Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Lluís el Tartamut

Índex Lluís el Tartamut

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

60 les relacions: Adelaida (reina de França), Ansgarda de Borgonya, Aquitània, Arquebisbat de Colònia, Bernat de Gòtia, Bernat I d'Alvèrnia, Bernat Plantapilosa, Berta de Laon, Bosó de Provença, Carlemany, Carles el Calb, Carles III de França, Carles l'Infant, Carloman II, Cerdanya, Compiègne, Comtat d'Alvèrnia, Comtat d'Anjou, Comtat d'Autun, Comtat d'Auxerre, Comtat de Bourges, Comtat de Tours, Comtat de Viena, Conflent, Dinastia carolíngia, Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut), Ermentruda d'Orleans, Gerard d'Alvèrnia, Girard del Rosselló, Gisela (filla de Lluís el Tartamut), Hincmar de Reims, Hug l'Abat, Llista de reis de França, Lluís el Pietós, Lluís III de França, Pasqua (festivitat), Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Regne d'Aquitània, Saint-Germain, Saint-Riquier, Saint-Vaast, Sainte-Colombe, Sàpiens, Servais, Urgell, 1 de novembre, 10 d'abril, 11 de setembre, 29 de desembre, ..., 8 de desembre, 841, 846, 862, 866, 867, 872, 877, 878, 879. Ampliar l'índex (10 més) »

Adelaida (reina de França)

va ser una noble francesa, esposa de Lluís II de França i mare de Carles III de França.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Adelaida (reina de França) · Veure més »

Ansgarda de Borgonya

Ansgarda de Borgonya(vers el 826 – 879 o el 2 de novembre del 880/2) dama de família noble franca casada amb Lluís el Quec, per tant reina consort d'Aquitània (867-879) i reina dels Francs occidentals (877 -879).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Ansgarda de Borgonya · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Aquitània · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat I d'Alvèrnia

Bernat d'Alvèrnia conegut com el Vell, fou comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Bernat I d'Alvèrnia · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Berta de Laon

Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Berta de Laon · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Lluís el Tartamut і Bosó de Provença · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Carles el Calb · Veure més »

Carles III de França

Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Carles III de França · Veure més »

Carles l'Infant

Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Carles l'Infant · Veure més »

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Carloman II · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Cerdanya · Veure més »

Compiègne

Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Compiègne · Veure més »

Comtat d'Alvèrnia

El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Comtat d'Alvèrnia · Veure més »

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat d'Autun

El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Comtat d'Autun · Veure més »

Comtat d'Auxerre

Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Comtat d'Auxerre · Veure més »

Comtat de Bourges

El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Comtat de Bourges · Veure més »

Comtat de Tours

El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Comtat de Tours · Veure més »

Comtat de Viena

El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Comtat de Viena · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Conflent · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Dinastia carolíngia · Veure més »

Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut)

Ermentruda, nascuda vers 875 i morta en data desconeguda, fou una princesa carolíngia filla de Lluís el Tartamut rei de França, i de la seva primera esposa Ansgarda de Borgonya, filla d'Harduí de Borgonya.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut) · Veure més »

Ermentruda d'Orleans

fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Ermentruda d'Orleans · Veure més »

Gerard d'Alvèrnia

Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Gerard d'Alvèrnia · Veure més »

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Girard del Rosselló · Veure més »

Gisela (filla de Lluís el Tartamut)

Gisela fou una princesa carolíngia filla de Lluís el Tartamut o el Quec, rei de França i d'Ansgarda.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Gisela (filla de Lluís el Tartamut) · Veure més »

Hincmar de Reims

Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Hincmar de Reims · Veure més »

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Hug l'Abat · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Llista de reis de França · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Lluís III de França · Veure més »

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Nou!!: Lluís el Tartamut і Pasqua (festivitat) · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Pipí I el Breu · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Regne d'Aquitània · Veure més »

Saint-Germain

* Toponímia.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Saint-Germain · Veure més »

Saint-Riquier

Saint-Riquier és un municipi francès situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Saint-Riquier · Veure més »

Saint-Vaast

* Saint-Vaast-d'Équiqueville, municipi al departament del Sena Marítim (regió de Normandia, França).

Nou!!: Lluís el Tartamut і Saint-Vaast · Veure més »

Sainte-Colombe

* Jean de Sainte-Colombe (~1640 - ~1700), compositor i instrumentista de viola de gamba del Barroc francès.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Sainte-Colombe · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Sàpiens · Veure més »

Servais

Servais és un municipi francès situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Servais · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Lluís el Tartamut і Urgell · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 1 de novembre · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 10 d'abril · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 11 de setembre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 29 de desembre · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 8 de desembre · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 841 · Veure més »

846

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 846 · Veure més »

862

El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 862 · Veure més »

866

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 866 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 867 · Veure més »

872

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 872 · Veure més »

877

El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 877 · Veure més »

878

El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 878 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Lluís el Tartamut і 879 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Lluís II de França, Lluís II el Quec, Lluís II el Tartamut, Lluís el Quec, Lluís el quec.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »