibliotecari.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Escola de Bibliotecàries · Veure més »
Escola del Bosc
L'Escola del Bosc va ser una institució pedagògica nascuda a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i inspirada en els moviments pedagògics republicans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Escola del Bosc · Veure més »
Escola del Mar (Barcelona)
L'Escola del Mar és una institució pedagògica pública nascuda a iniciativa de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, dirigida per Manuel Ainaud Sánchez, partint de l'experiència positiva obtinguda amb l'Escola del Bosc.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Escola del Mar (Barcelona) · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Escriptor · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Estatut d'autonomia · Veure més »
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Eugeni d'Ors i Rovira · Veure més »
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner (Barcelona, 31 de març de 1888 - Barcelona, 1 d'octubre de 1942) fou un advocat, polític i historiador medievalista català, fill de l'enginyer Isidre Valls i Pallerola, i germà de l'empresari Josep Valls i Taberner.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Ferran Valls i Taberner · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і França · Veure més »
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Francesc Macià i Llussà · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Gabino Bugallal Araújo
Gabino Bugallal Araujo. Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Gabino Bugallal Araújo · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Gestapo · Veure més »
Guerau de Liost
Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 – Barcelona, 2 d'abril de 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Guerau de Liost · Veure més »
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Hel·lenisme · Veure més »
Henri Philippe Pétain
Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais, 24 d'abril de 1856 – L'Île-d'Yeu, 23 de juliol de 1951), generalment conegut com a Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general i heroi de guerra francès durant la primera guerra mundial, més tard Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Henri Philippe Pétain · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Jocs Florals · Veure més »
Jordi Mata i Viadiu
Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »
José Giral Pereira
José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і José Giral Pereira · Veure més »
Junta d'Auxili als Republicans Espanyols
La Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE) és una institució fundada a França el 31 de juliol de 1939 per la Diputació Permanent de les Corts aprovant els seus estatuts.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Junta d'Auxili als Republicans Espanyols · Veure més »
La Publicitat
La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і La Publicitat · Veure més »
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Legió d'Honor · Veure més »
Llatinisme
Un llatinisme és una paraula o expressió llatina que s'usa en una altra llengua, sobretot en contextos científics, cultes o elevats.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Llatinisme · Veure més »
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Lliga Regionalista · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Londres · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Manuel Azaña Díaz · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Mèxic · Veure més »
Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya
Reial Casa de l'Aduana, seu central del Ministeri d'Economia i Hisenda a Madrid. El Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya · Veure més »
Ministeri d'Hisenda d'Espanya
El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Ministeri d'Hisenda d'Espanya · Veure més »
Niceto Alcalá-Zamora
fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »
Notari
Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Notari · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Nova York · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Or · Veure més »
Palestra
La palestra (del grec παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'antiga Grècia.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Palestra · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і París · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Polític · Veure més »
Premi Concepció Rabell
El premi Concepció Rabell fou un guardó a la composició musical i a la creació literària instituït per la Fundació Concepció Rabell, creada pel marmessor del llegat de Concepció Rabell i Cibils, el seu cunyat i mecenes Rafael Patxot.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Premi Concepció Rabell · Veure més »
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »
Rosa Sensat i Vilà
Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, Maresme, 16 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Rosa Sensat i Vilà · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Segona República Espanyola · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і Universitat de Barcelona · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 11 de juliol · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 14 d'abril · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 16 de desembre · Veure més »
17 d'abril
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 17 d'abril · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1888 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1904 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1917 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1923 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1926 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1929 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1931 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1933 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1934 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1936 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1939 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1943 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1945 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1946 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 1961 · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 2 de febrer · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 20 de gener · Veure més »
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 24 de desembre · Veure més »
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 28 de febrer · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís Nicolau i d'Olwer і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lluís Nicolau d'Olwer, Lluís Nicolau d’Olwer, Nicolau d'Olwer.
