Accés més ràpid que el navegador!
110 les relacions: Anna d'Àustria (reina de França), Anna Maria d'Orleans, Anna Maria Lluïsa de Mèdici, Arxidiòcesi de Toledo, Baltasar de Zúñiga y Guzmán, Biblioteca Nacional d'Espanya, Biblioteca Nacional de França, Bisexualitat, Carles Amadeu de Savoia-Nemours, Carles I d'Anglaterra, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles Manuel II de Savoia, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta patent, Casa d'Orleans, Castellà, Catolicisme, Congrés de Cambrai, Consell de Castella, Corts de Castella, Cosme III de Mèdici, Cristina de França, Diego de Astorga y Céspedes, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Parma, Editorial Planeta, Elisabet de Borbó (1614-1664), Enriqueta Adelaida de Savoia, Enriqueta d'Anglaterra, Enriqueta Maria de França, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip de França, duc d'Orléans, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Felipe de Castro, Fernando Verdes Montenegro y Castro, Ferran III de Castella, Ferran Maria de Baviera, Ferran VI d'Espanya, Francesca Maria de Borbó, Gran Ducat de Toscana, Grandesa d'Espanya, Guerra de Successió Espanyola, Guillem Ramon VIII de Montcada, Inquisidor general, Isabel de França, Isabel Farnese, Jean Ranc, ..., José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta, Juan de Camargo y Angulo, Juan Francisco de Bette y Croix, Julio Alberoni, Lerma (Burgos), Lluís de França (gran delfí), Lluís IX de França, Lluís XIII de França, Lluís XV de França, Lluïsa Elisabet d'Orleans, Louis de Rouvroy, Luis de Mirabal y Espínola, Madrid, Manuel de Benavides y Aragón, Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera), Maria Anna Victòria de Baviera, Maria Anna Victòria de Borbó, Maria Joana Baptista de Savoia, Maria Lluïsa de Savoia, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Marie-Anne de La Trémoille, Maximilià I de Baviera, Melchor Rafael de Macanaz, Michel-Ange Houasse, Miguel Francisco Guerra Arteaga y Leiva, Miguel Jacinto Meléndez, Monestir d'El Escorial, Noblesa, Palau del Buen Retiro, Pederàstia, Príncep d'Astúries, President del Consell de Castella, Província de Burgos, Radiotelevisió Espanyola, Real Sitio de San Ildefonso, Regalisme, Rei d'Espanya, Reial Alcàsser de Madrid, René de Froulay de Tessé, Salamanca, Salvació en el cristianisme, Víctor Amadeu I de Savoia, Víctor Amadeu II de Savoia, Verola, Vicenç Bacallar i Sanna, 10 de gener, 15 de gener, 1707, 1708, 1709, 1717, 1722, 1723, 1724, 1750, 1753, 20 de gener, 25 d'agost, 31 d'agost. Ampliar l'índex (60 més) »
Anna d'Àustria (reina de França)
Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Anna d'Àustria (reina de França) · Veure més »
Anna Maria d'Orleans
Imatge d'Anna Maria d'Orleans. Anna Maria d'Orleans (Saint-Cloud, França, 27 d'agost de 1669 - Torí, Sardenya-Piemont, 26 d'agost de 1728) fou una princesa de sang reial francesa amb el tractament d'altesa reial de la Casa d'Orleans, duquessa consort de Savoia i successivament reina consort de Sicília i reina consort de Sardenya-Piemont.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Anna Maria d'Orleans · Veure més »
Anna Maria Lluïsa de Mèdici
Anna Maria Lluïsa de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1667 - íd. 1743) fou una princesa de Toscana, l'última representant de la família dels Mèdici, que es convertí en princesa electora pel seu matrimoni.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Anna Maria Lluïsa de Mèdici · Veure més »
Arxidiòcesi de Toledo
Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »
Baltasar de Zúñiga y Guzmán
, Marquès de Valero i Duc d'Arión, va ser un polític espanyol.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Baltasar de Zúñiga y Guzmán · Veure més »
Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »
Biblioteca Nacional de França
La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Biblioteca Nacional de França · Veure més »
Bisexualitat
La bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Bisexualitat · Veure més »
Carles Amadeu de Savoia-Nemours
Carles Amadeu de Savoia-Nemours (en francès Charles Amédée de Savoie) va néixer a París el 12 d'abril de 1624 i va morir a la mateixa capital francesa en un duel amb el seu cunyat Francesc de Vendôme, duc de Beaufort, el 30 de juliol de 1652.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Carles Amadeu de Savoia-Nemours · Veure més »
Carles I d'Anglaterra
Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Carles I d'Anglaterra · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Carles II de Castella · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles Manuel II de Savoia
Carles Manuel II de Savoia (Torí, Savoia 1634 - íd. 1675) fou el duc de Savoia entre 1638 i 1675, si bé patí la regència de la seva mare durant els primers anys del seu mandat.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Carles Manuel II de Savoia · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carta patent
Una carta patent és un document solemne contenint el nomenament d'un funcionari consular amb expressió, en general, del seu nom complet, la seva classe i categoria, així com les circumscripció i seu de l'oficina consular per a la qual és designat.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Carta patent · Veure més »
Casa d'Orleans
miniatura La Casa d'Orleans (Orléans, en francès), també coneguda com a Casa de Borbó-Orleans, ha estat durant molts segles una de les més importants famílies franceses.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Casa d'Orleans · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Castellà · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Catolicisme · Veure més »
Congrés de Cambrai
Catedral de Notre-Dame de Cambrai El Congrés de Cambrai va ser convocat en el Tractat de la Haia de 1720, que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) provocada per la conquesta espanyola de Sardenya i del Regne de Sicília per Felip V d'Espanya, el que violava els Tractats d'Utrecht-Rastatt que havien posat fi a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Congrés de Cambrai · Veure més »
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Consell de Castella · Veure més »
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Corts de Castella · Veure més »
Cosme III de Mèdici
Cosme III de Mèdici o Cosme III de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana 1642 - íd. 1723) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1670 i 1723.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Cosme III de Mèdici · Veure més »
Cristina de França
Imatge de Cristina circa 1614 Cristina de França o senzillament Cristina Maria, anomenada Madama Reale, (Christine de France; París, França 1606 - Torí, Savoia 1663) fou una princesa francesa, duquessa consort de Savoia i regent del ducat.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Cristina de França · Veure més »
Diego de Astorga y Céspedes
Diego de Astorga y Céspedes (Gibraltar, 1665 - Madrid, 9 de febrer de 1734) va ser un religiós espanyol, cardenal arquebisbe de Toledo, primat de l'Església a Espanya.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Diego de Astorga y Céspedes · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Ducat de Parma · Veure més »
Editorial Planeta
Editorial Planeta és una empresa editorial fundada el 1949 a Barcelona.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Editorial Planeta · Veure més »
Elisabet de Borbó (1614-1664)
Elisabet de Borbó - Élisabeth de Bourbon, Mademoiselle de Vendôme - (París, agost de 1614 - ibídem 19 de maig de 1664) fou una noble francesa, filla del duc de Vendôme Cèsar de Borbó (1594 - 1665) i de la duquessa Francesca de Lorena (1592 - 1669).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Elisabet de Borbó (1614-1664) · Veure més »
Enriqueta Adelaida de Savoia
miniatura Enriqueta Adelaida de Savoia (en alemany Henriette Adelheid von Savoyen, i en italià Enrichetta Adelaide di Savoia) va néixer a Torí (Itàlia) el 6 de novembre de 1636 i va morir a Múnic el 13 de juny de 1676.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Enriqueta Adelaida de Savoia · Veure més »
Enriqueta d'Anglaterra
Enriqueta d'Anglaterra (Bedford House, comtat d'Exeter, 16 de juny de 1644 - Castell de Saint-Cloud, 30 de juny de 1670) fou duquessa d'Orleans i Princesa d'Anglaterra i Escòcia de la dinastia dels Estuard amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la monarquia francesa.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Enriqueta d'Anglaterra · Veure més »
Enriqueta Maria de França
Enriqueta Maria de França per Anton van Dyck. Enriqueta Maria de França o Enriqueta Maria de Borbó -en francès Henriette Marie de France- (Palau del Louvre de París, 25 de novembre de 1609 -castell de Colombes, 10 de setembre de 1669) fou una noble francesa filla del rei Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici (1575-1642).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Enriqueta Maria de França · Veure més »
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »
Felip de França, duc d'Orléans
El príncep Felip de França, primer duc d'Orleans. Felip de França dit també Felip II d'Orléans o Felip IV de Valois i també Felip d'Orleans i de Valois (nascut el 21 de setembre de 1640, Saint-Germain-en-Laye - 9 de juny de 1701, castell de Saint-Cloud) fou un príncep de França, Duc d'Orleans per ser el primer duc de la seva nissaga a Orleans i el primer duc d'aquest nom a Valois (abans era un comtat) i de Valois.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Felip de França, duc d'Orléans · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Felip V d'Espanya · Veure més »
Felipe de Castro
Estàtua de Felip II de Castella de Felipe de Castro (1750-1753) Felipe de Castro (Noia, La Corunya, 1711 - Madrid, 1775) fou un escultor gallec Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Felipe de Castro · Veure més »
Fernando Verdes Montenegro y Castro
Fernando Verdes Montenegro y Castro Baamonde Sanjurjo y Teureiro de Lago (San Xoán de Sistallo, Galícia, 23 d'abril de 1682 - 11 d'agost de 1741) va ser un noble i polític espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I d'Espanya.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Fernando Verdes Montenegro y Castro · Veure més »
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Ferran III de Castella · Veure més »
Ferran Maria de Baviera
Ferran Maria o Ferran I de Baviera (31 d'octubre de 1636, Múnic - Palau de Schleissheim, 1679) fou elector de Baviera des del 1654 fins a la seva mort.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Ferran Maria de Baviera · Veure més »
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Ferran VI d'Espanya · Veure més »
Francesca Maria de Borbó
Francesca Maria, ''Mademoiselle de Blois'', de Pierre Gobert (1692) Francesca Maria de Borbó o Francesca de Maria de Blois, també coneguda com a Mademoiselle de Blois (Maintenon, 25 de maig de 1677 - París 1749) va ser duquessa consort d'Orleans, i legitimada com a princesa de França des de 1681.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Francesca Maria de Borbó · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Grandesa d'Espanya · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guillem Ramon VIII de Montcada
Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Guillem Ramon VIII de Montcada · Veure més »
Inquisidor general
LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Inquisidor general · Veure més »
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Isabel de França · Veure més »
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Isabel Farnese · Veure més »
Jean Ranc
Jean Ranc (Montpeller, 1674, Madrid, 1735) va ser un pintor francès.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Jean Ranc · Veure més »
José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano
José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, marquès de Grimaldo (1664 - 1733).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano · Veure més »
Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta
Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta (Segura, 19 d'octubre de 1683 - Madrid, 21 d'octubre de 1731/1733) va ser un polític i noble espanyol, actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Prototip de l'hidalgo rural de les províncies basques, era fill de León de Orendain Gulisasti y d'Ana María de Azpilcueta.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta · Veure més »
Juan de Camargo y Angulo
Juan de Camargo y Angulo (Ágreda, 30 de juny de 1663- Madrid, 24 de maig de 1733) va ser un eclesiàstic castellà, que va esdevenir bisbe de Pamplona (1716-1725) comissari general de Croada (1720) i, després, inquisidor general d'Espanya (1720-1733), càrrec pel qual va ser, el 1724, membre del consell d'estat, assessor del rei Lluís I d'Espanya.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Juan de Camargo y Angulo · Veure més »
Juan Francisco de Bette y Croix
Juan Francisco Nicolás de Bette y Croix, nom castellanitzat de Jean-François-Nicolas Bette (Castell de Lede, Països Baixos Espanyols, 1668 - Madrid, 11 de gener de 1725), també conegut com a marquès de Lede, va ser un noble, polític i militar flamenc-espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Germà de Felipe Manuel de Bette, comanador de Biedma en l'Orde de Santiago, la qual abandonà en rebre l'Orde del Toisó d'Or.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Juan Francisco de Bette y Croix · Veure més »
Julio Alberoni
Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Julio Alberoni · Veure més »
Lerma (Burgos)
Lerma és un municipi de la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Lerma (Burgos) · Veure més »
Lluís de França (gran delfí)
Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Lluís de França (gran delfí) · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Lluís IX de França · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Lluís XV de França · Veure més »
Lluïsa Elisabet d'Orleans
Lluïsa Elisabet d'Orleans, coneguda a França com "Mademoiselle de Montpensier", (Versalles, 9 de desembre de 1709 – París, 16 de juny de 1742), fou reina consort d'Espanya, esposa de Lluís I d'Espanya.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Lluïsa Elisabet d'Orleans · Veure més »
Louis de Rouvroy
, més conegut com a duc de Saint-Simon, va ser un polític, memorialista i historiador francès del, d'excepcional agudesa psicològica i poques llibertat de ploma.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Louis de Rouvroy · Veure més »
Luis de Mirabal y Espínola
Luis Félix de Mirabal y Espínola (Jerez de la Frontera, 1670 – Madrid, 1729) va ser un jurista i polític espanyol, president del Consell de Castella i principal dirigent polític del curt regnat de Lluís I d'Espanya, president del Gabinet de govern i del denominat partit espanyol, el qual va dur a terme mesures encaminades a reduir la importància dels francesos i italians presents durant l'anterior regnat de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Luis de Mirabal y Espínola · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Madrid · Veure més »
Manuel de Benavides y Aragón
Manuel de Benavides y Aragón (Palerm, 31 de desembre de 1682 - Madrid, 11 d'octubre de 1748) va ser un noble i polític espanyol, desè comte de Santisteban del Puerto i primer duc del mateix títol, participant del gabinet de govern durant el curt regnat de Lluís I d'Espanya.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Manuel de Benavides y Aragón · Veure més »
Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)
Maria Anna de Baviera o Maria Anna d'Àustria -en alemany Maria Anna von Österreich- (Graz, Arxiducat d'Àustria, 13 de gener de 1610 - Múnic, 25 de setembre de 1665) fou una noble de la casa dels Ausburg que fou duquessa consort de Baviera i regent.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera) · Veure més »
Maria Anna Victòria de Baviera
Maria Anna Victòria de Baviera (Múnic, 28 de novembre de 1660 - Versalles, 20 d'abril de 1690) va ser una princesa de Baviera, que va ser consort de Lluís, Delfí de França.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Maria Anna Victòria de Baviera · Veure més »
Maria Anna Victòria de Borbó
Maria Anna Victòria de Borbó i Farnese (Madrid 1718 - Lisboa 1781) va ser una infanta d'Espanya de la Casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que esdevingué reina consort de Portugal des de 1750 fins a l'any 1777 i regent del regne durant el trienni 1774 1777.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Maria Anna Victòria de Borbó · Veure més »
Maria Joana Baptista de Savoia
Maria Joana, ''Jean Petitot le vieux'' Maria Joana Baptista de Savoia, anomenada Madama Reale, (París, Regne de França 1644 - Torí, Savoia 1724) fou comtessa de Ginebra i duquessa d'Aumale entre 1659 i 1724 i regent del Ducat de Savoia entre 1675 i 1684.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Maria Joana Baptista de Savoia · Veure més »
Maria Lluïsa de Savoia
Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »
Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) · Veure més »
Marie-Anne de La Trémoille
s) Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Ursins (en italià: Orsini; en francès: Ursins; en castellà: Ursinos) (París, 1641 - Roma, 5 de desembre de 1722), noble francesa de la cort de Felip V de Castella.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Marie-Anne de La Trémoille · Veure més »
Maximilià I de Baviera
L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Maximilià I de Baviera · Veure més »
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »
Michel-Ange Houasse
Michel-Ange Houasse (París, 1680 - Arpajon, 1730) fou un pintor d'origen francès que treballà a Espanya.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Michel-Ange Houasse · Veure més »
Miguel Francisco Guerra Arteaga y Leiva
Miguel Francisco Guerra Arteaga y Leiva, també citat en la bibliografia com Manuel Francisco Guerra, va ser un polític espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I d'Espanya.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Miguel Francisco Guerra Arteaga y Leiva · Veure més »
Miguel Jacinto Meléndez
Felip V d'Espanya, per Miguel Jacinto Meléndez (1705). Miguel Jacinto Meléndez (1679-1734) va ser un pintor espanyol.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Miguel Jacinto Meléndez · Veure més »
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Monestir d'El Escorial · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Noblesa · Veure més »
Palau del Buen Retiro
El palau del Buen Retiro va ser un conjunt arquitectònic palatí de grans dimensions situat a la vila de Madrid, construït per Alonso Carbonel, probablement sota les idees de l'arquitecte italià Giovanni Battista Crescenzi, que va servir de segona residència i lloc d'esbarjo del rei Felip IV de Castella.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Palau del Buen Retiro · Veure més »
Pederàstia
Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Pederàstia · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Príncep d'Astúries · Veure més »
President del Consell de Castella
El President del Consell Reial de Castella va ser la segona màxima autoritat de la corona de Castella, i després d'Espanya, amb la supressió del Consell d'Aragó, després del rei durant l'antic règim.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і President del Consell de Castella · Veure més »
Província de Burgos
La província de Burgos, tradicionalment en català Província de Burchs.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Província de Burgos · Veure més »
Radiotelevisió Espanyola
La Corporación de Radio y Televisión Española, S.A. (en català, Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola), coneguda amb els noms de Radiotelevisió Espanyola o RTVE, és la corporació pública estatal que va assumir l'any 2007 la gestió indirecta del servei de ràdio i televisió públics d'Espanya que es coneixia amb el nom dEnte Público Radiotelevisión Española.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Radiotelevisió Espanyola · Veure més »
Real Sitio de San Ildefonso
Real Sitio de San Ildefonso (en castellà i oficialment) o San Ildefons (en català en desús) és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Real Sitio de San Ildefonso · Veure més »
Regalisme
El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Regalisme · Veure més »
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Rei d'Espanya · Veure més »
Reial Alcàsser de Madrid
El Reial Alcàsser de Madrid fou un edifici de Madrid situat a l'indret on actualment es troba el Palau Reial de Madrid.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Reial Alcàsser de Madrid · Veure més »
René de Froulay de Tessé
René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і René de Froulay de Tessé · Veure més »
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Salamanca · Veure més »
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Salvació en el cristianisme · Veure més »
Víctor Amadeu I de Savoia
Víctor Amadeu I de Savoia (nascut a Torí, Savoia el 8 de maig de 1587 - Vercelli 7 d'octubre de 1637) fou el duc de Savoia entre 1630 i 1637.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Víctor Amadeu I de Savoia · Veure més »
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Verola · Veure més »
Vicenç Bacallar i Sanna
Vicenç Bacallar i Sanna (Càller, 6 de febrer de 1669 - La Haia, 11 de juny de 1728) va ser un noble, polític i escriptor sard.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і Vicenç Bacallar i Sanna · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 10 de gener · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 15 de gener · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 1707 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 1708 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 1709 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 1717 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 1722 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 1723 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 1724 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 1750 · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 1753 · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 20 de gener · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 25 d'agost · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís I d'Espanya і 31 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lluís I d' Espanya, Lluís I de Castella, Lluís I d’Espanya.
